Manuel Ballbé Mallol (Barcelona, 1951) és catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona i un dels juristes més innovadors i brillants del nostre país.


Aquest vespre, presentació al saló d'actes de l'Ajuntament de Tarragona del llibre Joaquim Icart i Leonila. Testimoni d'una època (1929-1936). Es tracta d'un recull d'articles periodístics de joventut de l'escriptor Joaquim Icart. A la taula, els quatre estudiosos de la seva obra, Joan Cavallé, Magí Sunyer, Josep Maria Escolà i Maria Antònia Ferrer, han parlat d'Icart des de diferents vessants. Hi eren també presents la seva filla Montserrat, recopiladora dels articles, i Alfred Arola, que és qui els ha editat.
Vaig conèixer Joaquim Icart quan era l'arxiver municipal de Tarragona i jo hi anava a fer un buidatge de notícies del periòdic Catalònia, amb destí a un treball universitari col·lectiu, dirigit, precisament, per Maria Antònia Ferrer, que ha recordat aquells anys en el seu parlament.
Joaquim Icart era un home discret i poc mediàtic. També "semblava tímid, però era molt catalanista" (Maria Antònia Ferrer dixit). Un tarragoní nascut al carrer Merceria que ens va deixar un meritori treball com a articulista, escriptor i traductor de textos clàssics i que ara, amb la recopilació que avui s'ha presentat se'ns fa més accessible. Com bé ha dit Joan Cavallé, ell també va deixar la seva petjada.
DESPRÉS D'UNS MESOS COENT-SE A FOC LENT, FINALMENT AQUEST DISSABTE 23 d'OCTUBRE ES PRESENTA EN PÚBLIC UNA NOVA ASSOCIACIÓ CULTURAL AL CAMP DE TÚRIA. EL MOVIMENT CÍVICO-CULTURAL PREN FORÇA. FA UNES SETMANES VA NÀIXER LA COORDINADORA D'ENTITATS CULTURALS DEL CAMP DE TÚRIA I, ARA MATEIX, L'ATENEU. ESPAI CÍVIC I CULTURAL DE BÉTERA. LLARGA I FRUCTÍFERA VIDA ALS NOUNATS.

Com cada
any organitzem el Correllengua. I com cada any ens quedem meravellades de l’entusiasme
i la imaginació que hi posen xiquets i majors en aquesta cita anual. Enguany hem comptat un total de 12.000 persones implicades només a les nostres comarques.
I ens serveix de bàlsam per a poder resistir un nou any farcit de polítics mediocres que s’han entestat en desfer no només la nostra cultura sinó també el nostre país, malbaratant els recursos públics en els afers més extravagants, fins i tot, sense cap mena de pudor, en comprar pisos.
Com cada any ens meravella que hi pugam resistir a tant de desastre.
[A la imatge, Cocentaina]

Finalment el Tribunal de Justícia europeu ha donat la raó a l'empresa catalana que es va querellar contra la SGAE pel seu abús alhora de demanar indiscriminadament el pagament del cànon digital a les botigues, empreses... que comercialitzaven DVD, reproductors, targetes de memòria... pressuposant que contribuïen o participaven en l'elaboració de còpies il·legals. Un cas flagrant de vulneració del principi de pressumpció d'innocència!
Amb tot, es manté que els consumidors ordinaris paguem igualment el cànon vulnerant de nou i a una escala individual però massiva, la pressumpció d'innocència. Així, doncs, quan compro un DVD o una targeta de memòria m'haurien de detenir preventivament i confiscar el material! És allò de la guerra preventiva, recordeu? O allò de "le pegué por si acaso" Una animalada!
Per tant, no n'hi ha prou a deixar exemptes botigues o institucions, perquè les institucions no el pagaran, el cànon. Se les pressuposa innocents. No séré jo qui atiï la malfiança envers les institucions, però sí que reclamo el meu dret a ser considerat tan innocent com les institucions que em representen. Pura lògica i pura justícia.
El lipdub per la independència que es va enregistrar a Vic el 24 d'octubre, ha aconseguit batre el rècord mundial de participants, acreditat per la World Records Academy:
ni més ni menys que 5.771 persones. En aquesta ocasió, els
organitzadors també han optat per la cançó 'La flama' d'Obrint Pas, i el
vídeo, rodat pels carrers del centre de la capital osonenca mostra les
tradicions més destacades del nostre país.
Hi apareixen castellers, bastoners, balls de sardanes, grallers i flabiolaires, falconers, jugadors d'hoquei, capgrossos, i sobretot, moltes estelades; un muntatge que resulta un cant més per la independència.

Acaba de succeir fa uns minuts al ple que s’està celebrant en aquests moments a Ca

Després de (re)mirallar-te en els meus ulls, t'apropes. I si és tan aviat del matí, ressaltarem els grisos lents (entre Garrel i Resnais). Em dones una nota pulcra, de tovalló de paper arrugat (entre Brossa i Antonioni) i jo prolongo el meu somriure glaçat fins a l'infinit. Perquè de sobte ja no hi ets, ni la teva ombra, ni la voluptuositat del teu gest - com qui veu cafè sol a les vuit del matí i s'encén un altre cigarro per revifar el foc ambient (entre Marker i Guerín). Quina bogeria! La teva presència reduïda a nou xifres, penso mentre pujo al cotxe i tot es torna poesia (entre Comelade i Casasses) però m'agafa l'atac de tos, el maleït refredat perpetu, i ploro, i em regiro, i rebusco en les butxaques per tallar el filament dens que es repenja de mi i m'escanya... Llavors, tota tu t'estripes, et desfàs, desapareixes!
Per sempre més!
El president Montilla ha anunciat tot cofoi, junt el ministre de Fomento Jose Blanco, el traspàs del servei de Regionals a

La Taxa sobre Transaccions Financeres avança, novament gràcies al PE