Es requereix un quòrum mínim?

• ainarretidem
• enllaç permanent
• dimarts, 23 de març de 2010 | 23:56h

   

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Visca el mal, visca el capital!

• Monyofine
• enllaç permanent
• dimarts, 23 de març de 2010 | 23:51h

Hui he estat a una conferència on, entre d'altres coses, el ponent ha dit "... supose que conegeu la idea aquesta (i ha explicat una iniciativa empresarial)" Tot l'auditori per un respecte cap al ponent o cap a l'organització de l'acte, ha callat, però les cares eren un poema. El ponent ha dit la seua primera opinió: "...és una cotxinada!" i tot el món hem asentit. I aleshores el ponent ha fet el corolari "Però ¿Com pot un empresari negar-se a obtindre un benefici buscat per uns consumidors... total per que semble una cotxinada?"

Dic jo si al final a l'home li semblarà que si la gent es mor a l'explotar una mina antipersona serà perquè es tiren com a bojos damunt d'elles. Que qui les fabrica no té culpa...

O siga que estem on estavem: el mercat ho justifica tot!

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Plató, Underground

• jordimartif69
• enllaç permanent
• Paraules són punys
• dimarts, 23 de març de 2010 | 23:43h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Sense FORÇA CATALUNYA ... EA 1558

• empordaaccio
• enllaç permanent
• dimarts, 23 de març de 2010 | 23:29h

Sense l'independentisme amb veritable força, la que dóna l'esperit...
Sense  "FORÇA CATALUNYA!!!" ningú aturarà l'agressió espanyolista-botiflera contra la Sagrada Família.

Ens cal un lideratge independentista ferm de veritat per encarar-nos amb l'enemic hispano-botifler i socialista intern en la defensa de l'Obra Magna de Gaudí.

Cal dir amb claredat que la defensa de la Sagrada Família i de moltes altres coses sagrades pels catalans sols passa per la Independència.

Sols unint la lluita per salvar la Sagrada Família a la lluita per salvar la llibertat de Catalunya podem assolir ambdues fites.

----------------

Escolteu el Manifest de Catalunya Acció, del 19 de desembre del 2007, en defensa de la Sagrada Família.

Aleshores Catalunya Acció es va oferir per atacar políticament als enemics de Catalunya, però sembla que algunts catalans, responsables de l'honorable obra, preferiren i encara prefereixen fer actes simbòlics tan febles com l'encesa d'espelmes i tan fonedissos com la cera dissolta per una minúscula flama, flama que el més lleuger ventijol apaga.

Si la Sagrada Família cau o pateix qualsevol incident serà responsabilitat no sols dels enemics manifestos de Catalunya sinó també de tants i tants catalans que per covardia, estultícia o ignorància, no han entès ni potser entendran que és imprescindible encarar-se amb els mal tractadors, que les preteses bones i toves paraules no serveixen per alliberar-se de l'esclavitud que patim.

El senyor carceller dels esclaus es serveix de totes les argúcies per mantenir la seva situació de privilegi i per infringir al Poble Català tot tipus d'hostilitats, insults, menyspreus i agressions en forma de castic.

En això es basa i sustenta el seu delinqüent privilegi: en sotmetre la dignitat i la ment dels esclaus, en mantenir-los esporuguits i agenollats.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció. 


--------------

Manifest en defensa de la Sagrada Família de Catalunya Acció:

Veieu-lo i escolteu-lo al següent youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=s-sOKE9dB-4&NR=1

12 gener 2010

Diari Avui: Una cadena de televisió alemanya critica el túnel del TGV per la Sagrada Família

Una cadena de televisió alemanya critica el túnel del TGV per la Sagrada Família i recorda els esfondraments del Carmel i de l’Arxiu Històric de Colònia.
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/01/_8216_spanien_tunnel_gegen_tempel_8217_84077.php

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Passejant per la Fira del Llibre Antic

• marco
• enllaç permanent
• Astrònoms d'ara i d'abans
• dimarts, 23 de març de 2010 | 22:28h

• Arxius: Arcimis02 - Ascensión en Globo 1905 | Arcimis01 - Regeneración Astronomía
• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Un dia més, entre tants d'altres

• raulromeva
• enllaç permanent
• Doble Seu, Transparència i Rendició de Comptes
• dimarts, 23 de març de 2010 | 22:21h

Avui ha estat un dia dels habituals a Brussel.les, especialment en setmana de ple. El matí ha començat amb una reunió al meu despatx amb la presidència (espanyola) del Consell, per tractar sobre l'informe sobre la documentació de captures de la Tonyina Vermella de la qual sóc ponent.

