Aquest matí enjornet (i això que m'he adormit) m'ha arribat un correu electrònic que deia 'Regal'. Me l'enviava Paco Muñoz, que de tant en tant es passeja per ací. He de suposar que havia llegit la nota anterior sobre Labordeta i per això m'ho ha enviat. És un regal a compartir, i ací el teniu:



LONELINESS by PURA MARIA GARCIA
Tot va quedar
inclinat sobre la humida distància.
Els nostres cossos van cedir
al desig
i van quedar dormits
sobre les mans de la nit.
La paraula va descendir
a buscar-nos els llavis,
ens va trobar
la carn enardida.
A l'oceà de gotes que ja érem
se'l van unir les meduses del record,
els corals vençuts que l'ahir tornava.
Tot va quedar
com queda l'alé després del bes:
nenúfar embriagat de la saliva nova,
brollant de les llengües que assentien.
Era el desig un vaixell,
una brúixola,
la cançó despietada de la carn,
l’ illot més pròxim a la costa amagada.
Et mirava les mans
per a veure què bategava en la teua intenció,
per on arribarien els besos
de la teua boca de mar,
des del teu interior senzill.
Tot va quedar
com quedà l'arena viva,
descansats, un cos junt amb l'un altre,
tot i cridant,
ja sense veu,
la seua victòria encesa.

Dimecres, 22 de setembre de 2010, al Festival de Cinema de Sant Sebastià:
Secció Oficial · Competició
Pa negre (Pa negre / Black Bread / Pan negro), d'Agustí VILLARONGA
Genpin (Genpin), de Naomi KAWASE
***
Zabaltegi · Perles
Sortir per la botiga de regals (Exit Through The Gift Shop), de BANSKY [Informació de la Berlinale 2010 · Fora de Competició]
***
Zabaltegi · Nous Directors
Gesher (Gesher), de Vahid VAKILIFAR
La vida útil (La vida útil), de Federico VEIROJ
***
Horitzons Llatins
Octubre (Octubre / October / Octobre), de Daniel VEGA i Diego VEGA
***
Made in Spain
Caracremada (Caracremada), de Lluís GALTER
Fake orgasm (Fake orgasm), de Jo SOL
***
Tota la programació de la jornada [Programa del dimecres 22 de setembre - Sant Sebastià 2010]
Nota Com es pot comprovar, cada dia hi ha projeccions anticipades a la premsa i a d'altres acreditats, però en aquests apunts del blog només reflecteixo els que es presenten oficialment, al públic, a la Secció Oficial, així com algun títol de la resta de seccions. Pel que fa a les cròniques publicades als nostres mitjans pels respectius enviats especials, les vaig recollint cada dia a l'apunt [Notícia de Sant Sebastià 2010], que el vaig actualitzant.
***
FOTO © Beta Cinema Pa negre, d'Agustí Villaronga
Hi ha una crisi al restaurant, i aixó no és forçosament dolent, els canvis son bons si són per millorar

Passen els trimestres i la nostra revista, Parlem de Sarrià, va fent camí. El número 73 ja és al carrer i a la xarxa. Cobreix els mesos d'abril, maig i juny d'enguany i està farcida d'informació municipal, d'entitats i les habituals seccions culturals, d'història, salut... Bona part del número està dedicat als Premis Sant Jordi i a la presentació del recull de narrativa Al peu de la lletra. Amb molta fotografia, no ens estarem de dir que ens ha quedat vistós. Gaudiu-ne!

