“JULI CÈSAR” de Joseph Leo Mankievicz

• julianjuanlacasa
• enllaç permanent
• dimecres, 21 d'octubre de 2009 | 02:42h

Per ser diferents en la manera de fer cinema “de romans”, hi havia una obra teatral del gran William Shakespeare sobre el primer i el més famós dels Emperadors romans: Juli Cèsar. L'excel·lent cineasta Joseph Leo Mankievicz va voler portar aquesta obra al cinema prescindint dels habituals tics per a això: res de superproducció, ni recarregar els decorats, ni fer res super espectacular.

El text poètic del bard anglès ja era suficient, i un planter de grandíssims actors, molts d’ells especialistes a interpretar les seves obres al teatre. S'afegia a ells el gran actor nord-americà Marlon Brando, en un paper diferent dels que sempre hi havia fet. Se li retreu que el seu estil interpretatiu és ben diferent al dels seus col·legues britànics, però va saber actuar amb molta dignitat, sobretot en l'escena de l'assassinat d’en Cèsar i els posteriors discursos d’en Bruto (James Mason) i en Marc Antoni (Brando).

L'argument és la preparació de l'assassinat del Juli Cèsar (Louis Calhern) perquè ha decidit, per la seva ambició sense límits, acabar amb la República romana i esdevenir ell l’Emperador. En la conxorxa, acaba prenent part el seu propi fill, en Bruto (Mason), i acaben assassinant-ho entre diversos alhora. Després de la defensa per part d’en Bruto de la seva acció i del brillant discurs d’en Marc Antoni, tot acaba anant a la tragèdia.

Fets reals plasmats per en Shakespeare amb el seu inigualable estil i el seu brillant llenguatge poètic, igualment portat a la pantalla sense necessitat d'imitar l'estil de “Ben-Hur” o “Quo vadis?”, per citar dos clàssics del cinema “de romans”. Com a sempre, en Mankevicz li dóna més importància al diàleg que no pas a l'acció, però es segueix sense cap problema.

La música de Miklos Rozsa (“El Cid”, “Recorda”…) no es cenyeix pas a l'època en que transcorre l'acció, però és una gran banda sonora.

Tota una obra mestra i tots uns grandíssims actors, fins i tot els secundaris, en especial un grandíssim John Gielgud (guanyador de l'Óscar el 1980 pel seu majordom d'“Arthur, el solter d'or”, molt per sota del seu talent) com en Casio.

JULI CÈSAR: * * * * *

http://www.imdb.es/title/tt0045943/

http://www.youtube.com/watch?v=etCI9Bwh2jg&feature=player_embedded

http://www.youtube.com/watch?v=5KXhfjOkKPM&feature=player_embedded

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

“PERSEGUIT PER LA MORT” d’Alfred Hitchcock

• julianjuanlacasa
• enllaç permanent
• dimecres, 21 d'octubre de 2009 | 02:05h

Alfred Hitchcock sabia donar-li tanta emoció a les seves pel·lícules, que tant se val molt sovint si l'argument resultava poc o res de creïble. La seva mestria en la direcció, els actors que treballaven amb ell i d’altres detalls ens feien interessant allò que ens comptava i el vivíem així. Unes amb tocs còmics i d’altres dramàtics, però sempre amb suspens. Aquí tenim una de les millors, cuyo títol original significa “Del Nord cap al Nord-oest ” (North by Northwest), però aquí ha tingut una traducció molt més gràfica.

Un publicitari, en Roger Thornill (Cary Grant), és confós amb un agent secret dit George Kaplan per una colla d'espies. Portat cap a una casa per la força, intenten eliminar-li emborratxant-li i posant-li al volant d'un cotxe. Es pot salvar, però s'estavella el seu vehicle contra un altre de la Policia. Quan intenta demostrar tot allò que l’ha passat, els delinqüents han fet desaparèixer les pistes per deixar-ho en ridícul. Decideix investigar pel seu compte, fins que ells l’involucren en un assassinat a la mateixa seu de les Nacions Unides.

Fuig d’allà tot agafant un tren que va de Nova York cap a Chicago, i en ell, hi coneix una fascinant dona (Eva Marie Saint). Són antològiques les escenes de seducció entre tots dos a una habitació del tren, desgraciadament tallades per la censura espanyola en el seu moment (Televisió de Catalunya va emetre recentment la pel·lícula íntegra), la persecució a la Muntanya Rushmore (on hi son esculpides les cares de diversos Presidents dels EUA), la persecució al Thornhill per una avioneta enmig de camps de blat de moro…

Les escenes de les Nacions Unides i la Muntanya Rushmore es van fer en estudi, davant la negativa de les autoritats a deixar-los rodar en tots dos llocs, sobretot al segon, que algun senador americà s'el va prendre com una falta de respecte davant un símbol de la Nació…

Tant se val. Ajuntant això a la memorable banda sonora de Bernard Herrmann, sobretot ambientant les escenes al tren, és un clàssic amb majúscules.

PERSEGUIT PER LA MORT: * * * * *

http://www.imdb.es/title/tt0053125/

http://www.youtube.com/watch?v=L1mJ9aHqbMI&feature=player_embedded

www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=RPaLYU0igNI&feature=user

(I un video amb fragments del doblatge al català de la pel.lícula):

http://www.youtube.com/watch?v=xX4uB_G3PpE

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article