Cercador per data

Cercador per data

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829        


Equips i pilots es preparen pel Mundial

A un mes just perquè comenci el Campionat del Món d'Enduro Maxxis FIM (EWC 2012) els equips es van presentant i preparant.
Husqvarna CH Racing
És el cas de l'equip Husqvarna CH Racing que compta amb el vuit vegades campió del món, el finès Juha Salminen, enguany en E2, acompanyat de l'italià Alex Salvini i el francès Romain Dumontier. En E1, Husqvarna comptarà amb el finès Matti Seistola, l'espanyol Lorenzo Santolino i l'americà Ricky Dietrich (tal com mostra en les seves xarxes socials). (Traducció automàtica al català i versió original)
KTM Farioli
Una altra dels equips potents, KTM Farioli, es troba a Bergamo (Itàlia) com explica Johnny Aubert, que fa proves de motor i injecció o el mateix equip KTM, que mostra part del "equipament" per enguany.
Marc Coma Junior Team
Més a prop, un dels joves del Marc Coma Junior Team, Armand Monleon (KTM) ens explica que s'estant preparant (i ens mostra la maquinària) per la primera prova del Campionat d'Espanya d'Enduro, a disputar el 4 i 5 de març a Vinaròs (Baix Maestrat)
Laia Sanz
Per la seva part Laia Sanz (Gas Gas) entre trial i enduro us convida a parlar amb ella des de la pàgina d'un dels seus patrocinadors.
Joan Pedrero
També esta de cuidant els promotors Joan Pedrero (KTM), on ha coincidit amb una il·lustre esportista recentment retirada.
Foto: Husqvarna CH Racing Team (©husqvarna) 
 

Rellegint Amin Maalouf: "Los árabes tienen una terrible mentalidad de perdedores"

Avui fa vint-i-dos anys l'esciptor libanès Amin Maalouf va ser entrevistat per La Vanguardia. Les seves respostes, resumides en el titular, són encara de plena actualitat.

Altres veus: "El talp", de Tomas Alfredson

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula El talp (Tinker, Tailor, Soldier, Spy | El topoLa taupe | La talpa), de Tomas Alfredson

El director Tomas Alfredson, que va despuntar amb una altra adaptació literària, la celebrada ‘Déjame entrar’, sembla tenir bona mà per crear atmosferes tenses i opressives i fa gala d’una realització elegant i austera, amb una estètica molt dels anys setanta i a l’hora tan moderna que li aporta al film certa atemporalitat (
El factor humà, Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor)

Tomas Alfredson, que ja havia adaptat un atípic llibre de vampirs a "Deixa’m entrar", torna a dirigir una pel·lícula d’estètica retro i posat fred (..) Alfredson s’agafa a una fotografia bromosa i a un Gary Oldman superb en el seu retrat del gris i intel·ligent Smiley, (..) ha entès a la perfecció el fons melancòlic de Le Carré i, sobretot, ha sabut mesurar el temps del suspens (El talp, Violeta Kovacsics, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona)

(..) recrea amb talent un cinema d'espionatge allunyat de les convencions inherents a la saga James Bond o de la terrisseria digitalitzada del cinema d'acció trepidant i espectacular. Aquí gairebé tot és íntim, tancat, misteriós i asfixiant. Com la por i els dubtes que propicia (Guerra freda, thriller calent -sense enllaç-, Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 23.12.2011)

La pel·lícula anterior del suec Tomas Alfredson, "Déjame entrar", ja deixava entreveure un gust per la retòrica visual i la dilatació narrativa que potser ocultava les insuficiències que hi havia al darrere, sobretot una notable falta de densitat en els personatges i la posada en escena. Ara, aquesta adaptació del clàssic de John Le Carré (..) fabricada ja per un mercat indiscutiblement global, infla aquelles estratègies per aplicar-les a un sòrdid relat d'espionatge durant la guerra freda, que finalment queda més aviat com un decoratiu retrat d'època que no pas com una anàlisi de les qüestions que proposa (L'espionatge més "cool", Carlos Losilla, El Punt Avui, 25.12.2011)

***

FOTO © DeA Gary Oldman, a El talp, de Tomas Alfredson

Obsedit

Fa dies que escolte una vegada i una altra la versió que ha fet Santana, amb India Are, de 'While My Guitar Gently Weeps' l'enorme cançó de George Harrison que fa anys que m'impressiona. És curiós perquè aquesta és una versió endolcida, tant que de primer m'ho va semblar massa i tot. Sempre m'ha agradat més duresa i tant Harrison com Eric Clapton havien fet versions molt més potents. La de Santana és molt més pop i d'entrada la vaig rebutjar però ara confese que m'agrada cada dia més. Serà que em vaig fent vell?



Per cert: hi apareix per allà Yo-Yo Ma. Com qui no vol la cosa. I la historieta del videoclip és fofa i previsible a més no poder -però jo parle de música.

 

Visca Las Vegas?

