Cercador per data
El sant del dia
“ El sant del dia” és un llibre necessari, ix en un moment oportú quan els valencians comencem a recuperar i bastir tot un imaginari popular col·lectiu que ens havien amagat. Un imaginari necessari per refer el nostre país. És imaginatiu, escrit en un vocabulari que fa goig de llegir, com els seus “Trossos i mossos” que ens hi proposa cada setmana al setmanari El temps. Un llibre que tot valencià que s’estime el seu país i la seua cultura ha de llegir, ens fa més cultes, ens ajuda a descobrir una part important de la nostra cultura i ens ajuda a bastir i afermar aquesta identitat que anem construint i que, d’ençà del mal d’Almansa, vam perdre i ens va fer tenir el sant d’esquena.
- Comentaris: 3
Enfilant el camí
El document estratègic aprovat el cap de setmana passat per l'assemblea nacional de Solidaritat Catalana per la Independència té els seu precedent en un text redactat l'estiu de l'any passat que val la pena reproduir perquè ajuda a divulgar l'evolució política de l'alternativa que estem bastint a l'autonomisme.
Altres veus: "Vergonya" ("Shame"), de Steve McQueen
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Vergonya (Shame), de Steve McQueen.
Crònica abismal d'un home insatisfet i amargat que a través de le seva obsessió pel sexe (..) es converteix en titella del seu propi destí (..). El to hieràtic del film i de la interpretació mesuradíssima de Fassbender descriuen molt bé el regust amarg d'una història sobre els límits i les seves conseqüències (Obsessió i insatisfacció -€nllaç-, Quim Casas, El Periódico Cat, 17.02.2012)
Un retrat més poètic que narratiu de la misèria existencial d'un home addicte al sexe, encarnat amb subtilesa magistral per Michael Fassbender. (..) McQueen, que procedeix del videoart, és un director que desconfia de les paraules. Prefereix el poder de les imatges i de la música -banda sonora magnífica- per explicar la història. (..) Una història que parla d'eros, certament, però molt més de tànatos (Sexe a Nova York -sense enllaç-, Salvador Llopart, La Vanguardia Cat, 17.02.2012)
(..) En aquest film, els fets no desenvolupen el tema; simplement, ajuden a definir-lo. Afirma McQueen que, en l'ésser humà, el sexe té tal potència que ha de ser regulat "rígidament": si no es fa, el cos humà esdevindrà una presó i el resultat serà crític. Aquesta és la temàtica de "Shame" (..). Steve McQueen ha visualitzat aquest tema mitjançant l'acció: "Shame" és un film en què la bellesa i la joia del fet eròtic no amaguen el perill d'uns possessió i el d'una crisi escatològica. "Shame" és una indagació de la naturalesa humana pel que fa al desig sexual, quan aquest cerca un plaer prescindint de l'amor. El tractament fílmic de l'acció és perfecte; el resultat és tan ric com escarit, i les seves conseqüències, concretes. El realitzador no oculta res del que cal mostrar i no visualitza res que no estigui justificat. Hi ha un equilibri constant entre entre l'ànsia del desig i la fredor del fet eròtic sense passió. La interpretació és capital (..) Ha estat decisiva l'elecció de l'intèrpret que encarna el personatge de Brandon (..) Michael Fassbender (..) que ha comprès el personatge (..) i ha estat capaç d'ajustar-s'hi sense extralimitar-se (..) [I un altre dels millors encerts és] la banda musical del film, amb diverses insercions baquianes, algunes interpretades per Glenn Gould; banda musical que ajuda a considerar que "Shame", a més de ser un film temàticament interessant, és una obra artística (Venècia 2011 -sense enllaç-, Arnau Olivar, Serra d'Or, núm. 625, gener 2012)
