
Lo dijo el otro día Arnaldo Otegui, y estoy totalmente de acuerdo con ello. De hecho, cuando leí como se habían desarrollado las circunstancias –lo leí en LE MONDE, porque los diarios de los Pirineos para abajo parecían sensacionalistas y se alegraban, escandalosamente, de la muerte del gendarme- decía, que cuando lo leí tuve toda la impresión de que no es un error, de que tampoco es una premeditación etarra, simplemente es una traición a ellos mismos –ETA-, si es que han sido ellos mismos, porque lo que yo pienso, realmente, es que ha sido un topo (...)

No escric gaire, millor dit, gens ni mica del què passa als EE.UU. En tenim ja molta d'informació; alguna notícia de vegades prou interessant i que poc es pot llegir a la premsa.
Però, aquesta dona de 70 anys, Nancy Pelosi, filla de Thomas d'Alessandro, italià, és a dir, arrels mediterrànies, ha estat la que finalment ha aconseguit que els EE.UU. tinguin una llei per assistència mèdica universal, malgrat les asseguradores.
Jo sempre recordo fa ja molts anys, com un americà quasi m'insulta perque vaig criticar aquest fet, no rebre una assistència mèdica per a tothom, rics i pobres; aquesta persona molt ofesa, em va dir que això volía dir anar directament al comunisme, com tots els europeus, que erem uns socialistes i comunistes ¿?
Enseguida vaig comprendre que havia de parar la conversa i parlar del temps. Era un client, i en la meva feina d'aleshores, calía guardar les teves idees en un calaix .....
Però em quedo amb una frase que he llegit a la premsa, i que la senyora Nancy Pelosi va expresar :
Passarem per la porta i si la porta està tancada, saltarem per sobre la barrera. I si la barrera és massa alta, aleshores utilitzarem la perxa. I si això tampoc funciona, utiltzarem un paracaigudes. Però la reforma sanitària serà aprovada.
Fàcil no ho tindrà; la reforma sanitària ha estat aprovada i per el que he llegit ella ha estat una peça clau. L'antic client americà segurament no estarà gens content i lluitarà contra el 'socialisme i comunisme' dins el seu propi país.

Ahir a la tarda, el meu club : el Reus Deportiu, va aconseguir davant del Petroleros de Mendoza, el darrer títol : campió de la copa intercontinental. Ja tenim les 7 copes.Ja fa temps que tinc aquest comentari al meu enllaç del Reus Deportiu.
Desitjo que amb aquest nou títol, cada dia més gent s'animi a veure partits d'aquest esport tant apassionant.
Els trenta títols més importants del Reus
Deportiu:
Campió d'Espanya de primera categoria 1952
Campió de Catalunya 1966
Campió Lliga Nacional 65/66, 66/67, 68/69
Campió Lliga Divisió Honor 69/70, 70/71, 71/72 i 72/73
Campió Copa Generalísimo 1966, 1970, 1971 i 1973
Campió Copa del Rei 1983 i 2006
Campió Supercopa d’Espanya 1984 i 2006
Campió Copa d’Europa 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972 i 2009
Campió Recopa d’Europa 1984
Campió Copa de la CERS 2003 i 2004
Campió Mundial de Clubs 2008
Campió Copa Continental 2010
Campió Intercontinental 2010
Podeu veure les fotos i la crònica a : reusdigital.cat
Collons, que bons que som !
A més, durant tot el partit, la bona gent del Reusdecideix, va aprofitar l'acte per fer campanya : informar, presència, vot anticipat, xarxa.. Com sempre : exel·lent.
Ara pot ser el moment de fer votar algun dels campions.

Demà dimarts, 23 de març, a les 11.30 hores, al Col•legi de Periodistes de Catalunya, el PEN Català presentarà en roda de premsa el nou programa Escriptor Refugiat a Barcelona.
Enguany, la persona que viurà acollida a Barcelona serà la periodista tunisiana Sihem Bensedrine, qui pateix greus atacs al seu país per defensar els drets humans.
Sihem Bensedrine ha estat peça clau en la denúncia sistemàtica de la violació dels drets humans i la corrupció que es duu a terme a Tunísia, així com una defensora de la premsa lliure i de les llibertats de les dones als països àrabs. Redactora en cap de Ràdio Kalima, des de 1999 viu greus assetjaments policials, ha estat empresonada i ha viscut una forta campanya de difamació.
El proper mes d’abril, és una de les poques periodistes que podrà viatjar al Sudan, país que coneix en profunditat, com a Observadora Internacional del procés electoral que se celebrarà l’11 d’abril del 2010, en representació de la Fundació Carter.

