Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

« Gener 2012 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31

Mercats? Quins mercats?

mininu
enllaç permanent
Sant Diumenge de Sils
dilluns, 23 de gener de 2012 | 02:58h

Translation (traducción):

[Conversando dos amigos (sujetos ambos a la incierta esfera de las pymes) sobre el mundo de las altas finanzas, el más joven le pide al de más edad ciertos esclarecimientos]

—Por lo que parece, la economía toda se encuentra bajo el control y arbitrio de los mercados..., pero ¿qué carajo de mercados son, esos que dicen?
—Los mercados de Calaf (*)

_(*) _{en Cataluña, sinónimo de 'desconcierto', 'desorden'; vid. aquí (N del T)}

Guió i dibus: Min

No podem votar qui no doni la talla per alliberar Catalunya. __ EA 1915

empordaaccio
enllaç permanent
dilluns, 23 de gener de 2012 | 02:14h

No podem votar qui enfonsi Catalunya a la dependència i a la submissió. No podem votar qui permeti l'espoliació que pateix Catalunya, qui no tingui valor per optar per l'alliberament.

Recordaré sempre aquella nit ...

smolins9 | dilluns, 23 de gener de 2012 | 02:03h

Recordaré sempre aquella nit en la que Mas va anunciar la seva traïció i per a més INRI a canvi de res. El Pujol (ex president) era tres passos enrera amb un pullòver beig d'estar per casa, -devia anar a la roda de premsatot corrent- tot es va fer amb "alevosía" i nocturnitat.

S'ha de ser ruc, mesell, vinclat i claudicant, amb finor en diuen "subaltern" en Broggi i en Renyer!

Hi ha una altra cosa que sempre recordaré del delfí de Jordi Pujol, el dia que es va amagar com un covard i un virrei espanyol mentre dins el Parlament es dicutia la proposició de Llei de la Independència.

Salvador Molins, BIC-CA

El pacte de la Moncloa entre Mas i Zapatero, sis anys després

jrenyer | dissabte, 21 de gener de 2012 | 23:27h

Avui fa sis anys de la reunió al palau de la Moncloa entre l'allavòrens president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero i Artur Mas, líder de CIU per tal de pactar les retallades al projecte d'Estatut d'Autonomia que havia aprovat el Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005. És per tant una bona ocasió per valorar els efectes d'aquells pactes i les conseqüències que han tingut.

L'Estatut del 30 de setembre fou el resultat d'un fals compromís imputable als mateixos partits que el van fer possible. L'endemà mateix el PSC ja se'n va desvincular amb l'anunci de José Montilla advertint que el seu grup al Congrés dels Diputats (és a dir, el PSOE) l'esmenaria per tal de rebaixar-lo. Per la seva part, CIU perpetuant la tradició claudicant que caracteritza la seva actuació política envers l'ordre estatal, també va mostrar-se predisposada a vulnerar el principi segons el qual allò aprovat amb voluntat de sobirania pel Parlament de Catalunya és irrenunciable. ICV, i ERC, un cop conegut el pacte Mas-Zapatero també s'hi van avenir, immediatament els tardo-comunistes autòctons, amb retard els pseudo-independentistes nostrats. En resum, la classe política autonòmica va evidenciar la seva mentalitat subalterna precisament quan aflorava al carrer la força del sobiranisme cívic amb la manifestació el 18 de febrer -convocada per la PDD- en contra d'aquest pacte claudicant. Una divergència que encara es manté hores d'ara.

Versió per imprimir (format PDF)

Comentaris: 3

Afegir-hi un comentari

Recordaré sempre aquella nit ...

smolins9 | dilluns, 23 de gener de 2012 | 02:03h

Recordaré sempre aquella nit en la que Mas va anunciar la seva traïció i per a més INRI a canvi de res. El Pujol (ex president) era tres passos enrera amb un pullòver beig d'estar per casa, -devia anar a la roda de premsa corrents- tot es va fer amb "alevosía" i nocturnitat.

