Cercador per data

Cercador per data

« Gener 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031


TRADUCCIÓ: "El poder està en les ments" entrevista a Manuel Castells al Magazine de El País 17-01-2010

17/01/2010

Manuel Castells

"El poder està en les ments"

Text d’Álex Rodríguez

Foto d’ Àlex Garcia

        El sociòleg Manuel Castells, catedràtic emèrit en Berkeley (Califòrnia) i director del Internet Interdisciplinary Institute en la UOC (Barcelona), ha dedicat la major part de la seua obra a l’estudi de la societat de la informació, analitzant els canvis econòmics, socials i culturals que estan transformant el món a gran velocitat.

 “Internet té un efecte profilàctic, ens impedeix mentir-nos-en a nosaltres com a societat, i per això molta gent té por a Internet, perquè es té por a si mateixa”

         Sempre s’ha dit que la premsa, a la qual hui gairebé tothom veu amb un futur incert, és el quart poder. Ho és? El sociòleg Manuel Castells (Hellín, Albacete, 1942), que aborda aquesta qüestió en el seu últim llibre, titulat “Comunicación y poder” (Alianza Editorial), analitza durant dues hores aquesta i altres moltes qüestions en una conversa mantinguda amb Magazine.

       

        Què és comunicació i què és poder?
         Comunicació és compartir significat a través de l’intercanvi d’informació, i poder és la capacitat d’algunes persones, organitzacions o institucions de fer que altres actuen de forma que afavorisca els interessos i els valors dels qui tenen el poder.

       

        El poder vol apropiar-se de la comunicació?
         El poder s’exerceix a través de la comunicació. El poder és una relació, no és una cosa, no és un ens. No hi ha el poder desencarnat, hi ha gents, institucions que estableixen una relació de poder, no és que el poder controle la comunicació o els mitjans de comunicació. Però s’exerceix a través de l’espai de la comunicació.

 

        Com?
         El poder, fonamentalment, té dues formes que se solen combinar. Una, la coacció, l’obligar legalment o il·legal per la possibilitat d’exercir violència o intimidació. L’altra es influir les ments, influir en el que pensem perquè determina el que fem. Ço és, el poder està en les ments. En les nostres societats és aquesta segona forma de poder la que és decisiva. Tot depèn de com pensem, dels senyals que rebem en el  nostre cervell i com els processem. I aquests senyals ens arriben de l’entorn de comunicació. Els mitjans de comunicació són l’instrument per a organitzar eixe entorn de comunicació. Qui siga capaç de dissenyar i fer funcionar en un sentit o altre el procés de comunicació socialitzat –la comunicació que puga arribar a tothom- té una de les claus del poder.

 

        El control de les ments... pot arribar a ser inquietant. És alguna cosa del que va poder ocórrer durant la guerra d’Iraq, on tota una nació responia en funció d’un doble missatge: la por al terror i el patriotisme?
         Exacte.

 

        És molt inquietant que algú puga controlar els ressorts de la ment d’un país sencer i que el puga conduir a actuar como vol.
         Absolutament. Però, és clar, es va poder actuar així perquè la por està ja en les nostres ments. No és només que ens inciten la por. És que si tu has patit un atemptat terrorista, t’han volat el centre de la teua ciutat més important i han mort 3.000 persones, tens por. I si després et diuen que et van a exterminar, enverinar..., doncs tens por. En acabant hi ha una manipulació política, clarament documentada ara, que afecta en part als mitjans de comunicació que reben i publiquen històries que no són vertaderes. Açò activa els mecanismes de por en la ment de les persones i la possibilitat de ser manipulades. Però l’interessant de les societats és que els processos són oberts; també es poden activar altres mecanismes: l’esperit crític, l’esperança, la solidaritat, etcètera. I com els processos són oberts, a més del cas de la guerra d’Iraq, també podem assenyalar altres casos; per exemple, que un règim aparentment controlat i indestructible com el dels ajatolàs en Iran és posat en qüestió i trontolla per la mobilització espontània de xarxes de comunicació a través d’Internet. És un moviment que, òbviament, no derroca un règim repressiu, però el posa en qüestió. Per tant, jo diria que la capacitat d’intervenir en les ments de les persones es extraordinària en el món de la comunicació digital, multimodal i omnipresent.

