Cercador per data
Retrobant BerlÃn (3)
A la Bernauer Strasse el mur es fa concret. Hi han matingut cinquanta metres de la instal·lació original, que es pot veure des d'una torreta o visitar-la des del que havia estat el sector oriental. Allà topes de cara amb el mur interior i a través d'unes escletxetes pots veure la terra de ningú (on mataven les herbes amb defoliants i que sovint era minada) les torres de vigilància i en la distància el mur que donava directe al sector occidental, el mur gros. En aquest carrer la construcció del mur va ser extremadament violenta perquè va tallar pel mig una avinguda important i va deixar l'església a la banda oriental. A meitat dels vuitanta, sí dels vuitanta, encara la van volar com a part d'aquell procés de consolidació 'eterna' del mur que Honecker va arribar a pronosticar que duraria més de cent anys.
A prop creix un mercat totalment hippie. Una barreja dels encants i d'Hair, on per no faltar no falten ni els hare krisna. Tot el barri d'aquesta zona va ser prou respectat pels aliats en el seu atac a la ciutat i va passar sense massa canvis l'era soviètica. Avui ha esdevingut el barri de moda de la ciutat. Té unes cases i uns carrers preciosos, clarament centenaris i els rics o els benestants s'han apoderat dels seus racons.
Hi hem passejat per agafar un tramvia després fins Alexanderplatz. Irreconeixible, excepte pel rellotge. I d'allí hem caminat per la Karl Liebknecht Strasse i Unter den Linden. Aquesta ruta l'havia fet en la meua primera visita a Berlín, quan tot allò era 'la ciutat capital de la República Democràtica Alemanya'. Ara les botigues i els espais de luxe ocupen la majoria dels portals. M'hi he acostat encuriosit fins el lloc on els russos tenien instal·lada la tomba del soldat desconegut, aleshores amb una impressionant guàrdia d'honor. Quan es van retirar d'Alemanya es van endur la tomba, el soldat, la flama i la bandera. Ara els alemanys han posat una estatua i a fora, en comptes dels soldats, hi ha banderes alemanyes i europees. Un canvi gran, certament.
De tot plegat el que queda és l'antiga i enorme comandància soviètica reconvertida avui en l'espectacular ambaixada de la Federació Russa. Hem passat ràpid per davant seu perquè començava a ploure i tot plegat ens ha pillat desprevinguts però el seu aspecte és certament imponent, crec que com un recordatori permanent del poder que Moscou va arribar a tenir sobre aquesta ciutat. La completen una mica més endavant l'ambaixada britànica, l'americana i la francesa, totes juntes al voltant de Branderburg per a recordar al món que durant dècades en aquesta ciutat no manaven els seus habitants sinó el comandament conjunt dels quatre exèrcits que havien derrotat a Hitler i que després de derrotar-lo es van declarar enemics entre ells mateixos.
- Comentaris: 2
Llibres (XCIX)
"L'exemple dels jueus. El catalanisme d'esquerres i la seva visió del poble jueu, del sionisme i del conflicte a Palestina (1928-1936)", de Joan Pérez i Ventayol, Institut d'Estudis Món Juïc, Barcelona, 2010.
PUJOL, MAS I LA TURA
El president Pujol ens diu que primer cal treure Catalunya del forat abans de pensar en la independència, per altra banda en Mas posa data a demanar el Concert Econòmic pel 2012, i la consellera de Justícia Montserrat Tura, acusa a les formacions que demanen el referèndum d’autodeterminació, de jugar amb els sentiments dels ciutadans, i que cal tocar de peus a terra.
Si sumem guanyem! Si no sumem fracassem! __ BIC 1866
CARTA OBERTA A REAGRUPAMENT, A SOLIDARITAT CATALANA I A ESQUERRA REPUBLICANA |
|
|
Faig responsables els senyors Carretero, Laporta i Ridao, d'aquesta kafkiana situació a la que s'ha arribat davant la impossibilitat de confeccionar una única candidatura sobiranista per les pròximes eleccions al parlament de Catalunya. Quan el l7 de Maig d'enguany a l'Òmnium Cultural de
Barcelona es va fer conèixer el "Manifest" a favor d'una " Conferència
Nacional del Sobiranisme", els signataris eren personalitats de molts
diferents sentiments polítics, però cap no interposava el seu partit per
damunt de l'interès d'una candidatura independentista. Acceptaven una
llista transversal i tan apartidista com fos possible. |
- Comentaris: 1
No es pot tenir tot
Translation (traducción):
[En una sala de fiestas, un fantasmón que se cree Roger Perfectderer atosiga sin descanso a una bella señorita, hasta que ésta le devuelve la pelota con un passing-shot liftado..., pero el mindundi tiene fondo y no da su brazo a torcer]
—¡Brr, brrr...! (¡menudo plasta se me ha pegado, la Virgen!...) Pero oiga, Usted algún defecto tendrá, ¿no?
—Sí, tengo uno: que soy perfecto...
—¡&%$?!!!
Guió i dibus: Min
- Comentaris: 1
TOSSAL DE LES TRUITES (2.756 m.) AMB LA CARLA.
Amb la Carla ( 7 anys), havíem decidit que el passat dijous (19) aniriem a dormir al Refugi dels estanys de la Pera. Tot just quan deixarem el cotxe a Pollineres (més amunt de l’ estació d'esquí nòrdic d’ Aransa) a dos quarts de sis de la tarda, va començar a ploure, pel que anarem en direcció al refugi el més ràpid possible, per no remullar-nos més del compte. En trenta-cinc minuts aconseguirem estar sota cobert, un curt passeig que ja fou tota una aventura per la Carla, per la mullena, la boira i els trons que ens acompanyaren. Al refugi trobem pocs excursionistes: Un noi i dues noies de Manresa que estant fent part de la Ruta dels Estanys Amagats i dos veterans que entraren després de nosaltres i que volen anar a l’endemà al Refugi de l´Illa, per fer el recorregut de la Vall del Madriu fins Encamp. L’ambient es molt agradable i amb els guardes de seguida connectem. A les vuit de la tarda, ha parat de ploure i la tempesta s’en va cap a l’ est, cosa que permet tenir unes vistes immillorables del Cadí que rep el darrer sol de la tarda, amb la sobtada aparició just darrera de la serra, del Montseny. Pel costat del Nord, surt ben net de boires, el cim que ens proposem fer el Tossal de les Truites o Pic de Perafita (2.756 m). Després de sopar i fer la sobretaula, ens anem a dormir ja que volem aixecar-nos d' hora i fer el cimal sense que la calor ens atabali més del compte. Després d'esmorçar, quan són tres quarts de nou en punt, comencem a caminar en direcció al Coll de Perafita, seguint les marques del GR-11-10, que abandonarem ben aviat, per enfilar-nos per un corriol que surt a l’esquerra i que en forta pujada ens portarà a la carena per sobre del coll i que ens farà arribar el cim en dues hores. Bones vistes al cim més occidental de Monturull o Torre dels Soldats i a les Valls d’ Andorra. Fem la baixada per la carena, si bé aquesta vegada passem pel coll de Perafita i en baixada molt més còmode seguim el GR, fins a l’ estany Gran de la Pera, el Petit, per seguir fins a Pollineres on arribem poc abans de l’ una del migdia. Durant aquestes vacances, les excursions amb la Carla ( D’ Eina a Núria, l’anada a l' Estany de Fontviva i el que ara relato) les ha seguit amb molt d'interés, ganes de conèixer i superant amb escreix l'esforç que totes les caminades exigien. Un bon inici!.
"'objectiu i la raó última del nostre alliberament" Maria Torrents. __ EA 1651
15 setembre 2009
Discurs en l'acte d'ofrena al monument Rafael de Casanova, 11 de setembre del 2009 (Dia de la Resistència Catalana)
El crim central dels colonitzadors castellans i francesos contra la nació catalana no és el robatori sistemàtic a què ens sotmeten, ni la deixadesa d'infraestructures que ofega la nostra economia, ni tan sols el genocidi físic que històricament ha patit Catalunya, concretat en milers i milers de catalans morts i exiliats forçosament pel fet d'haver defensat la pàtria. Per terribles que siguin aquests crims, només són corol·laris del crim fonamental a què els colonitzadors han condemnat la pàtria catalana: negar-li la seva manera de ser.Durant més de tres segles de submissió forçada i d'una quarantena d'anys de democràcia formal, però d'opressió i manipulació psicològica, als catalans se'ns ha fet impossible la nostra autoafirmació com a poble.
Deixar perdre la pròpia manera de ser com a nació és la cosa més alienant que existeix, molt més que la destrucció física.
Perquè la misèria de l'ànima és molt més trista que la material, com molt bé recordava el nostre estimat president Macià!!
De què valen progrés, diners i benestar quan un poble es perd a si mateix?
La pobresa més gran, la misèria psicològica més profunda brollen d'aquesta pèrdua de l'ànima col·lectiva.
Perquè la necessitat ontològica més fonamental de qualsevol poble és la de ser qui és dintre del seu territori. I només en l'expressió plena d'aquesta ànima col·lectiva rau l'autèntica llibertat.
