
En JC està trist. No hi ha manera que E li faci cas. Tem perdre-la. Ha de fer alguna cosa i decideix recórrer al vell truc.
El dia 23, E. passa per un sòrdid i solitari carreró, fa una nit freda, fosca i boirósa....

La Mireia, l'entrenadora de judo ens ha fet arribar informació sobre unes colònies d'estiu que organitza per a nens i nenes que fan judo en l'àmbit a l'escola i als altres centres on ho fa el Club Sakura (Reus Deportiu i Pavelló Olímpic de Reus).
En principi la proposta de dates son el 3,4 i 5 de juliol , el preu al voltant dels 95 € i el lloc escollit és Ca Manxol a Rasquera.
No son unes colónies judo, es tracta d'unes colónies familiars que tenen com a objectius fomentar la convivència entre nens, nenes i les seves famílies i que tothom s'ho passi be en un entorn lúdic i esportiu.
Tot i que la Mireia ja us aniran informant podeu despenjar des del blog la circular informativa sobre aquesta activitat i per anar fent boca us deixem amb un vídeo informatiu sobre aquesta casa de colònies.
Com a commemoració dels 25 anys de la mort de Salvador Espriu, em ve al cap aquest famós fragment, més actual i real que mai, la nostra dissortada història sembla un bucle, com en aquella obra del cinema anomenada, atrapat en el temps:
En record de Salvador Espriu:

LES ROSES RECORDADES
M'alegra, molt. I penso que teniu raó, cal: aconseguir
els màxims suports a una idea que entenem correspon a la
voluntat de la majoria del Independentisme.
.jpg)
En aquestes setmanes transcorregudes des de la
presentació de Suma Independència (SI) els seus
promotors hem estat treballant i ja hem assolit mes de 2.700 signatures
de suport al projecte.
Arribats a aquest punt hem cregut que és convenient donar
un pas més i fer alguns aclariments que permetin que el
projecte avanci cap a l’objectiu que ens vam proposar i
que no és altre que col•laborar en la consecució de
la independència de Catalunya i alhora sortir al pas a
interpretacions que poden desvirtuar la visualització pública
del projecte.
Suma Independència (SI) no és, ni vol ser un partit
polític. “SI” vol ser una estructura social
no professionalitzada i limitada en el temps representada per,
entre d’altres, uns parlamentaris que treballin de forma
clara per a aquells als qui representen i que siguin les persones
més adequades pel càrrec i el resultat d’una
elecció encertada entre tots els seus integrants.
No se’ns escapa que és en aquest pas on radica la
dificultat més gran, tant de l’encert com de l’acord
en la tria de candidats, però també és cert
que o portem l’independentisme ciutadà, sense vocació de
perpetuar-se, a dins del nostre Parlament o, senzillament, continuarà existint
fora sense ser representat per ningú. Amb tots el problemes
que això, avui dia, comporta.
Suma Independència (SI) té el propòsit de
promoure la creació d’una coalició ciutadana que
aplegui gran part del moviment independentista en una candidatura
transversal,
amb el propòsit que grups, entitats, formacions polítiques
i ciutadans s’apleguin sense que cap d’ells hagi de
renunciar a la seva pròpia identitat política i
social. Els objectius concrets són: la declaració de
la independència al Parlament, com a primer pas per a l’assoliment
de la independència del conjunt de la nació catalana,
elaborar una llei electoral per a les eleccions constituents que
permeti la representació directa dels ciutadans i la regeneració democràtica
i convocar eleccions.
Per tant fem una crida a la unitat dels partits i la unitat del
poble envers aquest projecte de construcció d’un
estat per a la nostra nació.
Som molt conscients que durant una legislatura es plantejaran
situacions més enllà dels objectiu esmentats que
s’hauran d’atendre i que hi ha moltes i diferents
preguntes que els actuals i futurs votants de l’Independentisme
es fan i es faran.
És per aquest motiu que els possibles participants en aquesta
proposta podran articular el seu discurs propi. En el cas que
siguin formacions
polítiques, podran defensar els seu propi programa. Les
persones participants, en el cas d’estar vinculades a algun
projecte polític propi, podran evidenciar-ho com ho considerin
convenient en qualsevol espai públic, fins i tot utilitzant
el nom o les sigles de la seva pròpia formació política,
si hi pertanyen a alguna.
Durant les properes setmanes Suma Independència (SI) iniciarà una
campanya per difondre la idea que sense unitat d’accions
no hi haurà Independència i per convidar a tots
els actors socials i polítics amb independència
de la seva grandària i implantació a prendre part
del projecte.
Esperem que aquesta carta oberta aclareixi en tot el possible
els dubtes al voltant de la nostra acció i ajudi a aconseguir
els màxims suports a una idea que entenem correspon a la
voluntat de la majoria del Independentisme.
Febrer de 2009

