Grabació de l'acte
a Berga
en favor del "Sí"
aleshores pel 13D, després pel 28F i ara pel 25A:

Parla
Santiago Espot,
President
Executiu
de Catalunya Acció.


Escolteu la seva defensa
de les Consultes
per a la Independència
de Catalunya.


Fins ara 248 Municipis catalans hauran
convocat un milió de votants, a partir d'ara 458 municipis i pels voltants de 2.300.000 catalans.


Cliqueu el reproductor
i podreu escoltar
aquell dels molts actes
que Catalunya Acció
ha realitzar en favor
de les Consultes
d'Arenys, 13D
i ara el proper 28F.


------------------------------




------------------------------

13 S, 13D, 28F ... el poder dels catalans

Article publicat al diari El Punt el 22 de novembre del 2009
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/105935-13-de-desembre-el-poder-dels-catalans.html

Sincerament, penso que encara no s'ha valorat en tota la seva justa dimensió la iniciativa de més d'un centenar de municipis catalans de celebrar el proper 13 de desembre les consultes per la independència de Catalunya. Quan hom parla d'aquest fet que serà històric, i que va començar a la vila d'Arenys de Munt, sovint no es té present el que significa que el poble de Catalunya s'organitzi ell mateix unes votacions per decidir quin ha de ser el seu estatus polític. Algú ha vist una cosa similar en algun altre indret?

Ara que han sortit els casos del Palau de la Música o de Santa Coloma de Gramenet, els analistes afirmen que això originarà una gran desafecció política. Aquesta situació fa ja temps que es dóna, però es veu que segons qui només la detecta quan no quadra la caixa. No saben veure-hi més enllà de l'acte d'un jutge de Madrid. De fet, estem ja instal·lats en la desafecció i en el divorci entre el poble i la seva classe dirigent. La millor prova la tenim en tot el que s'ha derivat del 13 de setembre passat a Arenys de Munt. A partir d'aquell moment, i veient que pràcticament tots els polítics del país menystenien l'èxit i la transcendència de la votació arenyenca, un gran nombre de patriotes s'han posat en marxa per poder fer efectiu aquell ideal que se'ns nega sistemàticament: decidir democràticament si volem ser o no una nació independent. En definitiva, el que s'està produint és que el poble vol votar i no el deixen. Llavors, aquest poble ignora i desafia la legalitat espanyola vigent, s'organitza, endega un procés electoral en tota regla, agafa les urnes i vota ell mateix. Això ja no és desafecció política, això és passar olímpicament del sistema vigent i crear-ne un de nou. És així com es fan les revolucions del segle XXI! Catalunya ha tornat a demostrar que, malgrat la colonització que pateix, continua essent un poble capaç de donar lliçons de democràcia i de civisme.

La iniciativa popular que va començar en un poble del Maresme i que continuarà a l'engròs el proper 13 del mes vinent dinamita qualsevol autoritat que poguessin tenir els governs espanyol i català. Estem immersos de ple en un buit de poder i ara es quan poden precipitar-se els grans canvis. Només cal veure el silenci sepulcral amb el qual responen les estructures dels partits amb representació parlamentària. No saben com parar aquest exèrcit d'urnes i paperetes que amenaça de convertir el Principat en un camp de batalla plebiscitari a favor de trencar amb Espanya. Ni volen parlar-ne, ni volen debatre. Amaguen el cap sota l'ala perquè intueixen que res de bo pot portar per als seus interessos el fet que gairebé 700.000 catalans siguin cridats a unes urnes que ells no controlen en absolut. Com que no poden remenar res, no saben com actuar. Es proclamarà la independència l'endemà del dia 13?, deuen pensar.

Estic convençut que a més d'un dirigent polític del país li vénen a la memòria els fets del 14 d'abril del 1931, quan tot va caure en poques hores gràcies a la força dels vots i a un sistema absolutament podrit de dalt a baix, exactament com ara. No va quedar ni rastre d'aquells que formaven part de la partitocràcia del moment i nous actors polítics (molts d'ells gairebé anònims per al gran públic) van prendre el poder.

