
Avui he llegit en un bloc el següent:
"Comprovo que Sandro Rosell té el Consell Consultiu de Penyes al seu favor. Va firmar fa mesos el projecte de penyes segle XXI i C. em diu que els ha promès que el Consell tindrà veu a la Junta directiva. Ara els delegats territorials pressionen les penyes de la seva demarcació perquè, primer, recullin entre els seus socis signatures a favor de Rosell i les hi portin per poder-les lliurar conjuntament el dia 29 a la seu de la candidatura, en un acte de suport oficial del moviment penyístic, i, després, perquè el votin el dia de les eleccions, és clar."

...necessiten coses concretes per a viure, no la solitud dels carrers durant el cap de setmana, carrers transfigurats per una absència que ho envaeix tot, com una multitud de fantasmes. Els carrers buits convoquen les absències, i en aquestes condicions sentim la necessitat de descobrir les coses concretes per a viure, com una escultura, com un amic que de sobte ve cap a nosaltres, com
Ahir al vespre vam sopar una colla d'amics al restaurant La Taula Rodona, al carrer de la Nau de Tarragona, al cor de la part alta de la ciutat, on s'hi pot menjar -a bon breu- tota mena de viandes i beure bons vins de la terra.

Avui el FCB ha guanyat per 0 a 5 a la pista del Coinasa Liceo. Gols dels osonencs Teixidó (2) i Panadero i de Reinaldo (ex-Liceo) i Páez. Amb aquesta espectacular victòria el Barça s'ha proclamat virtual campió de l'OK Lliga. El Liceo és el 2n classificat, ara a 4 punts del FCB, quan ja només falten 2 partits per acabar la competició. El partit d'avui era definitiu per ambdós equips. Qui el guanyés quedava proclamat campió de la competició. Un empat podia donar esperances al Roncato Patí Vic, 3r classificat, que avui només ha empatat al Pavelló Olímpic de Vic contra el Reus Deportiu en un partit entretingut que aquest cronista ha presenciat. El Vic i el Reus són 3r i 4t classificats, respectivament, de l'OK Lliga.
El cap de setmana vinent es juga la Final a 6 de la Lliga de Campions Europea a Valdagno (Itàlia). Juguen la competició el Roncato Patí Vic, el FCB, el Reus Deportiu, el Noia Freixenet, el Porto (Portugal) i el Valdagno. Ja informaré de la competició als quatre gats que em seguiu (gràcies) els comentaris d'hoquei patins.

Programa del diumenge 23 de maig
***
Selecció Oficial · Competició.
Jornada de projecció de tots els films en competició.
[Tots els films en Competició a Canes 2010]
***
Gala del Palmarès
Proclamació del Palmarès i lliurament dels guardons.
19.15h. Cerimònia conduïda per Kristin Scott Thomas, en què rep el Jurat presidit per Tim Burton, perquè vagi fent públic el veredicte i, succesivament, va donant entrada als convidats que lliuren el guardó corresponent a qui l'hagi guanyat. Igualment, al decurs d'aquest acte fan públics els seus veredictes, el Jurat de la Càmera d'Or i el Jurat de la Competició dels curtmetratges.
Selecció Oficial · Fora de Competició - Gala de Cloenda.
L'arbre (The Tree), de Julie Bertucelli
***
FOTO L'arbre, de Julie Bertucelli

Aquest matí, última pel·lícula de la competició, Cremat pel sol 2: l'Èxode, o com la megalomania de Nikita Mikhalkov embafa i esguerra aquesta epopeia sobre un general i la seva filla, caiguts en desgràcia de l'estalinisme i lluitant per sobreviure durant la guerra entre Rússia i Alemanya. Empipa comprovar que un gran cinesta com ell, potser dels pocs que queden que puguin assumir una superproducció d'aquesta volada, amb tant de talent, ho malmeti tot per les ganes de voler fer, peti qui peti, l'equivalent cinematogràfic del que, en la literatura russa, significa Guerra i Pau, de Tolstoi.
Tot seguit, he fet un parèntesi per anar a comprar quatre regals i dinar.
A primera hora de la tarda, projecció avançada a la premsa del film de cloenda del Festival: L'arbre, de Julie Bertucelli. El més digne film de cloenda que recordo, en anys; malgrat que és una pel·liculeta. Un conte sobre una família prou jove que, en perdre el pare de repent, troben reconfort en l'arbre gegantí del seu jardí, que els ve a fer present aquest pare absent. Amb Charlotte Gainsbourg, Marton Csokas i Aden Young.
Després, tarda de premis i blog, recapitulant i seguint l'actualitat simultàniament.
I a tres quarts de vuit del vespre, la cerimònia dels premis d' Un Certain Regard, amb la projecció del film guanyador, la deliciosa i rohmeriana comèdia de Hong Sangsoo, Hahaha.
Els comentaris pendents els publicaré als apunts de les corresponents pel·lícules i al apunt general amb què els recullo tots.
I ara, tot seguit, penjaré el programa de demà i me n'aniré a sopar. Darrer sopar a Canes 2010, perquè demà al matí, la colla del cotxe, a primera hora agafarem carretera i manta. Calculo ser a casa abans de les 4 de la tarda. I al vespre seguiré per internet la proclamació del Palmarès.
Així doncs, fins demà, si Déu vol!
***
I l'enllaç amb [Le Quotidien du Festival, ds 22]
FOTO Cremat pel sol 2: l'Èxode, de Nikita Mikhalkov

El Jurat d' Un Certain Regard del Festival de Canes 2010 ha fet públic aquest vespre el seu veredicte, al decurs de la cerimònia de cloenda que ha tingut lloc a la Sala Debussy.
La presidenta, en nom del seu Jurat, ha volgut fer constar d'antuvi com el film d'inauguració L'estrany cas d'Angèlica, de Manoel De Oliveira, va unir el jurat des del primer moment, i com aquest film ha il·luminat tota la selecció d'Un Certian Regard. Dit això, els premis:
Premi Un Certian Regard "Fondation Groupama Gan pour le Cinéma"
HAHAHA, de HONG Sangsoo (una comèdia deliciosa, deixeu-m'hi afegir!)
***
Premi del Jurat d' Un Certain Regard
Octubre, de Daniel i Diego Vega (tragicomèdia d'un solter gasiu, hereva de Kaurismaki i de certs còmics, deixeu-m'hi afegir!)
***
Premi d'Interpretació
Adela Sánchez, Eva Blanco, Victoria Raposo, protagonistes d' Els llavis, d' Ivan Fund i Santiago Loza (que no he vist, deixeu-m'hi afegir!)
***
FOTO HAHAHA, de Hong Sangsoo

——El desig, ai!, el desig: el fons del desig és un raig de tenebra.
——Ciceró ha definit el desig així a Tusculum, IV: Desiderium est libido vivendi ejus qui non adsit. El desig és la líbido de veure algú que no hi és.
——Sí, la joia de veure l'absent.
——En el de-siderium hi ha l'astre de l'absència.
——L'al·lota, filla de l'oller Dubutade, té la torxa en la mà esquerra, en la dreta un carbó. No mira el seu amant que se'n va. Ella es penja per damunt el seu cap per dibuixar la línia que fa l'ombra d'ell en la paret. L'al·lota està malalta de desig.
——El desig és l'apetit de veure l'absent.
——L'art veu l'absent.
——L'al·lota veu l'absent abans que partesqui. Ella anticipa la seva partida, ella imagina la seva desaparició, la seva mort: ella desitja aquest home.
——Ella no acarona el volum del seu cos: ella delimita la seva ombra damunt una superfície.
——Ella no té el seu amant entre els seus braços: ella té un carbó a la seva mà dreta i una torxa fumejant a la seva mà esquerra.
——Sabem aquesta història per Plini el Vell i també, tan bé, que aquest jove va morir a una guerra.
——Ella va encomanar un estela al seu pare.
——El pare va reprendre la silueta dibuixada per la seva filla damunt el mur i transformà l'ombra en un relleu d'argila que va coure en un forn.
——No tan sols l'art vol l'absent sinó que obté comanda de la mort.
——Gràcies Pascal Quignard per haver-me recordat l'origen de la pintura amb els teus raigs d'ombres!