
El secretari general del BLOC i portaveu de Compromís en les Corts Valencianes, Enric Morera, ha declarat al terme de la Comissió Constitucional en la qual es dictaminava sobre la reforma de l'estatut de Castella-La Manxa que l'única cosa que ha quedat evident és que el PSOE de Zapatero, “ha anat amb totes les seues forces a tancar-nos l'aixeta a les comarques del sud de la nostra terra perquè hui, d'una forma clara i concreta, el que s'ha aprovat és una reserva hídrica de 4.000 hectòmetres cúbics per a Castella-La Manxa, el que suposa la fi del transvasament Tajo-Segura i això és una sentència de mort per a l'agricultura, el turisme i la indústria de les comarques del sud de la província d'Alacant”.
Segons Morera, “el PSOE en el Congrés ha votat sense problemes i amb total convenciment per a fixar una reserva hídrica que acaba amb el transvasament Tajo-Segura. Alarte ha demostrat que no té cap pes en eixe partit, ha fet un ridícul espantós i el millor que podria fer és presentar la dimissió ara mateix perquè queda desautoritzat per a encapçalar un partit electoralment que no representa els interessos valencians”.
El que està en joc
no és tan sols
la independència de Catalunya,
les
polítiques socials
i l'estat del benestar.
El que està en joc
és
quelcom
encara més important
que tot això.
El que està en joc
és la
consciència.
Consciència social,
consciència nacional,
consciència de
ser,
consciència de si mateix,
consciència de la realitat
que ens
envolta.
Ser conscients
del miratge
que ens estan fabricant
constantment
els mitjans de desinformació.
De què en servirà tot
si no tenim consciència?
I si som conscients,
com ens podem
quedar al
marge?

El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, una vegada més ha passat la sessió de control sense respondre a les preguntes formulades pels grups de l'oposició, “encara que cada vegada són més concretes i més directes, Camps llança un missatge que porta preparat per a eludir les qüestions que se li formulen i que són preguntes que preocupen als parlamentaris i a la societat valenciana”, segons paraules del portaveu del grup Compromís en les Corts Valencianes, Enric Morera (BLOC) i a qui Camps tampoc li ha contestat si els donaran la documentació i les factures que ha pagat el Consell a empreses de la trama Gürtel.
El
portaveu de Compromís ha recordat que la seua formació ha presentat en
dues ocasions per escrit la petició de documentació sobre contractes i
factures de signatures vinculades a la trama Gürtel. Avui, Morera ha
tornat a preguntar al president de la Generalitat si se'ls lliurarà esta
documentació, però el cap del Consell “no s'ha limitat a esquivar la
pregunta, sinó que s'ha dedicat a parlar de temes que no tenien res a
vore amb la qüestió, sense que la presidenta dels Corts, la també
beneficiada amb regals del Gürtel Milagrosa Martínez, ni li crida a
l'ordre ni li demana que se cenyisca a contestar el preguntat”.
El
també secretari general del BLOC ha anat més enllà i li ha preguntat
sobre el Tribunal Suprem i sobre què farà el president de la Generalitat
en el cas que s'haja d'asseure finalment en el banc dels acusats pel
tema dels regals rebuts en els últims anys per part de l'entramat
d'empreses de Correa. “Era una pregunta important, perquè des que es va
destapar este cas, la Generalitat està paralitzada, el Consell no
gestiona i els problemes de la nostra societat creixen dia a dia. Seria
molt greu que la nostra autonomia tinguera a un president processat i
per això necessitem saber si Camps, a l'arribar a este punt, dimitirà o
no. No ha contestat, pel que suposem que no perquè ell des de fa temps
s'ha autoproclamat com posseïdor de la veritat absoluta i també del bé
universal”, ha declarat Morera.
El suport aconseguit per Girona Decideix continua creixent. El Col·legi d’Aparelladors Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Girona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (demarcació de Girona), el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona, el Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona i el Col·legi de Peridosites de Catalunya (demarcació de Girona) s'han adherit a la consulta sobre la independència del proper 25 d'abril a Girona. En aquest sentit, Narcís Genís i Salvador Capdevila, degans del Col·legi de Periodistes i d'Advocats, respectivament, es van adherir la setmana passada al manifest que un centenar de personalitats gironines van presentar en suport a la consulta.