Aquí ara tenim un desafiament en tota regla als poders de l'Estat sense cap suport institucional català, cosa que encara li dóna un aire més popular i de revolta cívica. Per primera vegada en molts anys totes les organitzacions, plataformes o associacions patriòtiques treballen coordinades per assolir un mateix objectiu. Allò que semblava impossible fa uns pocs mesos avui és una realitat, i tots hem entès que aquestes votacions del mes vinent són les primàries de la independència. Falten pocs dies i cal pitjar l'accelerador per tal d'arribar a la data assenyalada en les millors condicions possibles. Hem de crear un autèntic clima de plebiscit per la independència de Catalunya. Si ho aconseguim la victòria serà nostra, i allò que podia semblar un somni fa quatre dies esdevindrà una realitat.

Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció i impulsor del partit Força Catalunya

Wednesday, 2 December 2009

December 13th, the power of the Catalans

Sincerely, I think that the initiative of more than one hundred Catalan Town Councils, of celebrating, on December 13th, the ballots for the independence of Catalonia has not been valued in all its dimension. When everybody talks about what will be a historical moment, which began at Arenys de Munt, very often it is not understood that it means that Catalan people organizes themselves to vote, and decide which has to be their political status. Has anybody seen anything similar elsewhere? Now that political corruption cases like "Palau de la Música" or Sta. Coloma de Gramenet have come out to the public, the analysts affirm that this will originate a great political disaffection. This situation, that has been going for long time, it has only been detected when the monies were not accounted for. They did not know to see beyond the sentence of a judge from Madrid. In fact, we are installed in the disaffection and divorce between the people and their leaders. The best example is everything that has derived from the last September 13th at Arenys de Munt. From that moment, and seeing that practically all politicians of the country minimized and watered down the success and the transcendence of the poll at Arenys. Since then, a great number of patriots have started off to make the ideal happen, the one that has been systematically denied; to be able to decide, democratically, whether we want to become an independent Nation or not. In fact, what is happening is that people want to vote but is not allowed. Then, these people ignore and challenge the actual Spanish legislation, organize themselves, initiate a proper electoral process, take ballot boxes and vote. This is not only political disaffection, this is an override of the actual system and the creation of a new one. Revolutions in the 21st Century are done this way! Catalonia has demonstrated that despite the colonization suffered until now, still is a nation capable to teach lessons of democracy and civics. The popular initiative, begun in a town of el Maresme, and that will continue wholesale on the 13th, dynamites any authority still remaining to the Spanish and Catalan governments. We are immerse in a proper power void and now is when big changes can be made. You only need to pay attention to the silent answer from the structure of the parties with representation in the Parliament. They do not know how to stop this army of ballot boxes and voting papers that is threatening to convert the Principality of Catalonia in a democratic battlefield for the breakage with Spain. They do not want to even talk about it, nor want to debate it. Sulking and hiding their heads under the wing because they know by intuition that 700000 Catalans called to vote, not controlled by them, will not bring any good to their interests. Because they do not know how to manipulate this process, do not know how to act. Will Independence be proclaimed on December 13th?, they think. I am convinced that more than a political leader of this country is thinking about April 14th, 1931, when everything changed in the matter of hours due to the force of the votes and an absolutely putrid system, exactly like now. None of who formed the political leadership at the time remained in their places and new political actors -most of them unknown to the public- took power. We are in front of a challenge to the powers of the State without any support by the Catalan institutions, something that gives it a popular and civic revolution smell. For the first time in many years all organizations, platforms or patriotic associations work coordinated to achieve the same objective. What it seemed impossible a few months ago, is today a reality, and everybody has understood that these ballots, in December, are the primaries for independence. Only a few days now and the foot has to floor the throttle so that we arrive at the date in the best possible conditions. He must create an authentic atmosphere of plebiscite for the independence of Catalonia. If we achieve victory it will be ours, and what could seem only a dream a few days ago will become reality.

Santiago Espot CEO Catalunya Acció

Les raons del si. Acte a Berga pel 13D, pel 28F i ara pel 25A

(Escriu i parla: Maria Torrents, Consellera de Catalunya Acció -fotografia-)

"Catalans, sou cridats a escriure una pàgina d'or de la nostra història. Que el vostre vot neixi del cor i sigui un sí clar a la recuperació de la llibertat i la plenitud que se'ns va arrabassar per la força i amb el preu de la sang dels millors fills de la nostra pàtria."


Benvolguts compatriotes,


Es un honor ser avui aquí, davant uns homes i unes dones disposats a esbotzar els límits mentals i polítics que ens constrenyen, tot participant activament en aquesta consulta popular que és el preludi irreversible del nostre alliberament.

L'esperit que està demostrant el poble català en fer possible, en crear el seu camí cap a la independència, malgrat i al marge de les elits polítiques, posa en evidència que som un poble ocupat, però que no ens han vençut.

I que ningú s'esgarrifi quan dic que som un poble ocupat. Avui les forces que subjuguen el nostre poble no tenen la brutalitat dels exercits, però despleguen una capacitat de domini encara més gran, a través de la seva omnipresència i capacitat de persuasió. El seu poder rau precisament en què gran part del nostre poble no és conscient de la funció assimiladora que estan portant a terme d'una manera subtil i continuada vint-i-quatre hores al dia, tres-cents seixanta-cinc dies l'any.

Aquestes forces es concreten:

a- tots els mitjans de comunicació que no qüestionen la dependència forçada de la nació catalana respecte l'estat espanyol.

b- el corpus legal que ens limita i sotmet cada vegada més, com ho evidencia el procés delirant de l'estatut.

c- les persones que viuen aquí amb mentalitat de colonitzador, i que des de llocs de poder, o des de la quotidianitat del carrer, de l'escola, del jutjat, de l'hospital o de la universitat imposen, amb una impunitat absoluta, la manera de fer i la llengua dels colonitzadors.

Es en resposta a aquesta ocupació que l'esperit que va explosionar a Arenys, s'escampa sense aturador arreu del país, perquè respon a una necessitat vital de la nació catalana i de tots aquells que ens en sentim part.

Les nacions, com els homes, han nascut per ser lliures i expressar la seva plenitud. Ho portem gravat als gens.

Per això aquest esperit vital, aquest anhel de llibertat acabarà imposant-se sobre la voluntat colonitzadora que treballa incansablement per fer-nos invisibles i esborrar-nos del mapa.

I a aquest esperit que sacseja el nostre poble no li calen raons. La llibertat que engendra és, en ella mateixa, la raó, perquè és l'experiència íntima d'allò que és valuós i sagrat.

Ara bé, es bo que a l'esperit que neix de les entranyes i del cor, hi ajuntem la reflexió, i construïm uns arguments que ens facin de crosses, si cal, en moments en què el dubte o la por es fan presents.

Aquests raonaments que desplegaré volen respondre dues qüestions fonamentals:

Pe què volem la independència? I
Per a què la volem?, o sigui, quin és el seu objectiu final.



El crim central dels colonitzadors castellans i francesos contra la nació catalana, no és el robatori sistemàtic a què ens sotmeten, ni la deixadesa d'infraestructures que ofega la nostra economia, ni tan sols el genocidi físic que històricament ha patit Catalunya, concretat en milers i milers de catalans morts i exiliats forçosament pel fet d'haver defensat la nostra pàtria. Per terribles que siguin aquests crims, només són corol.laris del crim central a que colonitzadors castellans i francesos han condemnat la nostra pàtria: negar-li la seva manera de ser.

Durant més de tres segles de submissió forçada i d'una quarantena d'anys de democràcia formal però d'opressió psicològica, als catalans se'ns ha fet impossible la nostra autoafirmació com a poble.

La nostra continuada, però mai obertament reconeguda submissió, ha tingut unes conseqüències tràgiques: ens ha negat l'expressió del propi poder i ha escampat una terrible tristesa, apatia i misèria anímica dintre del nostre cos nacional.