 

        Dos exemples radicalment diferents. Què val més, el bé per assolir o el mal que es puga generar?
         Independentment de l’avaluació que puguem fer, eixe és el nostre món. Vivim en eixe món de comunicació i de xarxes de poder que s’organitzen a través dels sistemes de comunicació. Una qüestió és què podem pensar i com ens podem situar en eixe fenomen i una altra cosa és reconèixer el fenomen, perquè hui per hui la gent pensa que rep tota la informació i després decideix. Açò és irreal. La neurociència ha demostrat que treballem a partir d’emocions i sentiments. Per exemple, hi ha cinc vegades més probabilitat d’enregistrar una informació que coincideix amb el que ja pensem que una informació que contradiu el que ja pensem.

 

        El poder vigila la gent, però ara també se’l pot vigilar a ell.
         Sí, però no el poder, els poderosos: són persones, són organitzacions, no és quelcom abstracte anomenat el poder.

 

        Qui té el poder? Té nom i cognoms o és alguna cosa abstracta?
         No, tot és molt concret, són els que tenen major capacitat d’intervenció en l’espai de la comunicació i de vegades són àmplies xarxes espontànies per mòbils o per Internet. Per exemple, en el cas de l’11-M del 2004, en realitat del 12 i 13 de març del 2004, els qui canviaren les relacions de poder foren les persones que construïren i organitzaren manifestacions i protestes espontànies denunciant el que ells percebien com a mentida... Tenien més poder que tota la televisió pública, perquè canviaren el sentit del vot. És un bon exemple per a mostrar que no és sempre el poder vertical.

 

        És Internet una ferramenta d’obertura i democratització?
         D’increment de la llibertat, perquè no s’ha de mitificar Internet. Internet és una plataforma de comunicació lliure i molt difícil de controlar. Però els usos de la llibertat no depenen d’Internet. Es pot utilitzar la llibertat per a subvertir la llibertat. Per exemple, la idea de que les empreses mediàtiques controlen Internet perquè posseeixen YouTube, MySpace, Facebook... en realitat no és tan així, perquè les plataformes són de comunicació lliure, i si les empreses tallen eixa comunicació lliure, la gent se’n va a la del costat, a una altra plataforma de comunicació o creen una altra de nova. MySpace i YouTube han de permetre una gran llibertat en l’espai de comunicació perquè, si no, perden usuaris. Es tracta d’una comercialització de la llibertat. Vendre possibilitat de comunicació lliure. El que la gent siga lliure al comunicar no garanteix el que la gent va a fer amb eixa llibertat. Un dels temes més interessants d’Internet és que ens obliga a descobrir qui som realment perquè el que fem en Internet és el que realment la societat és. És el nostre espill en la història.

 

        Qui som?
         En Internet hi ha de tot: gent heroica disposada a lluitar i a morir per la llibertat i la solidaritat amb els altres i gent disposada a organitzar una banda racista o un yihad islàmic. Som àngels i dimonis. I en quina proporció, depèn dels moments. Ningú està lliure en un moment donat de ser xenòfob. Ningú és racista, però quan et pregunten si et dona igual que la teua filla es case amb un àrab, aleshores molta gent respon que no. En eixe sentit, Internet té un efecte profilàctic perquè ens impedeix mentir-nos-en a nosaltres com a societat, i per això molta gent té por a Internet, perquè es tenen por a si mateixa.

 

        Sosté que l’únic risc d’Internet som les persones perquè es viu en un món superdesenvolupat tecnològicament però subdesenvolupat èticament. Una tecnologia sense ètica és molt perillosa.
         Sí, però el que passa és que el geni ha eixit de l’ampolla. La tecnologia no l’anem a parar ni l’anem a canviar. Millor ens reparem  nosaltres mateixos. Però, efectivament, ha hagut un deteriorament ètic. Ha hagut una individualització total dels projectes personals i un afebliment de les institucions tradicionals de control social sense que n’hagen sorgit de noves. No és que jo vaja a defensar la família tradicional, la religió tradicional o l’Estat tradicional..., però tot això s’ha afeblit. La globalització ha afeblit en la pràctica el poder dels estats nacionals, el procés de secularització en el nostre àmbit ha minvat els controls d’una moral religiosa, la crisi del patriarcat en la família ha fet que hi haja una gran inseguretat en les relacions personals i una ruptura real de la disciplina tranquil·la i sistemàtica dels xiquets i dels joves dintre de la família. Totes les institucions que asseguraven una certa estabilitat han deixat pas a una individualització: jo i el món. Jo amb les xarxes que jo em construïsc en el món.

