L'altre dia van visitar la redacció els alumnes de l'Institut Agustí Serra de Sabadell. Els vam preparar una explicació de com es fa un diari, un xicotet debat sobre coses que haurien de tenir en compte quan fan ús d'internet i una demostració de com funciona VilaWeb, acompanyada d'una visita per la redacció. Ací trobareu les seues impressions.

Manifest aprovat en la darrera assemblea de la PDE, el 20 de febrer del 2010. En aquesta assemblea la PDE ha convocat una manifestació a Barcelona el proper 30 de maig. No hi pot faltar ningú.
Manifest
Enguany fa 10 anys que va nàixer el moviment ciutadà més important que ha existit a les Terres de l’Ebre en els últims temps, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Un moviment que va sorgir a partir d’una decisió política que tots nosaltres vam percebre com un atac directe al nucli de la nostra identitat, al riu Ebre, que és el vincle més fort que existeix entre aquestes quatre comarques i ens dóna el nom i la personalitat.
(Continua)
Es ben curiós el que ens succeeix als catalans del sud, que ens quedem ben cofoïs quan exhibim muscle nacional i en canvi quotidianament mostrem una nimietat provinciana, fent més petit el país del que realment és. Quan parlem dels catalans del Nord massa sovint fem escarafalls, com si el troç del país que es troba sota l'administració francesa ja hagués perdut definitivament totes les característiques de la catalanitat, oblidant que nosaltres ho estem sota l'espanyola i que anem fent la "viu-viu" nacional amb moltes dificultats. Els del mig hem resistit millor que els de dalt i els de baix. Als nostres compatriotes de la perifèria els hi han canviat els topònims i molt a prop han estat de fer-ho amb nosaltres. La llengua es conserva poc, però aquí només sobreviu i els cognoms en totes bandes i costats, han sofert un més que perceptible procés d´adaptació a les llengües imperials. Serveixi aquesta reflexió, per a comentar la noticia que un atleta nord català, ha guanyat una medalla olímpica i que aquí abaix la gesta ha passat desapercebuda. La condició catalana de l´esportista no es que sigui una afirmació de quatre patriotes, sinó l'adjectiu que han emprat els diaris del nord. Naturalment que a l'estat veí, això només suposa un apel·latiu " regional", però aquí abaix els diaris simplement han omés aquesta condició, tal vegada com si no fos cert que "català", a una i altre banda dels pirineus, prova la mateixa "raresa del fet", darrera del que s'amaga una realitat nacional. Si Fourcade es català i a l´hora es diu que també es francés, es confirma que hi han catalans que administrativament no són espanyols, de la mateixa manera que n' hi han que no som administrativament francesos. El que es comú, és el fet nacional català avui transfronterer. Martin Fourcade, ha estat la primera medalla catalana als Jocs Olímpics d' hivern que es cel·lebren a Vancouver. Aquest titular, ben real es troba en un diari tan poc sospitòs de catalanisme, com l' Indépendant, que relata la gesta atlètica com : " Auteur d'une chevauchée fantastique, le Catalan a décroché la médaille d'argent, hier à l'issue de la mass-start. Une performance exceptionnelle pour le cadet des Fourcade qui a triomphé devant ses parents venus de la Llagonne.". La Llagona, per si no ho sabeu, és un petit poble de la comarca del Capcir, que ens troba ben a prop dels Angles i de l'estació d'esquí de fons de Coll de la Llosa a "les neiges catalanes". La condició de català es del tot diàfana pel diari de perpinyà " En décrochant l'argent dimanche, Martin Fourcade a rejoint le cercle très fermé des sportifs catalans médaillés aux Jeux Olympiques. Dans ce glorieux palmarès, il côtoie désormais le cavalier Pierre Jonquères d'Oriola (médaillé d'or en 1952 et en 1964), l'escrimeur Christian d'Oriola (quadruple médaillé d'or en individuel et par équipes en 1948, 1952 et 1956 et doublé médaillé d'argent en 1948 et 1956), la snowboardeuse Doriane Vidal (médaillée d'argent en 2002) et le nageur Frédérick Bousquet (médaillé d'argent avec le relais 4x100 m nage libre en 2008 à Pékin)". Parla el diari d' esportistes catalans del Nord que han obtingut al llarg de la història medalles olímpiques. Tot plegat confirma que aquí ens mirem als compatriotes de dalt amb un cert despit i ja seria hora que ens ho féssim mirar. L'atleta del Capcir, es fill del batlle de la Llagona Marcel Fourcade, ara candidat en les eleccions regionals per la Llista "Europe Ecologie Pays Catalan", que té el suport d'ERC i d' altres grups nord catalans, el que confirma la nostre estulticia quan des del principat ignorem tot allò que passa més enllà del nostre nas. Us deixo un article de Solé Sabaté sobre l' ignorància ignominiosa que tenim.
http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=185112

