Cercador per data

Cercador per data

« Abril 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930    


JA HEM ARRIBAT, JA HI SOM AQUÍ !!!!!

El que pitjor ens queda als afeccionats després d’una derrota com la d’ahir, és la sensació de que quelcom no ha sortit com tots esperàvem. Un quelcom que va més enllà d’un resultat. Dotze hores d’autocar d’anada i dotze més de tornada. A tots els que anàvem dins l’autocar no hem tingut l’oportunitat de veure les repeticions dels partit, les càmeres lentes, aturades, les traçades de les línies i els comentaris dels entesos.

30 anys de Premis Literaris Sant Jordi a Sarrià de Ter. 1980-2010.

Dissabte vinent, 24 d'abril, a les 10 de matí, al Pati del Patronat tindrà lloc l'acte de lliurament dels Premis Literaris 2010. Promet ser un matí amb moltes sorpreses. Constarà d'un recital musical i literari, de la presentació de les obres i autors guanyadors, i s'inaugurarà la rehabilitació d'aquell espai. Hi haurà esmorzar per a tots els assistents. Hi sou convidats !

AMMAT - posem llum a la M.A.T. -La MAT al Constitucional -

AMMAT, " Associació de municipis MAT ", formada per 63 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.

Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s'està imposant al nostre territori.

LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D'ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.

PER AIXÒ, L'AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L'EMPRESA R.E.E. DONCS NO S'HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D'EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.

La MAT al Constitucional

En defensa de les Consultes i del "Sí" a la Independència. __ BIC 1791

Discurs pel "Sí a la Independència" a Castellbisbal

(Del 13S fins el 25A, les Consultes continuen !!!)

Senyores, senyors.

En primer lloc vull donar les gràcies a tota la gent de Castellbisbal que amb el seu compromís han fet possible aquest acte d’avui, i em sento especialment orgullós per tenir l’honor de poder dirigir-me a tots vostès en aquest moment històric per al nostre país.

El proper diumenge dia 13 de desembre del 2009 es realitzaran en més de 150 viles i ciutats catalanes consultes sobre la independència de Catalunya. Democràcia en el seu estat més pur. En tres mesos hem passat de la primera consulta d’Arenys de Munt a organitzar-ne més de 150, i cal que siguem plenament conscients d’aquest salt qualitatiu i de les implicacions polítiques que aquest onada comporta i comportarà.

Gràcies a la iniciativa, a la determinació, i a la valentia dels homes i dones de totes aquestes poblacions, podem assegurar que el diumenge dia 13 serà tot un èxit. Serà el principi de la nostra victòria. I en podem estar ben orgullosos.

El gest patriòtic de tots vostès en votar sí a la independència de Catalunya, representa la primera vegada en els darrers trenta anys de llibertat condicional vigilada, no pas d’autèntica democràcia, no ens deixem enganyar, en què per primer cop els catalans sortim de la trinxera identitària on sempre estem intentant defensar els nostres trets nacionals, sigui la llengua, sigui la nostra història o siguin les nostres tradicions, per a passar a l’atac i portar la iniciativa per tal d’assolir la nostra autèntica llibertat com a poble, que no és, ni n’existeix cap altra, que la nostra independència política. No es guanya cap batalla quedant-se permanentment a la trinxera. D’aquí la importància d’aquesta consulta. Podríem dir que per als catalans representa el Prats de Molló del segle XXI; les primàries de la nostra independència que poble a poble les anirem guanyant; la reconquesta de l’autèntic esperit de Catalunya que se’ns ha volgut robar amb guerres i amb dictadures. I ho hem de dir ben alt: amb guerres i dictadures, al llarg de més de 300 anys però que ni Espanya ni França no han aconseguit aniquilar.

Catalunya no té cap possibilitat de desenvolupar amb plenitud les seves capacitats artístiques, intel·lectuals, científiques o empresarials sense independència, sense treure’ns Espanya del damunt. Si ens centrem en l’àmbit econòmic per a fer-ne un petit apunt, actualment patim al Principat de Catalunya –em centro en el Principat ja que el País Valencià pateix espoliació i les Illes també-, patim una espoliació fiscal, allò que els nostres polítics gairebé sense donar-li importància en diuen dèficit fiscal, de 22.000 M€ l’any, quan el pressupost del que disposa la Generalitat aquest any 2009 és de gairebé 37.000 M€. És a dir, visualitzem-ho bé: Espanya es queda cada any una bossa plena d’impostos dels catalans equivalent al 60% del pressupost de la Generalitat. Això és cada any! Amb aquest pressupost és impossible administrar decentment i amb la qualitat adequada una població com la del Principat, que en aquests moments ja passem dels set milions llargs. En canvi, amb aquests 22.000 M€ dels impostos dels catalans que ara se’ns queda Espanya podríem millorar i molt la sanitat, les escoles...Pensin que una llar d’infants val una mica més d’1 M€ i ara se’ns en queden 60 M€ diaris. Un hospital comarcal de primer nivell, equipat de dalt a baix, amb els darrers serveis i equipaments, val entre 55 M€ i 60 M€; el que se’ns queden en un dia. Com deia, amb aquests diners podríem millorar la sanitat, les escoles, les universitats, fer infraestructures de futur o millorar les pensions dels nostres jubilats. Seríem uns dels països més rics d’Europa mentre que ara, després de pagar impostos a Espanya, ens situem a la cua de les autonomies espanyoles.

Perquè es facin una idea de l’esforç fiscal que estem fent els catalans del Principat per a mantenir aquest muntatge anomenat Espanya ho podem comparar amb Europa. Europa, tota la potència econòmica que és la Unió Europea amb més de 300 milions de ciutadans, dóna a Espanya, perquè Espanya diuen que són pobres, 8 M€ diaris (2.900 M€ a l’any). Recordin aquesta xifra. I el Principat de Catalunya, un petit raconet d’Europa, amb una mica més de set milions de ciutadans, dóna a Espanya –o els nostres polítcs ho permeten, també cal parlar clar- 60 M€ diaris (22.000 M€ l’any), amb el mateix argument és clar: perquè diuen que són pobres i que els catalans hem de ser solidaris. Aquesta situació no la corregeix ni arregla cap nou finançament. Espanya s’ha acostumat a viure dels diners dels catalans, i només la independència i per tant, comencem-ho a dir sense por i amb claredat, només l’existència d’un Estat català acabarà amb aquesta situació d’espoliació fiscal continuada que afecta de forma directa el benestar material dels catalans. I sense Estat propi tampoc salvarem la nostra llengua. I sense un Estat català tampoc recuperarem la nostra història ni s’ensenyarà a les escoles. No queda cap dubte que la millor política econòmica i la millor política social que podem fer és assolir en primer terme la nostra independència. I convé que ho fem ràpid.

El dia 13 de desembre no només aniran a votar tots vostès, sinó que a través de tots vostès hi anirà a votar l'autèntic esperit de Catalunya. El dia 13 tots vostès tindran l’honor de ser portadors de la flama de la memòria de tots aquells catalans que han anhelat i lluitat per la llibertat i existència de Catalunya. I tindran a les seves mans la responsabilitat de donar el pas, un pas ben ferm, per a oferir un futur digne i pròsper a les futures generacions de catalans. Quan vagin a dipositar la papereta de la nostra llibertat, els demano que s’aturin uns segons. Mirint-se-la. Tinguin presents i honorin, honorin, tots aquells patriotes catalans, homes i dones, que ens han precedit perquè és el seu exemple el que ens donarà la fortalesa i coratge necessaris per a assolir la victòria definitiva.

Si cada 11 de setembre els catalans commemorem el Dia de la Resistència, posem-li el nom que toca: el Dia de la Resistència, fem que aquest 13 de desembre d’enguany es converteixi en el principi de la nostra victòria. Per tots aquests motius, els demano que votin sí a la dignitat de Catalunya i dels catalans. Que votin sí a la nostra independència. I que ningú oblidi, ningú oblidi ni un sol moment, que els catalans som un poble vencedor. Si no fos així, avui dia, ja no seríem catalans.

Moltes gràcies.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Castellbisbal (Vallès Occidental), 27 de novembre del 2009

Per a escoltar el discurs (8 min) cliqueu aquí mateix
Discurs en format pdf

Calma!

Des que vaig posar la noteta anterior que no pocs sers humans s'han interessat pel meu estat de salut, el físic i/o el social.
Tranquils. No passa res. Almenys no passa res de nou. Només és que m'agafe compromisos consistents que se m'engulen el temps.

Gràcies, de totes maneres.

I ja que he vingut, vull recordar que divendres tenim a l'antic Depòsit de l'Olleria un dels darrers actes del III Congrés d'Estudis de la Vall d'Albaida. El professor Josep Martines, professor de la Universitat d'Alacant i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, parlarà dels seus estudis sobre el 'Diccionario valenciano' de l'ollerià Josep Pla i Costa. Ara estaria bé explicar com ens vam conéixer i com va anar tot, però ho deixaré per a un altre dia.
Dels seus estudis ha publicat ja dos llibres, i el tercer és a punt d'aparéixer. L'acte serà divendres a les 20.30 h a l'Antic Depòsit. La presentació anirà a càrrec de l'amiga Carme Mompó. Ens veiem allà.

Un dels seus llibres es pot consultar a internet en aquest enllaç.

Au!

immigració i sobirania

Aquesta és d'aquelles presentacions que una no es voldria perdre i que confia en que sigui repetible arreu dels Països Catalans. O,si més no, que hi hagi una segona vegada... (segueix)

ESTATUTET?, NO-SENTÈNCIA?... CONSTITUCIÓ CATALANA

 

Després de la no-sentència del Tribunal Constitucional espanyol, que només ha tingut quatre anys per analitzar els continguts de l’Estatut del 2006, encara hi ha qui parla d’acatar la sentència, quan hi sigui, potser la setmana dels tres dijous. I el més espectacular del cas és que no falta qui ens ho presenta com un acte de fermesa de la nostra primera autoritat. També se’ns proposa, des del nostre govern, de fer un front comú per reclamar la renovació dels magistrats caducats, morts o recusats de l’esmentat tribunal. Ben mirat, crec que és una solemne pèrdua de temps. Com la d’aquells que s’esforcen en mantenir viva la proposta del federalisme. Federar-nos amb qui?, quins interlocutors adequats pensen trobar a la banda espanyola?, què entenen per federació? Em sembla que ja n’hi ha prou de fer-nos gabiejar i començar a pensar amb el queda de país seriosament, sense complexos ni prejudicis, altrament potser ja no ens quedarà país per projectar.

 

Ara m'ha pegat per filosofar



Diuen que la vida és això que passa mentre es pensa què fer amb ella.

I em fa l'efecte que últimament jo pense massa...

La derrota del FCB a la Gazzetta dello Sport

















Lliga de Campions
2009-2010
Partit d'anada de semifinals
Giuseppe Meazza, Milà 20/04/2010

F.C. Internazionale  3
FCB 1

Gols: Pedro 19', Sneijder 29', Maicon '48 i Milito '60

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Enric Balaguer

A tall d'invocació

Enric Balaguer

"Dual-s. Tàpies davant de Tàpies"

Carles Bassaganya i Serra

Carles Bassaganya i Serra

Carles Bassaganya i Serra

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras

Jaume Fàbrega

BONA VIDA

Jaume Fàbrega

PREMI BOTIFARRA DOLÁ

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.