 

        Hi ha una trencament.
         S’han trencat en certa manera els llaços comunitaris de les societats. En aquest sentit, el que pot ser una ètica individual ja no és ètica, perquè ètica és la referència a uns principis comuns que s’accepten. Açò ha estat amplificat enormement per un model de creixement econòmic i d’organització econòmica que la gent anomena capitalisme, però que jo crec que és insuficient perquè hi ha molts tipus de capitalismes. La història de que el capitalisme en general perverteix els valors ètics és una història totalment ideològica, però el que sí ocorre és que el tipus de model d’organització econòmica que hem viscut en els últims 15 o 20 anys sí que maximitza la idea de que tot m’està permès amb tal de guanyar diners, independentment del que li passe a l’empresa. I als clients. La criminalització d’una part del capitalisme també és fonamental. S’han constituït multinacionals del crim, en part lligades a la descomposició de sistemes com el soviètic, en part lligades a la reacció en molts països pobres on es considera que l’únic negocio possible és el crim, la prostitució o la tracta de xiquets. A partir d’ahí es genera un tot val, i si a eixe tot val li endollem una tecnologia tan potent com és Internet, la capacitat de connexió mòbil en el món sencer, una xarxa global de transport aeri, una xarxa de comerç marítim informatitzat que comunica totes les economies..., tindrem un problema molt seriós. I açò no se soluciona controlant Internet. Primer, perquè no es pot controlar, i segon, perquè seria perdre l’instrument bàsic sobre el qual funcionen la societat de la informació i l’economia del coneixement. Seria com intentar controlar les barrabassades del capitalisme o de l’estatisme soviètic tallant l’electricitat. El rearmament moral tant de l’empresa com de la política és més important que mai perquè la capacitat tecnològica de desenvolupar projectes potents és tan enorme que sense un control estem anant cap a la desintegració del teixit social.

 

        Quina seria la seua recepta per a evitar-ho?
         Per a començar, s’ha parlat molt malament dels governs i de la política, i alguna cosa hauran fet...

Masonux: Ubuntu lleuger amb LXDE

Sí, és cert, un títol de post un pèl massa críptic pels desconeixedors de GNU/Linux. El cas és que en la meua cerca inesgotable per trobar una distribució potent, lleugera i en català pel meu vell portàtil de 256Mb de RAM (el qual gaste per feines de desgast tipus p2p) he fet una xicoteta troballa. Es diu Masonux (el nom és degut a que el responable té per cognom Mason) i combina la potència dels paquets d'Ubuntu, que inclouen el català, amb un escriptori gràfic molt lleulleuger anomenat LXDE.

Des que el faig servir, i al contrari del que ocorria amb Xubuntu (Ubuntu amb escriptori XFCE) ja no em dona problemes de memòria el Firefox i puc tenir oberts molts més programes i més potents alhora sense notar cap alentiment. Sembla ser que la cosa funciona tan bé que els d'Ubuntu treuran la versió "oficial" sota el nom de Lubuntu (encara està en fase de proves). Per mi ja estan fent tard! En tot cas, ara per ara Masonux funciona molt bé però, això sí, no està pensat per usuaris inexperts, cosa que sembla ser la divisa d'Ubuntu. Es a dir que cal configurar-lo via consola per deixar-lo al teu gust, cosa fàcil de fer (amb bones instruccions, és clar) però que espantarà molta gent. A banda d'això, em sembla tot un descobriment.

Seurem i parlarem amb un sol interès: Catalunya i la seva llibertat! __ EA 1506

Dóna
Suport
a
Suma  Independència

que avui ja compta amb:

2446

signatures  



2996

admiradors
en el
feisbuc



5409

suports





Greu error: Fer un cementiri nuclear al centre dels PPCC, al bell mig de Catalunya.