Durant molt de temps s’han estat fent investigacions sobre l’existència de vida en altres planetes diferents a El Río Tinto de Huelva és famós per les seves aigües vermelles. Aquest color és degut a que el seu pH és de 2.2 ( molt àcid tenint en compte que el pH de l’aigua potable ha d’estar entre 6,5 y 8,5), té un alt contingut de metalls pesats i molt poc oxigen. En principi, en aquestes condicions no hi pot aparèixer vida, però les investigacions que s’han fet han descobert que, en el Río Tinto, hi ha una gran biodiversitat d’organismes microscòpics que viuen entre els metalls pesats i que no depenen de l’oxigen; així doncs, són organismes que podrien viure perfectament a Mart. Aquests organismes que s’alimenten només de minerals i s’adapten a hàbitats extrems, són els que coneixem com extremòfils. Els extremòfils són aquells organismes que viuen en condicions extremes (l’etimologia de la paraula és “amant de l’extrem”), sempre en funció del criteri dels humans. És a dir, viuen en llocs on seria impossible que es desenvolupés un sistema de vida semblant al nostre. Per aquest motiu, A continuació exposem les preguntes de l'entrevista a Ricard Amils: Nuestro trabajo versa fundamentalmente en la caracterización de la diversidad microbiana de un ambiente ácido extremo, Río Tinto, producto del metabolismo de microorganismos quimiolitótrofos que se alimentan de la elevada concentración de sulfuros metálicos, sobre todo pirita, existente en -Extremòfils – amants de l’extrem - ¿Són així degut a l’entorn o l’entorn és així per ells? En general consideramos a los extremófilos como adaptaciones a distintas condiciones extremas, es decir que su fisiología y estructura es una adaptación a las condiciones del medio. Excepto en un caso, los acidófilos, los cuales son responsables de la condición extrema en la que viven. -Tots els rius condueixen al mar; Què passa amb els organismes del Río Tinto quan arriben a aigües “normals”? Pues probablemente no resistirán esas condiciones y se lisarán. Algunos Gram positivos capaces de esporular quizá tengan tiempo de formar endoesporas y resistir, pero no creo que sea lo habitual. De cualquier manera hay que tener en cuenta que la mayor parte de la actividad quimiolitótrofa es subterránea, es decir que las condiciones del río no dependen de la actividad de los microorganismos en él se encuentran. La formación del ión férrico soluble en el medio de ácido sulfúrico se realiza en las entrañas de Si es trobés vida microscópica a Mart… Què suposaria? Com actuaria la ciencia davant d’aquest descobrimennt? Obviamente sería una auténtica revolución. Si dos de dos sistemas analizados poseen vida eso permitiría pensar que la vida es una constante universal y solamente necesita las condiciones adecuadas para que pueda manifestarse. Los científicos lo celebraríamos adecuadamente. A algunas religiones funamentalistas no les gustaría demasiado. Què espera de la investigació? Fundamentalmente avanzar en el conocimiento. A nivel personal lo considero una aventura y hay que reconocer que los científicos somos gente privilegiada que nos pagan por aprender haciendo lo que nos gusta.
-En quin camp està treballant exactament? En què consisteix la seva investigació?
Moltes gràcies per la seva col·laboració.
Júlia Castellano.

¿Sents com respira, el jardí, aliè a les bafarades
de podridura i a tot allò que es fa avorridor? ¿Notes l’alenada fonda i humida
dels tarongers urbans que protegeixen les falgueres? ¿I com la piuladissa de
l’ocellam, orquestrada per les oronelles i les falzies, penetra en l’aigua nova
de l’estany i entabana la parella de peixos de safareig? Cau l’horabaixa perquè
s’aixequin les cavil·lacions i voleïn les sensateses. S’abat el sol que no pot
penetrar l’arc falsament protector de les aparences. Així i tot, encén el
teulat de les clarisses i omple de calda constipadora l’estança envidrada en la
qual seria possible escriure els millors versos d’amor i combat.

De com tres amics van veure en una nit fred un objecte lluminós que portava un missatge de joia, d'esperança i de pau.
Baba O'Riley - The Who
(Què bona que és aquesta cançó dels Who. Em penso que ja l'he posat aqui abans)
En el segon informatiu (vídeo) de la tercera tanda de consultes sobre la independència del 25-A expliquem com les comissions locals dels nostres municipis han organitzat una munió d'actes i de convocatòries per convidar la població a participar en el referèndum. La imaginació ha dominat aquesta campanya, plena de vídeos de promoció difosos per la xarxa i de projectats, fins i tot, a les sales de cinema.
L'informatiu també explica la visió que els observadors internacionals tenen del fenomen de les consultes, entrevistant l'eurodiputat flamenc Jean Jambon.

La Comissió Internacional de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència va facilitar ahir un primer llistat dels observadors internacionals que participaran en la jornada electoral d'aquest diumenge 25 d'abril. Coincidint amb una xifrà rècord de catalans cridats a les urnes, aquest 25 d'abril també és la vegada que hi haurà més observadors internacionals, que provenen sobretot de nacions sense estat europees. En destaca la presència del porto-riqueny Edgardo Vázquez, que va ser el director electoral de la campanya de Barack Obama a Puerto Rico
En aquest informatiu de VilaWeb podeu veure una entrevista a l'eurodiputat flamenc Jean Jambon (foto), que explica que els observadors es miren les consultes de molt a prop, malgrat les diferències de tempo del procés a cada país. Jambon proposa que totes les nacions sense estat s'adrecin conjuntament a les institucions europees per fer respectar el dret de la llibertat.

(ACN).- Les plataformes que diumenge organitzaran consultes a Martorell, Collbató, Sant Just, Pallejà i Corbera, a més de la que ho farà dissabte a Esparreguera, han animat en un acte conjunt als gairebé 90.000 ciutadans que podran votar a acudir a les urnes. Diversos portaveus d'aquestes entitats han opinat que una alta participació ajudaria a desmuntar el que han anomenat 'mite' i 'tabú': que les consultes estan cridades a fracassar a la comarca, molt marcada per la immigració dels anys seixanta i setanta. Les consultes 'no suposen cap element de trencament', ha assegurat Roger Gili, de Martorell, i Roger Cònsul, de Sant Just, ha anat més enllà: la consulta 'està creant diàleg, unió'