Cercador per data
El pacte de la Moncloa entre Mas i Zapatero, sis anys després
Avui fa sis anys de la reunió al palau de la Moncloa entre l'allavòrens president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero i Artur Mas, líder de CIU per tal de pactar les retallades al projecte d'Estatut d'Autonomia que havia aprovat el Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005. És per tant una bona ocasió per valorar els efectes d'aquells pactes i les conseqüències que han tingut.
- Comentaris: 3
BAIXADA DE TORXES A MASELLA.
Diuen que els catalans ens perd l'estètica i es veritat. Els esquiadors d' aquest país, patim obviament del mateix defecte o si voleu virtut, depèn com ho vulguem veure. No ens ho volíem perdre i per això hem anat a la Molina i Masella per ajudar a batre el rècord del món d'esquiadors participants en una baixada de torxes. Ha estat un acte lúdic, enmarcat en la primera edició del Dia Internacional de la Neu, tot i que de neu més aviat poca, amb la pretensió - la dels organitzadors que no la de tots els participants -, de donar suport a la candidatura olímpica Barcelona-Pirineu per als Jocs d'Hivern del 2022. Després d'una espera, que s'ha fet curta pel bon ambient que hi havia entre els esquiadors, hem anat baixant pels diferents itineraris fins omplir les pistes i la muntanya de llum. El rècord ha estat batut, amb cinc mil vuitanta-nou persones lliscant amb les torxes. Al acabar, focs d' artifici amb música de Coldplay i d'altres. Esquiar de nit sota la llum de les torxes ha estat per nosaltres una experiència inoblidable.
- Comentaris: 1
La denúncia: Una dona assassinada
Avui a Santa Coloma de Queralt. A casa seva. La dona, jove, ha estat assassinada brutalment, a ganivetades. El presumpte autor, el seu home, ha estat detingut.
Dos fills petits queden orfes.
No tinc ja més paraules. Únicament la denúncia que cal fer, sense esma, però amb una tristor cada cop més i més profunda i un enuig rabiós.
El meu sincer condol i em pregunto, arribarà el dia que no hauré de cercar flors ?
Probablement és molt lluny; el túnel és ben fosc. Cinc apunts ja publicats i encara no hem arribat a la fí del primer mes del nou any 2012.
Un capoll d'albercoquer que s'obre a la vida.
Dos fills petits queden orfes.
No tinc ja més paraules. Únicament la denúncia que cal fer, sense esma, però amb una tristor cada cop més i més profunda i un enuig rabiós.
El meu sincer condol i em pregunto, arribarà el dia que no hauré de cercar flors ?
Probablement és molt lluny; el túnel és ben fosc. Cinc apunts ja publicats i encara no hem arribat a la fí del primer mes del nou any 2012.
Un capoll d'albercoquer que s'obre a la vida.
El forat negre : Són 8!
Una nova víctima, una dona morta a ganivetades pel company. Un mes de gener negre .
- Comentaris: 4
LA LLENGUA INEXISTENT I LES VERGONYES D’EN DURAN
Segons ens informa la Plataforma per la Llengua, nomes una empresa compleix la llei sobre el codi de consum per fer l’etiquetatge dels productes com a mínim en català, tot això quan la propera setmana compleix el termini per adaptar-se a la nova normativa, que un cop més serà invisible, i una nova prova del nostre poder per imposar o legislar res. Per altra banda en Duran, ara ens diu que el pagament ajornat del 2008 sobre la disposició addicional tercera de l’Estatut de 759 milions depèn de les Eleccions andaluses, i que fins desprès no creu que hi hagi novetats. N’hi ha per llogar-hi cadires.
La setmana dels tres barruts
Tradicionalment, la setmana que queda emmig del gener és coneguda com la dels tres barbuts i considerada la més freda de l'any. Enguany, sant Pau ermità, sant Maür abat i sant Antoni abat han decidit retirar-se discretament d'escena (la prova és el poc fred que està fent aquests dies) i el seu lloc ha estat ocupat no per tres barbuts sinó per tres barruts. Vegem-los.