L'alienació de la nostra catalanitat s'ha aconseguit històricament a través de la repressió brutal: assassinats, tortures i repressió legal i física han estat a l'ordre del dia durant molts períodes de la nostra història de poble colonitzat. Ara la democràcia formal amb que s'han disfressat els colonitzadors, els ha fet a mans una forma més efectiva per assolir encara una alienació més gran: ignorar, marginar i fer innecessària la manera de ser catalana i les seves expressions dintre mateix de casa nostra. Avui, passar de puntetes sobre la nostra identitat s'ha convertit en el denominador comú tant dels colonitzadors com dels polítics regionalistes. Els colonitzadors, des del poder i a través dels mitjans de comunicació no han cessat de negar-nos i menysprear-nos amb discursos i praxis que ridiculitzen el sentiment de catalanitat com una cosa provinciana, que neguen la integritat de la nació tot reduint-la a una massa despersonalitzada i que exacerben qualsevol expressió cultural i lingüística forana a fi que ocupi el lloc que correspon legítimament a la llengua i a la cultura catalanes. Els polítics regionalistes s'han venut la nostra ànima, la nostra identitat, i ignorant-la desvergonyidament només saben parlar de balances fiscals o de benestar econòmic. Com si la misèria de l'ànima no fos més trista que la material, com molt bé recordava el nostre estimat president Macià!

Tots junts, colonitzadors i regionalistes, formen part de l'statu quo que està reduint, de facto, la nostra nació, a unes tristes províncies sense caràcter, sense voluntat i sense ànima.

De què valen diners, progrés i benestar quan un poble es perd a si mateix?

La pobresa més gran, la misèria psicològica més profunda brollen d'aquesta pèrdua de l'ànima col·lectiva.

Perquè la necessitat ontològica més fonamental de qualsevol poble és el d'existir, de ser qui és dintre del seu territori. I només en l'expressió plena d'aquesta ànima col·lectiva rau l'autèntica llibertat.


Ignorar, abandonar, deixar perdre la pròpia manera de ser com a poble és la cosa més alienant que existeix, molt més que l'empresonament o la destrucció física. Aquesta alienació de la pròpia manera de ser s'ha fet palesa d'una manera més crua en aquelles manifestacions que són la més directa expressió de l'ànima del nostre poble: el caràcter, la història i la llengua.

Tants segles de submissió i sobretot de submissió no reconeguda, negada, manipulada han trinxat el nostre caràcter col·lectiu. El nostre poble té ara un caràcter escapçat, que nega tot aquells trets més vitals com a resposta d'adaptació a l'anòmala situació que vivim. Perquè, qui pot tenir un caràcter sencer, poderós i tolerar la submissió?
Però aquest no és el genuí caràcter del poble català, com es pot comprovar en el procés que estem vivint, i sobretot en caràcter dels homes que l'han iniciat i que han fet possible que siguem on som perquè s'han sabut mantenir ferms davant pressions i amenaces de tot tipus, fins i tot de mort. I com es pot veure una vegada i una altra en la nostra història, que per això és sistemàticament exclosa dels programes educatius i, quan hi treu el cap, està prou manipulada perquè la brutalitat i l'usurpació il·legítima quedin totalment desdibuixades, i els models de caràcter d'homes com Pau Claris, Macià, Batista i Roca i tants d'altres restin invisibles.

Pel què fa a la llengua, després de segles de prohibicions i atacs brutals, ara han trobat el sistema per acabar-se'n de desempallegar sense escarafalls: fer-la innecessària dintre del seu territori. Quan una llengua no és necessària, quan una llengua ha de sobreviure per voluntarisme sempre acaba desapareixent, quedant reduïda com a molt a expressions folklòriques. I aquest és el futur que s'ha dissenyat pel català amb l'enganyós mite del bilingüisme. No el defensen ni hi estan tots d'acord perquè sí els espanyolistes, des de Ciudadanos fins a socialistes, en aquest tema. Saben perfectament que és condemnar la llengua catalana a una mort segura i sense reaccions, perquè no ens oblidem que per no desamparar el bilingüisme, prou se'n cuiden de legislar a favor d'una aclaparadora majoria de mitjans de comunicació en castellà, mentre escanyen tant com volen els de llengua catalana. Recordem la vergonya del tancament de senyal de TV3 a València i a les illes.
El que fa escruixir és que aquells que es diuen nacionalistes i els independentistes asseguts avui al Parlament, acceptin el bilingüisme sense piular i en alguns casos fins i tot el defensin. Es que no s'adonen de la transcendència de la seva claudicació? Molt em temo que sí que se n'adonen, però saben que una actitud ferma en aquest àmbit desfermaria les ires de tot l'espectre dels colonitzadors. I ja han demostrat que no tenen ni la voluntat ni el caràcter per gestionar aquest conflicte.