No és casual que Steve McQueen descrigui aquesta addicció [al sexe] com una perversió de la mirada, perquè durant tot el film ens obliga a convertir-nos en voyeurs, qüestionant-nos la nostra relació de desig o rebuig envers les imatges (..). "Shame" (..) és una experiència tan elegant, tan intensa, ens fa viure tan de prop el descens als inferns del seu heroi, i Michael Fassbender està tan extraordinari, que es fa perdonar els seus errors (El desig fa por, Sergi Sánchez, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona)
D'una banda, no vol deixar d'explotar les possibilitats morboses del seu tema; d'una altra, vol fer-les esdevenir una reflexió sobre les tensions entre les figures i l'espai en el món contemporani. I és per aquest costat on "Shame" té més interès, sobretot quan pinta un univers fred i deshumanitzat on ja no existeix el desig, sinó únicament el seu fantasma. El problema, però, arriba quan McQueen es veu obligat a articular un seguit d'imatges i confrontar-les, ja no dic construir una trama, sinó fins i tot fer-nos arribar a la vora de l'abisme. Llavors l'excessiva pulcritud del seu estil, el perfeccionisme fred i mecànic de les formes, s'enfronta inevitablement amb els focs interiors que vol descriure, i el resultat és un film que es reprimeix contínuament a si mateix en benefici d'un glamur visual aclaparador (Teoria dels cossos, Carlos Losilla, El Punt Avui, 19.02.2012)
Michael Fassbender: "Per a mi totes les interpretacions són físiques. Penso molt en la manera de moure’s d’un personatge, en quina zona del seu cos es concentra l’ansietat, coses així. De vegades puc descriure millor l’emoció del personatge a través del llenguatge corporal que amb un paràgraf de diàleg" ( Michael Fassbender: "L'addicció al sexe afecta tots els àmbits de la vida" -amb €nllaç-, Xavi Serra, Ara, 17.02.2012)
***
FOTO © Alta Films Vergonya, de Steve McQueen
Crònica abismal d'un home insatisfet i amargat que a través de le seva obsessió pel sexe (..) es converteix en titella del seu propi destí (..). El to hieràtic del film i de la interpretació mesuradíssima de Fassbender descriuen molt bé el regust amarg d'una història sobre els límits i les seves conseqüències (Obsessió i insatisfacció -€nllaç-, Quim Casas, El Periódico Cat, 17.02.2012)
Un retrat més poètic que narratiu de la misèria existencial d'un home addicte al sexe, encarnat amb subtilesa magistral per Michael Fassbender. (..) McQueen, que procedeix del videoart, és un director que desconfia de les paraules. Prefereix el poder de les imatges i de la música -banda sonora magnífica- per explicar la història. (..) Una història que parla d'eros, certament, però molt més de tànatos (Sexe a Nova York -sense enllaç-, Salvador Llopart, La Vanguardia Cat, 17.02.2012)
(..) En aquest film, els fets no desenvolupen el tema; simplement, ajuden a definir-lo. Afirma McQueen que, en l'ésser humà, el sexe té tal potència que ha de ser regulat "rígidament": si no es fa, el cos humà esdevindrà una presó i el resultat serà crític. Aquesta és la temàtica de "Shame" (..). Steve McQueen ha visualitzat aquest tema mitjançant l'acció: "Shame" és un film en què la bellesa i la joia del fet eròtic no amaguen el perill d'uns possessió i el d'una crisi escatològica. "Shame" és una indagació de la naturalesa humana pel que fa al desig sexual, quan aquest cerca un plaer prescindint de l'amor. El tractament fílmic de l'acció és perfecte; el resultat és tan ric com escarit, i les seves conseqüències, concretes. El realitzador no oculta res del que cal mostrar i no visualitza res que no estigui justificat. Hi ha un equilibri constant entre entre l'ànsia del desig i la fredor del fet eròtic sense passió. La interpretació és capital (..) Ha estat decisiva l'elecció de l'intèrpret que encarna el personatge de Brandon (..) Michael Fassbender (..) que ha comprès el personatge (..) i ha estat capaç d'ajustar-s'hi sense extralimitar-se (..) [I un altre dels millors encerts és] la banda musical del film, amb diverses insercions baquianes, algunes interpretades per Glenn Gould; banda musical que ajuda a considerar que "Shame", a més de ser un film temàticament interessant, és una obra artística (Venècia 2011 -sense enllaç-, Arnau Olivar, Serra d'Or, núm. 625, gener 2012)
