MADAME BOVARY C'EST MOI!, DEIA EN FLAUBERT.... I QUÉ MÉS!!: MADAME BOVARY ERA D'ARENYS DE MAR.....

• ramonverdaguer
• enllaç permanent
• MARENY-SINERA
• divendres, 22 d'octubre de 2010 | 23:43h

Foto: La dama pàlida de Barcelona.

Dijous, convidat per la Maribel Illescas, eficient regidora de la Gent Gran d'Arenys de Mar, amb en Joan Pons, varem fer tertúlia a l'Ateneu d'Arenys, amb un  nodrit auditori.

I allà vaig exposar que Madame Bovary era d'Arenys de Mar. Alça Manela!

Doncs si.  Veient Carmen de Merimée al Liceu,  em va rondar pel cap que l'historiador Josep Ma Pons i Guri, a l'any 1975 va publicar a Vida Parroquial,  que l'Sthendal i en Merimée havien tingut una relació (no correcta, deia ell) amb la dona del nostre ínclit arenyenc Josep Xifré. L'arenyenc més ric de la història del segle XIX.

I vaig pensar... mira que si Carmen està inspirada amb la senyora Judith Downing (la dona d'en Xifré)... I no vaig trobar res de res...: No podia ser d'altra manera... la senyora Downing era una noieta fina americana i la Carmen de Merimée era un terratrèmol amb faldilles.

Però mireu que és cas!. Vaig trobar que de ben segur que Mme Bovary podia ser la Sra Xifré.

Veieu sinó el passatge de Mm Bovary:

"Por la diversidad de su humor, alternativamente místico o alegre, charlatán, taciturno, exaltado o indolente, ella iba despertando en él mil deseos evocando instintos o reminiscencias.Era la enamorada de todas las novelas, la heroína de todos los dramas, la vaga «ella» de todos los libros de versos. Encontraba en sus hombros el color ámbar de la Odalisca en el baño(1); tenía el largo corpiño de las castellanas feudales; se parecía también a la Mujer pálida de Barcelona(2), pero por encima de todo era un ángel.

I  al peu de pàgina el llibre indica:

(1. Es un cuadro muy famoso del pintor francés Ingres (1780-1867). Sus retratos de mujer se caracterizan por el color ámbar de su pintura.

2. Cuadro de Courbet (1819-1877), pintor contemporáneo de Flaubert. Este cuadro fue pintado en Lyon en 1854. Se llama también Retrato de una española. Figura en la portada de Madame Bovary, ed. de Poche.)

I aquesta dama pálida no era altra que la Sra Judith Downing, pintada per un despitat Gustave Courbet que es va molestar d'alló més quan Merimée va riure d'ell quan va pintar "Les banyistes".

Davant de la ofensa (i tota vegada que la venjança és un plat que es menja fred), en Courbet va agafar un quadre que ja tenia pintat, li esborra la cara i li pinta la cara de Mm Xifré. El quadre "retrato de mujer española". Es un quadre misteriós: la dama surt lletja, cosa de no dir, però te un cert misteri... El quadre està al Museu de Filadelfia.

Flaubert coneix el quadre i en ell s'inspira per a la creació del personatge de l'Emma, o sigui Mme Bovary....

Un xic complicat, però sembla realitat. Veieu l'article de Xabier Theros

I ja teniu com, l'arenyenca consort de l'indiano Josep Xifré, inspirà la gran novela de Flaubert....

Apali: Si voleu, podeu escoltar la xerrada i en treieu conclusions....

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Presentació de BcnMediaLab

• sgordillo
• enllaç permanent
• Mitjans
• divendres, 22 d'octubre de 2010 | 23:31h

Presentació de BcnMediaLab.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

1.145 morts de la batalla de l'Ebre ja tenen nom

• jpinyol
• enllaç permanent
• divendres, 22 d'octubre de 2010 | 23:12h

Dels més de 20.000 morts que va haver-hi a la batalla de l'Ebre, 1.145 ja tenen nom i cognom i aquest diumenge al matí rebran el primer homenatge institucional del govern de la Generalitat a les víctimes de la batalla de l'Ebre. Està previst que hi assistisquen unes 2.000 persones, majoritàriament familiars dels desapareguts provinents de Catalunya i també de la resta de l'Estat. L'acte, organitzat pel Memorial Democràtic i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe), estarà presidit pel conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, i consistirà en una visita al Memorial de les Camposines, al municipi de la Fatarella, on s'ha instal·lat una gran placa on s'han inscrit els noms i cognoms de 1.145 desapareguts a la batalla de l'Ebre, en record també dels més de 20.000 soldats anònims que hi van morir. Després es farà un acte d'homenatge al poliesportiu de Gandesa, ateses les dimensions reduïdes del monument de les Camposines. Els 1.145 noms que consten en la placa que a partir de diumenge es podrà llegir a les Camposines van estar inscrits pels seus familiars al cens de desapareguts que el govern de la Generalitat va obrir el 2003. En aquest cens hi ha 3.756 noms inscrits, és a dir, que més d'un 30% són de desapareguts de la batalla de l'Ebre, el 98% dels quals eren soldats republicans.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Entrevista a Joan Laporta des de la "Comunidad"

• cucarella
• enllaç permanent
• De política opinió
• divendres, 22 d'octubre de 2010 | 22:20h

• Comentaris: 11
• Vull llegir la resta de l'article

continuem la restauració paisatgística i ambiental del riu

• jmcervello
• enllaç permanent
• divendres, 22 d'octubre de 2010 | 22:18h

Com veieu els qui aneu a passejar pel riu, aquest mes d'octubre han començat les obres de restauració del Camí del Sorral entre Sant Boi i El Prat. Les obres es financen mitjançant el Fons Estatal d'Ocupació i Sostenibilitat Local (FEOSL) i complementen els treballs en curs del projecte de recuperació ambiental del riu Llobregat conegut com a Tram 2-Fase 2 pagat amb diners del PUOSC de la Generalitat. El conjunt d'aquestes obres permetrà recuperar valors naturals de la vegetació i la fauna autòctones i afavorir l'ús públic de l'entorn fluvial, tant a peu com amb bicicleta. Tots aquests treballs han coincidit en el temps amb la instal.lació d’un nou tub per sota del camí ( i ja hem perdut el compte dels que hi ha) i amb els efectes de la revinguda d’aquest mes que va inundar tot l’espai inundable, res d’especial per altra part ja que aquesta és la dinàmica del riu i les actuacions en els seus marges ho han de tenir en compte. També haureu vist que ja no hi ha els horts il.legals que ocupaven un espai públic i que ara s’incorporaran a l’espai arranjat.

Les obres afecten els dos marges del riu. En el marge dret, s'actua en el tram d'1,4 km situat entre la carretera comarcal C-245 i el terme del Prat. Aquest tram es coneix com a Camí del Sorral. Les obres donaran continuïtat a la zona de parc i passeig creada ara fa dos anys.

Pel que fa a l'ús públic de la llera del riu, es connectaran els camins de mota amb baixadors i se n'anivellarà el pendent per facilitar el passeig a peu i amb bicicleta. També està prevista la creació d'una àrea d'estada amb bancs i taules.

Es plantaran arbres i arbustos característics dels espais fluvials, com salzes, pollancres i tamarius. S'eliminarà la canya americana, espècie invasora de la llera dels rius mediterranis, i es preservaran les illes del riu protegides com a espais de nidificació i descans de les aus.

Les obres també serviran per connectar la passera del riu amb els jardins de Darwin (al costat de l'estació del carrilet). En aquest entorn, concretament en el mur de l'avinguda de Maria Girona, es posaran figures de ferro de dotze aus representatives del riu Llobregat, que es podran veure il·luminades per la nit reforçant la idea de biodiversitat en aquest punt d’accés al riu.

En la seva globalitat, els diferents projectes permetran recuperar socialment i ambientalment el tram metropolità del riu. Al final del procés serà possible passejar a peu o amb bicicleta al llarg dels 30 km compresos entre el pont del Diable de Martorell i el mar. En el punt d’accés al riu des de la ciutat apareix un Km 0 d’una xarxa de camins de llarg i curt recorregut: l’Anell Verd, 20 km perimetrals a la ciutat passant pels ecosistemes fluvials, urbans, agrícoles i forestals, el Camí Ral, tram urbà i forestal fins l’Estret de Roques que forma part del tram de l’antic camí entre Sant Boi i Vilafranca del Penedès passant per les muntanyes de Garraf, els circuits de descoberta del parc agrari i la marina de Sant Boi i l’enllaç amb el camí de Sant Jaume, o camí romer a Montserrat, que surt de Barcelona fins a Compostel.la. Sant Boi es va fundar en un enclau geogràfic estratègic, la història de la nostra vila ha estat lligada durant segles al pas del riu i a la xarxa de camins que feien del Sant Boi antic un lloc de pas obligat, amb el treball que estem fent de recuperar aquests camins, recuperem una part de la nostra identitat, donem valor i posem a resguard els nostres entorns naturals, per al gaudi dels d’avui i dels qui vindran.

A la foto, el riu Llobregat l'any 1912 

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

JOAN RIGOL: EL TÍPIC SI, PERÒ NO

• ALBERT1969
• enllaç permanent
• divendres, 22 d'octubre de 2010 | 21:20h

L’expresident del Parlament (99-2003),  i exconseller de Treball i Cultura, acaba de publicar el seu últim llibre “Política, les meves conviccions”, en que reflexiona sobre diferents aspectes polítics, i en especial l’encaix de Catalunya amb Espanya. La conclusió es que tot hi afirmar que no hi ha recorregut amb la nostra relació actual amb l’estat espanyol, segueix insistint amb el nostre encaix, amb una unitat d’acció dels diputats catalans a Madrid. Es tot un exemple de l’esquizofrènia nacional que hem de patir.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

DESCONEIX-ME

• evasex
• enllaç permanent
• DIARI SECRET
• divendres, 22 d'octubre de 2010 | 20:56h

ABSTRACT by INES CORREIA MARQUES

No cal que et diga el meu nom.