El primer és el president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, principal impulsor a l'arxipèlag de la desacomplexada política pepera contra la llengua catalana, que abraça tots els camps: administratiu, educatiu, comunicacional... Doncs bé, aquest senyor que vol reduir la llengua a un estat preagònic o directament vegetatiu ha tingut la barra de dir, en un pregó: "Visca també es català, que és es nostre patrimoni". El nostre sí, el d'ell i d'uns quants com ell, ho dubto. Va ser convenientment escridassat, és clar.
El segon és un tal Képler Laveran Lima Ferreira, molt més conegut com Pepe, jugador del Real Madrid que ha estat notícia aquesta setmana per haver estampat el seu autògraf pedestre (mai millor dit) a la mà de Messi. Posteriorment, en l'inevitable acte de contrició que tot esportista fa després de protagonitzar alguna malesa, ha tingut la barra de dir que la seva acció va ser "involuntària". I nosaltres que ens ho creiem. Si dimecres que ve és alineat pel seu compatriota Mourinho, el Camp Nou li reservarà una rebuda diguem-ne calurosa.
El tercer és Francesco Schettino, el capità del creuer "Costa Concordia", que va naufragar davant d'una illa italiana. La seva actuació durant l'accident, la seva fugida abans d'hora, les seves declaracions contradictòries, els punts foscos de tot plegat (què hi pinta la moldava que no figurava a la llista de passatgers i que feia de "traductora"?), fan que ens trobem davant d'un barrut de cap a peus. Abans es deia que alguns es treuen el carnet de conduir en una tómbola; pel que sembla ara també rifen galons de capità.
Ja ho diu la dita (la copio de Vickipèdia), "per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans".
El primer és el president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, principal impulsor a l'arxipèlag de la desacomplexada política pepera contra la llengua catalana, que abraça tots els camps: administratiu, educatiu, comunicacional... Doncs bé, aquest senyor que vol reduir la llengua a un estat preagònic o directament vegetatiu ha tingut la barra de dir, en un pregó: "Visca també es català, que és es nostre patrimoni". El nostre sí, el d'ell i d'uns quants com ell, ho dubto. Va ser convenientment escridassat, és clar.
El segon és un tal Képler Laveran Lima Ferreira, molt més conegut com Pepe, jugador del Real Madrid que ha estat notícia aquesta setmana per haver estampat el seu autògraf pedestre (mai millor dit) a la mà de Messi. Posteriorment, en l'inevitable acte de contrició que tot esportista fa després de protagonitzar alguna malesa, ha tingut la barra de dir que la seva acció va ser "involuntària". I nosaltres que ens ho creiem. Si dimecres que ve és alineat pel seu compatriota Mourinho, el Camp Nou li reservarà una rebuda diguem-ne calurosa.
El tercer és Francesco Schettino, el capità del creuer "Costa Concordia", que va naufragar davant d'una illa italiana. La seva actuació durant l'accident, la seva fugida abans d'hora, les seves declaracions contradictòries, els punts foscos de tot plegat (què hi pinta la moldava que no figurava a la llista de passatgers i que feia de "traductora"?), fan que ens trobem davant d'un barrut de cap a peus. Abans es deia que alguns es treuen el carnet de conduir en una tómbola; pel que sembla ara també rifen galons de capità.
Ja ho diu la dita (la copio de Vickipèdia), "per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans".
Chacón, CARMETA de EpaÑa
Potser et dius Carme a Esplugues de Llobregat, però deus ser Carmen a Olula del Río, el poble almerienc on va néixer el teu pare i des d'on has iniciat, amb gran afany, la reconquista del desorientat PSOE. De debò, Carme Chacón: admiro el teu coratge, tot i que no comparteixi les teves actituds, que potser sí que alguna de les teves idees, si és que en tens de pròpies... No des d'un punt de vista català, esclar.
