
Quan va començar la crisi? Perquè? Quins són els responsables? Més de quaranta preguntes són les que respon l'economista català Santiago Niño-Becerra, de forma amena, per tal de que qualsevol lector s’assabenti de com s’explica la crisis. Niño-Becerra és catedràtic d’Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull, a Barcelona (...)

Quin dia més estrany, el dia de Nadal. Seurem a taula esverats davant tant de menjar i beure, contents de ser a casa amb pares i germans, de veure plegats avis i nets, però enmig de tota aquesta alegria, sé que se’m barrejaran un munt de sentiments contraris.
Dinarem, i mentre dinem faré recompte d’un temps que s’acaba. Pensaré en qui som i en qui serem, i també en l’any que ve mentre mastego pausadament els desitjos. Se’m fa estrany el dia de Nadal, potser perquè és el dia que les baules del temps es veuen passar amb més claredat. Sobretot quan el més petit s’enfila a la cadira per dir la dècima i el més vell, amb una barreja agredolça d’orgull i tristor, se’l mira content de sentir una veu nova que perllonga la vida, però conformat, també, amb els dies incerts que li queden.
Demà, un any més, recomptaré la vida, i mentre riem acudits entre plat i plat o quan alci la copa, sé que duré amb mi el record d’algunes persones que ja no hi són. Sense dir res les asseuré també a taula quan jo m’hi assegui i tastaran amb mi el que jo tasti. Com cada any, mentre dino amb els de casa, les recordaré. Però sense tristor, perquè encara que no les pugui tornar a abraçar, no puc parar d’estimar-les.
És un dia estrany, el dia de Nadal, perquè l’alegria i l’enyor se’m barregen. Però fet i fet, també estic content, perquè quan acabem de dinar, mentre endrecem la cuina i després d’exclamar “un any més!”, miraré per la finestra per comprovar que el dia ja li comença a guanyar alguns minuts de llum a la foscor. Bon Nadal!

Sempre que algú proclama que Catalunya ha de fer un tancament de caixes -Òmnium Cultural ho ha fet aquesta mateixa setmana- la resposta és que és impossible. I l'argument és que l'administració que recapta els dos grans impostos que existeixen (l'IRPF i l'IVA) no és la Generalitat, sinó l'Estat, i que, per tant, la clau de la caixa està en mans del govern espanyol. Això és cert, però una escletxa legal permet que la Generalitat sigui qui recapti aquests impostos.
Si un ciutadà o una empresa ho volen, poden pagar el que els pertoqui a l'Agència Tributària de Catalunya, organisme nascut el 2008 amb l'objectiu de gestionar, recaptar i fins i tot liquidar -per delegació- els impostos estatals recaptats a Catalunya, segons explica a la seva pròpia web. Aleshores comuniquen a Hisenda (Agència Tributària) que ja han abonat els impostos a l'agència catalana i deixen en mans de la Generalitat la decisió de transferir aquests diners a l'Estat.
En principi sembla que això podria penalitzar el ciutadà o l'empresa per no haver pagat els impostos a l'administració corresponent. Però no és exactament així. Albert Sagués, advocat expert en fiscalitat, recorda que la Constitució espanyola consagra el principi de coordinació entre administracions en l'article 103.1. Dit d'una altra manera, el ciutadà ha complert el seu deure de pagar impostos i no és culpa seva que entre les administracions no hi hagi la coordinació suficient perquè els diners arribin a l'Estat.
Apel·lant a aquest principi de coordinació, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va exonerar el 2006 una empresa que va pagar els impostos a l'administració autònomica en comptes de fer-ho a Hisenda.
"Mala fe"
L'únic punt conflictiu seria que el jutge considerés que el contribuent ha actuat amb mala fe, cosa que no va considerar en el cas que acabem d'explicar. Si n'apreciés, el jutge podria imposar sancions a l'empresa o al ciutadà afectat. De tota manera, mentre el contribuent pagui en els terminis establerts i hagi comunicat a Hisenda que els diners estan en mans d'una altra administració difícilment se'l podrà acusar de mala fe, segons Albert Sagués. "No és culpa del ciutadà que no hi hagi coordinació entre els diferents nivells d'administració".
Aquesta mesura seria més efectiva en el cas d'empreses i autònoms, que han de pagar l'IVA i l'IRPF trimestralment (a diferència dels ciutadans assalariats, a qui es resta l'IRPF a cada nòmina que cobren). La Generalitat possiblement pagaria amb puntualitat a l'Estat, però la clau estaria a les seves mans.
Informa:ARA
Extret de RàdioCatalunya.ca
--------------------
La Imatge adjunta és del cartell del segon acte de Catalunya Acció a Berga, 9 de febrer del 2005. El primer acte s'anomenà "NO PAGAREM", fou el novembre del 2004 i en ell Josep Castany i Juan Manuel Rodríguez van denunciar i van exposar al públic, per primera vegada, el seu Power Point sobre l'espoliació que pateix tota la nació catalana. Des d'aleshores ha plogut molt i avui ja és de domini públic i tothom en parla àdhuc a la TV.

La llum travessa la rosassa i torna la pedra del temple roent. L’ hivern treballa dins del fred, sense defallir, acompleix el seu ritme, promet l’esperança.
Per enfortir els llaços que ens uneixen, sota el gebre, fent camins de llum nou nada, a la solitud de la branca, que sembla morta però es prepara per a la vida, fora aixopluc, tal com som : BON NADAL, amics. Gràcies per ser-hi.
La sibíl·la anunciarà mals temps, presagis incerts,però nosaltres ens permetrem la festa i el somni.
Imatge: Solstici d'hivern des del Baluard. MVS


