Cercador per data

Cercador per data

« Gener 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031          

20 Meur

És el que els serveis púbics de transport deixen d’ingressar per les persones que es colen al transport públic en les diferents modalitats a Catalunya.

El senyor Thin: Encens i festes del Tê't a Viêt Nam

Ja han arribat a Hà Nôi. Els familiars del senyor Thin viuen als EE.UU. i han estalviat tot l'any per poder passar les festes del Tê't Nguyên Dán, amb els pares, germans, cosins, oncles, tietes.
El senyor Thin viu en un poblet al nord de Hà Nôi, Cao Thon. Ell i la seva família han treballat de valent aquests últims dos mesos. Elaboren encens i han de produïr-ne molt per aquestes festes. Són la quarta generació de la família que es dediquen a aquest ofici. Més de cinc-cents anys que l'encens és el mitjà econòmic del poble. És bonic veure el seu treball acabat ( arxiu ) en una botiga on vaig fer la fotografía.

Tres díes de celebracions, tradicions, desitjos, any nou, aniversaris. El senyor Thin és un home feliç. Els seus familiars que van marxar als EE.UU. abans d'acabar la guerra, tornaran al poble per les festes.

Els vietnamites creuen fermament que els seus ancestres els visiten aquests díes, i és per això que han preparat uns altars dins a casa on sempre hi és l'encens, les flors i les fotografíes dels familiars que ja no viuen a la terra. No falten les menges i els diners, i la branca amb les flors de presseguer o albercoquer que simbolitzen la sort i la prosperitat durant tot l'any.

Hien, el fill petit del senyor Thin, ha trobat a bon preu un taronger ple de fruits, i aquest és un bon senyal ! Com més fruita té l'arbre, més bona sort i prosperitat per la família.
El transport de l'arbre, com podem veure en la fotografia, és una característica molt habitual en aquest país. La motocicleta serveix per a tot i no hi ha la Urbana per posar multes !

El primer dia del Têt esperen la visita d'una persona. La primera que entra per la porta de casa. És un familiar o un amic, però escollit. Una persona amb diners, de prestigi, feliç. El senyor Thin està content, per partida doble. Enguany serà un molt bon amic que no s'han tornat a veure des de fa molts i molts anys i que ha fet fortuna a Europa i és un home ric, feliç i bona persona. Els portarà sort a ell i a tota la família.
El segon dia per ser a casa tot el dia esperant les visites d'amics, veïns i conversar, beure, menjar, plegats al voltant de les diferents taules repartides per tota la casa.
El tercer dia és el senyor Thin i la seva família que visiten els mestres de l'escola dels seus fills o professors d'universitat, i els socis o propietaris d'empreses per qui
treballen, en aquest cas les botigues que li compren la seva producció d'encens.
 

L'aprenentatge de la indefensió.

És coneguda la faula aquella de l'elefant que essent un cadell és lligat mitjançant una corda a un pal clavat a terra. Per molt que es rebel·li i tiri amb tota la seva força l'estaca no es mou. Al cap d'un temps l'elefant ja adult continua captiu i lligat malgrat que ja tenia força més que suficient per desclavar el pal de terra. Per què no ho feia? Perquè feia molt de temps que havia interioritzat que no hi havia res a fer, va perdre la seva confiança en ell mateix per a resoldre aquest problema i ho va acceptar com a quelcom inevitable.

El missatge d'aquest conte és que no hem de perdre mai la confiança en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats, i que hem de qüestionar-nos allò que donem per descomptat del món que ens envolta. Potser la conclusió que varem treure ahir ja no és vàlida amb les circumstàncies d'avui.



"FRAGA, ESE HOMBRE"

Acaba de morir una de les llegendes vives de la política espanyola, dels més odiats i els més estimats: en Manuel Fraga Iribarne. Encara resta viu en Santiago Carrillo, antagonista d’en Fraga, i més gran que ell, igualment odiat i estimat. 

