28-F: Alella i Campdevànol

• xaviermir
• enllaç permanent
• Consultes per la independència
• diumenge, 21 de febrer de 2010 | 09:35h

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

dilluns 22 de febrer a les 10,45h al Jutjat de Primera Instància de Santa Coloma de Farners

• smartinez
• enllaç permanent
• Defensa
• diumenge, 21 de febrer de 2010 | 09:29h

Donem suport a l'Àngels Monera i a la seva família

El passat 3 de setembre al matí jo, Àngels Monera, i la meva família vam 
perdre un vol a l'aeroport de Girona en dirección a l'Alguer. El motiu és que 
vam gosar adreçar-nos als guàrdies civils en català. La seva actitud prepotent
i de menyspreu cap a la llengua i la nostra insistència en que teníem el dret 
d'usar-la, va suposar la meva retenció a les dependències de la Guardia Civil 
dins l'aeroport. 
Allà, a més de constatar que a l'aeroport de Girona es deu poder parlar 
qualsevol llengua menys la nostra, vaig ser interrogada sobre 
geografia i filologia política, 
-Reconoce Vd. que Gerona està en España?-, 
-Reconoce Vd. que el español és la lengua oficial de España?- 
i quan finalment em van deixar anar, sense que hagués signat res ni 
m'haguessin informat en cap moment que em denunciarien, el vol estava 
tancat i ens vam quedar a terra. 

Vam haver de passar tot el dia a l'aeroport, comprar nous passatges a una 
destinació molt allunyada de l'Alguer, la ciutat de Càller, a l'altre punta de 
Sardenya, pagar una nit d'hotel -vam arribar a les 11 de la nit-, i llogar un cotxe
per desplaçar-nos a l'Alguer, on teníem reservada una habitació que també
vam haver de pagar.

En tornar a casa, vam denunciar-ho a alguns mitjans i a la Secretaria de 
Política Lingüística. Potser com a resposta a això, he rebut una citació com a 
acusada en un judici que tindrà lloc dilluns que ve a Santa Coloma de Farners.
Es tracta d'un judici de faltes per "desordenes públicos".

Lloc: Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 
Ctra. Sant Hilari, s/n Sta. Coloma de Farners

Data: 22 de Febrer del 2009 a les 10:45 hores


Us agrairem que feu difussió d'aquest cas per ajudar a que situacions 
com aquesta, per desgràcia encara massa freqüents, deixin de produïr-se.

Gràcies per endavant, Àngels Monera




Gràcies a tu per plantar cara i fer-nos arribar notícia.

Allà estarè dilluns, allà estarem dilluns, per a recolzar-vos, 
i perquè deixin de passar bestieses com aquesta.


Sense vol per la llengua 

Una família es queixa que van perdre un vol entre Girona i l'Alguer perquè els
agents de la Guàrdia Civil els obligaven a parlar en castellà
16/09/09 02:00 - Vilobí d'Onyar

Convoquen a judici la família que es va negar a parlar en castellà
a l'aeroport de Girona

20/02/10 02:00 - Santa Coloma de Farners

I avui cap al Castell de Montgrí, a les 12 hi ha concentració i trobada,
em sembla que entre altres coses farem rècord d'estelades allà dalt.
Hi ha molts i molts actes de recolzament a les consultes del 28F, molts.

Acte central de recolzament a les consultes del 28-F al Vendrell

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Artefacte inestable. ¿ Eleccions anticipades?

• ramonfarre
• enllaç permanent
• diumenge, 21 de febrer de 2010 | 09:11h

Els governs tenen gairebé l’obligació de mirar d’esgotar els períodes per als quals han estat escollits i més, si com en el cas català, tenen majoria parlamentària garantida, encara que dèbil i poc cohesionada. D’acord, però per governar, em va dir anit un amic tot sopant.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

El cóc del diumenge ... entra per la porta

• carme.laura
• enllaç permanent
• diumenge, 21 de febrer de 2010 | 08:52h

                                         Francis Ann Lebowitz (1950)


             "La gran literatura no és un mirall, és una porta"


                                                         ( Espriu és una gran porta...)