Malgrat no comprendre l'inici del tot,

sense saber el perquè de les respostes,

sense conéixer les derrotes de la raó

que li porten a deixar-se véncer per quelcom inexplicable,

sense que t'hages esbaldit les llavis per a distingir-me

entre els cossos d'uns i d'altres,

malgrat no reconéixer en una gavina al viatger

que no desitja tornar de l'horitzó,

sense necessitar intuir  l'ahir dels astres:

no cal que conegues el lloc en què vaig obrir els ulls

abans de sentir-me un més entre els altres.

No necessites

els números,

els sil·logismes,

els indicis cartogràfics,

cap adjectiu,

cap teòria

ni tan sols el silenci.

Mira'm els ulls que et miren,

desconeix-me per trobar-me,

per saber qui no sóc,

qui mai no seré

per  descobrir-me al teu costat

en els matins que s'anomenen

com s'anomena el dia,

en els teus llavis,

en el que encara no ha succeït.

No necessites més brúixola que la teua ànima

per arribar a mi

i espedaçar les incògnites que guarde.

Sóc un secret senzill,

perdut entre les mans que t’acaronen.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

L'ACAI renova la junta directiva

• jrenyer
• enllaç permanent
• Israel vist des de Catalunya
• divendres, 22 d'octubre de 2010 | 20:54h

Avui mateix, l'Asssociació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI) ha celebrat la seva assemblea anual i ha renovat la junta després del primer any d'activitats.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Volcans a La Garrotxa.

• vicentmontesinos
• enllaç permanent
• racons
• divendres, 22 d'octubre de 2010 | 20:48h

La primera vegada que vaig anar a la zona volcànica de La Garrotxa va ser quan treballava a l'IES Can Jofresa de Terrassa. Era una excursió organitzada pel departament de ciències naturals de l'institut. Vàrem visitar el cràter del volcà de Santa Margarida, on vàrem dinar. Aquest volcà té una ermita dins, com podeu comprovar en la foto que vaig fer. Abans havíem visitat el museu dels volcans en Olot i el volcà Croscat, que és interessant de cara els alumnes, ja que poden vore al natural el dibuix que apareix a tots els llibres d'un volcà partit per la meitat, podent observar els estrats de les diferent erupcions i per on anava la ximeneia del volcà. Açò es degut a l'aprofitament durant molts anys del material del volcà per a la construcció. Ara és parc natural i està protegit. De camí a Olot paràrem a esmorzar al Castellfollit de la Roca per contemplar la colada basàltica on està ubicat el poble. D'aquest poble recomane les magdalenes gegants de Cal Tuset (pel meu gust les millors del mon, cada vegada que puc en compre).
He tornat altres vegades per aquesta zona, ja que a l'IES Sant Feliu de Guíxols, també fèiem una excursió semblant, canviant el volcà de Santa Margarida per la fageda d'en Jordà (no pots demanar el mateix esforç a un alumnes de 1r d'ESO que a una de l'àntic 3r de BUP), Aquesta és una fageda (bosc de faigs), que creix sobre una colada de lava del volcà Croscat i els xiquets poden fer un passejada en carro de cavalls pels camins que travessen la fageda.

• Arxius: Croscat
• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

AV7D · Estrenes: del 21 al 27 d'octubre de 2010

• vador
• enllaç permanent
• 2.2.1. [AV7D · Estrenes]
• divendres, 22 d'octubre de 2010 | 20:45h

Recull de ressenyes informatives i articles d'opinió (no críitiques) sobre algunes estrenes a part de la nostra cartellera cinematogràfica, publicats entre el 21 i el 27 d'octubre de 2010.

***

Herois (Herois / Forever Young / Héroes), de Pau Freixas:

Articles - Uns herois amb vocació popular (Media Films, Bernat Salvà, Avui+ElPunt - Sortim) | Àlex Brendemühl: «Tinc por de cremar-me» (Nando Salvà, El Periódico)

Més articles - Setmana 14-20 octubre 2010.

***

Pa negre (Pa negre / Black Bread / Pan negro), d'Agustí Villaronga -estrenada 15.10.2010-:

Articles - Villaronga: 'Cal saber-se adaptar perquè el món canvia' (Montserrat Serra, Vilaweb TV)

Més articles - Setmana 14-20 octubre 2010.

***

Nota Per a articles sobre altres estrenes, us recomano que aneu als webs dels respectius mitjans: [Avui+El Punt] ["El Periódico" de Catalunya] [Diari de Girona][Cine.cat] [Cartellera.cat]

***

FOTO © Alta Films Herois, de Pau Freixas

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article