A continuació he sortit pitant cap a la Comissió de Peticions (PETI) on compareixien nombrosos propietaris/es que es lamenten com la Llei de Costes ha comportat que algunes construccions arran de mar es trobin ara afectades, de manera que se'ls ha canviat la condició de propietari/a per la de concessionari/a d'una parcela durant 60 anys (personalment trobo que la llei de Costes era necessària per evitar el constant deteriorament del Litoral de l'Estat, tot i que comprenc que alguns/es propietaris/es de casetes arran de mar estiguin preocupats, sobretot quan veuen que els bulldozers s'han afanyat a enderrocar les seves propietats mentre els grans complexos hotelers, igualment il.legals, segueixen dempeus. Crec que el problema és la manera com s'està aplicant la llei, força desigual, les compensacions haurien de ser no només proporcionals, sinó justes, però també adverteixo del risc que s'aprofiti aquesta circumstància per debilitar encara més -el PP ja la va aigualir força- una Llei imprescindible. De fet, cinc grans ONG -Greenpeace, Seo Birdlife, Amigos de la Tierra, WWF i Ecologistas en Acción, han advertit que el veritable perill és la permissivitat de l'Administració General de l'Estat, les iniciatives d'algunes CCAA que volen legalitzar els desastres urbanístics, i les pressions urbanitzadors i especuladores. La situació, per tant, cal estudiar-la a fons cas per cas -no tots els casos són iguals-, cosa que la majoria de grups hem considerat avui al PE).

Tot seguit he hagut d'anar cap a la reunió de la Delegació UE-Centreamèrica, on hem pogut debatre amb els Ministres i Embaixadors dels països centreamericans, als quals he manifestat la meva preocupació per la manera com s'estava avançat en l'Acord d'Associació UE-Centreamèrica, i he reclamat que aquest sigui just, respecti les asimetries, i no suposi (com alguns voldrien) un simple cavall de Troia per tal que el capital europeu s'instal.li a l'Amèrica Central, sense garantir-ne una contrapartida i posant en risc els seus tradicionals sectors econòmics. De fet, he manifestat una notòria crítica a la gestió com la Comissió Europea està conduint les negociacions.

Després he anat a la reunió organitzada per Globe International (xarxa de legisladors mundials en favor d'una gestió sostenible dels recursos) on he presidit una taula dedicada a la gestió de recursos pesquers i on he pogut reclara, un cop més, una gestió responsable, que primin criteris ecosistèmics, que s'imposi una cultura del compliment de les regles, que es persegueixin durament les males pràctiques, i que es garanteixi el respecte de les recomanacions científiques a l'hora de prendre decisions polítiques.

Després m'he trobat amb en Pere Puig, que està gravant una sèrie de vídeos sobre eurodiputats per a l'oficina del Parlament Europeu de Barcelona, i amb qui hem pogut parlar una mica sobre la nostra activitat.

Finalment, la jornada 'oficial' ha acabat amb una tertúlia radiofònica conduïda per Ramon Miravitlles, per a 'La Nit', de la COM, que hem pogut fer des dels estudis del PE gràcies a que l'equip de la COM s'ha desplaçat a Brussel.les.

De nou al despatx, toca fer repàs del dia, revisar els darrers correus electrònics, escriure aquesta breu crònica i preparar les reunions que toquen demà, a primera hora.

En fi, un dia com tants d'altres, o no. Per què aquí. cada dia és diferent. La única cosa que no canvia és la intensitat. I que duri.

Apa, bona nit, i que guanyi el Barça (Eurolliga de Bàsquet, quarts de final), partit que seguiré per ràdio via Internet.

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

L'home que treballa fent de gos

• vicentgalduf
• enllaç permanent
• Música
• dimarts, 23 de març de 2010 | 22:20h

L’amic Joanot, el mallorquí de Vila-real amb qui prenc café a Burjassot, n’ha parlat d’ells aquest matí i abans que arribes a confessar que no coneixia de res Els Amics de les Arts, m’ha espentat de davant de l’ordinador i amb més rapidesa que Messi ha entrat al youtube i ha posat aquesta cançó que és el primer senzill del seu darrer disc Bed & Breakfast. Des d’aleshores no pare de tatarejar L'home que treballa fent de gos.

(Des d’ací podeu baixar-vos gratuïtament els tres anteriors discs d’Els Amics de les Arts)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Fitxa: "La bomba del Liceu", de Carles Balagué

• vador
• enllaç permanent
• 0.0. Fitxes Club 7
• dimarts, 23 de març de 2010 | 22:20h

La bomba del Liceu (La bomba del Liceu / La bomba del Liceo)

Director Carles Balagué. Guió Carles Balagué. Fotografia Carles Gusi. Muntatge Xavier Carrasco. Producció Diafragma Producciones Cinematográficas (Catalunya). Durada 1h24.

Amb la intervenció de Roger Alier (crític d´òpera), Josep Camprubí (professor), Antoni Dalmau (escriptor), Joan de Déu Domènech (autor del llibre “L´espectacle de la pena de mort”), Francisco González Ledesma (periodista i escriptor), Joaquín Iborra (responsable centre de documentació GTL), Miquel Lerín (agent artístic), Pere Maragall (professor literatura catalana), Dolors Marín (doctora en història contemporànea), Josep MartígGómez (periodista), Guillem Martínez (periodista), Eduardo Mendoza (escriptor), Enid Negrete (doctora en arts escèniques), Lluis Permanyer (periodista i escriptor), Ferran Rodríguez (propietari restaurant Can Lluis), Jaume Tribó (mestre apuntador del Gran Teatre del Liceu)

Sinopsi A finals del s.XIX un fet va commocionar la societat catalana: l’anarquista Santiago Salvador va llançar una bomba a la platea del Gran Teatre del Liceu amb el resultat de vint morts. Més d’un segle més tard, "La bomba del Liceu" reflexiona sobre aquells fets, amb diversos testimonis. L’anarquisme, el modernisme, les execucions públiques i la burgesia del s. XIX es donen la mà amb la memòria històrica de la ciutat i les reivindicacions antisistema, sempre amb el Teatre del Liceu com a espai d’una confrontació que avui encara és present.

Articles en aquest blog [Altres veus]

Crítiques publicades [AV7D·Crítiques: 11-17 març 2010] [AV7D·Crítiques: 18-24 març 2010]

Webs oficials [x]

Més informació [AV7D·Estrenes: 11-17 març 2010] [AV7D·Estrenes: 4-10 març 2010] [Verdi (cat)] [Cartellera (cat)] [El Punt (cat)] [Gencat (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Festivals i premis [x]

Dist. cat. [Diafragma] Dist. esp. [Diafragma] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

FOTO © Diafragma Carles Balagué amb Eduardo Mendoza. La bomba del Liceu, de Carles Balagué

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Sembles espanyol

• jordicc
• enllaç permanent
• Política
• dimarts, 23 de març de 2010 | 21:42h

Uns bombers catalans de compres a un supermercat francès han estat confosos amb uns presumptes etarres. Han contribuït al malentès el fet de que el comerç estigués a la zona on es va morir un policia fa alguns dies i a que un dels detinguts per l'afer els identifiqués falsament per tal de marejar una mica la investigació. Però, com és ben sabut, la primera veu d'alarma la va donar un ciutadà que va sospitar dels nostres compatriotes perquè, atenció, tenien "aspecte d'espanyols" i parlaven en una llengua semblant a l'espanyol.

Com seran les persones que tenen "aspecte d'espanyol"? Empar Moliner, en la seva secció de l'Avui, treu la punta a la qüestió com només ella sap fer. Jo també tinc alguna cosa a dir-hi. "Espanyol" no correspon a cap concepte que comporti uns trets físics o culturals concrets, és a dir, no correspon a cap realitat nacional, ètnica o racial. Per què semblaven espanyols? No podrien ser portuguesos? Els portuguesos són tan diferents dels castellans com aquests dels catalans. Només des d'una visió simplista i reduccionista tenen explicació les sospites de l'individu que va donar la primera informació.

Vet aquí una altra raó, i ja en són moltes, per deixar de ser administrativament espanyols. Que quan passegem per aquests mons de Déu, no ens busquin les pessigolles per "semblar espanyols".

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Resposta a: “PERQUÈ NO VOTARÉ ERC (Resposta a "Ens cal més Esquerra”)”, de Carles Delgado.

• smartinez
• enllaç permanent
• INTOXICACIÓ
• dimarts, 23 de març de 2010 | 21:34h

Resposta a: “PERQUÈ NO VOTARÉ ERC (Resposta a "Ens cal més Esquerra”)”, de Carles Delgado.


Diu: “Com a ex-votant d’ERC, un company blocaire em suggerí llegir “Ens cal més Esquerra” d’en Pau Comes, tot un càntic a la gran tasca que, segons ell, ha dut a terme ERC en pro de la causa independentista.”

    - M’hi apunto amb en Pau Comes, i cal tenir present que la nota de Carles Delgado comença amb to de befa. I en recomano la lectura del que escriu en Pau Comes amb una ment oberta, sense les obsessions dels ex.


Segueix Delgado: “No cal dir que la visió d’en Comes, en tant que militant, és totalment subjectiva i sembla un intent a la desesperada d’esmorteir el que es vaticina com una clatellada apoteòsica de la formació republicana.”

    - bf, cansa també haver de respondre coses tant bàsiques. Carles Delgado: és que vostè no és un subjecte? No s’ha assabentat que la degradació i penalització de la subjectivitat està, diguem-ne, superada? Que no sap, però, que sí que hi ha subjectivitats de mena bona i coses dites subjectivistes que són altres coses? Com ara la seva demagògia antiERC que molt subjectiva no és, ja que és simple campanya d’intoxicació i vella.


Segueix Delgado (em salto l'escarafall que fa referència a Saura): “Simptomàtic que desprès de tan brillant gestió, el partit passi de tenir deu mil militants a poc més de sis mil (aquest transfuguisme traduït en vots podrien ser uns centenars de milers). Tothom coincideix a dir que l’independentisme va a l’alça i paradoxalment a ERC es preveu una davallada important. Curiós.”

    - Més que curiós, trobo preocupant i greu que algú que pretén analitzar aquest detall obviï factors fonamentals. Com ara, i li torno a dir a Delgado: Com és que passa per alt tota la campanya antiERC d’ençà trepitja govern (de la Casa Real, etc., Madí i els qui s’hi ha sumat)? Campanya en la que hi ha caigut de nassos també, diria que per estupidesa o per ànsia de poder, fins i tot els qui comparteixen idees i projecte i estan cecs.


Segueix Delgado: “Tampoc no em quadra que la societat civil hagi decidit tirar pel dret i agafar les regnes del moviment independentista, organitzant consultes populars, davant la inoperància d’aquells que haurien de fer-ho. El poble els ha deixat enrere.
De quina gran tasca estarà parlant Pau Comes?
Si tan bona ha estat la feina feta, no cal témer res, ans al contrari, haurien de sortir al carrer traient pit i cridant “Som la polla!”. “

    - Aquí trobo que Carles Delgado és cínic. I cau en la trampa dels qui diuen que critiquen però no ho fan bé. Perquè demanen a ERC que faci una cosa que en política és un horror: màgia. Això, la culpa és d’ERC i no dels representants en general....? Au! En tot cas, i això no ha de ser cap problema, em sembla fonamental, bo, adient, necessari, exigible, etc., que un moviment com el que hem engegat hagi nascut de la gent. La inversa té un nom: totalitarisme, que és el que practiquen (per sort només verbalment) molts independentistes inconscients o babaus.


Segueix Delgado: “No vull en cap cas menystenir la feina dels militants de base i regidors d’ERC, que me’n trobo de molt vàlids i pencaires per aquests mons de Déu. Jo apunto a la directiva, sense embuts, ni miraments.
L’autor es queixa que se’ls acusi de tebis o de traïdors a l’independentisme i convida a analitzar fredament que no és el mateix ser extraparlamentari que tenir 21 diputats, 45 o 68. No sé si reivindica el dret a ser més incoherent com més diputats es tenen o s’autojustifica dient que amb només 21 diputats no es podia fer més. Va per aquí, suposo, i transmet resignació.”

   - Res, diria que no hi toca, no com a cosa personal, sinó en un sentit d’encert o desencert a veure el què passa.


Sobre el què diu Carles Delgado del “quan el mal ve del pacte” diria el mateix. I li afegiria que hi ha una cosa que és marca d’ERC (encara que no en tenen la exclusiva) , que és honestedat cognitiva i intel•lectual. Ben a la inversa, hi ha una marca que he trobat tots aquests anys en els ex i els antiERC obsesos, a saber: demagògia barata i malbaratament de les oportunitats al davant. Simple obsessió mal dirigida, trobo, i un entrebanc per les bones feines que hem de fer.

Li recomano miri les notícies més enllà de titularitis i interessos de fer sang i fetge. Aleshores pot ser entengui de quines coses parlo, i què ens convé, i què no ens convé.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article