Tranquil·la, que tampoc no faig meves les posicions del teu oponent, Alfredo Pérez Rubalcaba, però he d'admetre que, si jo fos espanyol, hi trobaria més punts en comú que no pas amb tu, que políticament -no t'enfadis- no em sembles "ni chicha ni limoná".
Tranquil·la, que tampoc no faig meves les posicions del teu oponent, Alfredo Pérez Rubalcaba, però he d'admetre que, si jo fos espanyol, hi trobaria més punts en comú que no pas amb tu, que políticament -no t'enfadis- no em sembles "ni chicha ni limoná".
Sant Roc, les coses no passen per sorpresa
Les coses no passen per sorpresa. Sempre hi ha senyals. Dilluns al matí, El Punt en publicava una, de senyal (una més, s'entén):
"Tard o d'hora, Sant Roc esclatarà. L'actitud del govern de Badalona només enfronta col·lectius. Estan desitjosos que esclatin alguns problemes per poder anar més en contra dels immigrants." Són paraules d'un membre del patronat de la Fundació Ateneu de Sant Roc, Juanje Guerrero, una de les persones que trepitgen diàriament aquest territori i que alerten del trencament social que està conquerint el barri.
Convidat per la urgència de les paraules del Juanje --que, creieu-me, venen avalades per molts anys de feina i per un compromís cívic de llarga i contrastable solvència i rigor-- m'agradaria compartir una reflexió que mira uns anys enrera.
En bona part, avui paguem la factura del tebi lideratge (i l'absent política) de l'Ajuntament de Badalona quan, ara fa deu anys, ja eren evidents els impactes de la nova immigració en una part de l'àrea metropolitana on plovia sobre mullat. Què diferent la manera d'enfocar el fenòmen entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, tan a prop i tan lluny, sempre. Els colomencs tenien una estratègia, una significativa dotació pressupostària i un consens polític suficient. Nosaltres discutíem de ports i camps de golf.
Fa una dècada, d'allò; a partir del 2003, la feina primer d'ERC -que va promoure la creació d'una regidoria específica- i sobretot de CiU, amb Josep Pera i el seu equip tot exercint un lideratge sensible i convincent, van marcar un canvi important, però a la vista dels fets, insuficient. Fins ara, la política sobre cohesió a la ciutat prioritzava la construcció comuna d'espais i símbols, combinada amb una política de seguretat decidida i cada vegada més eficient, sempre al servei d'un mínim comú denominador on es sentia còmoda la majoria de la ciutadania (i així va quedar clar en les eleccions del 22m, per cert).
Avui s'està desmantellant aquesta política d'ampli consens i elogiada arreu del país, però que encara no havíem acabat de consolidar. Tot plegat és massa vulnerable. El que denuncia Juanje Guerrero de Sant Roc fa por perquè és el reflex d'alguna cosa que supera el cas concret. Les coses no passen mai per sorpresa, deia. Les coses sempre passen per un motiu.
El substitut administrat per l'actual govern en minoria és una política altiva i aspra, de curta volada, més atenta al periodista que al ciutadà, que es mou bé amb els rumors i la malidicència, i que recupera sense gaires vergonyes una política que semblava que ja es començava a superar, la del tu em dones, jo et dono (ho explicava bé l'Andreu Mas en la seva crònica a El Punt de dimecres). La policia esdevé ara la solució per a tot en el moment que a mitja Europa (i més des dels fets de Londres d'aquest estiu) ja és un consens generalitzat que la desigualtat no s'arregla (més aviat s'agreuja) a cop de porra.
PSC, CiU i ICV-EUiA tenen avui la majoria suficient per incidir en aquestes polítiques de fons i intentar recuperar aquell camí que vam emprendre correctament, bé que massa tard. El de la cohesió social és un tema crucial i requereix d'una oposició sense por a la política, amb ganes de convèncer, amb habilitats per forçar canvis significatius en l'acció de govern actual. Al capdavall, es tracta de defensar un model de ciutat que és compartit per la majoria de badalonins. I aquest és (o hauria de ser), més enllà de les estratègies de partit en un moment concret, un mandat inexcusable dels tres partits de l'oposició avui al consistori.
