Cercador per data

Cercador per data

« Agost 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031          

Tornar a Porto


Mai ens cansem de tornar a Porto.

Sempre és molt gratificant compartir uns dies, en aquesta magnífica ciutat banyada pel Duero.

Passar el temps en els seus mercats, en els seus cellers, escoltant fado, les seues nits,la música, alguna borratxera amb el vinho do porto.....





Cal anar a comprar un llibre a, Livraria Lello i Irmão, sempre que ho lliges o ho mires, recordaràs que lloc tan magnífic i tan màgic.

Norge


En el poble de la foto, del com no direm el nom perquè ho descobriu, ens trobem una biblioteca, era una prestatgeria, en un carrer.

Aquesta prestatgeria estava oberta i plena de llibres. Cada persona que passava podia agafar un llibre, llegir-ho i després retornar-ho. També es podia deixar llibres que ja havies llegit perquè altres persones els pogueren llegir.


La ruta dels Trolls, paisatges espectaculars.

La simpatia dels comerciants en el mercat de Bergen.

El millor lloc per a ser mare.


desconfiar d'entrada

Durant el vol de retorn a Barcelona em pesen com ploms tres targetes de viatge vigents que es malbaraten a la meva butxaca. Són vàlides per moltes hores encara, i no són barates: un bon obsequi per algun viatger que arribi avui a London, hem pensat, i pugui aprofitar-les. (segueix)

London


Una de les millors expressions, del fenomen anomenat globalització.

Però amaga molta història i la història és molt important conèixer-la.

El British Museum, el museu de l'espoli?

Ens conformem amb el teatre, la bona música en directe i els mercats, coses curioses.


Xerrant a Prada

Pujar a Prada de Conflent amb motiu de la Universitat Catalana d'Estiu és una de les fites inamovibles de cada agost.

Una estada a l'Empordà

L'Empordà sempre ha estat una cruïlla de camins per on han passat els més importants personatges de la nostra història. Els esdeveniments estudiats als llibres d'història se'ns fan presents en estar als mateixos llocs on passaren els fets. Les muntanyes i platges que veieren els nostres avantpassats que lluitaven per la llibertat o fugien de l’opressió estan allí encara perquè no oblidem.

Tots això ho vaig comprovar mentre visitàvem durant uns dies l'Alt Empordà. Des del poble de Darnius, hostatjats a Can Massot i amb la gentilesa de la mestressa de la casa, la Roser, i de la seua família, hem estat descobrint les rutes antigues i modernes de la nostra història.

Les ruïnes d'Empúries et presenten la Grècia clàssica i la de les seues colònies. Una bella escultura d'Asclepi/Esculapi presidint la ciutat i el museu em portava a rememorar la constel·lació de Serpentari o Ophiuchus, dedicada al déu de la medicina, fill d'Apol·lo i del qual ja en vaig parlar fa temps. Ara fa un centenar d'anys que va ser excavada de manera sistemàtica la ciutat grega i en unes cisternes d’aigua descobriren l’estàtua, orgull actual del jaciment. Però també ens sorprengué molt la ciutat romana d'Empúries quasi sense estudiar. Fundada a partir del campament militar de Marc Porci Cató que hi arribà amb l'exercit més gran enviat fins llavors a Hispània, de les 70 ínsules o "barris" de la vila només se n'han destapat 5. Hi ha feina per a desenes d'anys. Mosaics geomètrics de les cases o domus excavades es veien perfectament denotant el gust per la vida regalada dels colons romans lluny de l’Urbs i vivint ací per defensar la frontera. Mosaics pensats per a un interior es troben actualment exposats a l'aire lliure sense cap protecció visible. No es faran malbé? No ho entenc i agrairia que algun entés en arqueologia m'ho expliqués. Algú ens va dir que a l'hivern els cobrien. Encara sort!

Segueix...

El FCB guanya la Supercopa amb Ibrahimovic castigat a la banqueta

El Barça s'ha desfet per 4 a 0 d'un Sevilla més pendent de passar la primera eliminatòria de la Champions League contra el Braga que no pas de guanyar un trofeu menor. Pel Barça ha marcat Messi en 3 ocasions i el primer gol ha set en pròpia porta dels visitants. En el partit d'anada a Sevilla, dissabte passat, els sevillans van guanyar 3 a 1. Aquesta és la novena Supercopa del FCB, el vuitè títol de Guardiola i el primer del president Rosell.
Guardiola ha deixat avui Ibrahimovic a la banqueta en una maniobra més per tal de desfer-se del gran fitxatge de l'any passat, el més costós de tota la història blaugrana. Ibrahimovic ha set el devanter més en forma de la pre-temporada i autor del gol de la setmana passada a Sevilla. Guardiola, didàcticament, avui li ha ensenyat quin serà el seu lloc a l'equip si no se'n va: la banqueta. Com Chigrinsky, el recanvi d'Eto'o va ser un caprici -pel que sembla també fallit- de l'entrenador. El destí del suec és el Milan.

