Cercador per data

Cercador per data

« Gener 2006 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031          

Llibre fútil, llibre necessari

L'editorial Tusquets acaba de publicar un llibre de James Watson, "Genes, girls and Gamow" amb un títol lleugerament retocat: Genes, chicas y laboratorios. Com ja vaig comentar ací, aquesta segona part de "The double helix" és un munt de pocasoltades. Si n'hi ha alguna cosa brillant a la narració és el que s'explica sobre l'excèntric de Gamow que, inexplicablement per a mi (però supose que no per a l'editor), ha desaparegut del títol en la versió castellana. Per a conèixer l'època daurada de la biologia molecular explicada per alguns dels seus protagonistes res com "What a mad pursuit" de Francis Crick (Qué loco propósito, també he editat per Tusquets i que aniria bé rellançar, doncs es va editar al 1989) o "My life in science" (Viure per a la ciència, Bromera/Universitat de València, 2004; de propera aparició també en castellà). Aquests són llibres molt superiors al de Watson. De la futilitat de "Genes, chicas y laboratorios" a l'impressionant obra d'Antonio Damasio En busca de Spinoza: Neurobiología de la emoción y los sentimientos (Crítica, 2005). Damasio és un d'aquells neurocientífics que s'endinsa en els plecs cerebrals per il·luminar les territoris que s'activen durant les activitats mentals més diverses. Els experiments de la Tania Singer són una lluminosa il·lustració d'aquest text extraordinari. És farcit d'idees suggeridores sobre la vida com a fenomen físic, la ment, l'evolució i, com no, la gegantina sagacitat d'un filòsof que fa més de tres segles ens deixà unes provocatives i optimistes intuicions: «Analitzaré les accions i apetits dels homes com si fos un assumpte de línies, plans i sòlids». L'únic en comú de "Genes, chicas..." i "En busca de Spinoza..." és el traductor. M'admira la capacitat de treball de Joandomènec Ros que, com d'habitud, ha fet un treball impecable. No sé com s'ho fa.

Sala-Valldaura

Vaig conèìxer fa temps un poeta que ja ningú no recorda. Ratllava la setantena i li dèiem "Cervantes" de malnom, potser perquè sempre pregonava que abans de trencar amb les formes clàssiques era del tot precís saber contra què dirigies els teus esforços. Joves, massa joves, vam posar cara de circumstàncies. Un temps després, però, alguns dels qui havien rebut aquella amable reprimenda vam experimentar una notable millora als nostres versos, potser perquè havíem entès que la poesia, ai-làs!, no era tan lliure com la nostra passió per la paraula hagués volgut.

L'episodi amb aquell escriptor venerable, de qui sobretot em dol no recordar el nom, m'ha vingut a la memòria aquesta tarda. Potser perquè llegia i rellegia els versos dels dos nous llibres de Josep Maria Sala-Valldaura, El cigne cec (Perifèric Edicions) i Vidre fumat (Proa)...

Quina decepció!! Qui et penses que ets, Artur?

Tornem amb la política, que ha fet tant de mal, del peix al cove. Quina forma més estúpida de perdre una negociació unitària i amb força amb un document pactat pel 90 % dels representants dels catalans, per primera vegada en l'història democràtica contemporània de Catalunya. La primera!!! I CIU l'ha tornat a cagar i s'ha tornat a vendre per la menjadora, qui deia allò de les tites, tites. Sóc relativament jove, i m'havia fet il·lusions. Doncs si, tenia la l'il·lusió que els partits catalans defenguéssin la proposta d'Estatut elevorada pel Parlament Català, que van votar ells, encara que fos amb fissures, normals i democràtiques. Però CIU, amb ànsies de fotografia (l'únic al que pot aspirar Artur Mas, quina talla política), ho ha fet saltar pels aires, evidentment sota el control, supervisió i connivència del PSOE (quina vergonya, els hi han deixat fer i encara hi així aquests convergents treuen pit). Amb aquesta vergonyant estratègia han aconseguir que ara no es negociï sobre el digne document votat al Parlament Català (quina lliçó de caudillisme) i si sobre una proposta rebaixadíssima. Quina visió de país!!!!, Si senyor. Quina vergonya de país!!! Però, qui et penses que ets Artur Mas per tancar un acord amb el president espanyol en nom dels catalans? Qui et penses que ets per negar el President de Catalunya, que diu que en l'estatut ha de posar que sóm una nació (a l'articulat, tal com ha expressat darrerament) i tornar-nos a l'Estatut de Sau? Només sóm una nacionalitat, Artur? I el concert econòmic, Artur? Perquè t'has volgut erigir garant dels catalans? No cal, de debò. No ens rebaixis el somni, no ens ho mereixem. O sigui que ara hem de negociar cada any la questio dels cales, NO HO HAVIEM DE SOLUCIONAR PER SEMPRE? Com pot ser Artur, i la teva menjadora de partit (com es troben a faltar els cotxes oficials, oi?), que passis per sobre dels partits que van signar la proposta d'Estatut? Qui et penses que ets? O sigui, que tot estava pactat, oi? "No et preocupis Zapatero que ara demanem molt, però després ja ens baixarem nosaltres solets els pantalons, però ens deixareu manar una mica, no?. Ah, se m'oblidava tens algun ministeri pel Duran, a veure si em deixa en pau d'una vegada" Ja estem com sempre, com pot ser que l'únic partit que defensi que a l'articulat ha d'aparèixer la paraula nació, sigui ERC. Ni ICV, ni CIU, ni PSC. Quina vergonya de polítics, però si vau ser vosaltres que ho vau pactar i signar, quina poca paraula!!!! Polítics no ens abaratiu el somni!