"Tard o d'hora, Sant Roc esclatarà. L'actitud del govern de Badalona només enfronta col·lectius. Estan desitjosos que esclatin alguns problemes per poder anar més en contra dels immigrants." Són paraules d'un membre del patronat de la Fundació Ateneu de Sant Roc, Juanje Guerrero, una de les persones que trepitgen diàriament aquest territori i que alerten del trencament social que està conquerint el barri.
Convidat per la urgència de les paraules del Juanje --que, creieu-me, venen avalades per molts anys de feina i per un compromís cívic de llarga i contrastable solvència i rigor-- m'agradaria compartir una reflexió que mira uns anys enrera.
En bona part, avui paguem la factura del tebi lideratge (i l'absent política) de l'Ajuntament de Badalona quan, ara fa deu anys, ja eren evidents els impactes de la nova immigració en una part de l'àrea metropolitana on plovia sobre mullat. Què diferent la manera d'enfocar el fenòmen entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, tan a prop i tan lluny, sempre. Els colomencs tenien una estratègia, una significativa dotació pressupostària i un consens polític suficient. Nosaltres discutíem de ports i camps de golf.
Fa una dècada, d'allò; a partir del 2003, la feina primer d'ERC -que va promoure la creació d'una regidoria específica- i sobretot de CiU, amb Josep Pera i el seu equip tot exercint un lideratge sensible i convincent, van marcar un canvi important, però a la vista dels fets, insuficient. Fins ara, la política sobre cohesió a la ciutat prioritzava la construcció comuna d'espais i símbols, combinada amb una política de seguretat decidida i cada vegada més eficient, sempre al servei d'un mínim comú denominador on es sentia còmoda la majoria de la ciutadania (i així va quedar clar en les eleccions del 22m, per cert).
Avui s'està desmantellant aquesta política d'ampli consens i elogiada arreu del país, però que encara no havíem acabat de consolidar. Tot plegat és massa vulnerable. El que denuncia Juanje Guerrero de Sant Roc fa por perquè és el reflex d'alguna cosa que supera el cas concret. Les coses no passen mai per sorpresa, deia. Les coses sempre passen per un motiu.
El substitut administrat per l'actual govern en minoria és una política altiva i aspra, de curta volada, més atenta al periodista que al ciutadà, que es mou bé amb els rumors i la malidicència, i que recupera sense gaires vergonyes una política que semblava que ja es començava a superar, la del tu em dones, jo et dono (ho explicava bé l'Andreu Mas en la seva crònica a El Punt de dimecres). La policia esdevé ara la solució per a tot en el moment que a mitja Europa (i més des dels fets de Londres d'aquest estiu) ja és un consens generalitzat que la desigualtat no s'arregla (més aviat s'agreuja) a cop de porra.
PSC, CiU i ICV-EUiA tenen avui la majoria suficient per incidir en aquestes polítiques de fons i intentar recuperar aquell camí que vam emprendre correctament, bé que massa tard. El de la cohesió social és un tema crucial i requereix d'una oposició sense por a la política, amb ganes de convèncer, amb habilitats per forçar canvis significatius en l'acció de govern actual. Al capdavall, es tracta de defensar un model de ciutat que és compartit per la majoria de badalonins. I aquest és (o hauria de ser), més enllà de les estratègies de partit en un moment concret, un mandat inexcusable dels tres partits de l'oposició avui al consistori.
d'això de resar al carrer
L'alcalde Albiol diu que a Badalona ara estarà prohibit resar al carrer. Mmmm. Significa això que la nostra Processó del Silenci quedarà prohibida? I totes les altres? També es prohibirà la de Llefià, on per cert ell hi participa cada any? I les benediccions de Rams? Costa de creure! (segueix)
- Comentaris: 6
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
