

Aquest microestudi s’ha fet a partir d'una mostra de 85 alumnes de 2n d’ESO (de fet, tot els alumnes d’aquest curs: 3 aules) d’un institut de titularitat pública d’una ciutat catalana de més de 100.000 habitants. L’institut es troba situat al barri del centre de la població, on, segons dades municipals, i si considerem també que recull alumnes del primer eixample de la població, hi ha un 75,24% de la població nascuda als Països Catalans i un 11,94% de població de nacionalitat estrangera.
En aquest sentit, la nostra mostra ens indica que un 72,94% dels alumnes són nascuts als Països Catalans, mentre que un 22,35% de l’alumnat és de nacionalitat estrangera. Totes les dades confirmen, i aquesta mostra no n’és l’excepció, que la població d’origen estranger es troba sobredimensionada a l’ensenyament públic: segons dades oficials, només el 16,39% de l’alumnat de nacionalitat estrangera fa classes a l’ensenyament de titularitat privada -26.456 dels 161.413 alumnes estrangers-, encara que l’escola privada escolaritzi el 34,82% del total de l’alumnat -430.835 dels 1.237.374 alumnes que té el nostre sistema educatiu. Per tant, l’ensenyament públic té un 83,61% dels alumnes estrangers de Catalunya. Els alumnes estrangers representen el 16,73% de l’alumnat de l’escola pública i només el 6,14% de l’alumnat de l’escola de titularitat privada. En el conjunt del sistema educatiu els alumnes estrangers representen el 13,04% de l’alumnat. En definitiva, estem analitzant una mostra en què la població d’origen estranger és força més alta que la mitjana catalana (9 punts) i, fins i tot, més alta que la mitjana de l’escola pública (6 punts).


Comèdia hilarant i aguda, Senyor Schmidt es mira amb humor vitriòlic un món com el nostre. A la manera d’un mirall deformant, caricaturesc, amb les seves imatges ens reflecteix aspectes més aviat galdosos de la nostra societat. Hi reconeixem el vici d’arraconar els vincles entre les persones, enduts per la fal·lera de treballar o menar una vida pública superficial. Hi identifiquem la frivolitat amb què es gasten fortunes en consums inútils i es perd molt de temps en va, en un context en el qual afloren les excentricitats més diverses.
Certament, estem davant d’una corrosiva sàtira social; però, Senyor Schmidt és també una obra emotiva, molt emotiva. Centrada en el personatge del corredor d’assegurances que es jubila, enviuda i aviat perdrà la filla –perquè se li endú el gamarús de qui la noia s’ha enamorat–, la pel·lícula ens permet compartir el mal de soledat d’aquest home despullat de tot el que podia donar sentit a la seva existència. També reflecteix, doncs, un patiment que sacseja els sentiments dels espectadors sensibles, per com podem reconèixer-lo i per com remou el nostre antropològic temor a la vellesa solitària. Però Senyor Schmidt no és un drama, ni molt menys cap melodrama. No explota el patiment, sinó que explora la vida. Tanmateix, algunes associacions de crítics cinematogràfics han considerat que el treball de Jack Nicholson en aquest film ha estat la millor interpretació d’un paper dramàtic en tot el cinema nord-americà del 2002. Potser és que Alexander Payne, director i coguionista de la pel·lícula, se n’ha sortit esplèndidament: “La majoria de les bones comèdies –havia declarat prèviament– neixen del patiment i de les pròpies paradoxes”.
Jack Nicholson s’ha trobat amb un autèntic regal, amb un personatge fet a mida, que li permet desfermar el reguitzell de ganyotes i els posats de pillet que tan li agraden i que han caracteritzat anteriors i exitoses interpretacions seves, en títols com Millor...impossible (2001, As Good as It Gets) o Les bruixes d’Eastwick (1987, George Miller). Al Warren de Senyor Schmidt, li aporta la murrieria, la sàvia veterania i la tendresa –a vegades gairebé infantil–, en una actuació magistral que du a una mena de simbiosi total entre el personatge i l’actor. Segurament, només Jack Nicholson podia incorporar un paper tan sarcàsticament; només ell podia fer-nos còmic un home que voreja la tragèdia, fer-nos riure i emocionar.
Al repartiment, també hi trobem Kathy Bates, la madura i grassoneta protagonista de Misery (1991, Rob Reiner) i Tomàquets verds fregits (1992, Jon Avnet). Amb el seu rol de la futura consogra, dona deseixida i sorprenent, que contrasta de debò amb el diguem-ne classicisme del Warren Schmidt, de Nicholson, Kathy Bates aguanta –tota soleta– una aproximació mordaç a les modes presumptament alliberadores tan pròpies del post-hippisme. La trobada “íntima” dels dos consogres en una mena de piscina marca una de les fites humorístiques de Senyor Schmidt i pot convertir-se en una seqüència de referència antològica.