No és casual que Steve McQueen descrigui aquesta addicció [al sexe] com una perversió de la mirada, perquè durant tot el film ens obliga a convertir-nos en voyeurs, qüestionant-nos la nostra relació de desig o rebuig envers les imatges (..). "Shame" (..) és una experiència tan elegant, tan intensa, ens fa viure tan de prop el descens als inferns del seu heroi, i Michael Fassbender està tan extraordinari, que es fa perdonar els seus errors (El desig fa por, Sergi Sánchez, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona)
D'una banda, no vol deixar d'explotar les possibilitats morboses del seu tema; d'una altra, vol fer-les esdevenir una reflexió sobre les tensions entre les figures i l'espai en el món contemporani. I és per aquest costat on "Shame" té més interès, sobretot quan pinta un univers fred i deshumanitzat on ja no existeix el desig, sinó únicament el seu fantasma. El problema, però, arriba quan McQueen es veu obligat a articular un seguit d'imatges i confrontar-les, ja no dic construir una trama, sinó fins i tot fer-nos arribar a la vora de l'abisme. Llavors l'excessiva pulcritud del seu estil, el perfeccionisme fred i mecànic de les formes, s'enfronta inevitablement amb els focs interiors que vol descriure, i el resultat és un film que es reprimeix contínuament a si mateix en benefici d'un glamur visual aclaparador (Teoria dels cossos, Carlos Losilla, El Punt Avui, 19.02.2012)
Michael Fassbender: "Per a mi totes les interpretacions són físiques. Penso molt en la manera de moure’s d’un personatge, en quina zona del seu cos es concentra l’ansietat, coses així. De vegades puc descriure millor l’emoció del personatge a través del llenguatge corporal que amb un paràgraf de diàleg" ( Michael Fassbender: "L'addicció al sexe afecta tots els àmbits de la vida" -amb €nllaç-, Xavi Serra, Ara, 17.02.2012)
***
FOTO © Alta Films Vergonya, de Steve McQueen
El Ripollés de l' “aeropuerto del abuelo”
Espanya és un veritable desastre en la planificació i gestió dels aeroports. Dels 52 aeroports, 44 no són rendibles, sols 8 ho són. Hi ha 13 amb resultats operatius negatius, encara que amb un alt volum de passatgers o càrrega i que operen rutes nacionals i internacionals importants en general.
L'aeroport de Castelló, anomenat pel mateix Carlos Fabra als seus néts com l'”aeropuerto del abuelo”, a més de no rendible és absolutament inútil abans de ser posat en marxa, a excepció feta dels conills que se'l mengen, el seu director que cobra un bon sou de 84 mil € a l'any o de l'art de Joan Ripollés que s'ensenyoreix només arribar al lloc...
La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (Stieg Larsson)
A aquestes alçades de la pel·lícula ningú no pot negar la força abassegadora, la vívida consistència, el totpoderós alè d’aquest excepcional trilogia literària. Hi vaig pel segon títol, i m’haig de treure el barret davant la capacitat d’en Larsson per construir personatges, narració, ambients (...)
23F Triomfà el colp?
L’altre dia quan sentia als Xavals, a la porta de l’ajuntament cridant, ‘Rita, borracha, eres una facha’, pensava, estos no saben la raó que en tenen i em vaig recordar del 23 F a València.
POÈTICA DE MÒNICA BINET
Heu de llegir una novel·la que acabi bé.
Per exemple, Joy de Joy Laurey. En aquest llibre se'ns expliquen les aventures eròtiques de la protagonista, que va de flor en flor, fins que acaba passant els seus dies amb un sol senyor, en Bruce.