S'ha de ser ruc, mesell, vinclat i claudicant, amb finor en diuen "subaltern" en Broggi i en Renyer!

Hi ha una altra cosa que sempre recordaré del delfí de Jordi Pujol, el dia que es va amagar com un covard i un virrei espanyol mentre dins el Parlament es dicutia la proposició de Llei de la Independència.

Salvador Molins, BIC-CA

Respondre aquest comentari

Anem de cara al futur, però no amaguem ni oblidem les traïcions i mesellismes del passat.

smolins9 | dilluns, 23 de gener de 2012 | 01:50h

"els dos braços, les dues grans Divisions, Poble i estaments polítics"

diumenge, 22 de gener de 2012 | 15:26h

El braç del Poble per a la Independència de Catalunya troba una potent eina d'unitat en la naixent ANC (Assemblea Nacional Catalana) plenament determinada a empenyer Catalunya vers la plenitut nacional.

Ahir, a Berga, es va fer una diada prèvia a la Presentació pública de "Berga per la Independència! que tindrà lloc dissabte vinent 28 de gener del 2012. Va ser com una festa popular d'unitat i fermesa independentista, unitat significada per la venda de banderes de 60 x 90 cm. per penjar als balcons, banderes de tres tipus -senyera, estelada blava i estelada vermella- que signifiquen totes les sensibilitats d'aquesta nova unitat hereva de les recents Consultes per a la Independència de Catalunya. També es va informar sobre tot el referent a l'ANC. També es va fer la promoció de la Campanya "Dóna la cara per la Independèncicia"

Així, doncs, l'ANC, amb el seu fer i el seu pensar, és testimoni de la unitat de tots els catalans que ja es deleixen per esdevenir homes lliures d'una nova Catalunya Lliure.

Ja ho sabeu, en tota independència hi ha d'haver bàsicament dos braços, dues voluntats, la del Poble i la voluntat política dels capdavanters i de les institucions genuïnes d'aquest nostre Poble -aquestes institucions, si no hi són s'han de crear, si no fan bé la feina s'han de recrear-. Els catalans no inventem res, ja n'hi han hagut moltes d'independències, és un procés natural de creixement i d'alliberament que en molts trets ja ha sigut experimentat manta vegades.

El braç polític també malda per avançar, reprodueixo altra vegada un escrit recent de Jaume Renyer, llegiu-lo i us adonareu de com és de convenient una taula rodona on s'asseguin molt sovint els caps dels partits polítics catalans per dissenyar la seva part de Full de Ruta.

Com més ben coordinats i acompassats es moguin els dos braços, les dues grans Divisions, Poble i estaments polítics, més aviat assolirem el nostre legítim objectiu.

Respondre aquest comentari

6 ANYS

enric carreter| Adreça electrònica | diumenge, 22 de gener de 2012 | 10:57h

Perdona però em sembla que ERC mai no es va avenir a aquell pacte que desnaturalitzava un text amb moltíssimes aportacions d'ERC (d'en Joan Ridao en concret). Després vindria la sentència famosa del TCE i el començament de la fi de la comèdia.
Segueixo pensant que si ens féssim menys retrets entre nosaltres potser podríém avançar molt més. Per exemple, divendres a Celrà (Gironès), amb gent de tota mena, de totes les ideologies, de tots els partits i també de cap, vam constituir Celrà per la independència, que confluirà en l'Assemblea nacional Catalana que es presentarà a l'auditori de Girona el 12 de febrer i el 10 de març a Barcelona. L'enemic és massa fort com per matxacar-nos tant entre nosaltres. Em sembla.

Respondre aquest comentari

El Dràcula cordovès

julianjuanlacasa
enllaç permanent
dilluns, 23 de gener de 2012 | 01:53h

El Dràcula cordovès

JUAN LUIS SÁNCHEZ

Universal, llegendària productora sobretot en el terreny del terror, celebra amb tots els luxes el seu centenari. Anuncien un logotip especial per commemorar l’efemèride, una gala de celebració i diversos esdeveniments i la restauració de les que consideren les pel · lícules més representatives de la companyia. Entre elles està Dràcula (1931) , amb Bela Lugosi , però m’ha commogut especialment que s’anunciï que també es recuperarà la versió espanyola de la mateixa pel · lícula, gairebé idèntica, llevat perquè no surt Bela Lugosi, sinó l’actor cordovès Carlos Villarías.

