Cercador per data

Cercador per data

« Gener 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031          


La imatge suggerent … (1)

23 de Gener 2012

De cop, tot revisant imatges, i com per art de màgia, sorgeix del no res una petita idea:

Aquesta podria ser la primera fotografia d'una nova sèrie ...
... En direm "LA IMATGE SUGGERENT ..." 

Si us vé de gust participar-hi, es tracta que digueu què us suggereix l'escena, en què us fa pensar o quin significat o història oculta podria estar amagant-nos. És un joc doncs per fer volar la imaginació ...

 

JO TAMBÉ ODIE ELS MATINS: RESSONS DE LA VEU DE JEAN-MARC ROUILLAN


JEAN-MARC ROUILLAN


“Escric per a no rebentar, per temor de la mort lenta i a la gangrena de l'amnèsia, en la que es podreix tota una generació (…) Escric mentre percep com em puja per dins la bomba d'explosió retardada d'estos anys de soledat (…) Escric perquè encara no se m'ha ocorregut gens millor per a matar definitivament els matins carceraris. O perquè no he tingut el valor per a fer-ho. Escric perquè eixos matins sense vida s'empresonen i s'afonen en el dolor de les paraules i de la seua fràgil arquitectura.”

Així, encastant soledat, desesperança i substantius, va deixar escrita la seua veu Jean-Marc Rouillan en el seu primer llibre, Odie els matins. Jean –Marc va ser integrant del MIL, dels GARI i després d'Action Directe, empresonat a perpetuïtat des de 1987.El 26 de setembre del 2007 un tribunal de París li concedeix el règim de semillibertat i el 17 de desembre és traslladat al centre de semillibertat de Marsella. Eixe mateix dia ix per primera vegada al carrer després de 21 anys de presó.
Durant el seu empresonament, va escriure en el periòdic francés de crítica i experimentació social CQFD, abreviatura de "CE Qu'il Faut Diré, Détruire, Développer" (El Que És Necessari Dir, Destruir, Desenrotllar), on distints moviments socials aborden temes com la precarietat laboral, l'okupació, l'ecologisme, antiglobalització o les condicions de presos en les presons.
A finals de 2008, el setmanari l'Express publica una entrevista amb Rouillan en la que, a la pregunta sobre si es penedeix de l'assassinat de Georges Besse, respon: "Tinc prohibit expressar-me sobre això... Però el fet que no m'expresse ja és una resposta. Perquè és evident que si escopira a la cara de tot el que vam fer podria expressar-me. Esta obligació de silenci ens impedeix també fer un verdader balanç crític de la nostra experiència". Segons l'opinió de la fiscalia de París estes frases infringeixen la prohibició, que forma part del seu règim de semillibertat, de fer declaracions que facen referència als fets pels que va ser condemnat. Per això la semillibertat de Rouillan se suspèn de forma preventiva el 2 de novembre del 2008.

El 17 de maig del 2011, Txema Bofill va escriure: “Després de 24 anys de presó Jean Marc Rouillan, ex membre d'Action Directe, ix en llibertat condicional el dijous 19 [en realitat, en semillibertat]. Rouillan està bé de salut, tant física com psicològicament, i no ha renunciat mai als seus ideals. L'activista ha patit més de 10 anys de reclusió en aïllament, 7 anys en un sol període, entre altres vexacions que ha sigut denunciades al llarg dels anys pels seus familiars i amics i pels grups de suport que ara celebren veure'l en llibertat. La justícia francesa i els mitjans oficials li han exigit durant anys que es penedira i renunciara a parlar del seu passat, però no ho han aconseguit.



Per llegir més, cliqueu VULL LLEGIR LA RESTA DE L'ARTICLE

Per on parles, passes

I així és.

Fa no res esclavonejava (és un dir) sobre la poca sensibilitat que hi ha a voltes en molts mitjans de comunicació que usen un valencià sense escatar, castellanitzat... i hui mateix n'he fet jo una de grossa. També exagere ara, o no, perquè usar 'retalls' en compte de 'retallades' és un error greu. La pressa no és disculpa. Pot ser excusa, però no disculpa.

Alguns lectors de la notícia ho han remarcat i m'ho han comunicat: és una gràcia això. Ho és perquè vol dir que hi ha lectors implicats, i perquè entre els lectors també hi ha interés a trobar una llengua acurada. Molt bé.

Jo també dic allavòrens

M'afegeixo a la campanya promoguda pel col·lectiu editor de la revista literària de relats de ficció "La lluna en un cove" promovent l'ús i el reconeixement normatiu de l'expressió col·loquial allavòrens.

ROUGE

per a l'amiga Pepa López amb un MOLTS D'ANYS I BONÍSSIMS per ahir!


La realitat i la ficció només es poden reconciliar elevant la ficció fins a un pla de l’existència en el qual el dolor i el desig no són més que un parell de guants.


En el moment en què vaig travelar amb aquella bossa vermella sé que pensava d’una forma obsessiva en les darreres paraules que m’havia dit el doctor Punyet just abans de sortir de la consulta: He observat amb molt d’interès que quan vostè parla d’algú que estima no sé de tot d’una si es tracta d’una persona o d’un animal.

[Imatge de Salvador Dalí]

Aquella perdida Barcelona industrial

“Mi abuelo –dice– trabajaba en Can Girona y vivía en el barrio de La Plata, llamado así porque a los que trabajaban en la construcción del metro les pagaban con una moneda de plata”. Su padre, obrero metalúrgico, se casó con una catalana de Gràcia, con orígenes en Viladrau y Vila Rodona. “Mi destino –dice el autor– era trabajar en un taller, pero fui a la universidad y la cultura me separó del mundo de mis padres y mis abuelos (...)

Això ja s'ha fet: L'ANC creix amb potència. El 28'G hi tornem! __ BIC 2125

‘Berga per la Independència’ surt al carrer

Política - 8:51   dimecres, 18 gener, 2012  per Jordi Simon

La nova entitat berguedana de suport a l’Assemblea Nacional Catalana fa el seu primer acte a la Plaça de Sant Joan de Berga

Dissabte, dia 21 de gener, des de les deu del matí fins a les nou de la nit, l’entitat ‘Berga per la Independència’ organitza el seu primer acte al carrer. Es tracta d’una jornada «festiva i informativa amb diversos objectius. D’una banda, es vol donar a conèixer el propòsit de l’entitat que és, bàsicament, el de treballar per la independència i, en aquest sentit, sumar-se a la tasca desenvolupada a diversos municipis per l’Assemblea Nacional Catalana».

Alhora, es farà una xocolatada i es posaran a la venda banderes catalanes i estelades a preu popular per arrencar una de les campanyes que s’estan tirant endavant des de l’Assemblea i que «és l’intent d’omplir els Països Catalans del nostre símbol identitari. També hi haurà material a punt per tal que tothom que vulgui se sumi a la campanya ‘Dóna la cara per la independència’, que des de fa uns dies s’està fent per internet al web www.donalacara.com en la qual ja han donat la cara més de 6000 persones d’arreu del món. A més, es prendran imatges per realitzar el vídeo ‘En les mires del cel’ de ‘Berga per la Independència’».

El vídeo i l’entitat es presentaran, de forma oficial, el dia 28 de gener al Pavelló de Suècia de Berga. No obstant això, ‘Berga per la Independència’ es vol aproximar als ciutadans i ciutadanes de la capital berguedana i comarca «sense més distància que la del carrer una setmana abans i, en aquest sentit, llança aquest missatge als berguedans: “Necessitem que vinguis perquè la independència és cosa de tothom”».

