En defensa de les Consultes i del "Sí" a la Independència. __ BIC 1791

• smolins9
• enllaç permanent
• dimecres, 21 d'abril de 2010 | 23:02h

Discurs pel "Sí a la Independència" a Castellbisbal

(Del 13S fins el 25A, les Consultes continuen !!!)

En primer lloc vull donar les gràcies a tota la gent de Castellbisbal que amb el seu compromís han fet possible aquest acte d’avui, i em sento especialment orgullós per tenir l’honor de poder dirigir-me a tots vostès en aquest moment històric per al nostre país.

El proper diumenge dia 13 de desembre del 2009 es realitzaran en més de 150 viles i ciutats catalanes consultes sobre la independència de Catalunya. Democràcia en el seu estat més pur. En tres mesos hem passat de la primera consulta d’Arenys de Munt a organitzar-ne més de 150, i cal que siguem plenament conscients d’aquest salt qualitatiu i de les implicacions polítiques que aquest onada comporta i comportarà.

Gràcies a la iniciativa, a la determinació, i a la valentia dels homes i dones de totes aquestes poblacions, podem assegurar que el diumenge dia 13 serà tot un èxit. Serà el principi de la nostra victòria. I en podem estar ben orgullosos.

El gest patriòtic de tots vostès en votar sí a la independència de Catalunya, representa la primera vegada en els darrers trenta anys de llibertat condicional vigilada, no pas d’autèntica democràcia, no ens deixem enganyar, en què per primer cop els catalans sortim de la trinxera identitària on sempre estem intentant defensar els nostres trets nacionals, sigui la llengua, sigui la nostra història o siguin les nostres tradicions, per a passar a l’atac i portar la iniciativa per tal d’assolir la nostra autèntica llibertat com a poble, que no és, ni n’existeix cap altra, que la nostra independència política. No es guanya cap batalla quedant-se permanentment a la trinxera. D’aquí la importància d’aquesta consulta. Podríem dir que per als catalans representa el Prats de Molló del segle XXI; les primàries de la nostra independència que poble a poble les anirem guanyant; la reconquesta de l’autèntic esperit de Catalunya que se’ns ha volgut robar amb guerres i amb dictadures. I ho hem de dir ben alt: amb guerres i dictadures, al llarg de més de 300 anys però que ni Espanya ni França no han aconseguit aniquilar.

Catalunya no té cap possibilitat de desenvolupar amb plenitud les seves capacitats artístiques, intel·lectuals, científiques o empresarials sense independència, sense treure’ns Espanya del damunt. Si ens centrem en l’àmbit econòmic per a fer-ne un petit apunt, actualment patim al Principat de Catalunya –em centro en el Principat ja que el País Valencià pateix espoliació i les Illes també-, patim una espoliació fiscal, allò que els nostres polítics gairebé sense donar-li importància en diuen dèficit fiscal, de 22.000 M€ l’any, quan el pressupost del que disposa la Generalitat aquest any 2009 és de gairebé 37.000 M€. És a dir, visualitzem-ho bé: Espanya es queda cada any una bossa plena d’impostos dels catalans equivalent al 60% del pressupost de la Generalitat. Això és cada any! Amb aquest pressupost és impossible administrar decentment i amb la qualitat adequada una població com la del Principat, que en aquests moments ja passem dels set milions llargs. En canvi, amb aquests 22.000 M€ dels impostos dels catalans que ara se’ns queda Espanya podríem millorar i molt la sanitat, les escoles...Pensin que una llar d’infants val una mica més d’1 M€ i ara se’ns en queden 60 M€ diaris. Un hospital comarcal de primer nivell, equipat de dalt a baix, amb els darrers serveis i equipaments, val entre 55 M€ i 60 M€; el que se’ns queden en un dia. Com deia, amb aquests diners podríem millorar la sanitat, les escoles, les universitats, fer infraestructures de futur o millorar les pensions dels nostres jubilats. Seríem uns dels països més rics d’Europa mentre que ara, després de pagar impostos a Espanya, ens situem a la cua de les autonomies espanyoles.

