Et
vaig glapir dins les ombres del mirall de Ciros, aquella discoteca on m’havien
arrossegat en Salem, n’Antònia i en Felip per celebrar el final del treball
sobre Albert Camus pel qual ens havia felicitat la professora Aeropagita, la
rossa platí de literatura comparada; et vaig glapir mentre pegaves unes pipades
d’un xirri fort d’una herba perfumada que m’arribava fins al nas com un verí
dolç que m’esborrava els gestos automàtics, tímids, i m’empenyia a les totes
cap a les teves aigües jurisdiccionals.

Lluís Llach: ?La nostra angoixa per l?avui, la nostra joia pel demà?

Dijous, a Isengard, a partir de les sis de la tarda. Si t'han robat, no hi pots faltar, si encara no ho han fet, tranquil, que ja ho faran...