En el procés d'alliberament és indispensable reconèixer allò que molts és neguen a acceptar, que UN POBLE QUE NO ES AMO DE CASA SEVA I QUE NO POT EXPRESSAR EN PLENITUD LA SEVA MANERA DE SER ES UN POBLE ESCLAU.

Quan hom reconeix aquesta veritat tan elemental es fa evident que només hi ha una manera de recuperar el nostre poder, de recuperar l'energia vital que ens retorni la joia i l'orgull de ser catalans: treure'ns de sobre, d'una vegada i per sempre, el jou que ens doblega i ens nega.
Només hi ha un camí que ens retorni la nostra veu en el concert de les nacions.
LA INDEPENDENCIA.
Es, doncs, per alliberar-nos de la misèria espiritual de la submissió que ens impedeix ser qui som, que ens cal la independència

I per això ens cal sobretot posar al capdavant del procés aquella gent de caràcter que representi la regeneració política que ha de garantir que l'objectiu primordial i prioritari del nou estat català sigui la recuperació de la nostra ànima col·lectiva, fomentant la regeneració del caràcter de les noves generacions, assegurant el coneixement de la nostra història i fent indispensable l'ús en plenitud de la nostra llengua.

Autoafirmar-nos, retornar-nos la llibertat i la dignitat no es pidola, s'exerceix i , per tant, demana ACTES clars, sense ambigüitat. “ El dir no emprenya” afirma la saviesa popular, perquè certament allò decisiu és el què es fa. Per això la votació a què esteu cridats més de cent seixanta pobles i ciutats de Catalunya és un acte de revolta i d'autoafirmació sense precedents en la història contemporània catalana dels darrers 50 anys. Amb aquest acte us negueu a acatar la llei del colonitzador i el confronteu obertament, però també, i molt important, poseu en evidència els polítics i intel·lectuals regionalistes que amb les seves polítiques pusil·lànimes i claudicacionistes han portat la nació catalana a l'agonia en què es troba actualment. Davant d'aquestes actituds vergonyants que no qüestionen l'stato quo, sinó que amb el seu pidolar miserable, el reforcen perquè eternitzen la nació catalana en el paper de víctima, la gesta a què esteu cridats esdevé autèntica dinamita.

Es, quan tot un poble com Berga, deixa d'identificar-se amb el paper de víctima i actua com a poble lliure per retornar-se unilateralment la llibertat usurpada, que es manifesta la PRESENCIA de l'autèntica Catalunya, d'aquesta Catalunya que malda per manifestar-se tot esmicolant la cotilla insostenible en que l'han atrapada.

Aquesta Presència, la nostra manera de ser genuïna i profunda, el cor de la nostra nació, més enllà de les falses identificacions que tants segles de submissió han teixit, és l'objectiu i la raó última des nostre alliberament. Es el tresor que ens retornarà la joia de ser catalans, l'espurna creadora i l'abundor material.

Catalans, sou cridats a escriure una pàgina d'or de la nostra història. Que el vostre vot neixi del cor i sigui un sí clar a la recuperació de la llibertat i la plenitud que se'ns va arrabassar per la força i amb el preu de la sang dels millors fills de la nostra pàtria.

Que el vostre vot sigui un sí rotund a la vida de la nostra nació, un sí rotund a la joia de ser catalans.

Que el vostre vot sigui un homenatge a tots els qui ens han precedit en la lluita,
i un gest d'esperança per als qui ara toca teixir la història de la nostra pàtria.

Que el vostre vot sigui el model de dignitat que els homes i dones vinguts d'arreu del món esperen de nosaltres per a integrar-se a la nostra nació. Perquè, qui vol integrar-se en una nació esclava?

I, sobretot, que el vostre vot obri el camí per retornar a les generacions futures la realitat fecunda de la Catalunya lliure i plena que la història ens reclama.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció