La primera és una història d’amor al patrimoni arquitectònic històric de la ciutat de Palma feta per Xavier Terrassa, historiador, arqueòleg i gestor cultural. El patrimonio desaparecido de Palma (Editorial Temporae) és un llibre de 125 planes de fotografies en blanc i negre amb detallats peus en què podem veure el patrimoni riquíssim i singular (casals, murades, esglésies, places, carrers, monuments, possessions, etc.) que ha desaparegut de Palma.
Avui fa vuit dies es va presentar en roda de premsa a Barcelona el primer Congrés de llibreters en llengua catalana, que se celebrarà a Tarragona el segon cap de setmana de febrer.
El pacto que mantiene la mayoria de derechas en Catalunya es más flexible –y más eficaz e inteligente- que el programa común pactado por la izquierda (...)
Ahir el Senat va aprovar la llei que al seu torn, el 22 de desembre proppassat, ja havia obtingut el vist i plau de l'Assemblea Nacional tot considerant a partir d'ara delicte la negació del genocidi del poble armeni entre 1915 i 1916 a mans del Sultanat turc.
Avesat com estic a sentir a parlar d'"equipacions" per referir-se a uniformes esportius, vestuari de competició o equipaments -ras i curt-, no m'ha sorprès en absolut sentir un cronista de TV3 parlar al Telenotícies d'"importaments de cru" en una notícia relacionada amb el bloqueig internacional al petroli iranià. Estic segur que ho ha fet sense cap mal intencionament i ha enviat el reportatge sense més dilament.
Avui presentem una nova entrega de La Nevera TV. Estem orgullosos i molt contents del resultat, perquè ens agrada especialment el grup, ens agrada la cançó, ens agrada la versió i ens agrada el tractament que li han donat. No podiem esperar menys dels Plouen, una de les bandes de més qualitat i a l'hora més incompreses de l'escena. Quan vam tirar-los la canya van dir que sí en qüestió de segons. I de seguida van tenir clar que volien fer una adaptació d'un tema de Radiohead. Fantàstic! Plouen + Radiohead = Plouenhead. Així va batejar aquest projecte el cantant i compositor del grup, l'Albert Palomar, un monstre com n'hi ha pocs. [Més]
Una reunió ajornada mitja hora em fa aventurar-me per uns carrers que desconec. Cerque un cafè, una estona de pausa. No hi ha massa locals oberts però entre a un que em crida l'atenció. La dona que el porta em diu, amb un fort accent eslau, que només té cafè turc. Caram. Escolte: pels altaveus sona música balcànica i una conversa de la mestressa amb una clienta m'acaba de fer el quadre car ho fan en serbo-croat, en croat-serbi, en la llengua de Bòsnia o en com caram s'haja de dir això que allà parlen (quasi) tots.
Turc? Fa molts anys que no en prenc de cafè turc. L'ambient del bar em transporta, però, al darrer que recorde. Era precisament en un poblet perdut de l'Eslavònia. Hi havia guerra, trets concrets a la cantonada i una família em va convidar a amagar-me una estona a casa seua. Xapurrejaven l'italià prou com per a entendre'ns i em van oferir cafè amb una emocionant hospitalitat.
I era cafè turc. Un cafè especial, no dic que ni millor ni pitjor però diferent. Ho recorde perquè vaig estar a punt d'exclamar-me cafè turc! però em vaig contenir a temps: la paraula 'turc' segons on la deies et causava un problema i no hi havia cap pista que m'indiqués aquella família de quin 'bàndol' era. Ens disparaven els serbis, això era clar, però en aquell ambient no era cap garantia de que la família en qüestió no ho fos. I esmentar qualsevol versió de 'turc' als serbis del nord de Croàcia o de Bòsnia era poc menys que una provocació. Per això, n'estic segur, no me n'oblide d'aquell cafè fet a la turca en la cuina d'una família humil, i per això m'ha esborronat avui el record que m'ha assaltat de sobte al mig de Barcelona.
PD: He preferit, finalment, un tè. No sabria dir si per això de la memòria...
Ara a la porta crida un puny que es resistix a la tristesa. Dolçament, cauen les picaportes despertes perquè és la teua mà i la teua presència qui desposseïx a l’hivern de la seua pell gèlida i busca el foc que espera en l’interior de nacre d’esta estança. Jo espere, junt amb la cortina invisible que desvela el meu cos sense màscares ni ombres. Jo espere, de la teua mà oberta, els sorprenents coloms en vol agitat a què sucumbiré quan els teus dits aconseguixen la nuesa senzilla. Espere, apartant de la nit a les estreles intruses que pretenen furtar-nos la llum de l’instant immens de la còpula blanca que prediuen els ulls. Ara els llavis s'envolen i busquen el llit del riu que fluïx entre les meues cuixes. Ara els llavis no diuen, repten la meua pell sense detindre’s. Fluïxen amb la nit, amb la carn, com el silenci fluïx quan els carrers dormen i la vigília se sotmet al miratge del descans. Amb les mans apartes les vestidures absurdes que cobrixen els meus pits i el meu coll. Al descobert, la meua pell t’oferix allò que busquen els teus llavis. Apropes la teua llengua al sexe aclarit pels astres que assistixen a les mans, conjugant per a elles, una llum inextingible que et guia, carn a dins, al lloc on ocupar-me, fer-me terra en què habites, pedra convertida en aigua incessant, en humida presó on quedar-te per a un per sempre que comença.
El Grup Municipal de Compromisper Llíria et brinda la possibilitat de participar activament amb les teues preguntes, consultes o aportacions a la sessió que celebrarà el PLE MUNICIPAL este DIJOUS dia 26 de GENER a les 19:00 hores a Ca la Vila.
Al ple es tractaran diversos temes que podeu veure en l'ordre del dia adjunt.
Vos animem a que ens feu arribar les vostres propostes i preguntes.