Agafeu aquest final i el continueu fins al límit (això és, fins a la desaparició dels personatges). Indicareu com serà la nova vida sexual de la Joy, la seva vida familiar, els tres fills i l'avortament que tindrà, la mort d'en Bruce i un llarguíssim etcètera d'esdeveniments minúsculs que la vostra fèrtil imaginació crearà.
Haureu fet tota una altra novel·la. I us felicito. Si us de ser franc, però em quedo amb la primera novel·la. Segur que és molt més entretinguda.
L'ENIGMA DEL CODI
En Dan vol ser escriptor i farà una novel·la: el protagonista serà un home molt atractiu, intel·ligent i un amant excel·lent.
La història de la novel·la de misteri no s'aguanta per enlloc. Hi ha errades ocultistes, històriques i geogràfiques per tot arreu. És igual, però. Del que es tracta és de fer un llibre i que tingui moltes vendes.
I, de pas, que el coneguin, que els lectors vegin com n'es, de ben parit, en Dan. O, si més no, que coneguin el seu alter ego, és a dir, aquell qui no serà mai en Dan.
ELS PROBLEMES D'ESCOLTAR MASSA
Anant amb avió, en Mateu va tenir de companya una noia que es deia Mireia. Es devia sentir sola i li va explicar tota la seva vida.
Quan va baixar de l'avió, la Marta l'esperava. Ella el va abraçar i li va dir:
-Què, com ha anat el viatge?
-Molt bé, Marta. Molt bé. A més, avui he sabut la quantitat i la qualitat de relacions que ha tingut una noia que m'ha explicat tota la seva vida. De manera pràctica, és clar.
ENTREVISTA AL MERCAT DE BALAGUER
Hola, bona tarda.
Hola,bones
a on sol comprar?
Sóc de Balaguer i compro a Balaguer a botigues i supermercats.
veig que està ben enfeinada comprant yougurts.
Que prefereix marques blanques o marques conegudes i de prestigi?
En els temps que corren s'ha de comprar el que es pot. Per exemple, els yougurts marca blanca també són molt bons, i tenen una bona relació qualitat-preu.
El pa de Balaguer és... Molt bo
la fruita de Balaguer... Si és de Balaguer també
Va sovint al Sant Crist?
Sí, de vegades. La Muralla i el campanar és una bellesa extaordinària de la ciutat.
Li agrada el futbol? No, però el cine i el teatre sí
Va col·laborar a la Marató de TV3? Sí, vaig tirar globus al cel, i participar al seguiment de recaptació al Teatre Municipal de la capital.
Balaguer és... una ciutat bonica, acollidora.
Motius per tornar a Balaguer...Si no hi he marxat mai, perquè hi he de tornar?
Sí, però com Balaguer, RESSS!
Gràcies pel seu minut de col·laboració.
Hola,bones
a on sol comprar?
Sóc de Balaguer i compro a Balaguer a botigues i supermercats.
veig que està ben enfeinada comprant yougurts.
Que prefereix marques blanques o marques conegudes i de prestigi?
En els temps que corren s'ha de comprar el que es pot. Per exemple, els yougurts marca blanca també són molt bons, i tenen una bona relació qualitat-preu.
El pa de Balaguer és... Molt bo
la fruita de Balaguer... Si és de Balaguer també
Va sovint al Sant Crist?
Sí, de vegades. La Muralla i el campanar és una bellesa extaordinària de la ciutat.
Li agrada el futbol? No, però el cine i el teatre sí
Va col·laborar a la Marató de TV3? Sí, vaig tirar globus al cel, i participar al seguiment de recaptació al Teatre Municipal de la capital.
Balaguer és... una ciutat bonica, acollidora.
Motius per tornar a Balaguer...Si no hi he marxat mai, perquè hi he de tornar?
Sí, però com Balaguer, RESSS!
Gràcies pel seu minut de col·laboració.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
