Cadascú té la seva visió de la vida i la sexualitat, i ben clar està que els que van ser a la manifestació contra l'avortament de fa dies a Madrid la tenen, i tenen dret a això. Jo tinc la meva opinió sobre el tema: més aviat no estic a favor de l'avortament, però sí l'estic de l'ús d'anticonceptius i preservatius per evitar d’embarassos no desitjats, ja que això és l'única cosa que motiva un avortament, no poder tenir-ne un fill per no poder tenir cura d’ell.

Jo, amb les meves ex xicotes, he fet moltes vegades l'amor i sempre utilitzava el preservatiu, que es pot trencar, però sempre teniem cura i miràvem la data de caducitat. Mai no se m'ha trencat, així que aquesta paranoïa de que sí es pot trencar sempre és absurda.

A més, quan sents a algú maleïr a qui tenen relacions sexuals, només pots pensar que aquesta persona té una vida sexual nul·la o avorridíssima, amb una enveja atroç a qui sí gaudeixen del sexe, mentre aquesta persona, o no pot cercar-se d’amants perquè no pot, o té que fingir que la vida amb el seu cònjuge és “meravellosa”. No assenyalo pas a algú, simplement hi ha enveges, hipocresies i secretes ànsies de creure's superiors al mateix Déu, encara que fóra per un moment.

Però passa que bona part de la gent d'aquesta manifestació no acudia per qüestions morals, que seria el més lògic i respectable, sinó per pura hipocresia, em refereixo a alguns polítics, coneguts per tots, que parlen mal de l'avortament però defensen de valent la pena de mort, sobretot la que aplicava sense cap pudor un ex Governador de Texas, amic personal d'un dels assistents a la manifestació. Si diuen que l'avortament va contra un dels Deu Manaments (el “No mataràs”), també ho fa la pena de mort.

Per una altra banda, estan les paraules ofensives i prepotents d’en José María Aznar revelades per la Montserrat Nebrera en un llibre, referents a Catalunya. Ja pot ell cercar-se una bona excusa, no em valen pas això de querellarse contra Nebrera (ell s'està querellant, fins i tot contra programes televisius del cor que dubtaven de l'estabilitat del seu matrimoni), ja que si no, em témo que a ell, li passarà a Catalunya el mateix que al Pepe Rubianes (q.e.p.d.) a Espanya.

Ell és d'aquestes persones amb mentalitat imperialista que veuen com a degenerats a tot aquell que no sigui com ell. En Vicent Sanchís, al diari “Avui”, ja ho deia ben clar: “Hi ha qui veu en la diferència una patologia, i en el pitjor dels casos, com una desviació. (…) Durant la Història, els blancs han considerat que els negres eren homes blancs malalts, i els heterosexuals que els homosexuals eren heterosexuals malalts. Fins i tot és ben segur que en algun moment de la Història, alguns homes deuen haver considerat que les dones eren en realitat homes malalts”.

Perfecta definició d'aquest personatge dit José María Aznar. Si a Catalunya amb prou feines voten al seu partit, és per culpa de gent com ell. A més, és incapaç d'acceptar que la mentalitat catalana és més semblant a la francesa que no pas a l'espanyola.

Ah… i sort que no es li ha ocorregut a ell parlar del “cas Millet”. En TV-3, algú va dir: “A Catalunya tenim una gran confiança en la cultura, i més en la musical. Que surti una poma podrida com en Millet, només és una anècdota”. És com si ens fiquem amb Madrid o Barcelona per la prostitució, sigui el Raval a la segona o el carrer de la Montera a la primera.