Entra al Fòrum i participa!

La CUP del Masnou hem fet un fòrum per què la ciutadania pugui parlar i opinar sobre temes del nostre poble i de la societat en general.

Web del Fòrum

La CUP no es fa responsable dels comentaris que pot posar la gent.
Demanem participació i respecte.
Gràcies i a participar!

La publicitat al nou AVUI



Entre les novetats del nou diari AVUI, una de les més significatives és la publicitat.

Només a tall d'exemple, l'AVUI d'avui diumenge 22 de gener de 2006:

  • Sis pàgines senceres de publicitat -i, a la dreta, que és la cara!- a tot color.
  • La renovada secció de classificats, en l'apartat d'immobiliària, ofereix nou pàgines dedicades a la compra-venda i lloguer d'immobles, quan abans només aportava mitja pàgina -si no recordo malament-.

Segurament això són indicis que la cosa comença a funcionar, empresarialment parlant.

Salut i llibertat!

Marcús

Més sobre el nou AVUI:

Canvis ideològics (o només estratègics) en el BNV

Reconec que no gose interpretar de primeres els motius que han portat al Bloc ha aprovar objectius tan sorprenents (sorprenents atesa la línia ideològica que fins ara havien mantingut) com ara l'afirmació republicana o la recuperació de la possibilitat dels Països Catalans.

-L'assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant l'aprovació d'una Constitució valenciana sobirana que contemple la possibilitat d'una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història.
-La defensa de la República com a forma de govern així com la defensa dels valors republicans.

Puc interpretar dues opcions (i puc equivocar-me en totes dues, és clar).

a) Que el Bloc tem ERPV més del que avui ERPV representa i representarà electoralment, i tracta de recuperar alguns vots i més fugues assumint, si més no en termes teòrics, postulats principals d'ERPV.

b) Que estiga recuperant un discurs fins ara bandejat a fi de "lubricar" una futura aliança electoral amb ERPV. "Lubricar" sobretot a la militància d'ERPV, ja que bona part de la qual, sobretot la "fundacional", no entendria tan ràpida confluència amb el Bloc si tenim en compte quins foren els motius que van propiciar el naixement del Front pel País Valencià primer i, posteriorment,la constitució d'ERPV.

Amb tot, encara hi ha qüestions importants que allunyen el Bloc d'ERPV (o viceversa), com és ara la qüestió lingüística. Almenys de moment ERPV s'oposa a l'AVL, mentre que el Bloc no solament li dóna tot el seu suport, de més a més segueix fil per randa les seues directrius lingüístiques. Seria difícil posar-se d'acord en una qüestió tan fonamental com la política lingüística si, per ara, hi ha una divergència tan profunda en aspectes tan cabdals com el nom o l'autoritat lingüística. Quin dels dos faria el "sacrifici" -amb el suport de les seues bases- de desdir-se de les seues actuals posicions lingüístiques?

No m'atreviré a dir que aquesta reorientació dels "objectius" del Bloc té a veure amb el fracàs de l'acostament a la gairebé extingida UV i la possible erosió que ha patit en l'intent d'acostar-s'hi d'ençà del darrer congrès d'UPV, l'any 1996. Amb tot, podríem considerar positiu aquest nou viratge, ara cap a posicions que s'havien no només abandonat, ans també rebutjat taxativament, com és la possibilitat dels Països Catalans. Fins ara, per al BNV la llengua i la cultura no eren prou fonament per construir un projecte polític conjunt. Fet i fet, havia perdurat com una norma de llei el controvertit anatema de Joan Francesc Mira sobre les "utopies prescindibles".

