![]()

Fa
temps que vaig tenir ocasió de passar un cap de setmana a Tortosa. Em va
agradar la seva característica de ciutat fluvial, el barri vell ple de
passadissos i carrers entremaliats, l’estranya catedral de difícil accés. També
una teteria que hi ha al carrer Cervantes i serveixen un exquisit te de coco
que no és fàcil de trobar.
Però
quan visito ciutats que conec poc, sobretot, intento trobar les llibreries més
representatives. Potser per tenir una mica més d’informació sobre on viuen els
llibres que escrius en aquest món cada cop més ràpid, més desproveït de memòria.
En una d’aquestes recerques vaig descobrir l’antiga llibreria Viladrich. Era una barreja estranya,
com sovint han de ser-ho les llibreries de ciutats petites per sobreviure. Els
llibres acompanyats d'estris de papereria, amb diaris, amb rotuladors i bolígrafs...
La
calidesa dels seus propietaris compensava, però, que no fos una llibreria
dedicada íntegrament a la venda d’aquests volums plens d’històries, que tant
necessitem els que vivim pendents dels llibres.
De
fa uns anys que la Viladrich ha canviat de manera notable. El fet d’afegir un
local proper a l’anterior espai els ha permès configurar una sala agradable on
els lectors i lectores poden remenar entre les novetats i el fons de la
llibreria a la recerca d’aquell exemplar únic que els està esperant.
Va
ser en aquest local que el darrer divendres vaig presentar la meva novel·la El
somni de Tàrraco. La presència d’amics com Jesús M. Tibau –qui fa poc ha publicat el seu darrer llibre de
contes: Una sortida digna (Cossetània)-,
del sempre entranyable Gerard Vergés
–un mestre de la prosa catalana moderna, de qui he tingut el plaer de publicar
i prologar el seu llibre Alfabet per
adults (Perifèric Ed.)- o la grata presència d’Esteban Martín –La clau Gaudí
(escrita amb Andreu Carranza) o El
pintor d’ombres (Plaza & Janés)- a qui no coneixia personalment, han
convertit l’acte en una d’aquelles fites que no s’obliden.
La
veu de la Coia Valls, presentant la
novel·la i recitant alguns passatges, han acabat de convertir la nit en un d’aquells
instants que et recorden altres plaers intrínsecs a l’escriptura: l’amistat, la
conversa, el goig d’acostar-te als lectors i lectores. Al capdavall, sempre m’agrada
dir que un llibre no existeix si algú no obre les seves pàgines i decideix
llegir-lo.
X. R. Trigo
___________________________
A les fotografies: Esteban Martín,
Rosa, de la Viladrich, el que subscriu, Coia Valls, Gerard Vergés i Josep Ma.
Tibau, qui va disposar la seva càmera per fer possible aquesta imatge. També amb la Rosa davant el seu preciós escriptori antic.

De fet, patir una contractura cervical no deixa de ser - a part de dolorós i força incapacitant - un joc de rigideses i flexibilitats... (segueix)

Les Raons del "Sí" per Maria Torrents, Consellera de Catalunya Acció en
l'Acte en favor del "Sí" a Berga pel passat 13D.
Per escoltar tota aquesta magnífica exposició de Maria Torrents en defensa de la Independència i la dignitat del nostre poble i sobretrot en defensa de la nostra llengua, ànima de la nostra nació, cliqueu el següent reproductor.
l'esposició de Maria Torrents del 13D val plenament pel 28F i acabà amb les següents paraules:
"... Es, quan tot un poble com Berga, Arenys de Munt o Vilada deixa d'identificar-se amb el paper de
víctima i actua com a poble lliure per retornar-se unilateralment la
llibertat usurpada, que es manifesta la PRESENCIA de l'autèntica
Catalunya, d'aquesta Catalunya que malda per manifestar-se tot
esmicolant la cotilla insostenible en que l'han atrapada.
Aquesta
Presència, la nostra manera de ser genuïna i profunda, el cor de la
nostra nació, més enllà de les falses identificacions que tants segles
de submissió han teixit, és l'objectiu i la raó última des nostre
alliberament. Es el tresor que ens retornarà la joia de ser catalans,
l'espurna creadora i l'abundor material.
Cartalans, el dia 28F sou cridats
a escriure una pàgina d'or de la nostra història. Que el vostre vot
neixi del cor i sigui un sí clar a la recuperació de la llibertat i la
plenitud que se'ns va arrabassar per la força i amb el preu de la sang
dels millors fills de la nostra pàtria.
Que el vostre vot sigui un sí rotund a la vida de la nostra nació, un sí rotund a la joia de ser catalans.
Que el vostre vot sigui un homenatge a tots els qui ens han precedit en la lluita,
i un gest d'esperança per als qui ara toca teixir la història de la nostra pàtria.
Que
el vostre vot sigui el model de dignitat que els homes i dones vinguts
d'arreu del món esperen de nosaltres per a integrar-se a la nostra
nació. Perquè, qui vol integrar-se en una nació esclava?
I,
sobretot, que el vostre vot obri el camí per retornar a les generacions
futures la realitat fecunda de la Catalunya lliure i plena que la
història ens reclama.
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció"