Green Zone (Green Zone / Green Zone: distrito protegido)
Director Paul Greengrass. Guió Brian Helgeland, basat en el llibre Imperial life in the Emeral City: Inside Iraq’s Green Zone, de Rajiv Chandrasekaran (Ed. Random House). Fotografia Barry Ackroyd. Música John Powell. Muntatge Christopher Rouse. Producció Universal Pictures (EUA), Studio Canal (França), Relativity Media (EUA), Working Title Films (Anglaterra), Antena 3 Films (Espanya). Durada 1h55.
Repartiment Matt Damon (subtinent Roy Miller), Greg Kinnear (Clark Poundstone), Amy Ryan (Lawrie Dayne), Brendan Gleeson (Martin Brown), Jason Isaacs (tinent coronel Briggs), Khalid Abdalla (Freddy).
Sinopsi Iraq, 2003. El subtinent de l'exèrcit nord-americà i el seu equip formen part de la missió enviada per a trobar armes de destrucció massiva amagades al desert. Esquivant tant com poden els paranys amb què topen, d'armes químiques no en troben i, en canvi, el que sí van adonant-se és que hi ha un pla molt elaborat perquè fracassi la seva missió. Miller anirà descobrint que en un moment tan boirós com aquell i en un indret tan conflictiu com el que ha anat a raure, l'arma més difícil de trobar és la veritat.
Articles en aquest blog [Altres veus]
Crítiques publicades [AV7D·Crítiques: 11-17 març 2010] [AV7D·Crítiques: 18-24 març 2010]
Webs oficials [greenzonemovie (ang)] [greenzone (esp)]
Més informació [AV7D·Estrenes: 11-17 març 2010] [Cartellera (cat)] [El Punt (cat)] [IMDB (ang)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]
Festivals i premis [x]
Dist. cat. [x] Dist. esp. [Universal] Dist. fr. [Studio Canal] Dist. it. [Medusa]
FOTO © Studio Canal Matt Damon, a Green Zone, de Paul Greengrass
Dilluns passat vaig organitzar una excursió amb els xavals de la meua tutoria, 4t ESO A, a l'ermita de la Trinitat, de Sitges. Aquí tenim la foto de família, la qual segur que guardaré durant anys i panys!!! Família ben avinguda aquell dia!!! Ens ho vam passar molt bé plegats. Em va acompanyar la Gemma Giralt, companya de departament d'anglès i professora seua de l'optativa de treball de recerca. Personalment, em feia moltíssima il·lusió fer aquesta sortida amb ells/es. Considero molt important tenir moments d'oci amb els i les alumnes i deixar cabòries escolars per una estona, així com regles de comportament i normatives més estrictes. La funció d'un tutor passa per aquesta mena d'activitats igualment, de ben segur. No tot és romandre a l'aula i ensenyar-los anglès, per suposat. Em sento molt motivat amb ells/es i m'encanta parlar-los sobre tot un seguit de valors nobles que els portin a aprofundir en la convivència i en el respecte envers els altres. Vam caminar una llarga estona, trajecte d'hora i mitja i després tornar, i ens vam cansar de debò, però tots vàrem tornar amb un excel·lent regust de boca. Vàrem contar acudits, vàrem jugar a futbol, vàrem explicar-nos coses de la vida pròpia, vàrem jeure al sol, vàrem dinar plegats... tot un seguit d'activitats mundanes que ens permetien compenetrar-nos i mirar-nos amb uns ulls diferents al de les classes habituals on predomina el treball docent i l'aprenentatge de la nostra matèria respectiva. Més encara en el meu cas, ja que utilitzo una llengua estrangera a classe, amb la consegüent barrera que suposa amb l'alumnat.
De seguida, els xavals em van demanar que organitzés una altra sortida. Aquest cop, i a proposta meua, al Delta de l'Ebre. Tots els seguidors i les seguidores del bloc, que em seguiu de prop, podeu entendre que que m'emocioni la idea ja que sóc ebrenc i en faig militància tothora. Per a mi, portar-los i portar-les vora l'Ebre suposa un fet formidable que m'il·lusiona de debò. A veure si me'n puc sortir cap al mes de maig, i els nois i les noies sitgetanes poden gaudir d'un dia plàcid i emotiu anant en bicicleta pel tranquil Delta o gaudint del paisatge idíl·lic de l'Encanyissada i de les platges de dunes deltaiques.
He dedicat llargues estones a l'organització educativa d'aquests xavals. M'he sentit extremadament motivat amb ells/es, i continuaré fent-ho la resta de mesos que ens queden de curs, tot i que no sempre és fàcil. No és un grup gaire treballador, per dir-ho d'una manera suau. Els costa fer els deures, i conscienciar-se que és una part obligada del curs, que no poden passar per alt. Però tinc tota mena de sentiments envers ells/es que em permeten no renunciar a lluitar per ells/es.
La resta de la setmana, però, no ha anat gens bé quant a la seua relació amb mi. Se m'han acumulat els problemes interns, i tinc un regust de boca força amarg amb el seguit de "fronts" oberts que tinc al grup actualment. És curiós com canvien les coses d'un dia per a un altre. La foto de família ara seria una mostra de desavinença i de retrets... La relació professor-alumne és difícil. Hi ha una disciplina interna que no sempre és fàcil d'acceptar. A mi, aquestes problemàtiques internes em preocupen i em causen certa frustració, tot i entendre que són part del mecanisme educatiu i del paper que em toca jugar en el qual.
Dimecres tenim junta d'avaluació, en la qual poso tot l'interès per anar enfocant la seua via acadèmica. Espero que els resultats siguin prou satisfactoris...