En qualsevol cas, ja som en època de moviments electorals i l'olla política valenciana bullirà a partir d'ara que res és. D'ací al 2007 aniran mostrant-se més cartes sobre la taula i veurem en què queda tot plegat, a quines celebracions polítiques ens convidaran: si per parelles de fet, matrimonis, ménages a trois o, fins i tot, algun soterrar.

Mas ha mort la balena

No, no em refereixo al desgraciat cetaci del Tàmesi, és clar. La reunió Zapatero-Mas d'ahir m'ha recordat, en canvi, aquell acudit de dos amics que entren en un restaurant del port on s'anuncien "bistecs de balena". Malauradament, el cuiner els diu que, per dos bistecs, no mata la balena.

Mas podia decidir què feia amb la balena de l'Estatut: Esquerra, malgrat la histèria socialista, va votar un reglament del Parlament que permetia retirar un mal Estatut només amb majoria absoluta, cosa que donava tot el marge negociador als convergents. I, no obstant, en Mas ha decidit matar la balena per dos esquifits bistecs. Encara no se saben tots els detalls de l'acord, però sí que se sap que tots els cavalls de batalla que van permetre la foto Mas-Maragall del 30-S, tots aquells temes irrenunciables que ens van vendre des de CiU, han desaparegut del text de l'acord de la sociovergència.

On és el concert econòmic que els convergents brandien amb el fervor del convers, tot acusant els republicans de cedir davant dels socialistes? De debò que no m'ho creia: en Mas ha acceptat la proposta Solbes quasi literalment!

On és el terme nació a l'articulat? És que ni tan sols al preàmbul es diu que "Catalunya és una nació", sinó que segons l'acord Zapatero-Mas, hi figurarà només aquesta fantasmada de què "El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania catalana, ha definit de manera àmpliament majoritària Catalunya com una nació", i a l'articulat hi figurarà "nacionalitat", com a l'any 79! Algú s'imagina aquest redactat a la constitució espanyola?

Per si fos poc, en Duran deia per la ràdio que aquest Estatut hauria de ser vàlid per tota una generació: és a dir, pels propers 20 o 30 anys.

A què es referia per un "mal Estatut" en Jordi Pujol, quan deia que seria millor retirar el text abans que tenir un "mal Estatut"? Si volia dir pitjor que el que tenim ara, que ho deixi córrer.

Però el que més m'inquieta de tot plegat, és saber a canvi de què Mas ha fet totes aquestes concessions a Madrid. Que en Zapatero era un mentider, ja ho teníem força clar. Que en Mas enganyi deliberadament tots els catalans, inclosos els que el varen votar, suposo que deu ser a canvi d'alguna cosa substanciosa per ell. Perquè està clar que, als catalans, no ens beneficiarà gaire...

"Mas" de lo mismo

Ara ve el darrer episodi de l'Estatut: quan els polítics es pensen que els ciutadans som imbècils (ens tracten com a tals) i ens poden enganyar (pensen que ha colat).

Per això calia tant merder? El finançament es revisa cada 5 anys. El que hi ha d'obligatorietat del català ara no s'aplica, ja em direu si això d'ara serà quelcom millor. I "nació" que sigui al preàmbul és indiferent. Ja tenim un munt d'institucions amb l'adjectiu "nacional", que té la mateixa utilitat que tindrà el preàmbul.

Som un país amb poca tradició democràtica. La tradició que s'aconsegueix amb els canvis de govern, canvis de partits, canvis de líders polítics. Com també s'ha demostrat a institucions com l'IEC i Òmnium Cultural. Els 23 anys de pujolisme van fer molt de mal, a l'evitar cremar les etapes necessàries. Tradició que s'aconsegueix amb debats entre la ciutadania de coses importants i polèmiques. Amb l'arribada al poder de diverses forces polítiques en què els ciutadans es vegin representats al govern per qui han votat.

Tenim mig país subvencionat, i l'altra meitat que ho vol ser també. El quart poder, els periodistes, també estan subvencionats, són dependents del món polític (dediquen la informació a la política i al futbol), i han fet una perfecte simbiòsi endogàmica amb el món polític. Tampoc tenim, en general, els mitjans que cal per a una millor tradició democràtica.

