MIL I UN PUNTS DE VISTA DE LA COVAMAR DE BARCELÓ A GINEBRA

• bielmamengual
• enllaç permanent
• diumenge, 22 d'agost de 2010 | 17:11h

PRELUDI. CONTAR L’INCONTABLE: LA MIRADA PRÒPIA. Tremol en agafar la ploma per fer unes cal·ligrafies adhominesques, del cronista que escriu i descriu, sobre la meva relació amb la cúpula de Miquel Barceló (MB des d’ara) a la Sala XX del Palau de les Nacions Unides de Ginebra. (Em sorprèn que el llibre panoràmic, El Mar de Barceló (Onuart Fundación / Art 62), amb un text ben informatiu i sensible de Rodrigo Rey Rosa, i unes fotos plenes de detalls i saviesa d’Agustí Torres, digui una frase tan misteriosa com «El 18 de novembre de 2008 es va inaugurar el mural de Miquel Barceló per a la cúpula de la Sala XX, etc.).»

Davant tantes de turbulències ideologicàries, envejològiques, polítiquesques, morboreres, breu, barcelofòbiques, amb elements tant fàcilment explosius com els que van des dels remenats, estamenejats, criticats i premuts euros del preu de l’obra a la manca d’un tema més ad hoc amb el nom de la sala (dels Drets Humans i de l’Aliança de Civilitzacions) com un caramull de nins africans morts amb mosques per damunt, confes que no tocaré cap espai de debat.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article