Llibres (LXXV)

• jrenyer
• enllaç permanent
• Llibres
• divendres, 22 de gener de 2010 | 23:02h

"El carlismo en su tiempo: geografías de la contrarevolución", diversos autors, Gobierno de Navarra, Iruña, 2008.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

DEMÀ FEIM MATANCES

• bielmamengual
• enllaç permanent
• divendres, 22 de gener de 2010 | 22:41h

I la casa ho respira. I estic cansat de preparar coses. I he llegit un llibre de poemes inèdit de l'amic X., un llibre d'aquests que t'ajuden a viure. Quin guster!

I estic cansat d'aquesta setmana dura i plena de replans de petites felicitats. I tenc una sonada. I fa fredor i humitat. I la plagueta esdevé un lloc atacat de ressons d'amistat.
[Foto: dibuix de Marc Vicens de la plagueta Menjar blanc]

• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article

LA VAGA DE SEAT, DECIDIDA ESPONTÀNIAMENT PELS TREBALLADORS. CONTRA ELS ACOMIADAMENTS.

• txemabofill
• enllaç permanent
• Lluites laborals i socials
• divendres, 22 de gener de 2010 | 21:23h

El que és interessant i que no han ressaltat els mitjans de comunicació (els que parlen de la vaga de la SEAT) és que la decisió d'anar a la vaga va sorgir dels propis treballadors i de manera espontània, de manera autònoma, sense passar pels representants sindicals.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

Maria de Manresà i Josep de Carrera son els meus pares. En recordança.

• jordicarrera
• enllaç permanent
• 00.-La comunió dels sants.
• divendres, 22 de gener de 2010 | 21:00h

El 22 de gener de 1991 va morir la meva mare. Encara em dol. El pare havi mort tretze mesos abans.

Aquesta es la fotografia del seu casament.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

El sostre d´Artur Mas

• xavierribert
• enllaç permanent
• FÃ’RUM
• divendres, 22 de gener de 2010 | 20:59h

Li va tocar el repte de substituir la figura del President Pujol després que CiU pactés amb el pitjor PP de la història... i va frenar la caiguda obtenint uns resultats molt bons.  L´exigència quasi "higiènica" de l´alternància i la necessitat d´ERC de reivindicar-se com a partit d´esquerres varen propiciar però el Tripartit. Finalment, després de dues legislatures, Convergència tindrà l´oportunitat de recuperar el govern gràcies al previsible big bang que farà l´Esquerra del Puigcercós i la impossibilitat numèrica de reeditar-lo. És però l´Artur Mas el líder que Convergència necessita? Durant tota la seva carrera l´ha acompanyat una imatge de guaperes txuleta que li ha fet mal. Amb l´edat físicament la superada, però per desgràcia l´ha conservada en les actituds. El tàndem amb l´Oriol Pujol, lluny d´ajudar-lo, l´ha perjudicat, remarcant-li una certa arrogància. Mala companya de viatge. I és que les actituds prepotents només convencen als convençuts, barren el pas d´àmplies majories i compliquen els pactes amb els adversaris polítics.

• Arxius: Artur Mas
• Comentaris: 6
• Vull llegir la resta de l'article

Coalició per la Independència: "No es tracta d'estar «dins de» sinó «al costat de»" __ BIC 1709

• smolins9
• enllaç permanent
• divendres, 22 de gener de 2010 | 20:49h

A darrera hora d'avui el Manifest SUMA INDEPENDÈNCIA
ja compta amb   2408 signatures d'adhesió  i amb 2969 feisboquistes admiradors. 

 TOTAL SUPORTS: 5377.

El Facebook està bé i ajuda però cal també fer l'esforç i signar. Si encara no ho has fet vés a http://sumaindependencia.cat/ i signa !

-----------------------------------

Sumar per la independència

Els pobles ocupats sempre han patit l'estigma de la divisió. Sembla una condició prèvia per alliberar-se. No és estrany doncs que els prohoms més conscients del nostre poble ens advertissin sobre aquest perill i de la unitat en facin bandera. Un d'ells, l'escriptor Agustí Calvet (que va passar a la història amb el pseudònim deGaziel), en un dels moments més difícils de la nostra història com era el començament del franquisme, escrivia: «A hores d'ara, ho sacrificaria tot, absolutament tot, a la unió dels catalans. No és que aquesta sigui una tasca indispensable: és l'única.»

Afortunadament no vivim pas en els temps tenebrosos del dictador, però som en una època on cada dia som més els que veiem que el nostre futur serà ben negre si no assolim la independència. És, doncs, un dels instants més cabdals de la nostra història, tot i que som conscients que arribar a l'objectiu no serà fàcil, i per aquest motiu es va imposant entre nosaltres l'esperit d'aquella unió que defensava Gaziel.

Aquest és l'ànim que ha impulsat el manifest Suma Independència que es va presentar el 17 de desembre a Barcelona i del qual sóc uns dels més de 1.900 signants el dia d'avui. Algunes veus ho han volgut presentar com la competència a d'altres opcions independentistes més o menys consolidades a ulls de l'opinió pública. És més, hi ha qui ho veu com una maniobra fosca per dividir el vot independentista quan, de fet, aquest vot està ja repartit de fa anys entre diverses forces amb representació parlamentària. Mireu si no els independentistes que hi ha entre els votants de CiU, ERC o Iniciativa. Fins i tot, els podem veure entre les files del PSC, on alguns dels seus militants han col·laborat de forma entusiasta en l'organització de les consultes del passat 13-D. I no podem oblidar la gran bossa de vots independentistes que es queda a l'abstenció a cada convocatòria. Voleu una divisió més gran del vot independentista que l'actual?