• Comentaris: 6
• Vull llegir la resta de l'article

El PSU de Catalunya: 70 anys de lluita pel Socialisme (Ed. Giaime Pala)

• peremerono
• enllaç permanent
• PSUC
• diumenge, 21 de febrer de 2010 | 08:29h

En clau d’assaig aquesta és una de les obres més suggerents que m’ha estat donat de llegir en els darrers temps. Coincidint amb el 60 aniversari de la fundació a Barcelona del Partit Socialista Unificat de Catalunya, més tard l’única formació d’una nació sense estat al món integrada a la Internacional Comunista, va celebrar-se un Congrés d’Història els dies 5, 6 y 7 d’octubre de 2006 al Museu d’Història de Catalunya (...)

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

De què depèn el volum de les coses?

• mamoya2
• enllaç permanent
• Dietari
• diumenge, 21 de febrer de 2010 | 08:22h

A vegades les coses no són petites o grosses, com si el seu volum no tengués res a veure amb la fórmula matemàtica apresa a l'escola. Això s'esdevé en alguns llocs concrets que l'atzar ens ofereix, i el valor dels quals és exactament aquest: no els vivim des de l'experiència sinó des de la transparència emocional. Són llocs concrets que em transporten a un estat d'anestèsia: llocs sense passat que em fan entendre la vida com a funció del present, i on la raó davant d'ells pot ser inconstant, sense la necessitat d'explicar cada pensament. I és aleshores quan el volum de les coses no té la importància que li atribuïm en altres indrets. Assegut al bar JRK veig l'horitzó com una simple retxa, una línia recta sense cap transcendència, i la mirada no s'ha de recolzar en un abecedari conegut per a entendre: mir com si ho fes per primer pic. Veig l'horitzó com una línia recta coronada de niguls blans, quan un home i una dona arriben i s'asseuen al sol com si cercassin una dèbil felicitat. Els tenc davant, els veig asseure's, veig que ella tot d'una exposa la cara al sol, que avui és tan dolç, i que de tant en tant desapareix i torna a sortir entre els niguls. La disposició mental d'aquesta dona deu ser la mateixa que la meva, una manera especial d'estar asseguda que té més relació amb l'absència que en la presència, com si tots els que som aquí haguéssim trobat la pedra filosofal de la vida -almenys una estona-. Com jo, l'home i la dona no volen deixar-se endur per la imaginació, sinó pel pur present que no revela res, perquè és en el centre de tots els moviments:  cada astre és en el centre de l'univers, i veim l'expansió eterna des del nostre punt d'observació que també es mou -i que erròniament creim  en repòs-. La cambrera els duu un cafè, però ell s'aixeca de la cadira i va posant miquetes de pa sobre la paret que limita amb el carrer. Hi ha altres parroquians que misteriosament llegeixen el diari.  

Foto: Sant Agustí, 2010

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Baixants, excavacions i rases, clavegueró, arquetes i ..un gos fumador

• rginer
• enllaç permanent
• Memòria personal
• diumenge, 21 de febrer de 2010 | 07:38h

Aquest racó de barri ha deixat de ser, temporalment, un redol plàcid, tranquil, enciser. La placeta ja no hi han bancs per seure, els arbres pateixen de valent, les formigoneres, els camions, els generadors omplen el poc espai que queda.
On era el 'nostre bar Can Benet' ara estàn construïnt a tota pressa un nou edifici; això sí, seguint les normatives, no més de dos pisos. La Santa 'Fecsa' es va adonar que no hi havia suficient cablejat per donar servei a tots els usuaris del barri, i no només han obert el carrer una vegada, han repetit, dues i fins a tres vegades i una casa vella de més de setanta anys fan obres de manteniment i rehabilitació. És en aquesta casa on viu una servidora, i ai, ai, en soc Presidenta de la Comunitat de Veïns. (Amic Blesa .... ¡¡ Socors !!

