Cercador per data

Cercador per data

« Desembre 2011 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

Cert independentisme viu de la independència

“En tot cas queden dos anys i mig per materialitzar una proposta per assolir la independència, no per entretenir-nos-hi” (...)

LA DESTRESA DEL MATANCER

L'enderroc del seny i el seu estrèpit
no espanten ningú.
Com si tothom hi comptàs;
com si estiguéssim sobre una falla
o al costat d'un volcà.
Entenem que tot plegat és una estafa
però anam prou alerta
a manifestar-ho
amb la claredat amb què es mereixen
ser tractades
les terboleses de l'ànima.
Ens entretenim a fer volar
estels i sentiments,
i a comentar la destresa del matancer
a l'hora de fer donar tota la sang al porc.
Hom desitja la seva determinació
per degollar abatiments
i altres congosts de l'eima.

FORMENTOR

He recordat la Dea marina i blanca que hi havia davant el Club dels Poetes de Formentor.
He viscut hores tristes i aquest poema de Jaime Gil de Biedma m'ha donat una serenitat plena de consolacions. quants de records! quants d'amics! quanta bellesa!


 CONVERSACIONES POÉTICAS 
(Formentor, mayo de 1959) 
 
A Carlos Barral, amante de la estatua
 
Predominaba un sentimiento 
de general jubilación. 
   Abrazos,
inesperadas preguntas de amistad 
y la salutación 
de algún maestro 
-borrosamente afín a su retrato 
en la Antología de Gerardo Diego- 
nos recibieron al entrar.
 
   LLegabamos, 
después de un viaje demasiado breve, 
de otro mundo quizá no más real 
pero sin duda menos pintoresco. 
 
Y algo de nuestro invierno, de sus preocupaciones 
y de sus precauciones, seguramente se notaba 
en nosotros aun cuando alcanzamos 
el fondo de la estancia, donde un hombre muy joven, 
de pie, nos esperaba silencioso 
junto a los grandes ventanales. 
Alguien nos presentó 
por nuestros nombres, mientras que dábamos las gracias. 
Y enseguida salimos al jardín. 
 
A la orilla del mar, 
entre geranios, 
en el pequeño pabellón bajo los pinos 
las conversaciones empezaban. 
Sólo muy vagamente 
recuerdo lo que hablamos -la imprecisión de hablar, 
la sensación de hablar y oír hablar 
es lo que me ha qutdado, sobre todo. 
Y las pausas pesadas como presentimientos, 
las imágenes sueltas 
del mar ensombreciéndose, pintado en la ventana, 
y de la agitación silenciosa de los pinos 
en el atardecer, captada unos instantes. 
Hasta que al fin las luces se encendieron.
 
De noche, la terraza estaba aún tibia 
y era dulce dejarse junto al mar, 
con la luna y la música 
difuminando los jardines, el Hotel apagado 
en donde los famosos ya dormían. 

Endevinalla tradicional

Què és el que es deixa cremar pe tal de guardar un secret que li confien.

(de cinc lletres)
Solució anterior: la petaca

Els veïns del MACBA

El meu article d'avui a la contraportada d'El Punt Avui

'Abans de posar-me a escriure he eixit a fer-me un cafè. El forn, situat a un pam del Macba, en la cantonada de Ferlandina i Joaquim Costa era, és normalment, un refugi plausible. Fan bon cafè, són amables i discrets. Però fa temps que tenen un problema, com tenim tots, amb un grup de rodamons severament alcoholitzats que han decidit fer-se els amos de la zona. Ells s'hi estaven, com sempre, barallant-se al mig del carrer.

La veritat és que els veïns ens hem hagut d'acostumar a la seua presència. Per desgràcia ningú no sembla interessat a resoldre el seu cas i hi viuen des de fa mesos tirats pel carrer, amb tot el que això comporta.

Avui a mig cafè les xicotes del forn s'han posat a cridar. Elles intenten que el grupet no agafe el seu bar com a centre d'operacions però no poden evitar que a vegades els alcoholitzats es posen per la part de fora a fer les seues coses. Que en aquest cas, i d'ací els crits, era preparar el consum de cocaïna. A les sis de la vesprada, a dos pams del Macba, en ple centre del Raval i a la vista de tothom.

Les del forn han cridat amb poca convicció, només per veure si com a mínim ells reaccionaven. Però no han fet ni cas. Han tret el material, se l'han repartit rient-se de tots els qui els miràvem, inclòs un astorat grup de xiquetes.

Fa mesos, no sé si anys i tot, que els veïns de la zona expliquem a cada responsable municipal que ens trobem com aquest nucli de deu persones està degradant de forma alarmant la convivència dels nostres carrers. Quan ve algú important a visitar el Macba apareix de sobte una brigada que els mou però tornen de seguida. La gent, bars, instituts, museus, van fortificant portes i finestres per a impedir que s'hi facen forts però ells es mouen uns metres per a dormir o pixar i tornen tot seguit. I els veïns ens quedem amb aquella cara d'idiota que se't posa quan veus com van passant els mesos i ningú no es preocupa per dignificar la seua vida, que és un infern i que omple de petits inferns també la nostra.'

Raons necessàries (12) ser català i del PP.

Ja em perdonaràs que un dia com avui que caldria dir alguna cosa sobre el Nadal i les festes i el Mas-Colell i la jugada aquesta de l'IRPF i els funcionairs, em dediqui a un altre tema, però ben mirat, tot va junt.
Aprofito però per a desitjar un bon nadal i any 2012 a qui s'ho mereixi.

Dos vídeos de la festa Estellés a Campredó



L'amic Tomàs Camacho va realitzar dos vídeos de la festa Estellés que celebràrem a Campredó al mes de setembre. Són els següents:
http://www.youtube.com/watch?v=SxynNIdJAUk http://www.youtube.com/watch?v=oIi5L6fjxAI

La loteria de Rajoy

Feia una certa gràcia entrar avui als diferents digitals. Paret per paret o una a sobre de l'altra, les dues notícies del dia: la llista dels ministres del nou govern de Rajoy i els números premiats a la rifa de Nadal, a mesura que han anat sortint del bombo. La imaginació no pot evitar, veient això, imaginar-se que una notícia té alguna cosa a veure amb l'altra, i que la formació del govern espanyol ha obeït a una mena de sorteig de càrrecs: a fulano de tal li ha tocat Indústria i a mengana, Foment (per cert, hi ha més fulanos que menganes). Però no. Entre més virtuts, Rajoy té la de ser reflexiu i no dir o fer les coses a la babalà (no com l'altre) i ha col·locat a cada departament ministerial la persona que ha cregut més convenient i de la seva confiança, però en cap cas ha tret els noms d'una bossa plena de boletes.

Aquest nou govern promet, com bé ha dit Partal al seu editorial. Ministres amb interessos armamentístics, de la Lehman Brothers... Hi ha també aquell que va dir que el transvassament de l'Ebre es faria por huevos.

Ja ens ha tocat ben bé la grossa, a tots plegats!

CURIOSA HISTÒRIA DLE CAFÈ

Històries del cafè i consells pràctics

En Penella encara es giren

Avui, i dintre de les activitats de finals de trimestre, un grup d'alumnes i professors hem fet una excursió al Castell de Penella. Hem eixit ben matinet per poder tornar a migdia  a l'institut i assistir al concert de nadales i a l'entrega de les notes. L'itinerari, d'uns 4 quilòmetres,  discorre en la seua totalitat per camins. A una banda i a l'altra bancals d'oliveres i algun que altre ametler. Penella és un llogaret que pertany a Cocentaina ( El Comtat) format per uns quants masos. Encara avui hi trobem la Venta Nadal, l'ermita, el safareig i la que fou la seua escoleta. Però, per sobre de tot, hi destaca el seu magnífic castell, rehabilitat fa uns pocs anys.
No sabem la data exacta de la conquesta de Qustantaniya per  Jaume I, però seria, sense cap mena de dubte, arran  del Tractat d'Almisrà l'any 1244 i de la conquesta de Biar en 1245. A Almisrà Jaume I i l'infant Alfons de Castella van delimitar la frontera de llurs conquestes i, Qustantaniya i les terres del voltant, quedaren dintre del territori de la Corona catalanoaragonesa.
 Així doncs, Jaume I per reforçar aquesta zona fronterera va portar colons per repoblar el territori i que construiren castells i torres defensives. Fou el cas de Ponç Guillem de Vilafranca, de Vilafranca del Conflent, al  Rosselló, que amb altres 10 persones més van ser els primers repobladors d'aquestes terres, l'agost de 1248, tot  i assentant-se a l'alqueria de l'Alcúdia, vora la Qustantaniya musulmana. Aviat el rei li encomanà a Ponç Guillem la construcció del Castell de Penella.
Conquerit el territori Jaume I va permetre als musulmans que es quedaren a viure, tot i practicant la seua religió, costums i tradicions. Segles després, l'any 1609, seran expulsats. Encara avui a Cocentaina s'hi conserva la dita que diu: "en Penella encara es giren" I és que quan van ser expulsats, i en el seu camí cap als ports on havien de ser embarcats  rumb al nord d'Àfrica, en arribar al Castell de Penella, aquells musulamnsts encara es giraven, amb enyorança i ràbia, per veure per darrera vegada la seua Qustantaniya, la seua terra, la dels seus avantpassat, la que els l'havien arrabassat per la força de les armes.
 

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Joaquim Torrent

Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

"Castilla en armas"?

Carme Vilaró Rovira

a cop calent

Carme Vilaró Rovira

gràcies Pep Guardiola

Raül Romeva

Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva

La Taxa sobre Transaccions Financeres avança, novament gràcies al PE

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.