Sobre blocs polítics a "L'internauta"

• sgordillo
• enllaç permanent
• Observatori internauta
• dissabte, 23 de setembre de 2006 | 21:05h

Aquest dissabte el també blocaire Vicent Partal (a la foto) m'ha convidat a participar a L'internauta, el programa de Catalunya Ràdio sobre Internet iniciat per Jordi Vendrell que arriba a l'onzena temporada. Hem parlat de blocs polítics, ara que som en precampanya electoral. Podeu escoltar el programa, que aquesta temporada s'emet d'1 a 2 del migdia. També us podeu subscriure al podcast. En Joan Jofra en deixa constància al bloc del programa. Però els protagonistes, per a mi, han estat els tres joves d'Olesa de Montserrat que han parit eyeOS. He al·lucinat amb el seu projecte. Això dels blocs és ben bé un broma, al seu costat.

Gràcies, Vicent i Joan.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Nova etapa de Tribuna Catalana i El Debat

• sgordillo
• enllaç permanent
• Observatori internauta
• dissabte, 23 de setembre de 2006 | 20:45h

Tribuna Catalana estrena domini (www.tribuna.cat), renova la plantilla, millora el disseny fent-lo un xic més elegant amb un fons depurat i fotos més cuidades i millor dimensionades i, de passada, amplia serveis: finalment es podran fer enllaços permanents als articles i sindicar els continguts. Felicitats per la nova etapa.

El Debat també es renova, coincidint amb el canvi de director, Jaume Reixach, que vinculta el relleu amb la benvinguda al .cat. Tractant-se de Reixach, té sentit que el diari prioritzi la informació pròpia o confidencial. Aprofitant la redefinició del producte, aposten pels serveis: enllaços fixes a mitjans digitals internacionals, a titulars de premsa digital del país i -això és simptomàtic- una selecció de deu blocs polítics i/o periodístics en català. El disseny és més net i polit que abans, potser excessivament quadriculat i recuadrades, les seccions. Els canvis, però, són necessaris per fer-se un racó entre els internautes. L'antic model no anava enlloc.

Entre els blocs confidencials polítics destaca la recent incorporació de Diari republicà, una versió refinada i cuidada respecte altres bitàcoles més combatives i trabucaires. El comptador fa pensar que en poc temps podrà assolir l'audiència obtinguda pel més visitat dels confidencials anònims en format bloc: Busot. Aquest últim, per cert, ultima el seu canvi de domini: www.busot.ca

Per més informació sobre els mitjans de comunicació del país: Comunicació 21, que dirigeix Àlex Gutiérrez, o, en un altre nivell, el blocaire Marc Roca.

• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article

"Gin cooler" amb un amic íntim de Montilla

• sgordillo
• enllaç permanent
• Varietats
• dissabte, 23 de setembre de 2006 | 02:28h

L'Andreu Barnils sempre aconsegueix enredar-me. "Saül, fem una copa quan pleguis? Va, vine!" Cap a la una de la matinada, quan em disposo a sortir del diari, m'arriba el seu SMS: "Ja tardes" L'Andreu és una au nocturna sense remei. Es coneix tots els racons de la ciutat. Sortir amb ell és, per a mi, descobrir locals, conèixer noctàmbuls i fer-la petar, sobretot de política i periodisme. Ara treballa a Vilaweb TV i, periòdicament signa articles [Trio de nit i  Bons nois són els últims] a Vilaweb.

La qüestió és que dijous vam acabar al Negroni, una cocteleria de Ciutat Vella. Anàvem acompanyats del seu company de pis, en Roger Gòmez, càmera de Mediapro. Vinga a xerrar de política... El tàndem Barnils-Gòmez és habitual d'aquest petit local. Coneixen el cambrer de llargues estades nocturnes i, entre ells, parlen gairebé en clau. "Posa'ns uns Sant Cugats". Així anomenen el còctel gin cooler. Suc d'una llimona natural, una cullerada de sucre, i ginebra i gel a la coctelera. Es barreja i, un cop a la copa, s'acaba d'omplir amb ginger ale. Entra molt i molt bé, tot sigui dit.

La qüestió és que a la barra del Negroni vaig detectar un conegut militant socialista, una mena d'intel·lectual provinent del comunisme i que ha anat evolucionant fins acabar, ara, sent un dels promotors de la plataforma de suport al candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat, José Montilla (a la foto, de jove). "Mira, Andreu, aquell de la punta és en C..." A mesura que va anar marxant la clientela i ens anàvem quedant sols com uns okupes de la barra, entrem en conversa amb l'insigne polític, amic personal de Montilla. Ell és nascut a Cornellà de Llobregat, la ciutat de la qual havia estat alcalde l'actual presidenciable socialista.

Dijous El Periódico havia publicat l'enquesta que donava un còmode avantatge electoral al candidat de CiU, Artur Mas. [Aspirant Montilla i favorit Mas] El company de barra en qüestió, íntim coneixedor del Montilla polític i del Montilla persona, no es mostrava gaire preocupat pel resultat de l'enquesta. Difícilment se li passava pel cap la possibilitat del fracàs del PSC i que Mas acabés rellevant Pasqual Maragall a la Presidència de Catalunya. L'enquesta, ens va dir, va molt bé per als interessos socialistes perquè és un toc d'atenció al seu electorat, que s'ha de mobilitzar en la circumscripció de Barcelona. A més, Montilla encara s'ha de donar a conèixer entre la població. "Quan comenci a donar idees força i la gent el conegui farà un tomb", deia.

Us resumeixo algunes de les confessions de l'interlocutor, copa en mà:

a) Montilla no es volia presentar a les eleccions al Parlament, encara. El pla era que Maragall s'hi estaria vuit anys a la Generalitat, però la culpa del desastre del tripartit ha estat la inestabilitat d'Esquerra i la nul·la química entre el President i el seu partit. Montilla s'hi ha hagut de posar, a contracor, doncs.

b) Zapatero preferia Montilla abans que Maragall com a candidat del PSC. Per què? Perquè Maragall havia entrat en conflicte amb Zapatero. "Maragall pretenia transformar Espanya, i en Zapatero no es podia deixar menjar el terreny. Escolta, Pasqual, això ja ho farem nosaltres!"

c) Maragall tampoc volia córrer el risc de presentar-se a les eleccions, després de la ruptura amb Esquerra i el distanciament amb els seus companys socialistes, i patir en pròpia carn la humiliació de veure com Artur Mas el guanyava i desbancava de la Presidència.

d) Montilla, encara que no guanyi, acabarà governant. Però no per la via del tripartit PSC-ERC-ICV, no. La història és curiosa perquè -sempre segons l'interlocutor- anirà per fases. Montilla serà investit President i formarà Govern amb ICV, mentre ERC es queda a l'oposició donant-hi suport des de fora. Quan Esquerra deixi de ser un partit assembleari, i quedi clar qui mana allà, llavors Montilla acceptarà l'entrada dels independentistes al seu Govern. Molt curiós.

La frase de la nit:

L'Andreu, que és un periodista molt de la conya, li va preguntar si, Montilla feia bo el tòpic sobre l'eròtica del poder. Resposta de l'intel·lectual i amic de l'exministre: "La seva dona diu que res de res: ni poder ni eròtica"

Ens vam despetir. Al carrer, vam quedar amb l'Andreu que tornaríem al Negroni. Ja sigui per la conversa o pel gin cooler. Tant li fa.

• Comentaris: 13
• Vull llegir la resta de l'article