Ja m'he pres les til·les receptades pel doctor Oriol Pujol, i potser estic anímicament més tranquil, però igual de disconforme amb l'eterna política del sí però no, però potser sí però finalment no. I suposo que no sóc l'únic. Diria que el doctor ha errat el diagnòstic.

Són 13 perquè em venia de gust, perquè és un nombre que m'agrada. Són aquestes perquè ho escric sense pretensió de convenciment. El record del sabor de la lectura de les paraules d'altres guia les lletres sinceres de qui pica les d'avui.

Cada cop se sent més. Així que alguna de les tantes administracions públiques que tenim anuncia una retallada de serveis adduint manca de recursos econòmics sentim alguna veu que es queixa perquè “si es combatés el frau fiscal no caldria retallar”. L’afirmació sovint du implícita una connotació acusatòria, insinuant la complicitat de les administracions públiques amb el frau fiscal.

Des de fa uns mesos, el militant de la CUP a Lleida i membre d’Edicions el Jonc Ferran Dalmau ha activat un bloc titulat Rambla amunt a la xarxa que recull algunes de les principals materials editorials vinculats a l’independentisme d’esquerres al llarg de la seva història, ja siguin a través d’editorials o publicacions impulsades directament per organitzacions independentistes o bé de militants d’aquest espai polític (...)

Tots coneixem la vida i l’obra d’una figura tan nostrada com és Sant Ramon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1185? - Barcelona, 1275), un personatge clau en la història de Catalunya, i que a més va rebre la distinció de la canonització (la seva festivitat se celebra el 7 de gener). Aquest sant té dedicats molts carrers i places en la nostra allargassada terra i, casualment, a Sabadell el carrer de Sant Ramon està situat al barri de Gràcia, és la continuació del carrer de Roger de Flor, passada la Gran Via.
El que no és tan conegut és que durant un curt període de temps aquest carrer del nostre barri va tenir un altre nom; el dia de Reis de 1937 (el 6 de gener, precisament la vigília de Sant Ramon) va rebre el nom de Rizal (en la mateixa data el carrer de la Reina Elionor passà a anomenar-se Proudhon i a partir d’aquest moment en el centre de Sabadell hi trobarem els carrers Kropotkin, Campalans, Marx, Ferrer i Guàrdia, Maurín, Marat, Garcia Lorca, Bakunin, URSS, Lenin...). Dos anys després, el 27 de maig de 1939, els sants, les santes i les mares de déu retornaren als carrers, i ho van fer en una llengua forastera: calle de San Ramon de Peñafort. Però, qui va ser José Rizal?
[...]
Paginador