Gràcies a una apunt al facebook d'Eero Remes (KTM) hem trobat la pàgina oficial del Grant Premi de Xile del Campionat del Món d'Enduro Maxxis FIM (EWC 2012) que s'inicia d'aquí una estona.
La pàgina l'encapçala una dedicatòria a Mika Ahola i en té una versió en anglès i una altra en espanyol.
Us destaquem l'entrevista al català Ivan Cervantes (Gas Gas) on exposa les seves sensacions a poc d'iniciar un campionat i categoria, E2, que es presenta molt disputat.
Inscrits
Per altra banda tant Cervantes com Remes són alguns dels prop de seixanta pilots europeus que participaran en aquesta cursa inaugural. Si en voleu veure tota la relació marqueu damunt de la bandera xilena que hi ha en aquesta pàgina.
Font: www.ewcchile2012.cl (Traducció automàtica al català i versió original: anglès i espanyol)

23 de Març 2012

Tot i que l'antiga tèrmica del Besós no és Sant de la meva devoció, (hagués votat sí al seu desmantellament, al referèndum que es va convocar fa un anys a la ciutat, veïna de la meva), haig de reconèixer que forma part de l'imaginari col·lectiu d'adrianencs i badalonins, un punt de referència a l'espai, com alguna gent diu.

Així doncs, la construcció està destinada a perpetuarse, amb un futur ús crec que encara no prou definit.  I com sempre, seguirà vigilant amb les seves tres xemenèies de guaita el nostre pas en el constant anar i venir dels dies de feina per les sofertes i també eternes "Rodalíes".

La quotidaneïtat del meu trajecte ha aconseguit que fins i tot l'hi hagi agafat un mesurat afecte. A part també, que algunes sortides de sol entre les seves torres, aquells dies de cel rogenc, són dignes d'admirar i de fotografiar. A veure si un dia en puc agafar una bona imatge.



 

Convergència celebra aquest cap de setmana a Reus el seu congrés. Un congrés que ha de suposar un nou pas endavant en el complex camí del ja madur partit (aviat serà "quarentón") cap a l'aposta definitiva per la sobirania de Catalunya. La transició, el soroll de sabres, el pragmatisme, la responsabilitat de governar tants anys un país i una administració en construcció, la pròpia necessitat d'un discurs coherent... són molts els factors que expliquen aquesta ambigua actitud convergent, marca de la casa, davant el que és, en definitiva el gran repte, el gran objectiu de tot partit que es digui (i ho sigui) catalanista: l'alliberament nacional.

Només així cobraven sentit els peixos al cove o els "avui no toca". Jo hi estava d'acord. Durant molts anys vaig ser votant de Convergència i Unió. Sempre vaig defensar aquella política basada en l'ambigüitat calculada, la negociació amb Madrid i l'obtenció de petites parcel·les de poder per a Catalunya. Fins que jo, i com jo molta altra gent, vaig dir prou al discurs pujolista, que va acabar esdevenint un disc ratllat que no oferia res de nou a una societat on començaven a incorporar-s'hi noves generacions que no estaven per orgues ni batalletes tardofranquistes. Malgrat això, em costa molt parlar malament del que segueix sent el principal partit de Catalunya. Considero que els convergents són "dels nostres", igual que Esquerra o que la CUP, formació que per cert no ha tingut altra cosa a fer aquests dies que muntar el seu show a Reus. En fi, què hi farem.

Demà i demà passat, aquell partit que va començar considerant-se socialdemòcrata, però que sempre ha estat liberal, i que tothom anomena nacionalista quan en realitat sempre ha estat catalanista, Convergència Democràtica de Catalunya, fa un pas més cap aquesta majoria que, segons les enquestes, apostaria ja per un estat propi. I ho farà encara amb aquella terminologia dubitativa, ambivalent, com de voler quedar bé amb Déu i el diable alhora: la transició nacional, el dret a decidir, prioritat pel pacte fiscal... És el seu discurs i el respecto. Jo no el criticaré obertament. Només dic que van en la bona direcció, però que estan perdent el temps. La societat catalana, també el gruix de l'electorat convergent, reclama als seus partits més decisió i més resolució i que no prolongui més l'agonia.

[Foto: Vilaweb]

Vet aquí un text que he fet pel fanzine Entre Idus que fan els amics i col·legues de Cataclístic i que he dedicat a Jaume Bonet.

ENTRE LA VIDA I MÉS VIDA

[LLUITA CONTÍNUA]

 

 

És un arxipèlag amb una llengua milenària que sofreix l’envestida dels bàrbars propis

 

És un arxipèlag que ha sofert mil i una invasions d’ençà de temps primers i  n’aguanta

 

És un arxipèlag, fill de Grècia i de Roma, tot ple de grans belleses que natura conrava

 

És un arxipèlag que sobreviu encara a la depredació, a la venda, a la vampírica xuclada

 

És un arxipèlag que del tretze ençà pensa i canta i viu i estima i mor en llengua catalana

 

És un arxipèlag on encara els seus fills més autèntics uneixen serens el seny a l’àguila

 

És un arxipèlag on ciutadans seus lluiten un siau qui voleu ser sense ni jous ni recança

 

És un arxipèlag de garrigues i cales, de culturals aviors, d’ofrenes i de recerques d’ara

 

És un arxipèlag que es teixeix dins la trama i l’ordit que fan país de la cultura catalana

 

És un arxipèlag en que l’amor hi nia, hi creix, hi fa flor, hi fruita, i hi té taula parada

 

És un arxipèlag on es lluita per la terra, per l’amor, pel país, i la nostra llengua catalana

 

[Escrit a Telloc el 22 de març de MMXII i dedicat a un home bo, un mestre, un resistent, Jaume Bonet, que fa vint-i-dos dies que està en vaga de fam per defensar la llengua i la cultura catalanes davant els exèrcits de les burocràcies de la majoria absoluta del PP que comanda a les Balears. És un símbol de lluita, un poema viu, i milers i milers de ciutadans d’aquest arxipèlag balear i d’arreu del món sostenen la seva resistència pacífica. És un home bo que pot aturar legions!]

Hem deixat enrere el Dia Internacional de la Poesia, el 21 de març. Hem entrat en l'equinocci de primavera i aviat canviarem d'hora al rellotge.

PRIMAVERA

(Jacint Verdaguer)

Que hermosos són los matins,

los matins de primavera!

Cada bri porta una flor,

cada flor porta una perla,

cova un amor cada pit,

cada cervell una idea,

s'omple el cel de resplendor

i d'hermosura la terra...

Com pot ser que Espanya tingui una taxa d’atur tan alta? Que es fa realment per fomentar l’ocupació? No deia el PP que ens treuria de la crisis i que faria una política per tots. No deia Convergencia i Unió i el Partit Popular de Balaguer  que faria l’autovia Tàrrega-Balaguer-Alfarràs? I que realment fa el PSC ara que és a l’oposició a Balaguer?

 No és feina d’un ciutadà explicar el que passa en un Ajuntament o en un organisme públic.

L’oposició ha de fer oposició.

En tot cas ha de ser l’equip de Govern o l’oposició que els hi faci preguntes comprometedores i de sentit comú en els plens. A veure qui serà l’atrevit. O es deixaran dominar per les cartes que els hi han enviat demanant que no parlin de temes comprometedors en els plens, arran una intervenció de un regidor ecosocialista?

 Per això demanaria que es fessin públiques les dades de l’auditoria laboral que es va fer a Balaguer, que va costar 6.000 euros als ciutadans de Balaguer! Crec que el govern actual algunes coses les fa més que bé, però d’altres deixa bastant que desitjar. És qüestió de temps diuen els polítics, però crec que no s’haurien d’adormir a la palla i treballar 365 dies de l’any per l’Ajuntament.

Actualment Balaguer és una de les ciutats més endeutades del país.

Cal més treball per tothom. El treball és un dret, no un privilegi.

 Volem treballar. Alguns càrrecs politics no haurien d’existir. També s’hauria de qüestionar el model territorial de gobernar (ajuntament, IMPIC, Consell Comarcal, Diputació) . Voleu dir que fa falta tanta cosa? Potser el que caldria més en aquests moments és la posada en marxa del nou hospital, i no pas tantes inversions culturals i despeses innecessàries.

El que fa falta és treball i salut. I el que no pot ser és que perdem el temps demanant l’independència si sabem que no la conseguirem perquè lamentablement hi ha una majoria estatal del Partit Popular .

Desde el govern estatal haurien de treballar més dur i crear treball pels que volem treballar. El Partit Popular serà capaç o li donarà la gana de pactar amb Convergència i Unió i PSC (el nou PSC català). Ens deixaran fer un referèndum per l’independència dels Països Catalans ?

Hi ha un munt de gent titulada, amb experiencia, amb moltes ganes i que està passant una situació mai vista en democràcia. No tenen treball, ni tenen el suport econòmic, social que haurien de tenir. Tots els ciutadans som iguals.

Espero que aquesta classe política reflexioni i millori l’actual model democràtic, territorial i de treball així com millorar el sistema sanitari Espanyol i Catala.

 Que es pugui dialogar de pacte fiscal o independència, però que els partits no caiguin amb el volem això i al final no conseguim res.

Jo vull pacte fiscal per Catalunya. I independència perquè no? Si ha de ser generadora de riquesa, donaré la cara.

A les ciutats catalanes i espanyoles el que cal és més ètica, responsabilitat, serveis socials, sanitat i treball per a tots. Compte!  Que si continuem així arribarà el moment que el jovent que puja ara no podrem cobrar la pensió de la jubilació.

Vigileu amb els bancs i caixes, amb els polítics, amb tothom!
En aquest món si dones massa confiança amb algú, en situacions delicades et poden traïr.

Volem que els polítcs deixin de ser “polítics” i siguin treballadors del poble persones normals, sense privilègis i que eliminin la demagogia que utilitzen per guanyar-se la confiança dels ciutadans que els votem. Que els polítics d’avui no juguin amb els nostres sentiments és una cosa bastant complicada de conseguir, per això cal un impuls d’una nova democracia més formal, competent, aplicada, treballadora, i que crei treball.

Salut, treball  i pacte fiscal per Catalunya és el que necessitem. La nova democràcia!

 

 

 

 

 

D'un temps ençà tenir telèfon fix ha esdevingut una espècie de calvari domèstic. Sobretot als migdies i als vespres, que és quan es posen d'acord per trucar-me la companyia del gas per oferir-me uns plans de climatització que mai he demanat, o les cinquanta diferents companyies telefòniques per oferir-me -sempre en llengua impròpia- paradisos comunicatius fora de mida.

Val a dir, però, que en el repertori de propostes telefòniques pensades per tenir-me entretingut durant les estones que sóc a casa en els darrers mesos detecto un increment significatiu de les ofertes de productes relacionats amb la nostra cultura.

Solen ser trucades tallades totes pel mateix patró: una veu femenina mel·líflua, endreçada i amb una evident cura per no malmetre en excés la llengua ...  (n'hi ha més)