La transparència és la clau per arribar al lector
L’Ipad podria ser la propera plataforma del portal d’Internet
Blinkar és el que fa que el lector pugui gaudir de la informació
VICTORIA PASTOR
BARCELONA
22/4/10
El secret de Vilaweb és arribar al lector a través de la transparència en la informació, per això el grup d’aquest portal ha decidit blinkar tota la informació perquè l’usuari pugui enllaçar i investigar tot el que l’interessi sense límits. Vilaweb vol afegir d’altres plataformes com l’Ipad per arribar a més gent però podria ser una aposta arriscada.
El portal Vilaweb fa diverses setmanes que va estrenar unes noves instal·lacions al barri del Raval. Aquestes gaudeixen de les últimes tecnologies de la informació, maquinària senzilla i pràctica. El primer diari electrònic en català va néixer fa 15 anys en el menjador del director d’aquest, Vicent Partal. El director va lluitar ampliant la seva plataforma fins arribar al moment en que es troba ara.
El que preocupa als directors de diaris actuals és el que precisament no frustra al director de Vilaweb: durarà aquest portal o desapareixerà? I cap a aquest camí s’ubiquen les properes propostes de nova plataforma a les que vol optar el portal. Tot i tenir una televisió especialitzada en reportatges i la informació del diari digital, a l’equip li agradaria arribar més lluny o bé, ampliant la seva plataforma amb l’Ipad o bé creant un diari en paper. Per altra banda, el nou producte d’Apple no és gaire conegut i a més a més s’haurien de pagar uns 2 euros diaris per accedir a la informació. Per l’altre banda amb la crisi del paper no sabrien quina acollida tindria aquesta plataforma.
El que si que tenen clar a Vilaweb és que el que presenten i seguiran presentant és informació de qualitat i actualitzada potenciant els continguts locals de 37 poblacions.

La Diada és un dia ben especial, m'encanta, sento una efervescència difícil d'explicar. M'encanta veure les parades de llibres i roses, passejar, tafanejar, descobrir... és un dia que sembla que sigui festa sense ser-ho... El ritual comença de bon matí, m'agrada comprar diaris, l'AVUI imprescindible i segurament demà voldré veure Públic a veure com és. Es combina molt bé que a l'institut és mig matí de feina, però també d'activitats diverses, de concursos literaris, de venda de llibres i roses, d'establir complicitats amb els alumnes... com cada Sant Jordi hi haurà llibres i roses per tot arreu i alumnes que et perseguiran per vendre-te'n i aconseguir diners pels viatges diversos...
Desitjo que tingueu un bon dia de Sant Jordi i, si voleu, podeu aprofitar per fer conèixer els nostres costums als amics forasters i felicitar-los el dia a través d'aquesta web, o explicar-los en què consisteix la festa a través d'aquesta altra, jo ja he fet els deures.
Sí, després de Mercè Rodoreda i de Joan Fuster, la nova obra literària que m'he de llegir per a llatí és aquest clàssic. Ja aniré informant de com va la lectura. Interessant? Divertida? Entretinguda? No ho se! Havia llegit algun capítol altres anys, però tota sencera no. Mai és tard, diuen. De totes maneres, els clàssics s'han de llegir tard o prompte. I a veure si així aconseguisc desemboirar-me la ment. L'últim episodi sobre el llibre ací, al bloc, serà una mena de resum que em servirà per tenir una base a l'hora de l'examen oral.
Vaig a aventurar-me al costat d'Enees per fundar una nova pàtria, i per cagar-me en la mare que ha parit la reina Dido i tots els cartaginesos.
Hi ha gent que ha nascut
directament per morir,
com els arbres de Sa Serra
o els animals del Pla.
com en els versos del poeta.
Altres obren els ulls
i destapen les porositats de la pell.
Alenen fort i s’esforcen en captar
aquell matís
o algun altre detall,
el somriure,
la carícia,
la comprensió.
amb l’esperança de la llibertat
Senten
per morir tanquils.
Mallorca i la poesia
Per Miquel López Crespí, escriptor   La publicació de l’ antologia de poemes Naufragis lents (El Tall Editorial), en la col·lecció "La Sínia del Tall", que dirigeix Jaume Pomar, m’ha fet reflexionar novament en aquestes quatre dècades de conreu de la poesia, de demanar-me sobre l’origen de la majoria de treballs que surten en aquest llibre; m’ha duit a provar d’esbrinar, després de tants d’anys, algunes de les intencions dels poemes, situacions personals i col·lectives que feren possible els diversos llibres que he anat publicant en aquests quasi quaranta anys de conreu de la poesia. Sovint és una tasca difícil esbrinar el passat. Per alguna cosa el temps passa irremeiablement damunt els homes i les dones, esborra molts records, acaba amb les vivències, amb els amors que semblaven més ferms, amb els imperis més poderosos, destroça i fa miques les situacions que pareixen resistir l’endemesa ferotge de les hores. Si en un determinat moment de la nostra existència la poesia va ser activa experimentació, arma de lluita contra la grisor burgesa i feixista, el metall damunt el qual havíem de bastir –i, en part hem bastit- aquestes dècades de resistència contra la banalitat regnant, ho va ser sobretot als vint anys. Aleshores la poesia que fèiem era l’instrument màgic que no solament ens havia de transformar a nosaltres sinó que també havia d’ajudar a trasbalsar el món. Per això, un dels nostres llibres de capçalera –i encara avui en diu ho és, un llibre estimat!- era el famós Deu dies que trasbalsaren el món, del periodista i revolucionari nord-americà John Reed. [Continuar]