Si la cosa no estava prou embolicada, per rematar la cosa, ara els GRAF acusen els companys de l'Aragó de fugir del foc, i deixar a la seva sort als bombers catalans.
Un despropòsit més que se suma a tot l'enrenou que esta portant la gestió del foc d'Horta. Encara que el que avui s'ha dit a la comissió, pugui ser.....
Les raons de l’èxit
JOSÉ RAMÓN
GINER 15/02/2010
Dins
de la línea de baixa intensitat que caracteritza l’actual moment de la política
valenciana, es produeix, de tant en tant, algun fet rellevant que convé
destacar. Un d’aquests fet és, al meu entendre, la publicació del llibre De
l'èxit a la crisi, que ha escrit el professor Manuel Alcaraz. De
l'èxit a la crisi. Pamflet sobre política valenciana, com el titula el seu
autor, és un llibre oportú, molt meditat, d’un caràcter –fins a cert punt- pràctic.
Dic pràctic perquè està escrit amb innegable voluntat d’incidir sobre la realitat
per a transformar-la. Malgrat haver abandonat fa temps la política parlamentària,
Alcaraz no ha renunciat mai a intervenir en la vida pública ja que pensa que,
com a ciutadà, és eixa la seua obligació.
La notícia en altres
webs
De
l'èxit a la crisi pretén
explicar les causes que han portat a la dreta a governar la Comunitat
Valenciana (que diuen ells) durant els
últims quinze anys. ¿Per què una societat tradicionalment considerada progressista
passa a conservadora en un període breu? Les causes d’un fenomen d’aquesta mena
sempre són complexes i no és fàcil distingir-les a primera vista. Per a fer-ho,
cal observar la realitat amb detall i extraure les conseqüències corresponents,
una activitat sempre subjectiva, malgrat el que diguen els científics socials.
Front a les solucions simples que solem utilitzar a l’hora de respondre a la
pregunta: què està passant ací?, Alcaraz fracciona el fenomen i busca la
relació entre les parts per a extraure una visió global. Al seu judici,
"el fet de no establir línees que permeten comprendre la totalitat del comportament
del PP és una de les raons que impedeix que la esquerra estiga a l’altura de les
circumstàncies".
A grans trets, la tesi central del llibre
és que, davant el fenomen de la globalització, la dreta ha trobat les respostes
adequades per a satisfer a la societat valenciana. L’esquerra -afirma Alcaraz-
no se n’ha adonat del que succeïa i, per això, ha estat incapaç d’oferir cap
alternativa. La tesi pot resultar un poc forta per a les delicades oïdes dels
partits d’esquerra però, a la vista de succeït, sembla plausible. Si s’accepta,
ofereix un excel·lent punt de partida per al debat i la reflexió. Una altra
cosa és que els qui viuen immersos en la política es resistisquen a acceptar uns
arguments que no convenen a les seues posicions.
Alcaraz creu que el triomf del Partit
Popular es deu a la seua capacitat per a desenvolupar un model econòmic recognoscible
pels ciutadans. Aquest model -construcció, turisme i grans actes públics- ha estat
el dominant durant els anys passats. Ara bé, l’economia per si mateixa no haguera
donat al Partit Popular la formidable base social que hui té de no haver-la
acompanyat amb un important imaginari simbòlic. El gran mèrit del PP és haver aconseguit
que arrele en la societat valenciana la idea de que la Comunitat Valenciana (torna-li) és una regió (sic) moderna, pròspera, i envejada,
gràcies a la seua política. No importa que alguns considerem eixa política
elemental i falsa; el que importa és el seu èxit. I aquest és indiscutible.
A
l’hora de valorar la incidència De l'èxit a la crisi, caldria
afegir dos detalls per completar el mapa: que el llibre haja estat publicat per
una editorial universitària, i que es presente escrit en llengua valenciana. No
són qüestions menors si el que pretenem és entendre la nostra societat.

Diumenge vint-i-vuit de febrer, hi haurà consultes en més de setanta municipis del país. Per saber d' on venim, avui molt especialment, un poema de Salvador Espriu.
Inici de càntic en el temple
Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".

Escric molt de tant en tant al meu bloc. I ara feia ben bé més de sis mesos que no hi deixava res escrit. Però no vull deixar l'oportunitat de deixar el meu gra de sorra a la commemoració dels 25 anys de la mort de Salvador Espriu. i amb el risc encara de que aquest bloc esdevingui puntualment un obituari, més que res per les notes que hi escric i amb motiu de què ho faig.

(Raimon canta demà a València ciutat. Fa quasi tres anys i amb motiu dels dos concerts de l’abril del 2006 oferts a
Un grup de gent, que estàvem organitzats al voltant del Cineclub de Llíria, i que ens reuníem setmanalment, per parlar de tot; un grup d'amics que aplegava a cristians, socialdemòcrates, socialistes, comunistes, nacionalistes, independents, gent en definitiva que, en aquells temps de misèria intel·lectual, de falta de llibertats i de necessitat d'aire fresc, vinguera del nord, del sud, o qui sap d'on; universitaris alguns, treballadors manuals alguns, altres ja mestres, alguns al servei militar, etc., etc. decidirem, amb tota la il·lusió del mon , i sense pensar-ho massa, l'intent de dur Raimon a Llíria. Teníem poc més de vint anys, i tota la força que ens donava la nostra joventut.
(des d’ací llegireu l’article complet)

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras