Cercador per data

Cercador per data



23-F: una bella història d'amor

En JC està trist. No hi ha manera que E li faci cas. Tem perdre-la. Ha de fer alguna cosa i decideix recórrer al vell truc.
El dia 23, E. passa per un sòrdid i solitari carreró, fa una nit freda, fosca i boirósa....

Colònies d'estiu per als nens i nenes de judo, 3-5 de juliol de 2010 (Primera Circular)

La Mireia, l'entrenadora de judo ens ha fet arribar informació sobre unes colònies d'estiu que organitza per a nens i nenes que fan judo en l'àmbit a l'escola i als altres centres on ho fa el Club Sakura (Reus Deportiu i Pavelló Olímpic de Reus).

En principi la proposta de dates son el 3,4 i 5 de juliol , el preu al voltant dels 95 € i el lloc escollit és Ca Manxol a Rasquera.

No son unes colónies judo, es tracta d'unes colónies familiars que tenen com a objectius fomentar la convivència entre nens, nenes i les seves famílies i que tothom s'ho passi be en un entorn lúdic i esportiu.

Tot i que la Mireia ja us aniran informant podeu despenjar des del blog la circular informativa sobre aquesta activitat i per anar fent boca us deixem amb un  vídeo informatiu sobre aquesta casa de colònies.



Post núm 1083 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat 

A Salvador Espriu

Com a commemoració dels 25 anys de la mort de Salvador Espriu, em ve al cap aquest famós fragment, més actual i real que mai, la nostra dissortada història sembla un bucle, com en aquella obra del cinema anomenada, atrapat en el temps:

En record de Salvador Espriu:

 

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!

25 anys sense Espriu (1913-1985)




LES ROSES RECORDADES

 

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu

Carta Oberta de “SUMA INDEPENDÈNCIA” (SI)

M'alegra, molt. I penso que teniu raó, cal: aconseguir els màxims suports a una idea que entenem correspon a la voluntat de la majoria del Independentisme.



En aquestes setmanes transcorregudes des de la presentació de Suma Independència (SI) els seus promotors hem estat treballant i ja hem assolit mes de 2.700 signatures de suport al projecte.

Arribats a aquest punt hem cregut que és convenient donar un pas més i fer alguns aclariments que permetin que el projecte avanci cap a l’objectiu que ens vam proposar i que no és altre que col•laborar en la consecució de la independència de Catalunya i alhora sortir al pas a interpretacions que poden desvirtuar la visualització pública del projecte.

Suma Independència (SI) no és, ni vol ser un partit polític. “SI” vol ser una estructura social no professionalitzada i limitada en el temps representada per, entre d’altres, uns parlamentaris que treballin de forma clara per a aquells als qui representen i que siguin les persones més adequades pel càrrec i el resultat d’una elecció encertada entre tots els seus integrants.

No se’ns escapa que és en aquest pas on radica la dificultat més gran, tant de l’encert com de l’acord en la tria de candidats, però també és cert que o portem l’independentisme ciutadà, sense vocació de perpetuar-se, a dins del nostre Parlament o, senzillament, continuarà existint fora sense ser representat per ningú. Amb tots el problemes que això, avui dia, comporta.

Suma Independència (SI) té el propòsit de promoure la creació d’una coalició ciutadana que aplegui gran part del moviment independentista en una candidatura transversal, amb el propòsit que grups, entitats, formacions polítiques i ciutadans s’apleguin sense que cap d’ells hagi de renunciar a la seva pròpia identitat política i social. Els objectius concrets són: la declaració de la independència al Parlament, com a primer pas per a l’assoliment de la independència del conjunt de la nació catalana, elaborar una llei electoral per a les eleccions constituents que permeti la representació directa dels ciutadans i la regeneració democràtica i convocar eleccions.

Per tant fem una crida a la unitat dels partits i la unitat del poble envers aquest projecte de construcció d’un estat per a la nostra nació.

Som molt conscients que durant una legislatura es plantejaran situacions més enllà dels objectiu esmentats que s’hauran d’atendre i que hi ha moltes i diferents preguntes que els actuals i futurs votants de l’Independentisme es fan i es faran.

És per aquest motiu que els possibles participants en aquesta proposta podran articular el seu discurs propi. En el cas que siguin formacions polítiques, podran defensar els seu propi programa. Les persones participants, en el cas d’estar vinculades a algun projecte polític propi, podran evidenciar-ho com ho considerin convenient en qualsevol espai públic, fins i tot utilitzant el nom o les sigles de la seva pròpia formació política, si hi pertanyen a alguna.

Durant les properes setmanes Suma Independència (SI) iniciarà una campanya per difondre la idea que sense unitat d’accions no hi haurà Independència i per convidar a tots els actors socials i polítics amb independència de la seva grandària i implantació a prendre part del projecte.

Esperem que aquesta carta oberta aclareixi en tot el possible els dubtes al voltant de la nostra acció i ajudi a aconseguir els màxims suports a una idea que entenem correspon a la voluntat de la majoria del Independentisme.

Febrer de 2009


Suma Independència (SI), coalició necessària.


Comissió Foc d'Horta, un campi qui pugui.

Si la cosa no estava prou embolicada, per rematar la cosa, ara els GRAF acusen els companys de l'Aragó de fugir del foc, i deixar a la seva sort als bombers catalans.

Un despropòsit més que se suma a tot l'enrenou que esta portant la gestió del foc d'Horta. Encara que el que avui s'ha dit a la comissió, pugui ser.....