Edició especial en paper de manresainfo.cat per la consulta
manresainfo.cat
Per altra banda, Regió7 fa esment de que Manresa Decideix és el moviment cívic i social més important de la Manresa democràtica.
Al bages podran votar unes 90.000 persones en setze municipis.
A Avinyó podran votar 1960 persones.
Ara sí que ja hi som. Us animo a participar en la festa de la democràcia.
Vota!
(segueix...)
Els programes polítics pel 2010 i la Independència de Catalunya.
Hauríem de visualitzar què pensen i com es preparen les dones i els homes que han de conduir la nostra nació fins a la seva plenitud de llibertat nacional, la Independència.
Necessitem, ara mateix, que tots els nostres polítics entenguin que cal enfocar els programes polítics del 2010 vers l’assoliment de l’estat català, no pas cap un domèstic i fals dualisme entre Mas i Montilla, entre Convergència i el Tripartit.
Aquest 2010, qui no aposti per trencar política i mentalment amb Espanya està condemnant Catalunya a malviure i morir ofegada dins del forat negre espanyol, forat negre que ens xucla l’esperit, la llengua, la llibertat, la iniciativa i tots els recursos que ens són vitals.
Per defensar això, Santiago Espot, avui aquí present, ens parlarà d’unes quantes de les raons que ens empenyen a ésser aquí en aquesta sala, que ens empenyen a convocar als avianesos i fins prop d’un milió de catalans de 210 municipis, i a votar aquest diumenge 25 d’abril.
Així, amb la seva presència, Santiago Espot dóna exemple del que s’ha de fer per no trair de nou Catalunya. Els catalans i el nostre geni nacional no serem lliures si no Independitzem Catalunya.
No és pas la primera vegada que Santiago Espot treballa per les Consultes o Referendum d’Independència, ho ha estat fent des d’Arenys el 13S i durant les demés tongades que l’han seguit, el 13D, el 28F i ara el 25A, però, molt abans ja entre els anys 1993 i 1997 organitzà junt amb altres patriotes la campanya «Front pel Plebiscit per la Independència de Catalunya» amb la qual es va aconseguir que una cinquantena d’ajuntaments del Principat aprobessin una moció per tal d’exigir al Parlament de Catalunya la convocatoria d’un plebiscit per decidir si els catalans volien ser o no ser una nació independent. Aleshores l’ajuntament d’Avià va presentar i aprobar aquella moció.
Ja per acabar els diré que
Santiago Espot, professionalment, és director de vendes per Europa i Sudamerica d’una companyia industrial nordamericana. Ha publicat els llibres “Contra el senequisme polític”, “Joan Fiveller. Model de carácter”, “Cap a la independència” i «Discursos a la Nació». També és coautor dels llibres “Front pel Plebiscit per la independència de Catalunya” i “Independència sobre rodes”. Va impulsar les campanyes populars “Per un nou tancament de caixes” l’any 1992 i “Hoquei per Catalunya” l’any 2003. Fou editor i un dels fundadors de la revista « Independència de Catalunya » l’any 1998.
És columnista dels setmanaris “El Vallenc” i “La nova Conca” i escriu regularment en el diari “El Punt”. Actualment és el President Executiu de Catalunya Acció i impulsor de Força Catalunya i un dels impulsors del Manifest «Suma Independència» al costat de Mossèn Dalmau, Enric Fontanals i Enric Canela, el cap visible dels 10 Mil a Brussel·les i Ginebra.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
------------------------
Vot útil. Engany del regionalisme.
Autoengany de molts catalans

