
Joaquim Aloy, investigador incansable i responsable d'un dels portals més complets dedicats a la recuperació de la Memòria Històrica al nostre país (www.memoria.cat) es va desplaçar en el seu moment fins a l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam per consultar el fons del dirigent anarquista berguedà Josep Ester amb el propòsit de trobar encara més informació sobre el manresà i supervivent de Mauthausen, Joaquim Amat-Piniella. I no va tornar amb les mans buides.
No va trobar res sobre l'autor de K.L. Reich però va topar amb una seixantena de documents inèdits relacionats amb el president Companys i amb Carme Ballester, segona dona del president. Entre ells, un manuscrit en què ella explica al llarg de vuit fulls les circumstàncies de la detenció del seu marit a La Baule per part de la policia militar alemanya. Una troballa que pot elevar l'amic Aloy de Manresa als altars de la nostra historiografia més eficient, pràctica i interessant.
No exagero. El Quim va descobrir el manuscrit i, fidel al seu estil divulgatiu de diferents tresors històrics que expliquen el nostre present, de seguida va pensar en la possibilitat de construir un web per classificar, contextualitzar i difondre tota la documentació i després es va posar en contacte amb la revista Sàpiens perquè també se'n fes ressò. Resultat? A punt de commemorar el 70è aniversari de la mort del president Companys (afusellat a Montjuïc el 15 d'octubre de 1940), el web ja està enllestit i penjat a la xarxa i la revista que dirigeix Jordi Creus ja ha tret al carrer el número d'octubre, que conté un dossier especial de 36 pàgines dedicat a Lluís Companys.
Dins d'aquest dossier, lògicament, es troba -a més d'altres documents interessantíssims- el manuscrit que el Quim Aloy va trobar a Holanda i que constitueix un testimoni directe i singular de la nostra història. Els trobareu en l'últim número de la revista Sàpiens i també al web del portal telemàtic de l’Associació Memòria i Història de Manresa (http://www.memoria.cat) en què s'ha creat un web específic titulat "Documents inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester", on es pot consultar el valuós manuscrit íntegre de la segona esposa del president de la Generalitat.
Si voleu saber quins documents més es poden trobar, continueu llegint aquest apunt.
Des de la Terra del Paper vull felicitar una vegada més (i és que no para de donar-me motius!) la tasca incansable del Quim Aloy. Gràcies a persones com ell - capaces de sobreposar-se a ferotges colpejades a l'ànima, recents i profundíssimes-, l'opacitat del passat només és l'excusa per a aquells que no volen recordar...

Escoltava l'altre dia amb atenció l'entrevista que li feien a Alícia Sánchez Camacho al Món a RAC1. La facilitat amb què parla i com s'explica i el to decidit amb què s'expressa li confereix el do de la credibilitat. És una llàstima que sigui del Partit Popular. És capaç de torejar qualsevol periodista que se li posi davant. Si li repliquen els seus arguments en base a la llei espanyola, ella respon que estava fent referència a la normativa europea... i així amb tot.M'interessava sobretot la reacció a les preguntes sobre la polèmica de la immigració després que coincidís una visita seva a Badalona amb una eurodiputada de Sarkozy en plena expulsió a França dels gitanos rumanesos. Es va justificar dient que feia un mes que la visita estava programada i que va ser una casualitat. I jo em pregunto perquè no la suspenien si s'havien adonat que podia generar controversia. La sensació que em va donar no és cap altra que la d'una falsedat innecessària. El fenomen de la immigració reapareix cíclicament i més quan s'acosten eleccions. Aquesta vegada el PP torna a atiar el foc i ho fa de la pitjor manera, escampant llegendes urbanes d'aquelles que diuen que un immigrant té moltes més ajudes que una persona nascuda aquí. Els criteris per aconseguir una prestació va en funció de la renda econòmica i sí que coincideix que normalment són les famílies immigrades les que tenen més dificultats per sobreviure però els criteris són per a tothom. Això em fa pensar amb els famosos vales que tothom ha vist que existeixen però que quan rasques ningú ho ha vist directament o quan s'acusa als ajuntaments de facilitar aquests vales i en realitat, si és que existeixen, són ajudes que donen algunes entitats benèfiques. En atiar el foc, el PP són els reis com quan juguen amb la catalanofòbia i encara tenen la barra de dir que som els catalans els separatistes.
En aquestes eleccions cal tenir ben clar qui ha jugat a favor de Catalunya, qui no ho ha fet i qui ho ha fet en contra. El PP ens va dur l'Estatut al Tribunal Constitucional i ens ha cremat a tots. M'emprenya pensar que algú els pugui tenir en compte per formar una majoria parlamentària però crec sincerament, que no s'ho mereixen i Catalunya tampoc.

A set dies vista de la vaga general convocada pels sindicats d'àmbit estatal contra la política econòmica i laboral del govern presidit per José Luís Rodríguez Zapatero quina és la posició a adoptar des del punt de vista de l'independentisme català ?.

Totes les notícies que he llegit de l'estrena al Festival de Sant Sebastià de Pa negre són magnífiques, euforitzants, engrescadores. Bravo, Agustí! Esper que els mitjans de comunicació catalans sien tan favorables com els bascos i els espanyols! I sobretot desig que el jurat s'enamori del film, de la teva poesia fonda!
N'Agustí ha agafat la magnífica novel·la d'Emili Teixidor, Pa negre, i algunes de les seves històries com Retrat d'un assassí d'ocells, carregades amb la força i el dramatisme de la postguerra catalana, i sense por ni vergonya, enfrontant-se com sempre amb els llocs comuns i els estereotips, ha aconseguit crear una cinta clàssica i nova amarada amb la bellesa del creador d'imatges no vistes mai que ens conten veritats immenses sobre nosaltres mateixos amb nins, joves, mares, batles, vils, assassins, etc. com a protagonistes, com a paràboles carnals de la veritat amagada.
Vaig fer feina amb ell i Antoni Aloy en el guió d'El mar de Blai Bonet i sé l'entrega apassionada, artesana i esplèndida al seu treball de guionista, al seu treball de càsting, al seu treball de direcció d'actors, i, sobretot, al seu treball de director. Un director poeta la

QUATRE DE NOU AMB FOLRE
Colla Joves Xiquets de Valls
Diada de Sant Fèlix
Vilafranca 30/09/2010
Castell important per la colla vallenca desprès d’un any en blanc en aquesta estructura. El quatre folrat es descarregar amb la solvència dels diables vermells, malgrat els importants canvis pel munt de baixes que arrastra la colla al llarg de la temporada. Hi destaca que, al folre, sols posen un lateral per posició com també la lleugeresa de quarts en amunt.

Un cim molt popular per pujar és el cim del Bastiments al Ripollés. Es pot pujar des de les pistes d'esquí de Ulldeter. Amb el CEM de Sant Feliu pujàrem al cim per el coll de la Geganta i el descens el férem més llarg, donant la volta al Grau de Fajol, baixàrem per la Coma de l'Orri fins a trobar altra vegada la carretera que va a les pistes.
També l'he pujat amb esquís de muntanya per la pujada tradicional, pel coll de la marrana, acompanyat d'un gran mestre i esportista, el Joan Pinsach, al que dedique aquest post.
Com sempre el cim s'ha de celebrar amb un traguet de vi de la bota. Cadascú té les seves manies.

És un grup provinent de la factoria Sona 9, el concurs que des de fa bastants anys organitza la revista Enderrock i que ha donat a conèixer bona part dels grups i intèrprets que avui compten en el panorama de la nostra música.
Es diuen Estúpida Erikah i acaben de treure el seu primer disc: "Decorant interiors, decorant exteriors". L'he escoltat ja unes quantes vegades i -tot i el component d'irregularitat justificable en un disc primerenc- trobo que es defensen força bé dintre d'aquest apartat de grups neo-folk i de rock suau que últimament floreixen a casa nostra. (n'hi ha més)
