El que s'emporta el temps

• vicent
• enllaç permanent
• Llibres
• diumenge, 24 d'octubre de 2010 | 14:39h

Aprofite el decans relatiu del cap de setmana per a llegir 'Discordances', un nou llibre de Joan Fuster, publicat per Bromera. Això de nou pot sobtar atés que l'autor és mort fa anys però per sort encara hi ha qui es dedica a esporgar el món per a trobar textos seus i regalar-nos fantàstics volums com aquest. En concret ací es tracta de replegar els articles que va escriure per a la revista Jano, una publicació que rebien els metges.

Fuster hi escriu amb ganes i amb consciència. Els articles són molt bons, petits assajos sobre una gran varietat de coses. Un d'ells descriu un passeig pel Louvre on Fuster s'exclama sobre la degradació física dels quadres. La pintura és química i el pas del temps li fa perdre brillantor. L'escriptor de Sueca es pregunta quin color real tenien els quadres antics que pengen de les parets. I quina gràcia té mirar ara uns originals que només són còpies pàl·lides del que van ser per culpa de la degradació química del pigment.

Fa temps em vaig interessar molt per un tema semblant. La música. Per com es fan els instruments i una llarga llista de circumstàncies més resulta que avui en dia no podem estar segurs que la música dels grans compositors clàssics 'sone' com 'sonava'. Les notes, sobre la partitura, són escrites igual. Però es toquen igual? I encara: sonen igual els instruments? Sembla que un Fa d'avui no és ben bé el mateix que un Fa de tres segles enrere. Vaig deixar-ho córrer. Què hi podem fer si el temps degrada les coses? Ara, però, en llegir Fuster m'he tornar a alarmar. Bé, alarmar potser és una forma exagerada de parlar si es diumenge i estàs a punt de dinar. Ja m'enteneu... 

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article