D'acord amb el calendari establert dimecres 24 de febrer es publicaran les llistes baremades de les preinscripcions per al segon cicle d'educació infantil (3-6anys), l'educació primària i l'educació secundària.
Aquestes llistes és publiquen, als taulers d'anunci dels centres i les oficines d'escolarització. En aquesta llista, hi trobareu:
També podeu visualitzar aquesta informació a la pàgina web Consulta dels resultats de la preinscripció i, si ho vau sol·licitar a la sol·licitud de preinscripció, la rebreu mitjançant un missatge al mòbil.
Quan es publiquen aquestes llistes és important que comproveu que les dades són correctes i que la vostra sol·licitud s'ha puntuat correctament. Si no és així, els dies 25 i 26 de febrer i 1 de març de 2010 podeu presentar una reclamació al mateix centre.
Els centres accepten o rebutgen les reclamacions i el dia 4 de març de 2010es publica al tauler d'anuncis de cada centre (o de l'oficina municipal d'escolarització), la nova llista de sol·licituds, baremada i ordenada. El 24 de març és publica l'oferta final i el 9 d'abril la publicació definitiva dels alumnes admesos.
Calendari de la preinscripció i matrícula
|
Publicació de l'oferta inicial |
1 de febrer de 2010 |
|
Presentació de sol·licituds |
del 2 de febrer al 16 de febrer de 2010 |
|
Publicació de relacions baremades de sol·licituds |
24 de febrer de 2010 |
|
Sorteig del número de desempat |
25 de febrer de 2010 |
|
Reclamacions a les relacions baremades de sol·licituds |
25 i 26 de febrer i 1 de març de 2010 |
|
Publicació de les relacions baremades definitives: |
4 de març de 2010 |
|
Publicació de l'oferta final |
24 de març de 2010 |
|
Publicació de les relacions d'alumnat admès |
9 d'abril de 2010 |
|
Període de matrícula: |
del 7 a l'11 de juny de 2010 |

Shutter Island (Shutter Island)
Director Martin Scorsese. Guió Laeta Kalogridis, basat en la novel·la homònima de Dennis Lehane. Fotografia Robert Richardson. Muntatge Thelma Schoonmaker. Producció Paramount Pictures (EUA), Phoenix Pictures (EUA), Sikelia Productions (EUA), Appian Way (EUA). Durada 2h18.
Repartiment Leonardo DiCaprio (Teddy Daniels), Mark Ruffalo (Chuck Aule), Ben Kingsley (Dr. John Cawley), Michelle Williams (Dolores Chanal), Emily Mortimer (Rachel Solando), Patricia Clarkson (Ethel Barton), Max von Sydow (Dr. Jeremiah Naehring), Elias Koteas (Andrew Laeddis)
Sinopsi El 1954, en plena Guerra Freda, l'agent Federal Teddy Daniels (Leonardo DiCaprio) i el seu nou col·lega Chuck Aule (Mark Ruffalo) fan cap a Shutter Island per a investigar la misteriosa desaparició de Rachel Solando (Emily Mortimer), una assassina perillosa i reincident que estava reclosa en una habitació tancada de l'Hospital Ashecliffe, centre psiquiàtric d'alta seguretat d'una presó federal situada en aquella illa, prop de la costa de Boston. Com s'ha pogut fer fonedissa, Rachel Solando, sense deixar cap rastre? Tampoc no es pot pas dir que la tasca policíaca comenci amb bona estrella. La dona de Daniels ha mort fa poc en l'incendi d'una casa i l'agent no acaba d'estar centrat. Durant el viatge fins a l'illa, el mal temps tot just anunciava l'huracà que començava a desfermar-se. Marejat, Daniels ha hagut d'interrogar de seguida el Dr. John Cawley, sense aconseguir de treure-li res. I és així com els dos federals topen amb un mur de silenci, que empitjora l'ambient inquietant, amb tot de coses rares i misteris, que es respira en aquell indret, ara definitivament aïllat del continent, perquè l'huracà pica de valent. Sols i envoltants de folls perillosos i metges no pas menys estranys, Daniels i Aule han de seguir amb la investigació, amb boiroses pistes i rumors sobre tot de fosques conspiracions, sòrdids experiments mèdics, control mental, pavellons psiquiàtrics secrets... Una situació que no és pas la més recomanable per a Daniels en el seu estat; de manera que, entre les ombres d'aquell hospital, encalçat per les terribles accions dels seus habitants esmunyedissos i les críptiques intencions dels facultatius, l'home haurà d'encarar les seves pròpies i tremendes pors, tement que hi deixarà la pell, en aquella illa.
Articles en aquest blog [A cop calent] [Altres veus] [Berlín 2010 · Fora de Competició: "Shutter Island"]
Crítiques publicades [AV7D·Crítiques: 18-24 febrer 2010] [AV7D·Crítiques: 25 febrer - 3 març] Altres articles d'opinió publicats [AV7D·Altres articles: 25 febrer - 3 març]
Webs oficials [shutterisland (ang)] [shutterisland (esp)] [shutterisland (fr)]
Més informació [AV7D·Estrenes: 18-24 febrer 2010] [Cartellera.cat (cat)] [El Punt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]
Festivals i premis [Berlín 2010 · Fora de competició(al / ang / fr)]
Dist. cat. [Vértice] Dist. esp. [Vértice] Dist. fr. [Paramount] Dist. it. [Medusa]
FOTO © Vértice Ben Kingsley, Mark Ruffalo i Leonardo DiCaprio, a Shutter Island, de Martin Scorsese
Jonathan Tepper és llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d'Oxford, soci i analista de la firma britànica d'anàlisis financeres Variant Perception, que ha elaborat un dels informes més crítics sobre la situació dels bancs espanyols i les dimensions de la bombolla immobiliària.
Si fa unes setmanes, Ricard Vergés explicava al programa Singulars del canal 33, com s'havia produit el "miracle economic espanyol", ahir, en el mateix programa, Jonathan Tepper explicava el què s'havia de fer per sortir del forat negre on ens han ficat bancs i governs, i la primera recomanació és:
Reconèixer els gravíssims problemes de la nostra economia!
Si voleu veure tota l'entrevista, la podeu trobar aquí.
Continuem vivint en una autèntica República Bananera Espanyola! (segueix...)