Aquest cap de setmana s'ha celebrat el Dia Internacional per a
l’Eliminació de la Discriminació Racial, instaurat el 1966 per
commemorar un tràgic fet esdevingut el 21 de març de 1960, al municipi
de Sharpeville, a Sud-Àfrica, quan la policia va matar 69 persones que
es manifestaven pacíficament contra les lleis de l’apartheid, un règim
que legitimava la divisió i la discriminació racial al marge dels
avenços morals i ètics de la humanitat. Vint-i-tres anys després,
Sud-àfrica va abolir el règim de l’apartheid i va emprendre el camí de
cerca de la justícia i de la pau a través de la reconciliació. Però
encara avui el racisme i la xenofòbia en les seves múltiples
manifestacions continuen essent una de les principals xacres a eradicar
del nostre món.
A Catalunya, els profunds canvis demogràfics
esdevinguts durant els deu darrers anys i l'arribada de més d'un milió
de persones en aquest temps hauria pogut comportar un considerable
augment de la xenofòbia, i si això no ha estat així és, en bona part,
per la pròpia història del poble català, forjat durant segles de les
diferents onades migratòries que l'han conformat fins a dia d'avui. Tot
i així, la conjuntura de crisi econòmica, la dimissió d'alguns càrrecs
públics a l'hora de relacionar-se directament amb la població
immigrada, la migradesa de recursos amb la que l'Estat castiga les
Administracions autonòmiques i certs discursos populistes que només
busquen rèdits electorals a curt termini, podrien donar ales a les
actituds xenòfobes. I cal que tots ens posem a treballar perquè els
episodis de Cunit, d'El Vendrell o de Salt siguin l'excepció.
No recordo quant fa que anotava

Dimarts 23 de març a les 20:00 hores hi haurà la reunió periódica amb les monitores del menjador. Per error en el butlletí d'activitats del mes de març, sortia el dia 30 de març, però ja sabeu que es setmana santa.
Tal i com ja us varem informar en la darrera reunió les monitores us presentaran el treball que han elaborat sobre el funcionament i organització del menjador.
Veureu com mengen, es renten les dents juguen, dormen.. per un forat veureu "Un dia al menjador de l'escola Santa Anna".
Dimarts veniu al "cinema", les monitores ho han preparat amb molt d'interès i esperem que us vingui de gust!!!.
Post núm 1143 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat
El 22 de marçes conmemora el Dia Mundial de l'aigua. El Dia Mundial de l'Aigua té el seu origen a la conferència de les Nacions Unides per el medi ambient i el desenvolupament de l’any 1992. Des d'aleshores, i mitjançant una assemblea general, es va prendre la decisió que el 22 de març de cada any, seria nomenat "Dia Mundial de l'Aigua".
El Dia Mundial de l'Aigua te com objectiu abordar els problemes relacionats amb el subministrament d'aigua potable i d'augmentar el coneixement sobre la importància de conservació i protecció d'aquest recurs.
Podeu accedir a la web de l'aigua de les Nacions Unidesclicant aqui. I si us interessa el tema podeu accedir també al Portal de l'aigua de la Unesco.