FCB: Valdés; Alves, Piqué, Abidal, Maxwel; Xavi (Adriano, 87'), Busquets, Keita; Pedro (Villa, 55'), Messi i Bojan (Iniesta, 55').

(Tornada de la Supercopa d'Espanya. Partit vist per TVE)

JOURNAL DE DÉSIR (X)

ESCRIVIM PERQUÈ AMB LA VIDA NO N'HI HA PROU

Torn depressa de caminar. Trepig les clapes de la lluna que crei i creix. Els grins m'engronsen cada passa. I per entremig un sebel·lí fa un solo molt de temps.
Cop en sec m'envesteix l'olor singular de les clovelles d'ametla. I veig tota una escenografia de la infantesa a cal padrí Biel de Santa Maria del Camí.
Allà, davall la volta gegantina del corral la màquina de pelar ametles deixava munts i munts, muntanyes de clovelles. Els meus cosins i jo hi pujàvem, les escalàvem, ens tiràvem per avall, ens impregnàvem d'aquella olor fresca, espessa, única. Amb el meu cosí gran, G., féiem excursions als porxos on hi havia els sacs amb els bessons pelats. Amb una pedra menjàvem ametles, trencàvem la closca i nyam!: d'amagat, en secret de tothom. I quan ja estàvem ben tips ens començàvem a tocar les braguetes fins que enravenàvem a les totes, ens baixàvem els calçons curts i per damunt els sacs ens la remenàvem un a l'altre. Ell me la descapollava, jo se la descapollava. Ell me la mamava, jo se la mamava.  I torna'm-hi torna-hi amb les mans a les pixes bones remenades s'ha dit, fins que ens corríem com dos eixelebrats que gemeguen i fan alens espessos tapats de suor. Perfumats amb Eau de Clovella d'Ametla & Verrim.

La unitat independentista (sis comentaris, i acabo)

L'apunt d'ahir ha tingut, a part de centenars de visitants, sis comentaris que contesto breument (és tard i he d'anar a sopar). Moltes gràcies a tots.

Enric. Efectivament, treballem amb horaris definits i amb agendes rígides, però la resposta de Carretero a la cita de Solidaritat no fou l'adequada. Què li costava dir "enlloc de trobar-nos a les 19, trobem-nos a les 21, que ja hauré acabat la consulta", per dir alguna cosa. Si realment vol parlar, ho ha de posar fàcil, no et sembla?

Manel. Les "tres persones conegudes" (com tu dius) no van trencar res: es van limitar a fer una crida a partits i votants i a convocar-los a una votació de baix a dalt, democràticament, per formar unes llistes electorals no imposades per cap aparell. Permet-me dir-te, d'altra banda, que jo a Reagrupament vaig viure de prop tot el contrari a un "reagrupament": la marxa-dimissió-expulsió d'alguns dels seus associats més valuosos. Encara és l'hora que se'ns expliquin les causes precises.

Carme. Veig que coincidim. Endavant, doncs.

Dídac. I si la unitat fos impossible perquè el moviment ja és a hores d'ara molt important? Com més gent, més difícil posar-se d'acord. En tot cas, la discussió en aquest moment és només d'unitat electoral.

Nanaco. La llei electoral és urgent, efectivament. És una de les coses que diferencien els partits "vells" dels "nous". Cal una regeneració de la política, a banda de la independència. Salutacions, Àngels.

Raimon. És la primera vegada que llegeixo que Reagrupament és d'esquerres. Tampoc el veig formant part d'un tercer tripartit. Si s'acaba formant, n'hi haurà per llogar-hi cadires.

MIRADA BLANCA

Quan el rellotge de la parròquia toca el primer quart de les onze del matí, l’escrivent de vacances recorda que avui ha d’anar al Caló des Maquets perquè sigui aquest puny d’aigua que li faci de rellotge, car només consent que sigui la mar que li marqui el temps. Segur que allí trobarà la mirada blanca que tant anhela per escriure sobre amors despietats i altres pessigades de monja. I tanmateix, és del sol, que hauria d’escriure; d’aquest sol que ho dóna tot quan és la terra de conreu la que bat sense gens de misericòrdia. O de les mosques, que a fora vila no són tan espantadisses com a Ciutat: ací s’envaneixen i frueixen de desafiar la paciència.

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Joaquim Torrent

Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

"Castilla en armas"?

Carme Vilaró Rovira

a cop calent

Carme Vilaró Rovira

gràcies Pep Guardiola

Raül Romeva

Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva

La Taxa sobre Transaccions Financeres avança, novament gràcies al PE

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.