Comparteix la noticia a les Xarxes Socials:

Tags:

Notícies relacionades

Què hem de fer amb internet

La detenció dels responsables de Megaupload, aquesta web de nom impronunciable que permetia allotjar arxius de tota mena, inclosos, naturalment, els obtinguts de manera no legal, ha posat novament sobre la taula un debat que es pot resumir amb la pregunta: què hem de fer amb internet, anys després de la seva aparició? Tota la retòrica sobre la llibertat d'informació o l'accés a continguts de tota mena a internet està molt bé, però ja se sap que, tard o d'hora caldrà regular-ho tot de manera precisa. A Estats Units, amb la SOPA o la PIPA, ja han començat a fer-ho. Hi ha molts interessos en joc, és cert, però també molts drets a protegir: la propietat intel·lectual i de creació artística, la protecció de la infància, la privacitat dels ciutadans, etc.

Quan es parla de posar límits a les potencialitats d'internet sempre apareixen sectors oposats (a tot el món els Anonymous i sense anar més lluny els nostres Pirates, així es fan dir) que sota el lema d'allò tan repetit de "no es poden posar portes al camp" pretenen, en realitat, una mena de barra lliure. Ja se sap, tothom ho vol tot, ho vol ja i ho vol de franc. Doncs no podrà ser.

No seré jo qui qüestioni internet com un espai d'absoluta llibertat d'expressió i d'accés democràtic de tota mena de continguts, però insisteixo que els drets no són absoluts. Caldrà, doncs, que els estats prenguin decisions (no sé ben bé quines) que impedeixin que qualsevol espavilat, i penso en l'autodenominat Kim Dotcom, el cap de Megaupload, monti el seu xiringuito informàtic i acabi gaudint d'un estil de vida hortera i excessiu, cadillacs roses inclosos.

Impostos, crisi i retallades (1): Què passa amb els impostos que paguem ?

En el període 2005-2010 s’han recaptat a Catalunya 233.915 milions d’euros en impostos (sense incloure els impostos locals) dels quals 151.730 milions (el 65% del total) se’ls ha quedat l’Estat, que n’ha retornat una part en forma de transferències a la Generalitat o en forma d’inversions o serveis prestats directament, i 82.184 milions (el 35%) han estat adjudicats a la Generalitat de Catalunya per finançar els serveis que presta.
.

ESCÃ’CIA I EL MINISTRE ESPANYOL

Sosprenen per la seva moderació i respecte vers el referèndum a Escòcia per decidir si volen o no ser independents, les declaracions del minstre d'afers exteriors espanyol. Tanmateix, també ha dit que el sistema constitucional britànic és diferent de l'espanyol. Amb això, suposo, ens vol dir que a Espanya no és possible cap referèndum, és a dir, que és un estat molt més intolerant que el britànic. De fet, tot i la seva moderació, s'ha retratat perquè amb l'argument de la diferència també desapareixeria el del respecte si algun referèndum fos aquí plantejat en termes semblants al d'Escòcia.
El govern britànic contempla la possibilitat que a Escòcia guanyi l'opció per la independència, per això té plantejades quines negociacions serien necessàries en aquest cas i com podria quedar la inclusió o no del nou estat a la UE. A Espanya això és impensable.
M'agrada molt aquesta manera de fer britànica que treu foc a qualsevol tema sensible i advoca pel pacte i la negociació abans que per la intransigència. És clar que la història de la Gran Bretanya és molt diferent de la de l'Espanya borbònica, primària i salvatge.
Ara bé, si a Escòcia guanyen els partidaris de la independència no serà- com diu el ministre espanyol- un assumpte intern dels britànics sinó un assumpte europeu i molt significativament, espanyol.
 

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

De casa estant. Marta Insa

Marta Insa

De casa estant. Marta Insa

Experiments casolans

Toni Cucarella

Toni Cucarella

L'altra ràdio

L'Altra Ràdio

L'altra ràdio

Participa al Concurs de microrelats CAS TIC 2012

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.