Tampoc hi ha una veritable separació de poders. El poder judicial és designat pel poder polític, i ha demostrat abastament (en termes estadístics diríem R2 proper a 1) que respon als interessos dels partits. Situacions entre el poder polític i el poder judicial com les que hi ha als EUA són inimaginables al Regne d'Espanya i a Catalunya.

En aquest país s'han de cremar moltes etapes. Això de l'estatut és una de necessària, però el que m'emprenya és que ara em vulguin enganyar. Tenim una classe política mediocre en termes generals. Els polítics de primera fila haurien de dimitir tots: Mas, Maragall, Carod, Saura i Piqué. Els del segon nivell també. Han demostrat estar aferrats al poder i graus d'incompetència o irresponsabilitat no acceptables.

Ara, passada la de l'estatut, tenim dues etapes importants per cremar. La primera, el sistema electoral, que provoca que la política estigui lligada a interessos dels partits, i no als interessos de la ciutadania, i que ens ha proporcionat aquesta classe política que no ens mereixem. Vull saber a quina persona voto, vull poder seguir què fa en l'administració del comú, i vull poder anar a la seva oficina a dir-li el que penso. Vull que el polític tingui la sensació que l'he votat directament i que s'esta jugant el sou si no em fa cas. No el vull amagat sota un partit que l'ha designat per tripijocs interns, i que no hagi de respondre a ningú en concret perquè és impossible saber qui l'ha votat. Vull que estigui dos mandats al poder, i que després torni a la societat a guanyar-se les garrofes com la resta de ciutadans.

L'altra etapa a cremar és l'organització territorial. Ja veurem què fan.

Proposo que l'endemà de l'aprovació d'aquest nou estatut es proposi un de nou. De fet, s'haurà de modificar quan s'aprovi la reforma de la Constitució espanyola i quan s'aprovin nous tractats a la Unió Europea. Si durés 5 anys, gràcies. Recordo com una persona em va dir que quan marxés en Pujol la gent l'oblidaria ràpid. Pujol l'Oblidable li deia. Crec que l'ha encertada. Espero que amb el nou estatut passi el mateix.

De moment, a ERC li han clavat una punyalada a dues mans: les de CiU i les del PSOE (amb el PSC a darrera). CiU i el PSC han demostrat que són incapaços de dur una negociació en representació del país, i han posat per davant els seus interessos o la jerarquia de partit. És el que tenim, la cosa no dóna per a més.

Amb alguns amics de tant en tant diem, mig en broma mig seriosament, que ens hem d'exiliar. No sé si aquesta opinió està gaire estesa, però existeix.

Criatures

Sobre textos de Paco Mir, Sergi Belbel, David Plana, Josep Pere Peyró i d'altres, l'any 1998, la companyia T de teatre va estrenar al Poliorama "Criatures". Cada un dels diferents textos posa el dit a l'ull de l'espectador sobre aquells fets quotidians dels que habitualment parlem o ens parlen en relació als fills i a la mares que els van parir. Son precisament les mares les protagonistes, i a traves d'uns extensos monòlegs, entre broma i veres, van desgranant els tics i tòpics establerts socialment al voltant de la relació pare-mare-fill/a. Els autèntics protagonistes, les criatures, hi són sempre presents sigui presencialment, sigui en el diàleg dels seus progenitors.

Un entorn privilegiat

Dissabte al matí ben d'hora, a les 8 del matí, vaig decidir pujar a Sant Sadurí. Vaig pujar amb l'Àlex, l'ànima de la ràdio i amb el que des de fa un temps a còpia de trucar-nos ens comença a unir una bona amistat. Va costar pujar a Sant Sadurní, ho vam fer pel camí més dret, pel Salt de la Guineu. Un camí tot dret que supera en poc recorregut un desnivell de 900 metres. Només hi ha una treva el pla del panarra que en diuen. Però un cop a dalt la vista és fantàstica. Tot el vallès als teus peus. A dalt a més hi ha una magnífica ermita romànica i sempre acabes fent un esmorçar ben merescut amb una vista immillorable. Va ser una bona forma de començar el cap de setmana.

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Joaquim Torrent

Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

"Castilla en armas"?

Carme Vilaró Rovira

a cop calent

Carme Vilaró Rovira

gràcies Pep Guardiola

Raül Romeva

Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva

La Taxa sobre Transaccions Financeres avança, novament gràcies al PE

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.