Per entrar a casa, hem de creuar un pont fins arribar a la porta de l'ascensor. Els baixants dels celoberts ja estàn acabats i fan goig. Manolo, el paleta, és ara al vestíbul i planta baixa foradant el terra per arribar al clavegueró; cal trobar les humitats; i sí la terra és humida. S'ha trobat la deficiència, però en foradar, sorprenentment ha arribat a una fondària fora de 'pressupost'. En Manolo s'ha posat la gorra el més amunt possible perque el poguem veure, ja que quan treballa està absolutament colgat !

• Arxius: Collcerola des de'l terrat | *Edifici en construcció | *Un hort de Ciutat | La veïna del 2n fent equilibris | *Terrat 'okupat'
• Comentaris: 6
• Vull llegir la resta de l'article

Quatre anys de blog

• borinotus
• enllaç permanent
• 3- Personals
• diumenge, 21 de febrer de 2010 | 02:41h

• Comentaris: 17
• Vull llegir la resta de l'article

A l’Escudella un cop més

• rocfernandez
• enllaç permanent
• Sobre Sant Feliu de Codines
• diumenge, 21 de febrer de 2010 | 00:20h

Dimarts de carnestoltes a les set de matí , com cada any des de fa més d’un centenar les calderes d’aram comencen a bullir. Ara a la plaça, però fa temps al Pla de l’Os, l’olor a cendra i el fum escalfen l’aire fred de febrer mentre els improvisats cuiners dels Sense Estovalles preparen els ingredients que cauran al llarg de tot el matí. Butifarra blanca i negra, pilotilles, la pastanaga i la verdura, el tall tot és a punt. Abans de d’acabar de posar els ingredients ja son a les graelles les sardines i les torrades mentre els primers marrecs de les escoles arriben encuriosits. No és festa, però l’Escudella fa festa. Una festa molt nostra que es conserva en molt pocs altres indrets del país.


Com cada any, mirem de convidar algú a l’Escudella perquè és una festa molt nostra que cal donar a conèixer i alhora potenciar. Aquest any hi hem convidat en Josep Maria Pelegrí, portaveu adjunt de CiU al Parlament i Secretari general d’Unió. En Pelegrí arriba acompanyat de dos diputats en Benet Maimí i en Joan Recasens atrets per la curiositat de la festa. Aquest any per primer cop des d’en fa un grapat, plou. Però malgrat la pluja una bona cua de gent espera la benedicció de l’Escudella i que es comenci a repartir. Tots van ben equipats amb pots i cassoles fins arribar a les 5600 racions d’escudella que es serviran.

Mentre esperem al Mossèn parlem amb en Joan Vilanova “Madró” que ens ensenya un àlbum fotogràfic que és la memòria recent de la Festa, així com les còpies d’uns originals de fa cent anys que recullia els balanç d’ingredients de l’Escudella i els costos de l’època en rals de billó!. Arriba el Mossèn per beneïr la Festa i l’Escudella mentre comentem la rivalitat entre les escudelles de Sant Feliu i Catellterçol. El Mossèn d’ara ho havia estat de Castell i ens comenta les diferències entre les dues festes.

Finalment ha arribat l’hora, es beneix l’Escudella i es comença a repartir. Enguany no la podrem menjar a la plaça en taules però ens diuen que tindrem lloc al cívic. Un cop acomiadats els convidants no sense abans provar l’Escudella ens hi anem a dinar amb una bona colla en Ramon Serra, l'Andreu Castellet, la Manoli Navarro, en Jordi Sarvise i la Cristina Buj mentre la pluja torna a apretar. L’any passat sense aigua i aquest no para de ploure, com deia en Raimon “el nostre país no sap ploure”!.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article