A CiU li convé que el tripartit surti de l'armari

• sgordillo
• enllaç permanent
• Eleccions 2006
• dissabte, 21 d'octubre de 2006 | 18:28h

• Comentaris: 12
• Vull llegir la resta de l'article

Ernest Benach: "La bloquesfera política és imparable"

• sgordillo
• enllaç permanent
• Entrevistes
• dissabte, 21 d'octubre de 2006 | 16:26h

Entrevista a Ernest Benach, president blocaire del Parlament de Catalunya, actualment escriu aquest bloc de campanya, vinculat a la bloquesfera d'Esquerra. Benach, que en aquesta videoentrevista a VilawebTV anuncia la seva voluntat de continuar presidint la cambra catalana, reconeix ser un gran lector de bitàcoles, entre les quals destaca aquesta mateixa.

-Des de quan té bloc i per què el va obrir?

-Vaig començar-lo en la campanya electoral del 2003, en forma de diari de campanya. Després en ser escollit com a President del Parlament, i obrir un apartat en el web del Parlament dedicat a presidència, en primera instància hi vam incorporar un apartat que sota el títol de Pensament Obert era una mena de bloc, bastant intemporal i que barrejava crònica i opinió. Més tard el Pensament Obert va esdevenir Bloc del President.

-Amb quina periodicitat l’actualitza? Quant temps li dedica a la setmana o al dia?

-Hi ha hagut èpoques de tot. Des d’un cop a la setmana, a dos cops per setmana i ara que intento fer-ho cada dia. Com a mínim m’he proposat cinc dies per setmana.

-De quins temes escriu? Què trobarà el lector al seu bloc?

-De tot. Molta reflexió personal, sobretot de coses que em passen. En aquests moments també hi incorporo el discurs polítics, lògicament.

-Admet comentaris dels lectors?

-Al bloc que utilitzava a Presidència no. Tanmateix hi havia un apartat en la mateixa web que permetia adreçar preguntes i fer consultes al President. I en aquest apartat havia rebut bastants comentaris sobre el bloc. En el bloc que hem fet per campanya sí que hi ha la possibilitat d’adreçar comentaris.

-Quines satisfaccions n’obté? Hi veu algun risc en donar veu al lector?

-La satisfacció principal és constatar la participació dels lectors. Les opinions de qui et llegeix sempre són interessants, així com els comentaris i les aportacions que et poden fer. I de riscos en donar veu al lector, n’hi ha però sempre són relatius. Depèn de la maduresa de tots plegats. Penso que efectivament la potencialitat dels blocs depèn de qui l’escriu i de qui el llegeix. El que passa és que, per exemple, en el cas d’una web institucional com la del Parlament, és difícil encaixar-ho bé. No dic que sigui impossible, i certament, m’agradaria trobar la fórmula.

-Explica tot el que vol al seu bloc o s’autocensura?

-Entre explicar tot allò que vols i l’autocensura hi ha un món. Lògicament quan ho faig com a President, haig d’actuar de manera institucional. Però no pas perquè faci un bloc. Senzillament perquè ho faig així sempre. En un bloc més personal, penso que la creativitat hi ha de jugar un paper més important.

-Com veu la bloquesfera política de parla catalana?

-Creixent. És imparable i com diu la dita, a la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat. També és cert que encara cal tenir una mica de paciència. No podem demanar canvis de mentalitat, de xip, de costums, de tot alhora. De tota manera el millor de la bloquesfera de parla catalana és que és prou àmplia i representativa. I no només parlo de la política, és clar.

-Si disposés de més temps per al seu bloc, què hi faria que ara no pot fer?

-Escriure més sovint sobre coses que m’agraden o em sorprenen, allargar-me més en els textos, elaborar-los més i posar-hi més referències i enllaços.

-Recomani’m cinc blocs d’altres polítics.

-És obligat i de referència el del Miquel Iceta [bloc]. També m’agrada pel seu rigor el de l’Oriol Amorós [bloc]. I d’altres polítics que són de referència pel que representen. Lògicament no em perdo mai què diuen el Carod [bloc] i el Puigcercós [bloc], per exemple. Ara bé, també és cert que en miro molts d’altres. El Campanaret [de Gerard Gort, bloc], és per a mi sempre cita obligada, com ho és el del Saül Gordillo, el de l’Eduard Vallory [bloc], i la llista seria absolutament interminable

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

El tripartit ressuscita en l'únic debat de candidats

• sgordillo
• enllaç permanent
• Eleccions 2006
• dissabte, 21 d'octubre de 2006 | 01:15h

El tripartit ressorgeix en el primer i únic debat de candidats a la presidència de la Generalitat, a TV3, amb un Josep Cuní sobreactuat i un afany de protagonisme que feia perdre els nervis. El debat era avorrit fins a la mort, sincerament. Era un debat de gestors. No semblava que fossin candidats a presidir Catalunya. Però un cop aprovada la reforma de l'Estatut en referèndum, el 18 de juny, l'horitzó nacional quedava delimitat. I el que ens espera pels propers anys és, a la vista de la campanya i del debat, la gestió pura i dura i quatre gesticulacions polítiques mal comptades.

En la lògica de la gestió pública, doncs, els candidats considerats d'ordre, de l'establishment, són els que tenen les de guanyar. Que si xecs amunt i avall, que si reducció d'impostos, que si millora de les infraestructures, una mica d'immigració perquè no sembli que som extraterrestres... Tot anava prou bé en aquest terreny. Artur Mas era el centre, però amb discreció. José Montilla, absent. Joan Saura i Josep Piqué, brillants, cadascú per a la seva parròquia. I Josep-Lluís Carod-Rovira mantenia una equidistància saludable, perquè ni l'atacava Mas ni els exsocis del tripartit, i, com que ara ha recuperat un cert discurs liberal, fins i tot Piqué el respectava.

L'autoexclusió de Montilla, que se suposa que vol esgarrapar vots al favorit Mas, era inquietant. La distància de seguretat que mantenia Carod respecte Mas i Montilla, prudent i en la línia estratègica de no ensenyar les cartes del 2-N abans d'hora. Però el debat ha fet un tomb inesperat cap al final. Mas s'ha equivocat profundament, crec jo, amb la seva insistència d'arrencar un compromís impossible: que la resta de partits el respectin com a presidenciable si guanya les eleccions. Mas volia deixar clar, davant de l'audiència, que qualsevol vot que vagi a parar a ERC volent el pacte nacional amb CiU no té cap garantia, sinó tot el contrari. Mas volia deixar clar que el PSC no es compromet tampoc a deixar-lo formar govern encara que ell superi els socialistes en vots i escons.

El clímax del debat, els últims minuts, ha trencat la monotonia prèvia, perquè el tripartit ha ressuscitat. Serà president qui pugui formar govern, i la insistència inexplicable de Mas, quan gairebé ja estaven recollint els papers, se li ha girat en contra. No calia forçar la màquina. Quan estàs quedant prou dignament en un debat i, a més, tot et va de cara en la campanya, segons les enquestes, no cal arriscar tant. ¿Per què el tot o res de CiU? Perquè Mas sospita que Carod farà Montilla president, amb Saura al govern, si Mas no obté la majoria absoluta. I que ningú tindrà majoria absoluta ho apunten totes, absolutament totes, les enquestes.

En una setmana, tot ha canviat. Divendres passat, CiU anunciava que distribuiria en la premsa dominical el DVD ConfidencialCAT, que desenterrava el cadàver polític anomenat tripartit. Aquest divendres, el tripartit ha tret pit i s'ha conjurat, d'una manera subtil al principi però descarada al final quan Carod ha fet callar Mas, per evitar un govern de CiU en solitari. El tot o res.

El que no entenc és per què ni Piqué ni Saura ni Carod han tret l'espantall de la sociovergència, dita també convergelisme, per fer callar Mas i Montilla. CiU pot amenaçar de la reedició del tripartit. El PSC pot alertat d'un pacte CiU-PP, i de passada d'un acord nacional CiU-ERC. ¿Però per què ERC i ICV no posen de manifest el dubte raonable de la formació d'una grossen koalizionen CiU-PSC? Segurament perquè hi ha un guió no escrit per estroncar el guió, tampoc escrit, de La Moncloa.

Montilla sorprendrà Zapatero. No a les urnes, segurament. Però sí a partir de Tots Sants. Tanta timidesa i discreció deu amagar alguna cosa. De fet, abans del debat he comentat a un company. "Ja veuràs com en Montilla es treurà un as de la màniga". I, efectivament, l'ha tret. Discret, distant i amb dificultats per arribar en oratòria a la sola de la sabata d'uns Piqué i Saura brillants, Montilla ha sobreviscut el debat.

Quan érem a punt de rematar-ho, però, l'exministre ha preguntat a Mas si havia estat a Doñana, el 2003, quan Doñana era visitada assiduament pel president espanyol José María Aznar. El candidat de CiU s'ha quedat pàlid. Touché. L'estilet montillista, després de retreure-li la manca de credibilitat per haver hagut d'anar a cal notari. Montilla ha posat en evidència que Mas pretenia ser president amb el PP si l'aritmètica ho hagués permès fa tres anys. ¿I ara què en fem, del notari?

En definitiva, que del debat només em quedo amb la imatge que PSC, ERC i ICV han refet estratègies comunes davant d'una certa prepotència de CiU, a qui l'eufòria li pot jugar una mala passada. ¿És la factura pel DVD?

Encara queda molta campanya, però.

¿Vosaltres què n'opineu, del debat?

[Vilaweb: El debat a TV3 no aclareix quines aliances postelectorals faran els partits]

[Submarí, bloc confidencial: Montilla i Carod insinuen que reeditaran el tripartit]

________________________________

Continuïtat lògica (o no) en aquest bloc: Eleccions 2006

• Comentaris: 43
• Vull llegir la resta de l'article