L'hoquei sobre patins català no té rival. Ni italians, ni portuguesos. Ni francesos, suïsos, alemanys o britanics. A la Lliga Europea d'Hoquei sobre patins hi ha 4 grups de 4 equips. Hi ha 2 equips catalans en tots els grups menys el grup D que no n'hi ha cap. En 2 d'aquests 3 grups un equip català encapçala el grup: Vic (A), Candelária de Portugal (B) i FCB (C). Qui és el 2n classificat d'aquests 3 grups? Un equip català: Mataró (A), Noia (B) i Lloret (C). I el Matarò juga a la 2a categoria estatal classificat a mitja taula. Darrere d'aquests hi ha equips amb l'historial del Follonica (4t de l'A) o Bassano (3r del C). Evidenment cal anar al grup D, amb absència premeditada d'equips catalans, per trobar el Porto encapçalant el grup seguit de Valdagno italià. Aquest és el panorama de l'hoquei sobre patins europeu. Preocupant.
A la Lliga Europea s'ha disputat aquest cap de setmana la 4a jornada amb aquests resultats:
Grup A Grup B
Vic - Follonica (I): 2-1 Reus - Noia: 4-4
Mataró- Saint Omer (F): 5-3 Candelária (P)-Weil (A): 6-4
Grup C Grup D
FCB - Quévert (F): 10-1 Iserlhohn (A) - Porto (P): 1 - 6
Bassano (I) -Lloret: 6-6 Viareggio (I) - Valdagno (I): 4-4
Foto: partit d'ahir entre el Vic i el Follonica. Cliqueu aquí per veure un resum del partit.

Nabokov tenia un culte major: el detall diví.
El detall diví et convida a acaronar sense aturall, a assaborir sense saber el gust, a desfer les lianes de l'espessorall nítid, a cercar els petits eclipsis verbals que et permeten veure el text des d'una mirador impossible sense la fosca, les ombres, els clarobscurs.
Per a ell, un escriptor ver, savi, provocador, iconoclasta, independent, parcial, injust, bravejador, subjectiu, sarcàstic, excessiu and Sons, llegir era tremolar confegit amb l'autor per vibrar per damunt si mateix, per prendre el vol.
Le col·lecció «Bouquins» ha reunit les lliçons de Nabokov a Stanford, Wellesley College, Harvard, i, sobretot, Cornell en un llibre Littératures (traduït de l'anglès per Hélène Pasquier i Marie-Odile Fortier-Masek, Robert Laffont, 31 euros). Una joia necessària per a la supervivència, que caldria traduir al català.
[«Eclipsis verbals» i «el nin que l'han surat amb frit de porc» són troballes veerbívores de M. i el plagueter]
Coberta de Percaceries, llibre de poemes de Sebastià Perelló. Un must.

He llegit molts articles en els darrers dies al voltant de la crisi grega i les seves possibles conseqüències a casa nostra. De tots els que he llegit, però, n’hi ha un que no em puc treure del cap per la inquietud que em va causar i aquest és un bon indicador d’impacte: un article que recordes al cap de molts dies és senyal que ha superat la rabiosa actualitat conjuntural del dia a dia per a plantejar qüestions estructurals a llarg termini. L’article del què us parlo avui va aparèixer al Financial Times el passat 11 de febrer, es titulava “Una crisi grega està venint cap a Amèrica” i era signat per Niall Ferguson, editor del diari esmentat i autor del llibre “A Financial History of the World”. Lluny de fer llenya de l’arbre grec caigut, i encara més lluny de posar més en qüestió les contradiccions de la zona euro (esport massa fàcil de molts opinadors anglosaxons, encantats de disparar contra la potencial feblesa de l’euro sense parlar mai de l’ensorrada de la lliura esterlina o de la bastant probable decadència del dòlar), Ferguson fa un avís a tot el món occidental. La “mare de totes les bombolles”, la del col·lapse del deute públic, ha començat a mostrar els primers impactes a Atenes, però aquest moviment sísmic... ¿pot créixer de magnitud i pot afectar de manera consecutiva altres països occidentals? Us adjunto en aquest apunt un resum extens de l’article esmentat, atès que aporta dades i reflexions que he trobat molt interessants.

El divendres passat 12 de febrer, es presentava en públic el projecte que ha impulsat el Govern de la Generalitat per vincular l’obra pública, en les instal·lacions del Metro i dels FGC , amb intervencions artístiques i d’arquitectura i amb la voluntat d’incorporar-hi també la geologia.
L’artista Montserrat Soto va presentar a l’estació de Can Peixauet l’obra que conforma la seva intervenció en aquest projecte: unes fotografies realitzades durant la construcció del metro i que mostren l’interior dels seus tunels. Emmarcades per unes parets de color taronja molt viu, l’artista va manifestar que l'objectiu de les seves fotografies es “el d’obrir l’espai visual de les persones usuaries del metro”.
Aquesta es una mostra dels projectes arquitectònics i artístics que ja estan adjudicats per a 27 estacions de la línia 9 del metro encara que es preveu d’arribar a aplicar-los a les 52 estacions.
De fet aquest projecte, assessorat per una comissió formada per representants del MACBA, del FAD del CONCA i de les empreses constructores, ja s’ha començat a desenvolupar fa un temps i en aquests moments es poden veure obres de diferents artistes com: Edoo Pérez, Jordi de Benito, Salvador Juanpere, Enric Maurí, Antonio Ortega a les estacions del Metro de Roquetes i Trinitat nova o a les parades dels FGC de Provença, d’Almeda o de Pallejà.
Fotografia procedent de la web:http://premsa.gencat.cat

Què es pot fer un diumenge de febrer, quan els homes del temps anuncien pluges generalitzades a la tarda, però hi ha ganes d'estirar una mica les cames i respirar aire pur al matí? Doncs apuntar-se a l'excursió matinal organitzada pel Centre Alpí Vall del Segadell, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Sant Quirze de Besora, per pujar al Puig de les Àligues des de Vidrà. I això hem fet avui, l'Elena i jo, en una excursió preciosa en la qual hem tingut d'aliat el temps: gens de fred, gens de boira, una visibilitat força bona, tant cap a la plana de Vic com cap al Pirineu nevat.
(N'hi ha més)

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras