Cercador per data
L'OMBRA VIATGERA D'UN NÚVOL...
Sóc amic de l'hivern i les vetllades vora el foc. També m'agraden les primaveres, que són aquells tres mesos de caminar sobre un terra que es mou, creix, brota, grana, es desestabilitza (et desestabilitza). A muntanya -a mitja muntanya- la primavera és temps de jaure d'esquena sobre un prat reverdit, que encara és fred, de deixar-se escalfar per un sol acollonit, temps de mirar aquell núvol, l'ombra d'aquell núvol...
- Comentaris: 3
XXV ANYS SENSE ESPRIU
He recitat l'"Assaig de càntic en el temple".
He cantat "La teva mare plora en el carrer de l'Om", tot recordant Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
He fet memòria de la darrere entrevista amb Salvador Espriu amb l'Alberto Cardín que em va dur molta de coa. Un dia publicaré la carta que ens envià: antològica!
I publicit un recital de l'amic JOAN MANRESA a la Llibreria Àgora de Palma. AVUI A LES 20.30!
[foto de B. Rosselló-Pòrcel i S. Espriu]
Gràcies Antaviana per haver impulsat aquest fester de records plagueters per a l'Espriu!
25 anys sense Espriu
Salvador Espriu (10-07-1913 / 22-02-1985)
Poemes dits per Joan Manresa
Programa
Les cançons d’Ariadna
Entrada Fira, Hores abans de Naxos, Els corbs, Inquietud de carnaval a Sinera.
Cementiri de Sinera.
Les hores I. Recordant B. Rosselló-Pòrcel
III. Recordant allunyadament Salom
Perquè un dia la cançó torni a Sinera.
Mrs. Death.
Cementiri de Sinera.
El caminant i el mur II. Cançons de la roda del temps. Cançó del matí encalmat. Cançó de la vinguda de la tarda.
III. El minotaure i Teseu.
Amb música ho escoltaries potser millor. De tan senzill no t’agradarà.
Llibre de Sinera. He mirat aquesta terra.
- Comentaris: 2
PORTA’M UN ESPRIU
Porta’m una veu en rull, acordiònica, que es desplegui i es replegui. Fes-me arribar una veu que només se senti quan sigui sentida com un escarràs, com una agulla en vena. Servim una veu en vers que precisi la veracitat d’aquest entorn tan poc codonyat i que em faci tremir, que derivi en deriva, si pot ser. Mira de trobar-me un poema que digui per mi allò que no abast per neciesa o imperícia; que no oculti gens la subreptícia que em cal per anar cap alt; que no vulgui saber res d’allò que no diu. Cerca’m un poema arriscat i picaparauler; que jugui amb foc i es cremi; que em cremi. Un poema que m’exigeixi no ser cretí, que no sigui immune a l’estupor i que al·lucini, fes-me el favor. Necessit amb urgència versos que parlant-me del buit em buidin, que me mostrin la topografia del vertigen i que no m’estalviïn els cops d’aire, que de recers i de refugis els camps de les derrotes en van plens. Va, no t’encantis i porta’m qualsevol Espriu, de seguida.
Les taronges de Salvador Espriu
He agafat de casa un llibret que vaig trobar a la llibreria París-València, la del carrer Pelai, fa molts anys, en aquell raconet de preus admirables i joies robades. És una edició de 1980 i hi ha un recorregut pel País. Pel que fa a València, el poeta guaita el centre històric, i després passa per aquells carrers, memòria dels nostres viatges de xiquets a la ciutat, quan veníem a la capital tan mudats com les nostres mares ho podien adobar:
«A botigues i comerços, vidres, randes, blondes, brocats, instruments musicals, marqueteries, cuirs, voris, ventalls i tota mena de productes artesans i del camp, sobretot del camp, tal com correspon a la gran capital agrícola que és València. També al meu abast, fins en petites parades a les voreres, formes populars de les ceràmiques de Paterna, de Manises, d'Alcora. Però m'atreu i m'arrossega, per damunt de tot, el xivarri del mercadeig de la taronja.
- Caputxines petitones. A cinquanta.
- Taronges blanques, rodones. A setanta.
- Sanguines, de gra de plata,
una oferta ben barata. A seixanta.
- Del Xúquer, de la cadena.
per al nen, per a la nena.
Els seus preus, a convenir
amb repòs, sense renyir.
- Sucrenyes, de bergamota.
Hi perdo, no faig patota.
Clementines, mandarines
de pells primes. llises, fines.
- De l'agre-dolç, de regal.
- No deuen valer ni un ral.
- Empeltades de magrana:
us desvetllaran la gana.
- Servidor. Qui paga, mana.
- A vessar, les del rebuig.
- No me'n quede cap. - I fuig!
Com bades, quin fals enuig
tan sol pel nom! Para esment:
són de màxim rendiment.
Una mica atordit, me n'allunye i deixe a poc a poc rera meu aquesta complexa i avui enorme aglomeració urbana."
Salvador Espriu [1980]: 'Llum i brillantor de València', dins d'Una vella i encerclada terra. Edició especial per al centre Excursionista de Catalunya.
Justament ahir a la vesprada corria amb mon pare collint unes mandarines clemenules, i unes clementines fines com ja no n'hi ha enlloc (o m'aconforme a creure que ja no n'hi ha, enlloc del món). Sense recordar com les descriu el poeta, en uns versos que també recorden una cançó de Miquel Gil, a la manera gitana, que avui llegesc a la classe amb els alumnes. Cercant maneres.
PRESENTACIÓ A PUIG-REIG
Benvinguts, amics i companys bloguers (i les senyores més).
Tinc el plaer de comunicar-vos que divendres 26 de febrer a dos quarts de nou del vespre, l'Albí Editors presentarà els CONTES D'ONADA I DE TORNADA a la biblioteca de PUIG-REIG.
Hi intervindran el MATTHEW TREE, escriptor i traductor, el JAUME HUCH, editor de la criatura, i l'autor que us convida, Jordi Cussà.
Gràcies a l'avançada per la vostra assistència.
.............................
A sota podeu llegir una ressenya del mateix Matthew que, de fet, ja és penjada al bloc amb el nom d'UN REGAL DE MATTHEW TREE.
Puc prometre i prometo que val la pena.
Salvador Espriu
A la memòria de Salvador Espriu. Mestre de molts.
EL MEU
POBLE I JO
A la memòria de
Pompeu Fabra,
Mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de
burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut
d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i
lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra
llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
Salvador Espriu: "si podies venir, amb la barca del temps'
M'agrada molt la cançó de Marina Rossell sobre el poema d'Espriu que ell dedicava al seu 'estimat amic meu' Bartomeu Rosselló Pòrcel...
La veritat és que jo poc he de dir de Salvador Espriu que no s'hagi escrit abans... Qui va fer la part sobre aquest gran poeta al llibre Terra i Cultura (on apareixen citades la majoria de les adaptacions musicals que se n'han fet) va ser el company Joaquim Vilarnau... i hi ha hagut treballs periodístics prou interessants (a la documentació del programa televisiu El meu avi hi teniu molta teca per llegir, per exemple).
Ara bé, faré un repàs d'alguns poemes i adaptacions que m'han arribat a mi i amb quines cançons les relaciono...
Com el mix "Me'n vaig" (abstingueu-se els puristes del poeta) que fa Marcel Casellas al disc Terra i Cultura amb el poema d'Espriu "Assaig de càntic en el temple", on apareix potser el seu vers més famós, el poema que acaba amb un 'estimo, a més, amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria'.
Quants periodistes no hauran fet servir el tòpic d'utilitzar aquest vers tret de context en algun titular!! Em sumo avui a la iniciativa blocaire espriuana (als 25 anys de la seva
mort, quan jo
tenia deu anys!), però una mica amb la sensació de ser profana a la
seva alta cultura... Per això, per exemple, penso que el vers definitiu
('...aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria') i els temps
no
han canviat tant i tant en quant al país, quan en Quimi Portet encara canta la nostra 'atrotinada dignitat' a "Homes i dones del cap dret"...
(...) I més Espriu...
Torrent desbordat
Populisme, ignorància i irresponsabilitat.
Hem tingut un cap de setmana complicat a nivell de seguretat, el vandalisme ha fet un seguit d'actes a la nostra població, els responsables -més d'hora que no pas tard- seran descoberts i posats en mans de la justícia; que no ho dubtin, han escollit travessar la ratlla, que no creguin que la seva nissaga o el seu origen els lliurarà de l’atzucac on s'han posat.
Després d’escoltar les declaracions del Sr. Acero i el Sr. Coll, regidor i president del VIA respectivament, ja tinc clar el que és el populisme, la ignorància i la irresponsabilitat.
Populisme, ignorància i irresponsabilitat són les paraules que resumeixen les seves declaracions. Dir sense dir res, paraules buides, ignorància sobre el treball de
Salut i república.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Raül Romeva i Rueda
Raül Romeva
La Taxa sobre Transaccions Financeres avança, novament gràcies al PE
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