Un dels temes estrella d'aquests dies és la possible instal·lació d'un megacomplex d'oci i joc per aquestes latituds. El projecte, anomenat Eurovegas, ve de la ma de Sheldon Adelson un important magnat que dirigeix uns quants d'aquests complexos, per exemple aquell famós macrohotel de Las Vegas que te un canal venecià, cosa molt del gust nordamericà però que aquí es qualificaria com a mínim de xaró i hortera.
La ubicació de la cosa se la disputen Catalunya i Madrid. Els governs respectius vull dir, que entre la població la cosa està dividida i n'hi ha molt que ja l'hi regalaria als altres.
Bé, a banda de Barcelona i Madrid també hi ha qui proposa altres opcions: L'escriptor Ferran Torrent per exemple aposta per València, donat que els gàngsters ja els tenen.

D’Eurovegas a València

Vejam: greu crisi sistèmica i d’abast mundial; oferta turística a l’americana a tocar de Barcelona sûr mer. Grossa oportunitat. Per què no? (...)

Perquè no la canço a "bodas y bautizos" ?

 Perquè no contractar múscia en valencià a un sopar de "San Valentín" com hem fet aquest dissabte al meu poble ,o a una presentació d'un llibre,una entrega de premis,una presentació esportiva,una convenció empresarial,un bateig,unes noces,una comunió,...    i fins tot a  un soterrar. 
   Segur que eixira mes barat que una orquestra o un mag o fins i tot uns pallasos.

   Foto del dissabte de "Botifarra" ,passat i present de la nostra canço ,i la meravella de Marieta de Betera (14 anys) , el futur. 

61: KISSES ON THE BOTTOM (2012) Paul McCartney

Admirador incondicional de Cole Porter, Hoagy Carmichael o Fred Astaire, autor d’homenatges al music hall com “Honey Pie”, “Martha My Dear” o “You Gave Me The Answer”, és ben natural que Paul McCartney, en algun moment, dediqués un disc a les cançons de la seva infantesa. Ha arribat ara, a pocs mesos de fer 70 anys. L’edat es nota, volgudament, en la veu, sovint trencada, malencònica, fràgil. És un disc íntim, càlid, per escoltar amb calma a l’hora de la fosca, o al cotxe, lliscant suaument per la carretera. McCartney, amb excel·lent criteri, s’ha refugiat en Diana Krall i la seva formidable banda de jazz. Moltes cançons es poden destacar: “I’m gonna sit right down and wirte myself a letter”, “We Three (My Echo, My Shadow and Me)”, “Always”, la infantil “The Inch Worm” (la cantava Danny Kaye a Hans Christian Andersen) o “Only Our Hearts”, escrita pel mateix McCartney i amb Stevie Wonder a l’harmònica. El cim del disc, però, és “My Valentine”, escrita també per Paul, cançó acabada de néixer i ja immortal.  
   

RECOMANACIÓ DE CINEMA (El deute)



























The debt
de John Madden (EUA, 2011)





Actors:  Helen Mirren, 
Marton Csokas, Jessica Chastain, Sam Worthington, Tom Wilkinson i  Ciarán Hinds


Esperant veure un thriller anodí d'espies i de triangles amorosos, he trobat aquesta petita joia molt interessant. La pel·lícual està basada en una novel·la que alhora està basada en fets reals: "el cas Berlín".


La trama se situa  els  anys seixanta al Berlín Est, quan tres joves agents del Mossad capturen un important criminal de guerra nazi, "el cirurgià de Birkenau".


És molt bo el tractament del temps (agents joves/agents vells) i els diàlegs dels joves amb el nazi. Helen Mirren està immensa.


8 sobre 10

ELS SENYORS BURKE I HARE: ASSASSINS (UN ALTRE CONTE DE MARCEL SCHWOB)

MM. Burke et Hare, Assassins ·

M. William Burke s’éleva de la condition la plus basse à une renommée éternelle. Il naquit en Irlande et débuta comme cordonnier. Il exerça ce métier pendant plusieurs années à Édimbourg où il fit son ami de M. Hare sur lequel il eut une grande influence. Dans la collaboration de MM. Burke et Hare, il n’y a point de doute que la puissance inventive et simplificatrice n’ait appartenu à M. Burke. Mais leurs noms restent inséparables dans l’art comme ceux de Beaumont et Fletcher. Ils vécurent ensemble, travaillèrent ensemble et furent pris ensemble. M. Hare ne protesta jamais contre la faveur populaire qui s’attacha particulièrement à la personne de M. Burke. Un si complet désintéressement n’a pas reçu sa récompense. C’est M. Burke qui a légué son nom au procédé spécial qui mit les deux collaborateurs en honneur. Le monosyllabe burke vivra longtemps encore sur les lèvres des hommes, que déjà la personne de Hare aura disparu dans l’oubli qui se répand injustement sur les travailleurs obscurs.

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Jordi Casadevall i Camps

Les aigües turbulentes

Jordi Casadevall i Camps

Espe

Barrobés & Borges

BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

EL GOL

Josepmiquel Servià

Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D?UN OUTSIDER

Josepmiquel Servià

CATALÀ DE L'ANY!

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.