Aglutinar aquest vot per fer-lo efectiu amb vista a la nostra independència no és fàcil. Entre d'altres coses perquè el poble sap perfectament que, en unes eleccions autonòmiques, únicament podem escollir aquells que han d'administrar les engrunes que ens deixa el poder espanyol. Capgirar aquesta situació i transformar les properes votacions al Parlament en un plebiscit per la independència de Catalunya passa per articular un front del «sí» el més ampli i transversal possible. És a dir, una coalició electoral on l'únic comú denominador entre tots els seus integrants sigui l'objectiu de la proclamació d'un Estat català. La procedència i perfil polític dels seus integrants ha de ser variada i representar totes les sensibilitats del país. No es tracta d'estar «dins de» sinó «al costat de». Perquè una coalició és una aliança temporal de persones o partits amb un fi comú, i res millor que això per representar l'anhel d'unitat que reclamen avui la gran majoria de patriotes del país. Sabem que en aquesta unió ni tots som iguals, ni volem ser-ho. A qui agrada la uniformitat? Amb tot, n'hi haurà de més grans i de més petits. I és aquí on rau la clau de l'èxit, a saber coordinar les potencialitats. Una coalició escenifica un autèntic esperit d'equip i les seves cares més destacades poden identificar-se amb els diferents matisos que té avui el moviment independentista. No podem ser tan ingenus de creure que tots els que aposten per trencar amb Espanya estaran disposats a aglutinar-se amb un sol d'aquests matisos i assolir la majoria absoluta.

Per arribar a fer cristal·litzar aquesta iniciativa caldrà veure-hi més enllà de les pròpies files i ser capaç de construir aliances i teixir complicitats. No podem menystenir-nos entre nosaltres perquè tota força independentista, per petita que sigui, és necessària en aquesta batalla titànica. Valorar les fortaleses i possibilitats de l'un o l'altre va molt més enllà d'un simple nombre de militants. En aquestes hores determinants de la nostra història no hi ha lloc per a les petiteses i les enveges de pati de col·legi.

Catalunya ens exigeix deixar de banda els interessos personals i tenir una visió que vagi més enllà de la dels nostres propis convençuts. Els signants de Suma Independència estem disposats a fer aquest gest. Qui ens acompanya a sumar per la llibertat?

Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció i impulsor del partit Força Catalunya

-------------

A la fotografia: Els promotors visibles de Suma Independència:
Mossèn Dalmau, Santiago Espot, Enric Canela i Enric Fontanals.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Anuncis que em posen nerviós (14: el de Colhogar)

• jordicc
• enllaç permanent
• Personal
• divendres, 22 de gener de 2010 | 20:45h

L'escena.

Un individu gros, mal afaitat i en samarreta imperi intenta cagar mentre sent les classes de piano de la veïna, que no suporta (les classes vull dir, i a la veïna potser tampoc). Per tal de fer-se passar el mal humor, es fabrica un tutú amb tires de paper de vàter i es posa a fer la ballarina en la intimitat del seu bany. És el seu "moment Colhogar".

El missatge.

M'imagino que volen dir que un producte tant prosaic com el paper higiènic serveix també per posar distensió i alegria a la vida de la gent.

Per què em posa nerviós?

Divertit? El trobo absolutament patètic. Qui no es posa nerviós veient aquest tio fent la Pavlova?

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Andreu Carranza:"mon pare és aquí present en tots valtres!"

• jordimartif69
• enllaç permanent
• Què passa?
• divendres, 22 de gener de 2010 | 20:45h

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Els valencians els darrers (també en açò) a superar la crisi

• vicentgalduf
• enllaç permanent
• País
• divendres, 22 de gener de 2010 | 20:44h

Camps: "La Comunidad Valenciana será la primera en salir de la crisis"

Serveis d'Estudis del BBVA: "La Comunitat Valenciana serà l'última en eixir de la crisi".

Aleshores, a qui fem cas? A qui està interessat a traslladar-nos una realitat i un futur que s'acomode als interessos polítics d'un partit que té, com el PSOE, la convicció de que la política és l'art d'intentar perpetuar-se en el poder? O a un banc que té el punt de mira posat en que mai guanya prou diners per molts que en guanye i que és el primer interessat a que les coses tornen a ser com eren com abans millor?

És evident que al banc. Ja li agradaria al BBVA que la crisi durara poc i passar ràpida, però ens diu que ni és ni al País Valencià serà així sense fer una sèrie d'ajusts econòmics que ens facen recuperar l'ocupació després d'haver arribat a tindre el 22% d'aturats a hores d'ara.

+ Els valencians anem a més (ruïna)

+ Experts del BBVA vaticinen que la Comunitat valenciana serà l'última a eixir de la crisi

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Comença el judici per l'afer dels Mossos d'Olot (...i comença bé!)

• titot
• enllaç permanent
• Diari de combat
• divendres, 22 de gener de 2010 | 20:24h

A quarts d'una érem als passadissos dels jutjats de Girona. L'advocat ens deia que havia aconseguit reduir molt la petició fiscal i que si assumíem fets els tipificarien en dos graus menors a la demanda inicial i ens en sortiríem prou ben parats. Jo, com que era el que tenia l'acusació menor he deixat decidir els altres dos i hem quedat que d'acord. El judici se suspendria per conformitat de les parts.
Però...

• Comentaris: 15
• Vull llegir la resta de l'article