 

Tècnicament és un cementiri temporal ... 10.000 anys o 4.000 anys tal vegada?

Els catalans haurem d'acollir un terrible risc de la mateixa durada o més que la Piràmide de Guizeb.

És un disbarat!

Perdre llocs de treball no és bo però una població se'n pot sortir. Berga va perdre les Mines de Carbó de la seva comarca que donaven lloc de treball a 10.000 persones i posteriorment va perdre tot el textil de la seva part del riu llobregat i se n'ha sortit, n'ha sortit amb costos però no amb hipoteques vitals de milers d'anys.

L'augment de Càncers és evident a tot el territori Català.

No és bo que els interessos d'un municipi hipotequin nuclearment a tota una nació.

Salvador Molins, President de Berguedans per la Independència de Catalunya -BIC-

 

-----------------------------

 

Residus nuclears: quan s’ajunten la fam i les ganes de menjar...

lluis.aragones | enllaç permanent | diumenge, 24 de gener de 2010 | 11:52h

Els problema irresolt dels residus nuclears ha tornat a l’actualitat d’una forma crua a les nostres comarques. L’Ajuntament d’Ascó, amb el suport més o menys declarat d’ajuntaments i polítics de CiU i PSC de la seva zona nuclear i el doble joc i doble moral de dirigents nacionals i estatals d’aquests partits, està enllestint els darrers passos per a presentar-se com a candidata a acollir el magatzem temporal de residus nuclears de l’Estat.

 

Després d’anys d’intentar un nou i millor camí econòmic i social per a aquest territori maltractat, aquesta aposta individual i individualista per a perpetuar un model econòmic monopolístic i contaminant a la zona nord de la Ribera d’Ebre ha aixecat una revolta social dels municipis i comarques veïns. La CANC, Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, està organitzant amb grans esforços i dedicació una manifestació a Ascó mateix per a aquest diumenge. Ja veurem si som a temps de posar-hi solució, però ara cal posar-ho tot a la graella, tant al carrer com als despatxos de palau.

Aquesta voluntat pròpia d’acollir els milions de tones de residus nuclears d’alta radioactivitat de l’Estat és descabellada o impensable per a la majoria de la població, però troba un coixí social real en aquest municipi i uns quants d’altres pobles veïns format per gent que treballa en aquesta indústria i per famílies que en depenen des de fa una generació. És el que en diuen municipis amb cultura nuclear, que avui ja viuen preocupats perquè els seus llocs de treball tenen un horitzó d’uns 15 anys, quan caducaran els anys de vida útil de la nuclear, i que ara per ara pràcticament no tenen cap altra sortida econòmica fora d’aquesta activitat industrial. Aquesta situació s’ha agreujat ostensiblement els darrers anys amb la desinversió industrial d’Erkimia i indústries auxiliars i la despoblació progressiva a la veïna població de Flix industrialitzada per aquesta factoria química des de fa més de cent anys.

Malgrat que aquesta font econòmica raja molt i infla els pressupostos del municipi, el cert és que aquests darrers 25 anys Ascó ha perdut població, igual que l’ha perdut la resta de Ribera nord seguint la línia del riu.

Cal revisar el resultat de tants anys d’economia local subsidiada que ha significat la creació de grans infraestructures municipals i gairebé gratuïtat d’impostos, vida i festes al municipi, que si s’acaba el mannà nuclear és impossible de mantenir. Perquè l´únic demostrable que ha portat fins ara aquesta economia és l’envelliment massiu i progressiu de la població i la marxa de bona part d’habitants cap a residències en poblacions com Móra, l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils, Reus o Tarragona, llocs des d’on tornaran cada dia per a treballar a la central.

Aquest fracàs social acompanyat de la impossibilitat de diversificar l’oferta econòmica i laboral d’un municipi que ha optat per enfortir el seu lobby i el seu clúster nuclear ara es vol resoldre fent la pilota encara més grossa, optant per fer que les persones que hi viuen tinguin encara un risc més gran al seu costat i perpetuant-lo per a les generacions que vindran. Sense valorar que les repercussions negatives d’aquesta decisió afectin a tots els pobles i comarques veïnes i a tot el nostre país.

El nostre país ja fa anys que paga una gran hipoteca per la presència d’una indústria tan contaminant, que a hores d’ara no té –ni se sap si n’hi haurà- solució per als seus residus, però encara té el repte de poder oferir un altre projecte de futur per a aquestes persones i aquestes comarques.

La incapacitat d’oferir-lo fins ara és la porta oberta de bat a bat que aprofiten tots aquells que hi guanyen quan s’ajunta la fam amb les ganes de menjar, és a dir, la voluntat exterior de dominació econòmica i social d’un poble per a convertir-lo en el gran abocador radioactiu, amb els interessos dels que, des de dins, volen liderar aquesta dominació.

----------------------------------

NOTÍCIA DE VILAWEB:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3681158/milers-manifestants-soposen-asco-cementiri-nuclear.html

Notícies

Diumenge  24.01.2010  12:00

Milers de manifestants s'oposen a Ascó al cementiri nuclear

La decisió del ple municipal provoca un enfrontament entre els regidors d'Ascó i la direcció, i entre els socis del tripartit · Els membres del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre es tanquen fins dimarts per rebutjar el cementiri · Puigcercós i Herrera participen en la manifestació

Una altra batalla antinuclear a Ascó

"Des que el poblet d'Ascó, a la ribera de l'Ebre, va ser escollit com a lloc per a instal.lar-hi un complex nuclear de dos reactors i van començar les obres de construcció de la central, camuflada en un primer moment com a "fàbrica de xocolata" els veins les han vistes de tots colors:garrotades de la guàrdia civil, intimidacions de FECSA, suplantació de la voluntat popular a base de censar tots els treballadors de la central com electors que superen el nombre d'habitants d'Ascó de tota la vida, constitució d'un ajuntament afiliat a les elèctriques, arribades clandestines de camions carregats de material altament radioactiu, posada en marxa del primer grup, Ascó I, i elaboració d'un pla d'emergència de no-corris-que es pitjor, fallides a l'edifici del reactor, escapaments de vapors a l'exterior, evacuació a corre-cuita de treballadors que havien rebut altes dosis de radiació, cursets intensius de dues hores per a capacitar peons semi-analfabets per a treballar a l'interior del reactor que ja ha entrat en funcionament i simulacres d'accident nuclear teledirigits des del despatx de governació civil de Tarragona...". Això escrivíem a la revista Lluita editada per IPC (Independentistes dels Països Catalans), el novembre de 1983, després que la Taula Antinuclear i Ecologista fes una manifestació-enterrament a Ascó el dia de difunts d'aquell any. enterrant les comarques de l'Ebre "mortes davant la indiferència general a mans de les companyies elèctriques i els pronuclears". Semblava la darrera batalla contra la nuclearització. Avui però Ascó torna a omplir-se de gent que no vol que s'afegeixi a les servituds nuclears de l'Ebre un cementiri de residus radioactius.
La fotografia de la manifestació de la Taula Antinuclear i Ecologista recull un moment de l'enterrament pels carrers costeruts d'Ascó. Fora nuclears!

La mirada perfecta

Samitier, bar Alfa (Barcelona), 21 de gener de 2010






Espart, bar Alfa (Barcelona), 21 de gener de 2010





Dues bandes que es van foguejar en les semifinals del Sona 9 i que ara volen en solitari amb els seus discos sota el braç. Dos grups que el seu hàbitat natural és el format elèctric i que van haver de refer les seves cançons per presentar-les en els dijous acústics del gracienc bar Alfa.

Vòla, vòla, Calandreta...

I a trenta ans que neishec, en 1980. I a trenta ans que comencèc a volar e eth viatge que dure encara. Aquera prumèra Calandreta paulina qu’aguec ua fraia, era escòla besierenca de l’Ametlièr, e fòrça d’autes mès, e neisheren es prumèrs calandrons. E aqueri calandrons que creisheren, e damb eri era escòla, e alavetz que neishec eth prumèr collègi, e aué que son ja 53 establiments Calandreta (51 escòles e 2 collègis) qu’escolarizen 2.755 calandrons.