Perquè es facin una idea de l’esforç fiscal que estem fent els catalans del Principat per a mantenir aquest muntatge anomenat Espanya ho podem comparar amb Europa. Europa, tota la potència econòmica que és la Unió Europea amb més de 300 milions de ciutadans, dóna a Espanya, perquè Espanya diuen que són pobres, 8 M€ diaris (2.900 M€ a l’any). Recordin aquesta xifra. I el Principat de Catalunya, un petit raconet d’Europa, amb una mica més de set milions de ciutadans, dóna a Espanya –o els nostres polítcs ho permeten, també cal parlar clar- 60 M€ diaris (22.000 M€ l’any), amb el mateix argument és clar: perquè diuen que són pobres i que els catalans hem de ser solidaris. Aquesta situació no la corregeix ni arregla cap nou finançament. Espanya s’ha acostumat a viure dels diners dels catalans, i només la independència i per tant, comencem-ho a dir sense por i amb claredat, només l’existència d’un Estat català acabarà amb aquesta situació d’espoliació fiscal continuada que afecta de forma directa el benestar material dels catalans. I sense Estat propi tampoc salvarem la nostra llengua. I sense un Estat català tampoc recuperarem la nostra història ni s’ensenyarà a les escoles. No queda cap dubte que la millor política econòmica i la millor política social que podem fer és assolir en primer terme la nostra independència. I convé que ho fem ràpid.

El dia 13 de desembre no només aniran a votar tots vostès, sinó que a través de tots vostès hi anirà a votar l'autèntic esperit de Catalunya. El dia 13 tots vostès tindran l’honor de ser portadors de la flama de la memòria de tots aquells catalans que han anhelat i lluitat per la llibertat i existència de Catalunya. I tindran a les seves mans la responsabilitat de donar el pas, un pas ben ferm, per a oferir un futur digne i pròsper a les futures generacions de catalans. Quan vagin a dipositar la papereta de la nostra llibertat, els demano que s’aturin uns segons. Mirint-se-la. Tinguin presents i honorin, honorin, tots aquells patriotes catalans, homes i dones, que ens han precedit perquè és el seu exemple el que ens donarà la fortalesa i coratge necessaris per a assolir la victòria definitiva.

Si cada 11 de setembre els catalans commemorem el Dia de la Resistència, posem-li el nom que toca: el Dia de la Resistència, fem que aquest 13 de desembre d’enguany es converteixi en el principi de la nostra victòria. Per tots aquests motius, els demano que votin sí a la dignitat de Catalunya i dels catalans. Que votin sí a la nostra independència. I que ningú oblidi, ningú oblidi ni un sol moment, que els catalans som un poble vencedor. Si no fos així, avui dia, ja no seríem catalans.

Moltes gràcies.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Castellbisbal (Vallès Occidental), 27 de novembre del 2009

Per a escoltar el discurs (8 min) cliqueu aquí mateix
Discurs en format pdf

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Vot independentista inútil, un greu error. __ BIC 1790

• smolins9
• enllaç permanent
• dimecres, 21 d'abril de 2010 | 08:13h

"L’independentista que tantes vegades s’ha trobat sense bous ni esquelles"

-Un greu error dels independentistes catalans-

És un greu error donar suport a un projecte de país diferent o fins i tot contrari al teu projecte de país. S'equivoquen els catalans quan per un pretès vot útil molt sovint donen el seu vot al seu pitjor enemic o el que exercirà d’executor del projecte més contrari a una Catalunya Lliure.

Per entendre-ho més bé mirem-nos-ho des d'un altre angle.

Situem-nos en el cantó del partit polític que es pretén millor representant de la defensa de la nació. No és pas cap secret que parlo de Convergència Democràtica de Catalunya. Aquest partit neda entre la indefinició volguda i manifesta referent a les qüestions nacionals, diu que les entén, diu que les defensarà, però a l’hora de la veritat no ho fa.

