Òmnium es queda sense TDT: el pastís per a la sociovergència

• sgordillo
• enllaç permanent
• Relat diari
• dissabte, 24 de juny de 2006 | 21:01h

En el seu moment vaig celebrar l'elecció de Josep Maria Carbonell [amb aquesta anotació titulada Carbonell versus Majó] com a president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Fa prop d'un any li concedia un vot de confiança, perquè confiava que el seu perfil gens sectari pesés més que no pas la militància (socialista) i procedència (política). Ara, veient l'informe vinculant del CAC sobre l'adjudicació de 59 canals de televisió digital local, tinc dubtes raonables de l'encert de les meves afirmacions. Em sembla preocupant que Òmnium Cultural, que no és cap entitat marginal, sinó tot el contrari, s'hagi quedat sense TDT. Entenc, doncs, el seu malestar. Aquests sí en tindran, però l'Òmnium no. Us recomano el Mail Obert de Vicent Partal "Viva la TDT i Olé", que acaba així: "Des de la perspectiva del marc català de comunicació aquests darrers anys han estat literalment un desastre, i més val que comencem a invertir la marxa o prendrem mal tots ben aviat."

També m'ha interessat la lectura del bloc del periodista Juan Varela, amb els articles Críticas a la TDT local en Cataluña i Blindar las televisiones. A l'entitat que presideix Jordi Porta (a la foto) la prudència no li ha servit de gaire, almenys per a aquest projecte. És ben bé que la sociovergència (estatutària o no) s'ha repartit el pastís de la TDT. Altament recomanable per al seguiment informatiu d'aquest assumpte és Comunicació 21, el portal català del sector de la comunicació.

Tàndem Carod-Puigcercós

Ho insinuava dijous i ara llegeixo que està confirmat, això del tàndem Carod-Puigcercós a les eleccions al Parlament. Depenent dels resultats, aquest tàndem pot ser el salvavides d'Esquerra en un hipotètic tripartit presidit per José Montilla. Si el PSC no cedeix a les pressions del PSOE i finalment descarta la sociovergència, podria reeditar el govern catalanista i d'esquerres sense Maragall i probablement també jubilant Carod. El tàndem Maragall-Carod donaria pas a un segon tripartit amb el tàndem Montilla-Puigcercós. Que agradi més o menys és una altra qüestió.

Per cert, que els crítics liderats per l'exconseller Carretero han canviat el bloc originari per aquest web auster, des d'on intenten captar adhesions. Llegeixo al bloc confidencial prosocialista La Santa Espina, que curiosament només funciona per disparar contra CiU o ERC, que Carod declara la guerra a Carretero.

Quan foren morts (Maragall i l'Estatut) els combregaren

En la línia d'això que escrivia ahir abans de la revetlla, m'han cridat l'atenció aquests tres articles:

>>Le hemos dejado solo, de Pilar Rahola

>>Zapatero homenajea a Maragall por su "estatura institucional"

>>Duran admite que caviló tres días su retirada tras el pacto Mas-Zapatero, ara que els d'Unió es dediquen a escriure confessions molt incòmodes per a Convergència i Artur Mas.

Nous blocs convergents, republicans i comunistes

Llegeixo a Nació Digital que el bloc confidencial polític gironí Els Àngels Confidencial plega sense donar motius. Segueix les passes del pioner Maresme Confidencial. Em sap greu, si bé és cert que algun dia haurem d'afrontar el debat de l'anonimat a la catosfera, especialment a la política.

La bona notícia és que incorporo als meus enllaços els blocs del republicà de Taradell Lluís Mauri Sellés (amb web pròpia); del comunista Sandro Maccarrone, secretari general de la CJC-Joventut Comunista, membre del Consell Nacional d'EUiA i segon blocaire d'aquesta formació (el primer és Andreu Espasa, que em recorda que el meu company d'El Punt David Marín va escriure aquesta crònica en què es referia a Maccarrone); i també dels nacionalistes militants de la JNC Jordi Rosell, Òscar Salcedo, Damià Piella i d'aquest últim amb pseudònim Neocatar. Detecto una embranzida blocaire a Convergència per fer créixer aquest directori de blocs nacionalistes.

Optimisme entre els del "no"

Per cert, el republicà Ignasi Llorente fa en aquesta anotació titulada L'emperador seguirà nuu 3.000 dies una crida a l'optimisme davant del desànim i sensació de fracàs dels partidaris del "no" el 18-J.

Quaderns, bloc col·lectiu que cal seguir

Incorporo als enllaços de blocs col·lectius Quaderns, al darrere del qual hi ha diversos autors com Antoni Ferrando, l'escriptor Vicenç Pagès i en Joan, de qui no sé el cognom però el felicito perquè avui és el seu dia. La gràcia d'aquest bloc és la diversistat temàtica (han fet un seguiment exhaustiu del referèndum estatutari) i d'autoria. Els blocs col·lectius tenen això. Expressen sensibilitats ben diverses. En el cas de Quaderns, el bloc connecta persones que viuen separades en la distància, ja que un dels autors viu a Praga.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article