Cercador per data
González Ledesma: “Me dije: ¿sabrÃas volver a escribir con instinto?
Un clásico y un maestro, de la novela y el periodismo. Francisco González Ledesma, firmó con el nombre de Silver Kane casi 400 novelas del oeste. Año 1952. “Me inventé un mundo, un mundo pequeñito, con hambre física. Luego gané el Premio Internacional de Novela y me creía que ya era un hombre. ¡Qué va! Vino la censura y se lo cargó: “Mientras Franco viva, usted no publicarà”. Y así fué. "Rojo y pornógrafo, rezaba en su ficha" (...)
La passió (religiosa) de Bach
Avui: 40è aniversari DIA DE LA TERRA
Són aquestes celebracions per un día per recordar a la gent del món que existeix la fam, els nens, els drets humans, l'aigua, el mar i moltes més coses.
Però avui, dia 22 d'abril, fa 40 anys que a EE.UU. es van inventar el Dia de la Terra.
Organitzar activitats durant un dia per preservar el nostre món, tot el que ens envolta; plantar un arbre, netejar el bosc, estimar el nostre entorn, saber conviure amb la natura, escriure, respirar aire net ..... i és el país més poderós del món que ho va endegar, i és el país del món que més embruta la terra. Quin contrast !
Aquestes dues tortugues a les Galàpagos discuteixen, es miren, es barallen (¿?) o es pregunten que estem fent tots plegats ? Sí, teniu raó, ho embrutem tot, encara que hi ha bona gent que vetlla i lluita perque això no passi.
Les Galàpagos, precisament el lloc on en Charles Darwin va fer els seus descobriments. Un paradís .... en perill.
Un petit granet de sorra en homenatge als defensors de la terra i a tota la natura d'aquest el nostre món.
La meua xiqueta llegint Gerard Vergés
Ma filla Rosa va llegir l'himne poètic Parlo d'un riu mític i remorós del poeta tortosí Gerard Vergés, en motiu de la inauguració de la IV Fira literària Joan Cid i Mulet a l'EMD de Jesús el passat dissabte 17 d'abril. Vaig sentir una emoció indescriptible que tinc el goig de compartir amb tots els lectors i les lectores d'aquest bloc. Vergés és un dels meus mites poètics. Fill de Tortosa, és tot un referent de la poesia catalana que m'ha influenciat notablement en la meua obra. El poema és realment fantàstic. Com a pare que necessitava un pitet aquella tarda, he de dir que amb la veu de Rosa encara semblava més bonic...
Parlo d’un riu mític i remorós
Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d’aigua.
Parlo de la verdor d’un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l’íntim rosa
d’un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l’aire
com la pedra llançada per la fona,
de l’anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l’aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo –Virgili amic– de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos a l’era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d’un lent crepuscle que posava
or tremolós a l’aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l’aigua en el record.
- Comentaris: 2
Més sopars de duro: Fakebook i la teoria de la conspiració
Cada dia ens acostem més a 1984, nens i nenes!... Un cop visionat el vídeo d'aquí sota, sobre la dimensió perversa de la xarxa social Facebook... galang, galang, galang..., hom pensa que ja es veia que no podia ser tan bonic, que havia d'haver-hi truc...
Però que guai tenir enemics tan glamurosos... i tan ocults, no em digueu que no!...
Que me n'estic enfotent? No ben bé. Potser és exactament així com s'explica en el vídeo, i estem verament rodejats per tots costats de malfactors, com víctimes perdudes en una illa d'innocència, sí, molt bé. Però i què més? Sigui o no veritat, tant d'espionatge per a fins inconfessables, les condicions perquè hi sigui sí que hi són, i poden sortir per aquí com poden sortir per qualsevol altra boca de la bola, com els volcans, com ha fet l'Eyjafjallajoküll a Islàndia (i mireu quin merder que ha provocat!...).
La terra és una bola incandescent envoltada amb una fina capa de terra que és on vivim nosaltres. Semblantment, també la nostra societat està muntada sobre una bola de foc provocat per una combinació desequilibrada i perillosa d'elements econòmics descontrolats, i és d'aquí d'on surt el foc i el fum que ens escup el sistema, en forma d'abusos continuats (que ens afecten a tots) o de crisis intermitents (que paguem entre tots). I mentre no apaguem aquest foc, les erupcions no cessaran, siguin aquestes reals o imaginàries, conspiracions de debò o sopars de duro.
Al programa d'en Toni Clapés i cia. a RAC1 d'ahir dimecres van parlar d'Spectra/3 :: Tercer
Simposi Mundial sobre Teorie(s) de la Conspiració, que
se celebrarà a València avui i demà, 22 i 23 d'abril, i que promet ser
molt i molt entretingut. Vegeu aquestes ratlles de presentació de la
plana web de
PlayProducciones:
Transició? Democrà cia?