Representant el primer d'un món, d'una etapa de la Història d'Espanya nefasta, de la qual mai no es va penedir d'haver format part d'ella. I el seu "Currículum Vitae" de coses reprovables, sobretot quan el franquisme, són àmplies, que hem de recordar. 

Com va menysprear el dirigent comunista Julián Grimau, afusellat el 1962; com va justificar i va manipular l'assassinat de l'estudiant Enrique Ruano per fer-ho aparèixer com un boig suïcida; com va tenir a veure en la massacre de cinc obrers a Vitòria i Montejurra, de les que mai no va demanar perdó... 

Per això, comprenc els que es queixen que alguns surtin ara reivindicant-lo gairebé com algú que ha mort "en olor de santedat", i fa gairebé tres anys, quan la mort de l'actor Pepe Rubianes, a aquest gairebé no se li podia fer un homenatge sense semblar un "perillós subversiu", com si en Rubianes hagués abusat de nenes petites. La meva família va decidir posar-me per nom Julián precisament per en Grimau, afusellat dos anys abans que jo nasqués.

N’hi ha moltes coses fosques de la vida de Manuel Fraga que no han d'oblidar-se, tot enmig d'aquesta reivindicació amb pujada als altars que alguns volen fer-li. A més, a l'estranger, tots se'n recorden del seu passat franquista, qualificant-lo de "Darrer supervivent del Govern d’en Franco", cosa que no és precisament cap elogi. 

Fins i tot es recorden les seves postures ultraconservadores en qüestions com la família i el divorci, que li feien semblar un cavernícola i fins i tot mostrava tolerància als homes assetjadors sexuals, com si ells fossin les víctimes i no pas les dones. Si hagués alguna cosa positiva que dir d'ell, home, cal ser honest amb que després va saber readaptar-se a l'Espanya post-franquista i esdevenir un demòcrata, fins i tot va arribar a desafiar l’Antonio Tejero i els seus Guàrdies Civils colpistes el 23 febrer 1981, després de diverses hores de captiveri al Congrés dels Diputats, tot cridant: "Vull sortir d'aquí! Això és un atemptat contra la democràcia!"

Però també cal tenir en compte d’allò dolent que va fer en vida, que tot i que quan algú mor, per respecte a la seva família, tan humana com la nostra, se li deu. I llegint de nou algunes frases que va dir en vida, com quan va dir: "És evident que el gloriós alçament del 18 de Juliol és un dels moviments més simpàtics que es recorden a tot arreu" o "Les dones són com els votants indecisos: quan els preguntes amb quants homes s'han anat al llit, mai no t’hi donen una xifra exacta" (triades a l'atzar, n’hi ha d’altres frases encara més pintoresques o tremendes), no ens fan ganes de tenir-lo en aquest altar intocable per res.

 


Banderes que enganyen. El que no ens diuen de la nau Victòria

Fins al mes de març podrem visitar una rèplica de la nau Victòria de Magallanes i J.S.  Elcano, al Moll de la Fusta de Barcelona. Ens diuen que podem veure com era la nau i com es navegava fa 500 anys. Ara bé, aquesta rèplica  -construïda l'any 1991 amb motiu de l'Expo'92- és constantment passejada per totes les ciutats costaneres sense els seus escuts i banderes de l'època amb l'excepció d'una gran bandera espanyola que llueix. Tots sabem, que la bandera nacional espanyola més antiga és de l'any 1785 i no pas del 1519. O sigui que la bandera que hi ha al vaixell no existeix fins a 266 anys més tard de l'expedició de Magallanes. Si es tracta de fer una rèplica fidedigna i de fer les coses amb rigor històric, per quina raó s'han suprimit els escuts i les banderes originals? Quins eren aquests escuts i aquestes banderes ?