Director: Alexander Payne. Guió: Jim Taylor i Alexander Payne, basat en la novel·la About Schmidt, de Louis Begley. Any: 2002. Durada: 2h05.
Repartiment principal: Jack Nicholson (Warren Schmidt), Kathy Bates (Roberta Hertzel), Hope Davis (Jeannie), Dermot Mulroney (Randall Hertzel).
Sinopsi: Als 66 anys, Warren Schmidt es jubila. Per a ell, és el final d’una època. La mort sobtada de la seva dona al cap d’unes setmanes acaba de descentrar-lo. Destarotat, agafa la carretera cap a la llunyana Nebraska on la seva única filla està preparant el casament. Entre un futur gendre que no li cau gaire bé i una vida que es mira cada cop més amargament, Warren busca retrobar-se. El camí és llarg, ple de trobades imprevistes i de records. Per a obrir el cor, però, Warren només té una única persona: Ndugu, un nen de Tanzània que apadrina per 22 dòlars al mes i a qui envia cartes ben llargues, emotives i lúcides. Al cap del camí, potser hi ha una nova vida.
Vídeos: Tràiler VO | Fragment VE |Tràiler VF |Tràiler VI.
***
Webs oficials: New Line - About Schmidt (ang).
Més informació: Imdb (ang) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).Festivals: Canes 2002 · Competició.
Premis: Oscar 2002: 2 nominacions (Actor -Nicholson-, Actriu Secundària -Bates-) | Globus d'Or 2002: 5 nominacions (Pel·lícula Dramàtica, Direcció, Guió, Actor -Nicholson-, Actriu Secundària -Bates-), 2 premis (Actor -Nicholson-, Guió) | BAFTA 2002: 1 nominació (Actor -Nicholson-) | NBFRA 2002: 1 premi (Actriu Secundària -Bates-) | LAFCA 2002: 3 premis (Pel·lícula, Guió, Actor -Nicholson-) | WAFCA 2002: 2 premis (Actor -Nicholson-, Actriu Secundària -Bates-) | SAG 2002: 2 nominacions (Actor -Nicholson-, Actriu Secundària -Bates-) | WGA 2002: 1 nominació (Guió Adaptat)
Articles en aquest blog [Filmoteca Club 7]
FOTO © New Line Senyor Schmidt, d' Alexander Payne
Valencia y Alicante se vuelcan en la protesta contra el recorte educativo
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/01/21/album/1327176674_840673.html#1327176674_840673_1327177512
El rechazo al ajuste toma la calle
Manifestación
http://www.publico.es/espana/418098/clamor-en-el-pais-valencia-por-la-escuela-publica
http://www.riberaexpress.es/?p=34129
http://www.lasprovincias.es/v/20120122/valencia/miles-personas-protestan-contra-20120122.html
EDUCACIÓN | Multitudinaria manifestación en Valencia
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/01/21/valencia/1327165766.html
EDUCACIÓN | Ha desbordado todas las previsiones de la organización
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/01/21/valencia/1327174253.html

Des de Compromís per Llíria volem que la participació en els afers públics locals siga directa i continuada, per això, hem articulat l’ASSEMBLEA OBERTA DE COMPROMÍS per LLÍRIA, on votants, simpatitzants i veïns de la localitat podeu vindre i conèixer de primera ma els temes que es debatran al ple municipal.
En l'Assemblea podreu donar la vostra opinió i també es replegaran propostes d'actuacions, iniciatives i suggeriments d'activitats a realitzar en
Compromís vol ser un canal i un altaveu de la ciutadania en l’ajuntament,
SOM COM TU i VOLEM SER
Per una Democràcia Real, vine i participa!!

La Taxa sobre Transaccions Financeres avança, novament gràcies al PE