És evident que la transició espanyola es va fer de la pitjor manera possible. És evident que la transició va ser un pacte entre feixistes i antifeixistes amb ganes d'institucionalitzar-se. Un pacte de silenci i de nous càrrecs polítics, assegurant-se poder econòmic que afavoria a totes les bandes. És evident que, amb un procés com aquell, no en podia sortir una democràcia gaire exemplar.
Si hi hagués una mínima decència i qualitat democràtica, avui no estaríem parlant de la figura d'en Samaranch. Si hi hagués una mica de coherència i dignitat, aquest senyor no seria recordat, avui, a la Generalitat de Catalunya. Si això fos un país normal, al Camp Nou no es faria cap minut de silenci per la memòria d'un franquista.
Però no tenim un país normal. Ni el tindrem mentre aquells que s'omplen la boca d'independència segueixin legitimant el discurs i l'obra del feixisme. Sigui de manera directa o indirecta, això no ho podem permetre. De cap de les maneres.
La democràcia començarà quan no quedi res ni ningú que sigui hereu de la dictadura.
- Comentaris: 2
Joan Isaacs, emotiu recital a Madrid amb versions d'Aute
Aquesta nit vaig veure a l'Auditorio Reina Sofía de Madrid, que hi és al mateix edifici que el Museo de Arte Reina Sofía l'actuació del cantautor català Joan Isaacs, que va presentar el seu nou disc amb canción que son versions al català del seu col.lega Luis Eduardo Aute, el qual també va ser present al recital, fent els cors en diverses cançons i fins i tot cantant ell mateix, en una bona dicció, les lletres traduïdes.
No van faltar les més conegudes d'Aute en aquestes boniques versions, com "Al alba", "Una de dos" i "Cine, cine, cine".
Les fotos son meves, preses en alguns moments, com abans de començar i abans del primer bis.
Emotiu el recital, tot i que els millors moments van ser amb les cançons més "mogudes".
En diversos moments, s'hi veien de fons algunes de les pintures del mateix Aute, i un curtmetratge d'animació amb dibuixos d'ell, amb en Salvador Dalí, la Gala i García Lorca com a protagonistes.
JUAN ANTONIO in OUT-WITH
Father Juan Antonio sighed but indicated that he should ask it and then that would be an end matter and no arguments.
Jordi thought about his question, wanting to phrase it exactly right this time, just in case it came out as being rude or unco-operative. “Who are all those people outside? “ he said finally.
Father Juan Antonio tilted his head to the left, looking a little confused by the question. “Soldiers, Jordi” he said.
‘And secretaries. Staff workers. You’ve seen them all before, of course.’
‘No, not them,’ said Jordi. ‘The people I see from my window. In the huts, in the distance. They’re all dressed the same’
‘Ah, those people’ said father Juan Antonio, nodding his head and smiling slightly. ‘Those people……well, they’re not people at all, Jordi.’
Jordi frowned. ‘They’re not? He asked, unsure what Father Juan Antonio meant by that.
- Comentaris: 2
Urbà lia Rurana, 20 anys de bona música
Ja han passat dues dècades de la creació del grup valencià Urbàlia Rurana. I aquest 2010 volen celebrar-ho recordant les “peripècies” d’aquests últims 20 anys i convidant als amics i al públic en general a una vetlada musical en la que interpretaran els seus grans clàssics, es retrobaran amb els seus primers temes i presentaran algunes cançons inèdites previstes per a un nou disc. Amb la col·laboració especial de Joan Buigues, a la tuba. L’any 1990 Toni Torregrossa, una de les personalitats més destacades de les últimes dècades en el panorama musical valencià, crea Urbàlia Rurana, amb el clar objectiu de fer música d’arrel valenciana i mediterrània, i de llavors ençà aquesta formació ha actuat en escenaris d’Alemanya, Andalusia, Anglaterra, Bèlgica, Canàries, Cantàbria, Castella, Catalunya, Euskadi, França, Galícia, Illes Balears, Itàlia, Amb el pas dels anys Urbàlia Rurana s’ha convertit en un dels grups valencians de música tradicional més conegut, premiat i prestigiós. El repertori del grup està format per cançons de la terra i danses tradicionals valencianes i de la regió mediterrània. Cercaviles, marxes mores, cançons de murga, balls de plaça, jota, seguidilla, fandango, pas-doble, havanera, danses de rogle i altres ritmes grecs i italians. El grup el composen: Carles Gil (acordió i mandolina), Xampo Llobat (dolçaina i flauta), Bernat Pellisser (bateria), Josep Sebastià (dolçaina, flauta i tarota) i Toni Torregrossa (guitarra, guitarró, mandola i veu). Podeu saber més sobre el grup al seu web i escoltar alguns dels seus temes i consultar la seua agenda de concerts al seu Myspace.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