El dia 21.04.10 que tornava del regne de València moria el Sr Joan Antoni Samaranch. Una cosa es si legislen i governen bé o malament i una altra qui mana en un país. Venia amb una impressió i una idea en formació: a València manen els amos i a Barcelona els mossos.
El Sr. Joan Antoni Samaranch és sens dubte un català universal i un homenàs que ha estat al centre de les batalles. Devia ser un representant dels amos de Catalunya del seu temps i fins ara.
A Vikipèdia en català i en castellà hi ha una biografia. Vegeu-ho a sota. Nascut el 1920. El 36 en començar la Guerra en tenia 15. En esclatar la Guerra a partir del 19 de juliol del 36 a Catalunya, a València i a l'Aragó passaren moltes coses desastroses en mans del terror roig i negre, amb la persecució religiosa i moltes morts i fugitius. Es degué fer falangista a conseqüència de la Guerra i ho feu molt jove. Per què se'n feu, si sempre continuà essent català ?
Va fer matar gent ? O en va salvar ?
Eren mala gent i mals catalans els vluntaris que s'allistaren al terç de la Mare ded Deu de Montserrat ? Eren mals catalans i mala gent els catalans de Burgos o de Santsebastià o aquells que s'amagaren o marxaren afrança per tal de no anar a lluitar amb l'exercit de la República ? Què era en Josep Pla ?
Que en diu el partit Memorial Democràtic oficial de la Generalitat del Tripartit,de tots aquests protagonistes de la Guerra i de la post guerra, i especialment dels capellats, frares i monges morts i temples i sants cremats ? I de Samarach?
Era Samaranch president del COI qui nomenava els corruptes i promovia el doping o els estats i les federacions i els esportistes ?
Era més antidemocràtic i contrari a la reforma democràtica que Adolfo Suàrez, Calvo Sotelo, el princep Joan Carles de Borbó, Gutièrrez Mellado, el bisbe Enrique i Tarancon, ....? Va ser favoirable al derrocament de Suàrez i al 23 F ?
Va ser un parallamps o un aprofitat per a la Caixa de Pensions ?
El moviment internacional olímpic es positiu o no per al Món i per a les nacions ? ( Durant la seva presidència el IOC han canviat els estatuts limitants l'accés tan sols als estats reconeguts internacionalment quan abans hi podia haver execepcions acdeptades pel COI ).
Quin Tribunal de Justícia l'ha jutjat per condemnar-lo ?
Un altaret contradictori en el Memorial obert de la Guerra Civil caldria fer-li i no la condem-na tòpica de les esquerres roges.

No em refereixo pas a l’Eyjafjälla, a Islàndia, l’erupció del qual ha tirat per terra milers i milers de previsions petites i de grans projectes, al marge de la crisi econòmica mundial i de l’atemptat permanent contra la salut del nostre planeta que provoca diàriament l’espècie humana. No, jo parlo d’un altre volcà, ideològic, que ha entrat en erupció darrerament i que també ho ha anat empastifant tot de manera paulatina no permetent que moltes aspiracions aixequin el vol i des d’un epicentre concret situat al Tribunal Constitucional, allà, a Madrid.
Mireu, jo domino tant la política com la teoria segons la qual els pèsols canvien de caràcter durant la seva última creixença. És per això que, a més del pol•len a la primavera també hi ha dubtes que em pugen al nas. No entenc, per exemple, per què la història s’entossudeix a girar-nos l’esquena en els moments crucials i com pot ser que, una vegada més, haguem de patir com, segons qui, es rifa a la cara dels que, des de Catalunya, tenim aspiracions sobiranistes. El cas de la sentència sobre el nou Estatut que, en versió descafeïnada, des de fa quatre anys està pendent al Tribunal Constitucional i continua pendent per vergonya del sistema, ha esdevingut un...

Sant Jordi 23 d'Abril del 2010
Signatures d'El somni de Tàrraco a
la Rambla de Tarragona.
Llocs i horaris:
12 a 13 hores: Llibreria de la Rambla
13
a 14 hores: Llibreria ABACUS
17 a 18 hores: Llibreria ADSERÀ
18 a 19 hores: Llibreria LA CAPONA
19 a 20 hores: Llibreria de LA RAMBLA
Si voleu saber més sobre la novel·la o sobre la meva obra podeu anar a les
pàgines web...
http://sites.google.com/site/elsomnidetarraco/
http://www.escriptors.cat/autors/trigoxr/
Feliç
Sant Jordi a tots i totes!!!
X. R. Trigo

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras