Cercador per data
Sicilianització.
Hem arribat al límit. Del primer capítol. Perquè els valencians escrivim una novel·la infinita, més llarga encara que no puguem pensar. I cada dia la sorpresa és millor i el despropòsit supera qualsevol previsió. Qualsevol imprevist. Qualsevol fantasia: la realitat valenciana és la millor de les ficcions. També és la pitjor de les lectures.
Els jutges ara són constructors i decideixen enderrocar. Però també decideixen sobre comunicació, sobre canals de televisió, sobre cultura, sobre el nom de la llengua, sobre l'amistat entre polítics, corruptes i jutges mateix.
Si els polítics valencians decideixen de fer via per un cantó determinat, sempre a favor del seu benefici material, apareix de colp un jutge que té la vesprada lliure per dedicar-se als papers i a l'assumpte dels seus amics. Tant se val que hi haja casos que porten deu anys sense arreglar-se, sense atendre's, alçats en un calaix esperant no sabem què. Per casos d'amigots, com és assolar sis cases d'un barri, sempre hi ha jutges esperant de tenir l'oportunitat per saltar al camp de joc. Sap que hi ha premi, recompenses i encara més honors. No són ximples, ni babaus, perquè ja saben com funcionen les coses, que han tingut l'exemple del seu capo de jutges.
Tenim els polítics corruptes, els jutges, la justícia parcial a favor del poder, tenen els vots captius de la gent, les institucions segrestades al seu favor, el secretisme a dins les institucions públiques que haurien de ser model de transparència; a més, la policia, la GC i encara més àmbits ballen a ritme d'una música orquestrada. Hem sicilianitzat el viure Valencià, millor que no es mostra en aquella pel·lícula, Gomorra. Aqueixa és ara la moda. Porteu-nos la màfia, la doble vida, imposeu-nos la pocavergonya, el silenci, la venjança, la ràbia, l'odi, adobeu-ho amb l'església, la catòlica i tan antivalenciana església dels valencians… I ja teniu els condiments necessaris per definir la ciutat i el país: visca Sicília.
- Comentaris: 1
Situació actual dels suports a SI __ EA 1505
Dóna
Suport
a
Suma Independència
que avui ja compta amb:
2409
signatures
+
2957
admiradors
en el
feisbuc
=
5366
suports
Si encara no has signat fes-ho a:
Perquè escrivia a una terrassa?
25 de febrer'05
Des de fa molt de temps m’agrada portar amb mi alguna cosa per escriure. Tanmateix, no és fins fa ben poc que ho faig d’una manera quotidiana: abans només tenia aquest costum quan marxava de viatge. Estic content d’aquest nou hàbit. Li dona frescor a la meua escriptura, sovint massa “pensada”, massa recargolada. Quan escric als quaderns no estudie les paraules; simplement, escric. És com una mena d’alliberament: l’escriptura planificada sovint m’ofega. Quan la “cosa” no va, és certament exasperant: m’enroque en un paràgraf i ja no hi ha manera d’avançar; o comence a embolicar-me de mala manera i quan me n’adone porte tres pàgines i encara no he ni començat a escriure d’allò que pretenia explicar. Per això pense que els quaderns i l’escriptura que em permeten –lliure d’imposicions temàtiques o estètiques– ha de repercutir positivament alhora d’afrontar un escrit planificat: són una mena de catalitzadors de la meua expressió escrita, excessivament “artificial”, sense frescor. A més a més però, he de reconèixer que m’agrada posar-me a escriure a qualsevol lloc. Pot semblar bohemi, fins i tot un poc pedant, això d’escriure a llocs públics, com en aquesta terrassa de la Glorieta de Santa Pola. Ja he dit alguna vegada que aquest fet, no escriure sinó fer-ho a llocs públics, té alguna cosa d’exhibicionista. No puc negar-ho: m’agrada que em miren quan escric. No sé exactament perquè. Per semblar interessant? La veritat és que la gent que puga haver en una cafeteria qualsevol m’importa més aviat poc per tant, no té massa utilitat fer-se l’interessant en aquesta mena de llocs. Elitisme? Pensar això seria injust. Escriure, el fet físic de posar-se a escriure, és una de les poques coses que està a l’abast de tothom –o de pràcticament tothom– i l’elitisme no és sinó fer coses que la gran majoria de persones tenen vetades, per cares o per inaccessibles. Escriure, evidentment, no té res d’inaccessible i encara menys de car. Certament, no sé perquè ho faig però és un fet que m’agrada que m’observen mentre escric. En el fons, pense que és una qüestió de paisatge: quan deixe el quadern damunt la taula, obert per una pàgina en blanc i comence a escriure, no faig més que fer bonic, decorar l’entorn visual en el qual em trobe immers, donant-li un toc original, inèdit... Quan una persona escriu sense cap motivació aparent desprèn sempre quelcom de misteriós, tot generant curiositat al seu voltant: “Què serà allò que escriu?”, o fins i tot “Perquè escriu?”. M’agrada pensar això. Així doncs, m’agrada pensar que no faig més que decorar un paisatge urbà, per a gust, curiositat o indiferència d’aquells qui el formem. O potser, inconscientment, estic fent un crit desesperat, estic enviant un missatge als demés; un missatge en forma d’imatge: escriviu, treballeu les paraules i el pensament, endinseu-vos per la vostra ment i feu-la cada vegada més àgil, més comprensiva, més oberta... Sé allò què vull dir però no he aconseguit les paraules per transcriure correctament els meus pensaments. Tinc pressa. No vull perdre l’autobús cap a Elx.
- Comentaris: 1
El multilingüisme real cada cop és més a prop
Ciència-ficció? No, en absolut. Ho he fet avui mateix. Gràcies a Google, de forma integrada. El correu l'he rebut a Gmail, que m'ha ofert la possibilitat d'obrir el document (de Word 2007) al Google Docs, i un cop obert allà només he hagut de clicar a eines per a traduir-lo al català.
Certament, la traducció era millorable, el Google Docs encara té limitacions, però el sistema ja està definit. Ara falta millorar-lo.
Fa molt poc hom hauria pensat que el que he fet avui en un moment era un somni. Però el somni ja el comencem a tenir aquí. I per sort pels catalans, no depèn ni de nosaltres ni dels espanyols ni dels francesos. No es pot aturar.
- Comentaris: 2
Otamendi i les tortures de la guàrdia civil a TV3
L'ex-director d'Egunkaria, Martxelo Otamendi, ha parlat clar (i una mica català) sobre les tortures i l'estat d'excepció, que ell va patir en primera persona quan el van detenir sota la llei antiterrorista i el van tenir incomunicat cinc dies. Tres d'ells, patint tortures i tota mena de vexacions.
El vídeo és interessant no només pel què diu Otamendi, actual director de Berria, sinó perquè ho diu, sense pèls a la llengua i donant noms d'alts càrrecs, en un dels programes amb més audiència de la televisió pública catalana.
Per cert, que Otamendi (que aquests dies és a casa nostra en el marc de la setmana catalana de solidaritat amb Egunkaria) serà demà a VilaWeb per fer un xat a la una del migdia. Segur que serà molt interessant!
La Brúixola del Nord, ara marca "Una Gran Coalició" __ BIC 1707
La gent propera a Catalunya Acció, com veuen la "Suma Independència" i les possibilitats de fer una gran coalició independentista:
NIN: Benvolgut Gica,
Estic d'acord amb tu, seria problemàtic. Reagrupament és un partit
polític i Cat-acció és una plataforma política. Arran d'aquesta
distinció entre els dos projectes ja es pot preveure força disputes.
La més evident -i com ja saps, la que em toca la corda sensible- seria
la divergència ideològica pel que fa al projecte de país. Catalunya
Acció, sempre ha defensat un projecte de Països Catalans, i els actes
que han muntat des de Salses a Guardamar en són la millor prova.
Reagrupament, com a partit polític, ja no podria defensar el mateix
postulat i sembla que no el defensarà
(http://www.directe.cat/punt-demira/reagrupament-amb-el-blaverisme-18020).
Vaig tornar a casa per nadal i tot va a menys. Si no tenim un centre, sud i unes illes que
ens facin costat, al nord perduts estarem. La crua realitat és aqueixa
i si tot segueix així en quinze anys el País Valencià se trobarà en la
mateixa fotuda situació. És clar, una plataforma independentista unida
seria la millor opció per aconseguir la independència, però aquesta
plataforma, quina finalitat tindrià? Quin seria el seu objectiu?
Catalunya Acció, ja ha respost i és una resposta que m'agrada, de fet
és l'única que me veig capaç d'acceptar. El Carretero -collons és de
Puigcerdà- ho hauria d'entendre. Entenc que es tracta d'un moment on
l'expressió "ara o mai" se sent molt, m'estic a Barcelona i no negaré
que s'ha d'anar per feina. Dit això, Jaume I ja és conegut com a Jaume
el traïdor a la Provença. Impedim que hi hagi un Carretero el
desertor. Vaig fer de voluntari a Sant Cugat per preparar la consulta
del 13-D. Sóc independentista perquè sóc partidari dels PPCC units.
Qualsevulla altra finalitat me farà caure una llosa al damunt. Una
unió Espot-Carretero hauria de seguir el pla d'espot, perquè el
contrari és perdre el nord.
Que el vent és fort i Catalunya és gran
-----------------
Josep Castany a Nin:
Aquesta diferències entre projectes, partits i entitats, es poden
coordinar per a fer entrar la independència en el Parlament del
Principat de forma victoriosa amb el que jo anomeno la coalició per
un dia combinada amb la llibertat de vot dels diputats escollits.
D'aquesta manera combines la màxima unitat per la independència el
dia de les eleccions amb la gestió de la transversalitat, de les
diferents sensibilitats, en el dia a dia del Parlament del Principat.
Quan parlo de coalició no m'estic referint formalment a una coalició
de partits, sinó a una llista, que per les persones que la formarien,
projectaria a l'electorat la imatge d'una coalició de forces. Vaja,
l'equivalent polític de la Gran Companyia Catalana dels Almogàvers
que era un exèrcit format per diferents companyies que es van coordinar
per un objectiu comú.
Amb una coalició també resols el problema que planteges. Si en
Carretero només es planteja la independència del Principat, almenys
tindries un altre diputat com en Santiago Espot que defensaria tota
Catalunya (=Països Catalans). Per això és important la llibertat de vot
dels diputats que conformin la coalició, perquè almenys l'estafa o la decepció no és
total com li ha passat a molta gent amb Esquerra.
El primer problema que tenim per a construir això és que no hi ha
manera de reunir-nos amb en Carretero per a parlar-ne. Té mentalitat
de pal de paller, no de coalició. És a dir, ell parteix de que està
obert a tothom sempre que t'uneixis a Reagrupament. Això és una
simple excusa per a no haver d'explicar que volen anar sols a les eleccions.
I ja només faltava que el passat divendres 15 en un programa de
televisió, a la pregunta de si votaria en Mas o en Montilla com a
President, digués que votaria en Mas, un líder regionalista. Bona
manera de carregar-se un projecte polític, ja que si diu això pots
votar directament CiU. No voldria estar pas a la pell dels Reagrupats
després d'una resposta així.
La nostra nació és Catalunya, que va de Fraga a Maó i de Salses a
Guardamar, i a Catalunya Acció ho tenim molt clar. Com tota batalla,
cal començar per algun front i per això estem centrant ara els
nostres esforços en el Principat. Si iniciem un procés d'independència al
Principat des del Parlament la resta de territoris es podrien activar
immediatament. Això no ho pot preveure ningú, però és molt possible
que passi.
Catalunya Acció es va fundar amb un objectiu clar i per a no decebre.
Podem anar més ràpids o més lents, sobretot depèn de les aportacions
econòmiques dels catalans, però estem construint un projecte sòlid i
el nostre compromís continua i no s'ha mogut ni un milímetre des del
primer dia.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
----------------------
De: El nin ...@gmail.com>
Data: Tue, 19 Jan 2010 17:54:58 -0800 (PST)
Local: Dc 20 Gen 2010 02:54
Assumpte: Re: Veieu l'Espot i en Carretero junts en una mateixa candidatura?
Respon | Respon a l'autor | Reenvia | Imprimeix | Missatge individual | Mostra l'original | Avisa d'aquest missatge | Cerca els missatges d'aquest autor:
NIN: Senyor Castany,
No nego que entre les diferents entitats es pot coordinar els esforços
per a assolir la independència. El seu escrit enforteix els dubtes que
tinc d'una candidatura Espot-Carretero que no sia perpetuar el joc
fastigós de la política actual. Per si no ho havia posat en net abans,
em repeteixo: Ara com ara, fer candidatura amb en Carretero segons els
seus termes és estancar l'independentisme. De fet, li ho vaig dir al
senyor Molins a aquell sopar del "possible fitxatge del Ronaldinho".
Vaig decidir alinear-me amb el vostre projecte perquè l'objectiu
sempre ha estat la independència de Catalunya -tota, Països Catalans o
territoris de parla catalana, el nom m'importa un rave-, perquè és una
plataforma política i no pas un partit polític -ja veurà que els que
s'han afegits a aquest grup n'han parlat força de partits i del pal
que poden representar a les rodes de la independència-, i sobretot
perquè m'hi reconec, no només en el projecte mateix ans també en la
gent que el forma. Conec molts independentistes que tant se'ls en dóna
la llibertat de la perifèria, un "principat independent" ja estaria
bé. CA no és així, gràcies a Déu.
Tampoc, no sóc partidari del "tots plegats o res". Al meu parer, això
també és pecar d'egoisme per part de la perifèria. Tanmateix, Josep
Guia ha argumentat -i si en faig esment és precisament perquè trobo
que té tota la raó- que "o el centre actua com a tal, intervenint
activament en tota la perifèria –tal com s’esdevé en qualsevol nació
oprimida del món–, o no hi ha recuperació possible de tota la nació."
No crec que en Carretero estigui disposat a intervenir-hi, en canvi
l'Espot sí que n'està, de disposat. Cal, però, anar per feina car la
perifèria no resisteix l'enemic talment com ho fa el centre i es fa
palès observant els joves, sia els que més ens interessen. Si em
permet fer un suggeriment, cal ampliar el ressò del nostre missatge a
la perifèria i potser la solució està en fitxar més consellers o, si
més no, mantenir un contacte molt freqüent amb els que fan una feina
impressionant per la defensa de la identitat que de ben segur són
independentistes.
Vull cloure amb un gran agraïment per la feina feta. Sou el meu far i
sense CA només hi hauria foscor.
Coratge i endavant!
Nin
-----------------------
Salvador Molins, des de Berga, diu:
Sembla bastant probable que Reagrupament no voldrà coaligar-se amb CA.
Potser ha arribat l'hora de començar a preparar Força Catalunya?
Ara mateix sembla una gesta titànica, però els arbres gegants pugen de
mica en mica, petits branquillons commencen a fer xarxa d'una manera
imperceptible. Representants territorials, gent convençuda podrien
anar cobrint el territori. Quan els patriotes veiessin créixer la
xarxa s'animarien a sumar-s'hi.
Suma Independència és una bona iniciativa que no s'ha de deixar
perdre. Catalunya Acció forma part decissiva i compromesa d'aquest
possible embrió de Gran Coalició.
Crec que hem d'apostar per fer créixer Força Catalunya. Ens hem de
sentir valents. res és endevades, o avances o retrocedeixes.
Segur que sóc massa imaginatiu, però quan he llegit els darrers
comentaris del Gica, del Nin i del Castany he notat la gran
potencialitat del que tenim entre mans.
Ara toca Suma Independència! i per què no Força Catalunya? Veiem massa
les dificultats i aquestes ens amaguen les potencialitats, que si
engeguéssim a caminar serien explossives.
Salvador Molins, Berga.
--------------
Títol dels darrers posts als 40 darrers de Vilaweb:
"com articular un front del «sí» absolutament guanyador" (S.Espot)
"CEMENTIRI NUCLEAR? SÍ GRÀCIES"
Fa molts anys, cap a finals del setanta i principis dels vuitanta, portàvem unes xapes a la samarreta que deien: "Nuclear? No, gràcies" En aquells anys no m'hagués passat pel cap que trenta anys més tard hi hagués algú a Catalunya que exhibís més o menys impúdicament un lema com el que dóna títol a aquest apunt. M'hagués decebut veure un futur tan poc prometedor, no només en el tema ambiental.
En clau de present, em costa entendre, de fet no ho entenc, que un sol municipi tingui la potestat d'instal·lar al "seu" territori un cementiri nuclear que per la magnitud de la qüestió afecta tot un páis, regions senceres, una àmplia geografia. Qui són els regidors d'Ascó per prendre una decisió que afecta milions de persones? Qui són per saltar-se a la torera la decisió del Parlament de no instal·lar cementiris a Catalunya? Com és possible que la llei permeti que qüestions de tal importància depenguin d'un sol municipi? On és el patriotisme dels qui s'anomenen nacionalistes?
No tinc cap dubte que participaré en tota manifestació, acte i esdeveniment que pugui aturar aquest despropòsit.
- Comentaris: 9
ConCA, RIERA I L' 'Avui'
Escolt Lux aeterna que m'ha recomanat l'amic X. Va fer molt bé Stanley Kubrick. Posar fragments de György Ligeti a 2001: l'odissea de l'espai és profètic. Uns llenguatges musicals molt segle XXI: envoladors!
El sopar organitzat per l'Ateneu de Barcelona amb el president del CoNCA, Francesc Guardans, em sembla un exemple de crítica cultural pública exemplar i inèdit. Molt civilitzat, molt català, molt europeu, molt universal. Aconsell el vídeo de Vilaweb in extenso.
(...)
[Foto Wayne Levin: 'Floating']
Anuncis que em posen nerviós (13: els d'Ono)
L'escena.
Són dos, que jo recordi. En un, enviar un correu des d'un costat de l'arbre està bé, però rebre'l a l'altre costat del mateix arbre és massa ("total"). En l'altre, buscar informació sobre el Pacífic des de casa està bé, però fer-ho al mig de l'Atlàntic és massa ("total").
El missatge.
Amb la connexió que publiciten, podràs fer-ho on et doni la gana (connectar-te a internet, vull dir).
Per què em posa nerviós?
Per la locució dels anuncis, barreja de neo-pijo i de gai de Punto BCN, culminada amb aquest "total". Molt modelnos, però insufribles. Encara sort que la música és una cançó de Jimmy Sommerville. No està tot perdut.
Diumenge, a Ascó contra el cementiri nuclear
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Raül Romeva i Rueda
Raül Romeva
La Taxa sobre Transaccions Financeres avança, novament gràcies al PE
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- Política i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Berguedà
- Capcir
- Conca de Barberà
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'Alacantí
- L'Alcoià
- L'Alt Palància
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- Montsià
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