Diuen o deixen entendre els representants de Convergència que els seu programa no pot ser independentista de forma declarada i contundent perquè en les seves files o en els seus possibles votants hi ha gent de totes les tendències i de tot tipus d'intensitat i radicalitat nacionals i molts també de caire més prudent i potser conservador i per tant ells, el partit, ha de donar resposta a aquest espectre de votants.

Fins aquí molt bé, no hi ha res a dir, Convergència Democràtica de Catalunya té dret i és de justícia que vulgui donar veu i defensar els interessos dels seus possibles votants. El problema greu esdevé quan el català independentista vota aquest partit perquè aleshores l’error no és responsabilitat de CDC sinó del votant independentista que podrà veure, si obre ben bé els ulls, com el partit a qui ha donat el vot mai farà cap pas necessari i decisiu per avançar en el camí de l’autèntica i veritable llibertat nacional. El resultat de tot aquest procés és una Catalunya cada vegada més subjugada a l’estat espanyol, un estat que li és permanentment hostil i deslleial, amb la consegüent pèrdua de nervi nacional, de dignitat, de recursos materials i fins i tot permanentment mancat d’infraestructures i de capacitat de maniobra. En definitiva, una Catalunya víctima d’una veritable situació colonial que l’està matant dia a dia.

El partit polític en qüestió amaga la seva supeditació a aquesta situació colonial lluint la seva pretesa traça en saber governar més bé i amb més seriositat que els que no han fet altra cosa que pur seguidisme de la manera de fer dels convergents, i hauria de saber el lector d’aquest escrit que segons antiga frase bíblica en veu del mateix Jesús de Natzaret, apareix un aforisme que per motius obvis podem endevinar que ja té més de 2000 anys, i que s'expressa com segueix «mai el deixeble és millor que el mestre»; així l’Esquerra Republicana pretesament independentista ha fet i està fent, nacionalment parlant, pur seguidisme de Convergència i Unió, més pervers encara quan el que segueixen és als convergents més la suma del Duran i Lleida i el seu clan espanyolista i encaixista particular.

Per complicar encara més la cosa l’il·lús propietari independentista del vot pretesament útil s’imagina que Convergència en el cas que li vinguin les coses de cara actuarà de manera conseqüentment independentista. Res més lluny de la realitat! Com tots vostès saben quan un polític guanya unes eleccions pel marge que sigui corre de pressa a manifestar la seva gran voluntat de que governarà no sols pels que l’han votat sinó també per tot el poble a qui ara representa -els que pensen com ell i els que pensen el contrari-; de tot això en diríem correció política -el políticament correcte-.

Per acabar aquest raonament sobre l’incaut que posa en mans de gent que a la pràctica esdevenen encaixistes espanyols, o altrament anomenats regionalistes, i cal anomenar-los així perquè, amb la seva obra política entre el dia a dia i el ara no toca acaben conformant Catalunya com una altra més i simple regió d’Espanya, us diré doncs que qui ha escrit un programa polític llimat de totes les arestes independentistes un cop assoleixi alguna qüota de poder de la mida que sigui el que no farà aleshores és atorgar-li a l’acció de govern la tallant contundència necessaria per alliberar aquest nostre poble, entre altres coses perquè argumentarà que els qui l’han votat i escollit ho han fet pel que havia escrit i al que s’havia compromés no pas per res més i menys per atreviments i aventures independentites d’incert resultat -segons ells, és clar!-.

A la fi de tot el procés del vot útil, en que l’independentista incaut cedeix als qui volen fer i fan un país ben diferent del que ell vol i del que a tots ens caldria, el que passa és que l’independentista es queda sense el país i els Convergents es queden amb el poder per tal de anar fent tot el que puguin menys res del que els pugui fer perdre allò que neciament els hem cedit.

Així els catalans de bona fe o encara més ben dit incauts i il·lusos ens quedem, es queden, sense bous ni esquelles!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article