Cercador per data

Cercador per data

« Gener 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031


Bartomeu Fiol, Gabriel Janer Manila, Antoni Vidal Ferrando...

La cultura xinesa en la poesia mallorquina: Lletra de batalla (I)

Per Miquel López Crespí, escriptor

 

Lletra de batalla, el poemari que acaba de publicar l'Editorial Bromera del País Valencià, ha tengut molt més sort que el seu germà bessó Revolta, que edità l'editorial Moll en la famosa col·lecció de poesia La Balenguera el març de 2000. La multitud de problemes que l'autor hagué de patir, els entrebancs i travetes patides pel poemari al llarg de la geografia mallorquina i la de la resta dels Països Catalans ha estat descrita amb prou minuciositat en els capítols "La influència de la cultura xinesa en la poesia mallorquina contemporània" i "El llibre de les odes", pàg. 139-143 del llibre Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep Maria Llompart editat per Edicions Cort de Palma de Mallorca en la primavera de 2003.

En els primers dels capítols abans esmentats escrivia, entre d'altres coses: "

Sortosament assistim, aquests darrers anys, a la fi d'un determinat i nefast mandarinat literari. Em referesc als comissaris de la mentida i la tergiversació, els enemics d'una poesia popular, arrelada en les millors tradicions literàries de la pàtria i del món. Són els 'exquisits', els pseudoestetes del no-res, els ressentits que, per enlairar un autor, cerquen la seva 'raresa' (sovint plena de mediocritats, còpia barata d'un Kafavis, Pound o Riba, qui sap!). El cert és que proven de barrar el pas a l'autor compromès amb el seu poble i els seu temps. Aquest oblit permanent durant aquestes darreres dècades de Salvat Papasseit i Rosselló-Pòrcel, Pere Quart i Espriu. Sortosament l'alçada gegantina d'un Miquel Martí i Pol o un Vicent Andrés Estellés els fa callar, amagar en el més profund amagatall de les clavegueres literàries on coven la seva frustració. Quin d'aquests comissaris de la reacció no volia ser poeta, escriptor famós? D'on si no el malestar permanent, la insatisfacció que revelen tots i cada un dels escrits que publiquen en els suplements de cultura? Misèria personal permanent. Buidor intel× lectual total i absoluta". [Continuar]

OK Lliga: el Vic guanya amb facilitat l'Alcoi per 8 a 4

Partit de tràmit el disputat aquest vespre al Pavelló Olímpic de Vic entre l'equip local i l'Alcoi. El partit, el primer de la 2a volta de l'OK Lliga, ha set plàcid i mancat d'intensitat. Aquest cronista esperava força més de l'equip del País Valencià. L'Alcoi, de totes maneres, s'ha avançat en el marcador però Torra  tot seguit ha sentenciat el partit amb 4 gols consecutius. Degut a la lesió de Titi Roca avui han pogut jugar més minuts Pla i López. La penya Vigatans 1705 ha estat absent del matx ja que han hagut d'assistir a una inauguració segons el que deia una pancarta situada al lloc on presencien els partits.

En aquesta mateixa jornada el FCB i el Liceo han guanyat els seus partits i continuen liderant l'OK Lliga. El Roncato Patí Vic segueix 3r a 1 punt.

Per altra banda dissabte passat es va jugar un altra partit de Lliga Europea. El Vic, líder del seu grup,  va guanyar el Mataró (que juga a la 2a categoria estatal) per 5 a 2 amb 2 juniors a la pista.  En general els rivals que veiem a  la Lliga Europea tenen un nivell molt baix. Veure'm que passa properament amb el Follonica italià.

Les beatificacions dels sacerdots assassinats al 1936-1939 i la memòria de la bondat

L'església catòlica beatifica els seus màrtirs del 1936-1939, injustament assassinats certament, fet que desperta interrogants sobre la percepció comunitària d'aquests gestos reparadors. 

Cementiri nuclear? No, gràcies

De jove era molt anti-nuclear i, al contrari d'altres causes diguem-ne "progres", continuo essent-ho. Potser és l'enyorament d'epoques passades, quan aquest debat era molt més viu, tothom n'estava en contra i tothom lluïa el famós sol rient (parlo de finals dels 70), el cas és que continuo rebutjant l'aposta per l'energia nuclear. Dit d'una altra manera, continuo sense sentir argumentacions convincents al seu favor.

La decisió de l'Ajuntament d'Ascó d'optar a acollir un cementiri nuclear, de plena actualitat, no compta amb el meu suport, doncs. De tots els arguments ideològics o tècnics en contra de l'energia nuclear, el que recordo (quan ho seguia amb més interès) com a més contundent i irrebatible era el dels residus. Que em perdonin els entesos per ficar-me en terrenys que no domino, però pel que jo sé, aquests residus tarden centenars o milers d'anys a perdre la seva radiactivitat i a deixar de ser perillosos per persones, animals i plantes. Una hipoteca ben galdosa per als nostres descendents, no trobeu?

No. Ascó no té cap necessitat d'acollir aquesta tètrica instal·lació que, per més inri, tothom anomena "cementiri". Les comarques de la zona, amb quatre centrals, ja han cobert amb escreix la seva quota. I si és absolutament necessari un cementiri nuclear, que el fotin a una altra banda. Que ja està bé la broma.

Mare de Déu!

Uff!
Tota l'esprâ cara a la pantalleta actualitzant i posant al dia l'ordinador. Per sort ho he aconseguit pràcticament tot. Tot és impossible. Encara em queda alguna cosa, però ho deixarem per a demà. Ara toca fer una mica de vida social.
Potser que parlem de la Roba Estesa. Dilluns vam acordar el que serà el format definitiu. Al·lucinant, si no s'acaba el món o la cervesa.
Ara feia temps que no escoltava la música que ha fet Miquel, i la veritat és que és una cosa inesperadament preciosa. Com que la cosa ara va de bo, hauré d'anar inventant-me ja una història creïble per a explicar tot açò el dia que toque mudar-se i batejar la criatura.


Coses de Miquel (La Torre dels sons, amb Manel Camp)


roses de gener

roses de gener:
s'obren per dir-me
que és viu el roser

OLOR DE PORQUIM

PORCU
Si tanques els ulls i entres a la casa t'envestirà l'olor de porquim, Eau de porquim, una barreja en què les diferents manipulacions de la carn del porcellarro han deixat la seva empremta a l'aire: carn fresca que cal escorxar, tallar, esquarterar, pelar, fer parts i partions, carn i greix mòlts sense ni gota de sang que es mesclen amb pebre vermell dolç i coent, amb pebre negres i sal i es pasta, la sobrassada, carn que ha tocat sang, cornes bullides, vísceres i d'altres menudències bullides mòltes que es mesclen amb pinyons i anís i són la pasta del botifarrons, el greix que bull per fer el saïm a la caldera, netejar els budells per fer els embolcalls, salar els ossos, la carota i els potons, tallar les costelles, un caramuller de feines que fan que deu persones arromangades no s'aturin en tot el dia matancer —solellet, núvols, fredor tèbia, ni una gota de pluja— més que per fer una torrada de mig matí, quin guster de llepolies porqueres, explicar algun acudit, les darreres contarelles de Pòrtol, posar la llengua sobre aquests polítics lladregots (pressumptament?) que empastifen el panorama i treure'ls la pell —la Princesa que no vol declarar al tribunal normal perquè és aforada i diu: D'aquí a Hollywood, quina porcada!, un uemita que sempentaja una uemita i la tira pel terra, quina brutor!, etc—, fer feina de debó que reti i faci que a les vuit poguem fer un berenar sopar d'arròs brut i ensaïmades amb cacahuets i alegria.
Si m'ensum les mans, malgrat haver-me rentat amb llimona i tot, encara sent un llunyà olor de porquim.
Estic esbraonat, sobretot de pastar la sobrassada i de passar aquest poquet de pena perquè tot surti bé.
Un dia de costumari tradicional, amb el Blaquerna de Ramon Llul de fons, i el rebost tot ple de bobons per alimentar colesterol i triglicèrids. Diuen que L'UE vol prohibir les matances. Em sembla una porcada. No passaran!

[Dibuix de Marc Vicens de la plagueta Menjar blanc]

COMENÇAR IL.LUSIONA

Aquest matí CiU ha presentat la seva nova imatge, nous espots, nova melodia i la nova xarxa social www.cativistes.cat

Els analistes polítics i experts en marqueting ja han fet les primeres valoracions, gaire bé totes positives. Més enllà de la nova estètica, la utilització massiva de les noves tecnologies, i les fonts de les que s'ha begut, de clara inspiració Obama, la nova etapa que s'obra a Convergència i a CiU està clarament orientada a posar al dia el "pal de paller", el punt de trobada del catalanisme que ha caracteritzat CiU aquests darrers trenta anys. CiU vol continuar sent el punt central, la confluència del catalanisme, la casa Gran, el gran espai de progrés que vol comptar amb tothom que cregui que ens en podem sortir, que som capaços de deixar enrera un experiment, el del Tripartit, que ha resultat ser un fiasco.

CiU està il.lusionada en tornar a començar. Estem davant d'una nova etapa per la qual no serveixen ni les receptes de fa trenta anys ni les fòrmules ruïnoses del Tripartit. El Tripartit 1.0 va representar l'alternança política, de la mà del lideratge tranversal del President Maragall. El Tripartit 2.0 ha estat el més gran dels fracassos. Ara, per sortir de la crisi, per tenir un govern fort i dels millors, per gestionar els anhels de llibertat que traspuen les consultes populars a centenars de municipis, per defensar amb intel.ligència, fortalesa i contundència els interessos de Catalunya a Madrid, ens cal un equip humà i una marca solvents. Convergència i Unió està a punt. Començar il.lusiona.

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Jordi Casadevall i Camps

Les aigües turbulentes

Jordi Casadevall i Camps

Espe

Barrobés & Borges

BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

EL GOL

Josepmiquel Servià

Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D?UN OUTSIDER

Josepmiquel Servià

CATALÀ DE L'ANY!

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.