La carretera (The road / The road -La carretera- / La route), de John Hillcoat
(..) conscients que l'handicap era enorme i que l'adaptació té força, el que més es troba a faltar en el resultat final és la falta dels sentiments emocionals que desprèn el text original. No és segurament per culpa del realitzador, perquè la prosa de McCarthy és "infilmable". Però aquells diàlegs paternofilials curts, secs i tristos, tot i que alhora plens d'amor i coratge, els haurem de tornar a reviure rellegint aquesta obra mestra de la literatura que és "La carretera" (Caminant cap al no-res, Jordi Camps i Linnell, El Punt)
(..) la pel·lícula transmet la mateixa sensació de desesperança que ambienta les pàgines de la novel·la, amb una cal·ligrafia formal seca i un bon rendiment de la parella protagonista (Un exercici de necessària cal·ligrafia, Quim Casas, El Periódico)
(..) el director ens ha obligat a fer aquesta comparació, ha executat un treball tan depenent de l'original novel·lístic que no queda més remei que recordar-lo constantment mentre es veuen les imatges desfilant per la pantalla (Paisatge desolat, Carlos Losilla, Avui)
A la novel·la hi ha una investigació sobre el llenguatge: en un món en flames, l'escriptor (..) lluita per reconciliar-se amb les paraules, per retrobar-ne el significat, per restituir-lo i reconstruir així la possibilitat d'una civilització representada per l'amor entre un pare i un fill. La pel·lícula no s'atreveix a traslladar aquesta recerca formal a un pla visual, conformant-se (..) amb la reeixida representació d'un món apocalíptic, definit des de la grisor de la cendra i la fam. La gran troballa de la pel·lícula és la seva atmosfera opressiva i melangiosa, trista i violenta. (The Road -La carretera- -article sense enllaç-, Sergi Sánchez, Time Out Barcelona)
FOTO © Metropolitan Robert Duvall i Kodi Smit-McPhee, a La carretera, de John Hillcoat

Des del 2003 i en cada campanya electoral ens trobem a un Manuel Izquierdo venent-nos la burra que amb ell els impostos municipals baixaran. Però cada any la realitat ens demostra que la paraula de l’alcalde de Llíria no té cap credibilitat i els ciutadans han de rascar-se les butxaques amb les constants i abusives apujades de les diferents contribucions. I enguany, per desgràcia, no serà una excepció. Al setembre passat el regidor d’Hisenda deia als quatre vents que s’anaven a congelar tots els pagaments dels ciutadans per al 2010, però encara no ha passat febrer i ens trobem amb un impost que es va a incrementar quasi en un 100%. Els veïns vorem com el rebut duplicarà les taxes que pagàrem l’any passat. Endevina endevinalla: de quina contribució estem parlant? Vos anem a deixar unes quantes hores amb la incertesa així podreu obrir l’opció de fer una porra (i el que l’encerte podrà invertit els guanys en aquest pagament). Els que no gaudiu de la paciència suficient sempre podeu optar per telefonar a Manuel Izquierdo o qualsevol regidor del PP perquè vos explique en primera persona com vos espremen econòmicament tots els anys i per tant donar-los les gràcies. Hui l’alcalde de Llíria anava perdent el cul darrere dels periodistes del Levante i Las Provincias intentant esbrinar d’on havien recollit la informació que demà vora la llum. Per això vos deixem amb la intriga momentània. Pagueu, beneïts, pagueu abans que s’acabe el món: Izquierdo i el PP de Llíria us ho agrairan... fins l’increment de l’any que ve!