Sense notícies del País Valencià

Al País Valencià ja no es pot trobar el diari Avui als quioscos. Ho he comprovat en persona aquest cap de setmana a l'estació del Nord de València i en diferents quioscos de la comarca de la Safor. D'entrada, aquesta és una mala notícia. Quasi tan dolenta com l'apagada progressiva que està patint el senyal de TV3 a les comarques valencianes. I que també posa de manifest que ni l'Avui ni TV3 han fet massa res per a conquerir i fer seu l'espai comunicatiu català. [+]

Sanjosex i l'esperança d'un futur prometador



Sanjosex ha estat l'encarregat d'encetar el cicle de concerts Bankrobber a la Sargantana. Una vuitantena de persones s'han aplegat a La Sargantana per escoltar al noi de la Bisbal que acompanyat d'uns músics esplèndits ha presentat a Badalona el seu tercer treball discogràfic "Al marge del camí", un disc que promet ser una de les joies de 2010.

El Pacte de Progrés no vol enderrocar els monuments feixistes de Palma

Memòria de Mallorca i el monument feixista de sa Feixina

 

Des de fa mesos, Memòria de Mallorca insisteix que el monòlit dedicat al creuer Baleares incompleix la Llei de la Memòria històrica i representa perpetuar els valors de la violència i la repressió que caracteritzaren el franquisme, a la vegada que suposa un insult a la memòria de totes les víctimes (cada una d’elles i de les seves famílies) del règim dictatorial i assassí.

L’Ajuntament de Palma no ha contestat cap ni una de les peticions que li ha fet arribar la nostra Associació en nom dels més de tres-cents socis i de les més de cinquanta entitats que demanaven la demolició del monòlit. Tots els contactes per trobar una solució s’han limitat a una reunió amb la Regidora d’igualtat durant el mes d’octubre i a una resposta administrativa després de veure’ns obligats a interposar un recurs administratiu (és increïble haver d’arribar a interposar un recurs administratiu davant el silenci de Cort!). Des d’aleshores, dues respostes tècniques però cap contestació política. Ja es sap, no hi ha res més insultant i més desanimador que el silenci, perquè silenci equival a desconsideració.

Avui, hem pogut llegir a les pàgines d’un mitjà de comunicació que l’Ajuntament de Palma ja té l’informe que va encarregar per determinar el valor patrimonial i històric del monòlit de Sa Feixina i que aquest n’avala la demolició en compliment de la llei. Aquesta informació indica, a més, que la regidora de cultura coneix aquest informe des de fa mesos.

Així doncs, donant per bona la informació periodística, Memòria de Mallorca vol fer el següent comunicat:

     

  1. Si es cert que l’Ajuntament de Palma coneix l’informe que avala la demolició del monòlit de Sa Feixina des de fa mesos, els seu silenci es converteix en una greu desconsideració envers de la societat mallorquina i indica una passivitat alarmant, una indefinició preocupant i una nul·la predisposició per complir el que ells mateixos prometien al seu programa electoral: la desaparició de la simbologia franquista de Palma.
  2. [Continuar]

POSTPORQUIM

El títol d'aquest post l'hem inventat amb l'amic M. que m'ha fet una visita postporquim d'alta consolació.
M'ha assegurat que malgrat que hem fet totes les matances a la cuina, res no feia olor de porquim. Ni jo mateix, que m'ensum i m'ensum, i encara em sembla que em vénen bafarades, belles bafarades cal dir.
———————————
Imagín la història d'un home febrós del qual no queden gaires traces dins la memòria del erudits. Però aiximateix escrivia i deia: ...una pedra no fa una volta, ni dues pedres, ni tres; calen totes; cal que cadascuna prengui suport sobre l'altre: feta la volta, arrabassa unes quantes pedres i tot s'esbucarà; la veritat és així: consisteix en una solidaritat de totes les coses...
Crec que l'escriuré.
Faré un poema per al llibre El cos de les coses de pròxima publicació (?). [Si algú em sent em ferirà de prop.]
Records d'una terrassa és el títol.
————————
Tenc més coses que hores, un altre títol d'una Confessió.
No don pus anuncis de títols!
NOTÍTOLS!
Gràcies, M!

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Jordi Casadevall i Camps

Les aigües turbulentes

Jordi Casadevall i Camps

Espe

Barrobés & Borges

BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

EL GOL

Josepmiquel Servià

Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D?UN OUTSIDER

Josepmiquel Servià

CATALÀ DE L'ANY!

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.