M'ha arribat a través del FaceBook un article de Víctor Alexandre sobre el tancament de la barcelonina llibreria Ona, del qual vam parlar aquí la setmana passada, quan es va saber la notícia. Alexandre, amb aquell to seu contundent que tant irrita a molta gent, parla sense pèls a la llengua, com sol fer, i carrega especialment contra ERC, pel fet que la titularitat de Cultura la deté un conseller d'aquest partit, Joan Manuel Tresserras.
No és per ganes d'exculpar de la responsabilitat que pugui tenir, per omissió, el Govern en aquest afer, i particularment el departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, però, donant per suposat que no es tracta de pura desídia, penso que tot plegat no deu deixar de ser una mostra de la impotència de la política en general i de la catalana en particular, amb la seva doble dependència, davant el poder real que cada vegada més gent té clar que tenen els poders econòmics –una expressió tan difusa com exacta– sobre el poder o els poders polítics, siguin estatals o bé d'una comunitat autònoma com Catalunya, amb un Estatut convertit en caricatura de carta magna.
Dic això després de llegir un altre dels impecables articles sobre economia –majorment les relacions econòmiques entre la nostra petita autonomia, cada dia més petita, i la seva gran autonosuya– que escriu cada setmana al diari Francesc Sanuy ("Hipocresia i centres de decisió") i que solen deixar-te fet pols, però que haurien de fer forat, per molt que coguin, perquè tinguem clar tots d'una vegada amb qui ens juguem els quartos i per evitar en definitiva que arribi un dia en què ens trobem sense bous i sense esquelles.
Aquest és el comentari de Víctor Alexandre:
Salvem la llibreria Ona
Catalunya
parla molt d’ella mateixa, ho fa contínuament. Parla de la
catalanofòbia, de l’opressió i de l’espoli espanyols, que són certs,
però hi ha milers de coses, milers, que només depenen d’ella i que no
milloren a causa de la seva indolència. Algunes, malauradament, no sols
no milloren, sinó que moren sense que aquells polítics que es vanten de
dir el nom de Catalunya cada deu minuts i la paraula independència cada
cinc facin absolutament res per impedir-ho. Fins i tot quan es tracta de
noms històrics i emblemàtics del catalanisme més insubornable com la
llibreria Ona, a Barcelona, i la llibreria Les Voltes, a Girona. Totes
dues estan tocades de mort. La primera, tancarà les seves portes aquest
mateix setembre, i la segona, probablement, ho farà a final d’any.
El
que més crida l’atenció, però, és que defuncions tan importants com
aquestes es produeixin just quan al govern de Catalunya hi ha un partit
que es vanta de ser independentista i que té la conselleria de Cultura
sota la seva responsabilitat. Crida l’atenció, perquè és impedint la
mort de les llibreries esmentades que aquesta força política podria
donar versemblança a l’abrandat discurset de manual patriòtic que cada
Onze de Setembre llança als quatre vents dalt d’un camió, al mig del
carrer, davant dels seus parroquians. No ho farà, però. No ho farà,
perquè no es tracta de res important. Només desapareixeran dues
llibreries fundades en la primera meitat dels anys seixanta del segle
passat sense les quals no s’explica una part de la història de
Catalunya.
En algun moment d'avui, 22 de setembre de 2010, les entrades d' aquest blog han arribat a les 500.000 visites.
Moltes gràcies per l'atenció que hi pareu.
I em sembla que, en una ocasió així, escau que publiqui l'estadística (aneu en compte, que els enllaços dels apunts s'obren -excepcionalment, aquí- a la mateixa pàgina:
Estadístiques blog Club 7 Cinema

Fa uns anys, a Sant Feliu, en el festival de la Porta ferrada vaig poder escoltar al cantautor basc i ex-vicepresident del parlament basc per Euskoalkartasuna. Un concert xicotet de format, però gran en el seu contingut. El marc: l'hort del rector del monestir. L'anècdota: la raspallada del polítics locals d'ERC, a ell i a l'ex-conseller en cap Josep Bargalló. (Disculpes per l'anunci de gogear)

Estem treballant pel Cant a la Serena d'enguany. Ja tenim part de la programació més o menys confirmada i estem enllestint les qüestions d'infraestructura, megafonia i discutint quin sopar farem.
De moment tot el que tenim clar és la fotografia que servirà de base al cartell i que el preu del sopar serà de dotze euros.
I, és clar, que es farà al carrer de la Filharmònica d'Altea el 16 d'octubre.
Ja us anirem dient més coses.

La Taxa sobre Transaccions Financeres avança, novament gràcies al PE