Ara com ara,  tenim prou estudis que demostren que en aquells temps la Marina Hispànica era principalment de matriu catalana i no pas castellana com ens han volgut fer creure. Sense anar més lluny, al museu etnològic de Barcelona podem trobar un mapa del pare jesuïta Pedro Murillo Velarde (1696-1753), publicat a Manila al 1734 amb el títol de "Carta Hydrographica y Chrographica de las Islas Filipinas" on hi apareix una representació de la nau Victòria amb una senyera quadribarrada a popa. El mapa és considerat de gran importància per les seves dimensions notables i per la seva acurada precisió cartogràfica. També podem apreciar en un gravat de l'Ortelius del segle XVI, que el capità, que porta una brúixola a la mà, duu una barretina al cap. O sinó, per què en altres rèpliques de la nau Victòria que s'exposen a l'Argentina i a Xile, sí que  contenen els escuts de l'època i, fins i tot, les trobem guarnides amb banderes catalanes?...


Primeres impressions de 2011 (III): Jordi Miró garnatxa blanca


"Jordi Miró garnatxa blanca/maceració pelicular 2011"
DO Terra Alta
Corbera d'Ebre
Celler: Jordi Miró
Anyada: 2011
Raïm: garnatxa blanca
Grau alcohòlic: 13,5 %vol
Preu aproximat: 7,50 euros





Comentari:

El tast d'aquest prometedor vi del celler Jordi Miró, perfumat i llaminer, fa pensar que hom podrà gaudir d'una bona anyada pel que fa a aquesta varietat característica de la Terra Alta.  

LA FOTO DEL DIA: 21.01.12


ETTA JAMES (1938-2012), Parc de la Ciutadella-Womad (Barcelona), 30 29 de juliol de 1989

Martin Schulz, un president catalanista del Parlament Europeu

Aquesta setmana a Estrasburg hem escollit el nou president del Parlament Europeu i els 14 vice-presidents de la Mesa, atès que ja hem arribat a la meitat de la legislatura 2009-2014. El popular polonès Jerzy Buzek, que el dilluns es va acomiadar cometent el gravíssim error de fer guardar un minut de silenci conjunt per Václav Havel i per Manuel Fraga (última manipulació del vicepresident Vidal-Quadras?), deixa pas al social-demòcrata alemany Martin Schulz. Aquell minut de silenci, que tanca una grisa presidència de Buzek que s’ha anat desdibuixant amb el pas del temps, va generar molts correus electrònics i comentaris de rebuig entre molts diputats liberals i verds, que van acabar castigant Vidal-Quadras amb una sonada derrota a la votació final del dimecres: de conseller principal de Buzek Vidal-Quadras ha passat a obtenir la vice-presidència quarta, en no aconseguir ni tant sols tots els vots del seu grup. Vidal-Quadras ha vist també com els tres primers vice-presidents més votats eren tots ells socialdemòcrates, votats massivament per molts diputats liberals i verds. El PP ha comprovat una vegada que no disposa de la majoria absoluta de la cambra (és la minoria majoritària) i que qualsevol acord entre socialdemòcrates, liberals i verds conformen una clara majoria guanyadora. Martin Schulz, llibreter de professió, és un gran coneixedor de la nostra llengua i literatura, fins al punt que s’ha mostrat públicament partidari de ús de la llengua catalana en el plenari... això ens anima a tornar a intentar, com ja vam fer al 2010 amb motiu de la presidència espanyola de 2010, normalitzar l’ús del català a l’hemicicle. Aquí en teniu més detalls.

López Bulla tradueix Vittorio Foa

José Luis López Bulla li ha dedicat el seu particular homenatge a Vittorio Foa, que ha fet 98 anys. I ho ha fet traduint una part del llibre “Le parole della politica” (Einaudi, 2008), escrit pel vell sindicalista i polític italià i per Federica Montevecchi (...)

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Joaquim Torrent

Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

"Castilla en armas"?

Carme Vilaró Rovira

a cop calent

Carme Vilaró Rovira

gràcies Pep Guardiola

Raül Romeva

Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva

La Taxa sobre Transaccions Financeres avança, novament gràcies al PE

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.