Com la gran majoria sabreu, en els primers temps del cinema mut no se sabia ben bé què fer per distribuir en nombrosos països les pel · lícules fins llavors mudes, per la qual cosa es podien canviar els rètols i punt pilota. En un primer moment es va pensar que el millor era directament rodar altres versions de la mateixa pel · lícula en diferents idiomes.

De vegades s’encarregava el mateix equip, fins i tot els mateixos actors, com els inoblidables Stan Laurel i Oliver Hardy , El Gros i el Flac, que sense tenir ni la més remota idea d’espanyol s’aprenien les frases i les pronunciaven com bonament podien amb el seu marcat accent ianqui: “Esco-ulta, Oli, tinc una flia-ma en el po-ulze”.

Per l’humor no estava malament, però per evitar que les pel · lícules de terror fossin un desgavell, es va optar per usar actors diferents que si coneguessin l’idioma. És el que va passar amb Dràcula (1931) . A les dues de la tarda, després de rodar les seves preses, Bela Lugosi s’anava al seu taüt, i el substituïa l’esmentat intèrpret andalús. Hi havia també un altre equip de tècnics, ja que George Melford substituïa Tod Browning , el director.

¿Millor que Lugosi?

Se suposa que la pel · lícula havia de ser la mateixa. No obstant això, i el mateix em peguen per això, vaig poder veure el film de Carlos Villarías en la ‘Filmo’, i em va semblar millor que el de Lugosi, opinió que per cert comparteixo amb l’estudiós del cinema Romà Gubern.

Té el mateix guió que l’altra, i no obstant això, dura mitja hora més perquè alguns actors triguen moltíssim a dir els seus diàlegs. No obstant això, i encara que és un tant excessiu, Villarías em resulta més proper que Lugosi i la pel · lícula em va semblar més àgil i dinàmica, possiblement perquè el director podia veure el material rodat del dia i millorar-lo.

Per cert, imagino que un vampir cordovès serà immune a l’all. Des de sempre s’haurà alimentat de la sang de paisans que s’haurien posat fins a dalt del típic salmorejo, que sol anar ben carregat d’all. Tampoc crec que l’afectin molt els crucifixos, si ha crescut en un lloc on tenen tantíssima tradició la Processó del Rescatao i altres manifestacions religioses de Setmana Santa, mentre que el 3 de maig se celebra moltíssim la impressionant Festa de les Creus.

http://www.juanluissanchez.blogspot.com/2012/01/el-dracula-cordobes.html

Enviat per Juan Luis Sánchez en 11:59

EL MEU COMENTARI:

Una versió voluntariosa. Encara que en Juan Luis apreciï d’allò que es veu a la versió espanyola, ja que els va sortir una versió que sembla una comèdia de Jardiel Poncela, ja que no fa por, més aviat és còmica involuntàriament.

Passat i futur de l’alimentació jueva (Caixrut)

peremerono
enllaç permanent
Catalunya/Israel
dilluns, 23 de gener de 2012 | 00:38h

L'alimentació Caixer (caixer vol dir apte, pur en hebreu) és avui dia una oportunitat per a tothom! Als USA, consumeixen productes Caixer habitualment, el 38% dels vegetarians, el 24% dels intolerants a la lactosa, el 16% de musulmans, el 35% dels jueus, adventistes, testimonis de Jehovà i... El menjar Caixer és considerat el més saludable, aquell que ha superat una ISO molt rigorosa que certifica productes alimentaris de molta qualitat, productes caixer com Coca-cola, galetes, gelats... han adoptat la certificació caixer com a un element de prestigi (...)