I aquesta llibertat autèntica és la que ens neguen tant els colonitzadors com els polítics regionalistes que s'han posat d'acord en marginar i fer innecessària la manera de ser catalana dintre mateix de casa nostra, condemnant-nos així a una folklorització i desaparició segura.
En el procés d'alliberament que la nostra nació està encetant, és indispensable reconèixer allò que molts es neguen a acceptar, que UN POBLE QUE NO ÉS AMO DE CASA SEVA I QUE NO POT EXPRESSAR EN PLENITUD LA SEVA MANERA DE SER ÉS UN POBLE ESCLAU.
És això el que van comprendre amb una perfecta lucidesa els patriotes que avui i aquí homenatgem. Uns patriotes que van assumir que si els era negat el viure com a homes lliures, en la plenitud de la seva ànima col·lectiva, moririen com a homes lliures.
És aquest esperit dels homes que van lluitar amb el preu de la seva sang per evitar el jou que els volia doblegar i negar, el que avui està resorgint arreu de la nostra nació, i al marge i posant en evidència la classe política regionalista i claudicacionista que permet l'esllanguiment progressiu de la nostra identitat, del nostre caràcter i de la nostra llengua.
És en l'esperit d'aquests homes i dones valents que bateguen amb el cor de la nació, on es manifesta la PRESÈNCIA de l'autèntica Catalunya, d'aquesta Catalunya que malda per manifestar-se tot esmicolant la cotilla insostenible en què l'han atrapada.
Aquesta PRESÈNCIA, la nostra manera de ser genuïna i profunda, el cor de la nostra nació, més enllà de les falses identificacions que tants segles de submissió han teixit, és l'objectiu i la raó última del nostre alliberament. És el tresor que ens retornarà la joia de ser catalans, l'espurna creadora i l'abundor material.
Maria Torrents
Consellera Catalunya Acció
--------------------
Fotografia de la darrera manifestació independentista catalana a Barcelona:
1.500.000 catalans pel trencament polític i estatal, i l'esxpulsió d'Espanya i de les seves institucions de les terres catalanes.
Sí! : És urgent expulsar espanya i totes les seves institucions de totes les terres catalanes!
Old Time Computer, informà tica Victoriana.
Si creus que els dissenys actuals dels ordinadors són massa moderns per a tu, si penses que l'estètica "vintage" va més amb el teu estil, potser t'agradarà donar-li una ullada a les modificacions de luxe que realitza l'equip d'Old Time Computer. Amb acabats daurats, de fusta i d'altres matèries nobles, pots trobar portàtils, teclats, ratolins, iMacs, iDocks (para iPhone, iPod i iPad) i monitors que probablement s'hauria comprat Sherlock Holmes d'haver existit a la seua època.
Font: On Anar.cat
- Comentaris: 2
Fòra institucions i audiències estrangeres! (NotÃcies de darrera hora) __ EA 1650
Notícies de darrera hora, extretes de Vilaweb.
Que tothom ho sàpiga.
La veritat ens farà lliures!
----------------------------------------------L'acte de rebuda a Riera acaba desconvocat, amb una càrrega policíaca i un detingut
Convocada una concentració avui a la tarda a Gràcia per reclamar-ne l'alliberament
L'acte de rebuda a Laura Riera que s'havia de fer a les Festes Populars de Gràcia es va acabar desconvocant. Quan els organitzadors llegien un manifest per, segons diuen, anunciar la suspensió de l'acte, els mossos en van interrompre la lectura i en van detenir un. Després, van carregar contra un centenar de manifestants; les topades van arribar fins a la plaça de la Vila de Gràcia, enmig del correfoc infantil.
La plaça del Raspall, on hi havia mig centenar de persones poc abans de l'hora prevista perquè comencés l'acte de rebuda a Laura Riera, va quedar blindada per desenes d'antiavalots que van impedir que més gent hi accedís.
Segons que van explicar responsables de l'organització de les Festes Populars de Gràcia, i d'acord amb el comunicat fet públic pel col·lectiu Rescat, el propòsit del manifest que es volia llegir a l'escenari de la plaça del Raspall era d'anunciar la desconvocatòria de l'acte de benvinguda a Laura Riera. Els motius: la prohibició per part de l'Audència espanyola de celebrar-lo i la possibilitat que, si es mantenia, hi acabés havent incidents.
Un detingut
A quarts de set del vespre, un portaveu de l'organització va pujar a l'escenari, acompanyat d'una desena de joves que duien una pancarta que deia: 'Pels drets polítics i civils, Audiència Nacional dissolució'. Quan tot just començava a llegir el manifest, un grup d'agents antiavalots dels mossos d'esquadra va pujar a l'escenari, van fer fora els joves, els van prendre la pancarta i les còpies del manifest que llegien i se'n van endur set per identificar-los. Un d'ells va acabar detingut.
Després d'aquests moments de tensió, el mig centenar de persones que eren a la plaça del Raspall van cridar consignes contra la policia. Un altre grup de gent, de prop d'un centenar de manifestants, es va concentrar a la confluència del carrer de Siracusa amb la plaça del Raspall. La policia va carregar i les topades van acabar a la plaça de la Vila de Gràcia, on es feia el correfoc infantil. La plaça era plena de gom-a-gom. De resultes d'aquesta càrrega hi va haver tres detinguts més, segons els mateixos organitzadors. La policia de moment només parla d'un detingut.
Càrrega enmig del correfoc infantil
A la plaça de la Vila de Gràcia, un dels testimonis que participava
en el correfoc, Aitor Fernández, va explicar a l'ACN que 'els polícies
s'havien tornat bojos i havien començat a carregar contra la gent'. 'La
gent ha començat a córrer per totes bandes i la policia repartia cops de
porra per tots costats, sense veure a qui pegaven. S'han tornat bojos',
va insistir, i encara va afegir que els infants que participaven en el
correfoc amb les seves famílies no entenien res.
De fet, un
portaveu de la colla de diables que feia el correfoc va agafar el
micròfon després dels fets per asseverar que la funció de la policia era
mantenir l'ordre públic, però que els infants que van patir la càrrega
els costaria molt entendre el paper de la policia.
Un altre testimoni, Víctor Fàbregas, que seguia el correfoc amb la seva filla, va relatar com de cop 'quatre' manifestants es van posar enmig de la cercavila i ja no els va donar temps per a res, perquè 'darrera venien els mossos amb empentes, decantant a tothom, a diables petits, pares i nens espantats'.
La versió dels mossos
Un aquest comunicat, els mossos expliquen que van organitzar un dispositiu per fer complir l'ordre de prohibit de l'acte emesa pel jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz divendres. I continua. 'Després d'informar als participants de l'acte convocat que no es permetria aquest ni cap altre gest relacionat amb el mateix, agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra han procedit també a retirar totes les pancartes que s'estaven desplegant a la Plaça del Raspall de la Vila de Gràcia de Barcelona relacionades amb l'acte prohibit'. També expliquen que hi va haver un detingut per presumpte enaltiment del terrorisme.
Sobre els incidents a la plaça de la Vila de Gràcia, els mossos exposen: 'Pocs minuts després, un grup de joves radicals desobeint les indicacions policials han donat inici a una marxa pels carrers del barri de Gràcia fins a arribar a la Plaça de la Vila on en aquell moment estava a punt d'iniciar-se diversos actes lúdics i festius en els que hi participaven un important nombre de veïns de la ciutat que no guardaven cap relació amb les persones que havien convocat l'acte desautoritzat per l'Audiència Nacional. Abans que aquest grup radical, que en tot moment ha intentat cridar consignes que vulneraven la resolució judicial, ocupés la Plaça de la Vila, els mossos han realitzat una ràpida maniobra de dissolució i disperssió de la concentració sense que ningú hagi resultat ferit'.
Els mossos, però, no parlen en cap moment de cap altre detingut, durant la càrrega que hi va haver després.
Concentració avui a la tarda a Gràcia
Arran dels incidents i de la detenció de, com a mínim, un jove, Alerta Solidària ha emès un comunicat explicant que el portaveu que havia començat a llegir el manifest a la plaça del Raspall i que després fou detingut, ha estat traslladat a l'Audiència espanyola, a Madrid. I afegeix: 'Alerta Solidària considera que tot els problemes posteriors ocorreguts a Gràcia només poden ser atribuïts a la nefasta gestió dels mossos d'esquadra i en especial als seus caps operatius al carrer. Exigim l'alliberament del portaveu detingut ja que en cap cas, comunicar que els actes havien estat desconvocats pot ser delicte'.
En un altre comunicat, la Coordinadora d'assemblees de Joves de l' Esquerra Independentista (CAJEI) convoca una concentració de protesta per les detencions a les sis de la tarda a la plaça de la Vila de Gràcia.
Riera surt de la presó
L'acte de rebuda a Laura Riera fou divendres per l'Audència espanyola, i ahir mateix la consellera de Justícia, Montserrat Tura, havia dit que confiava que la policia l'impediria.
Riera va sortir a primera hora del matí de la presó de Brians I, on havia estat traslladada des de Wad-Ras, després de complir la condemna de nou anys per col·laboració amb ETA.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