TRADUCCIÓ: "Les raons de l'èxit" de José Ramón Giner. El País 15 febrer 2010


Les raons de l’èxit

JOSÉ RAMÓN GINER 15/02/2010

 

 

 

 

            Dins de la línea de baixa intensitat que caracteritza l’actual moment de la política valenciana, es produeix, de tant en tant, algun fet rellevant que convé destacar. Un d’aquests fet és, al meu entendre, la publicació del llibre De l'èxit a la crisi, que ha escrit el professor Manuel Alcaraz. De l'èxit a la crisi. Pamflet sobre política valenciana, com el titula el seu autor, és un llibre oportú, molt meditat, d’un caràcter –fins a cert punt- pràctic. Dic pràctic perquè està escrit amb innegable voluntat d’incidir sobre la realitat per a transformar-la. Malgrat haver abandonat fa temps la política parlamentària, Alcaraz no ha renunciat mai a intervenir en la vida pública ja que pensa que, com a ciutadà, és eixa la seua obligació.

La notícia en altres webs

·         webs en espanyol

·         en altres idiomes

            De l'èxit a la crisi pretén explicar les causes que han portat a la dreta a governar la Comunitat Valenciana (que diuen ells) durant els últims quinze anys. ¿Per què una societat tradicionalment considerada progressista passa a conservadora en un període breu? Les causes d’un fenomen d’aquesta mena sempre són complexes i no és fàcil distingir-les a primera vista. Per a fer-ho, cal observar la realitat amb detall i extraure les conseqüències corresponents, una activitat sempre subjectiva, malgrat el que diguen els científics socials. Front a les solucions simples que solem utilitzar a l’hora de respondre a la pregunta: què està passant ací?, Alcaraz fracciona el fenomen i busca la relació entre les parts per a extraure una visió global. Al seu judici, "el fet de no establir línees que permeten comprendre la totalitat del comportament del PP és una de les raons que impedeix que la esquerra estiga a l’altura de les circumstàncies".

            A grans trets, la tesi central del llibre és que, davant el fenomen de la globalització, la dreta ha trobat les respostes adequades per a satisfer a la societat valenciana. L’esquerra -afirma Alcaraz- no se n’ha adonat del que succeïa i, per això, ha estat incapaç d’oferir cap alternativa. La tesi pot resultar un poc forta per a les delicades oïdes dels partits d’esquerra però, a la vista de succeït, sembla plausible. Si s’accepta, ofereix un excel·lent punt de partida per al debat i la reflexió. Una altra cosa és que els qui viuen immersos en la política es resistisquen a acceptar uns arguments que no convenen a les seues posicions.

            Alcaraz creu que el triomf del Partit Popular es deu a la seua capacitat per a desenvolupar un model econòmic recognoscible pels ciutadans. Aquest model -construcció, turisme i grans actes públics- ha estat el dominant durant els anys passats. Ara bé, l’economia per si mateixa no haguera donat al Partit Popular la formidable base social que hui té de no haver-la acompanyat amb un important imaginari simbòlic. El gran mèrit del PP és haver aconseguit que arrele en la societat valenciana la idea de que la Comunitat Valenciana (torna-li) és una regió (sic) moderna, pròspera, i envejada, gràcies a la seua política. No importa que alguns considerem eixa política elemental i falsa; el que importa és el seu èxit. I aquest és indiscutible.

            A l’hora de valorar la incidència De l'èxit a la crisi, caldria afegir dos detalls per completar el mapa: que el llibre haja estat publicat per una editorial universitària, i que es presente escrit en llengua valenciana. No són qüestions menors si el que pretenem és entendre la nostra societat.

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE.

Diumenge vint-i-vuit de febrer, hi haurà  consultes en més de setanta municipis del país. Per saber d' on venim,  avui molt especialment,  un poema de Salvador Espriu.

Inici de càntic en el temple

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".

EN MEMÒRIA I RECORD DE SALVADOR ESPRIU

Escric molt de tant en tant al meu bloc. I ara feia ben bé més de sis mesos que no hi deixava res escrit. Però no vull deixar l'oportunitat de deixar el meu gra de sorra a la commemoració dels 25 anys de la mort de Salvador Espriu. i amb el risc encara de que aquest bloc esdevingui puntualment un obituari, més que res per les notes que hi escric i amb motiu de què ho faig.

El concert de Raimon a Llíria: setembre del 1973

(Raimon canta demà a València ciutat. Fa quasi tres anys i amb motiu dels dos concerts de l’abril del 2006 oferts a la Pobla de Vallbona, al que correspon el vídeo adjunt, varem recordar a l’originària Edeta.org la primera actuació que el de Xàtiva va fer al Camp de Túria. Va ser a principis de setembre del 1973 al teatre de la Unió Musical de Llíria. Recuperem i reproduïm integrament l’article original de Núria Torres i Paco Maicas. Temps per al record!)

 

Un grup de gent, que estàvem organitzats al voltant del Cineclub de Llíria, i que ens reuníem setmanalment, per  parlar de tot; un grup d'amics que aplegava a cristians, socialdemòcrates, socialistes, comunistes, nacionalistes, independents, gent en definitiva que, en aquells temps de misèria intel·lectual, de falta de llibertats i de necessitat d'aire fresc, vinguera del nord, del sud, o qui sap d'on; universitaris alguns, treballadors manuals alguns, altres ja mestres, alguns al servei militar, etc., etc. decidirem, amb tota la il·lusió del mon , i sense pensar-ho massa, l'intent de dur Raimon a Llíria. Teníem poc més de vint anys, i tota la força que ens donava la nostra joventut.

(des d’ací llegireu l’article complet)

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Enric Balaguer

A tall d'invocació

Enric Balaguer

"Dual-s. Tàpies davant de Tàpies"

Carles Bassaganya i Serra

Carles Bassaganya i Serra

Carles Bassaganya i Serra

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras

Jaume Fàbrega

BONA VIDA

Jaume Fàbrega

PREMI BOTIFARRA DOLÁ

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.