
Pel José tot va començar el dia després de l'onze de setembre. Havia llegit en un diari que el 12 de setembre de 1.714 els catalans es van refer de la derrota treballant com mai, i la llegenda deia que els comerços estaven oberts el dia després de desfeta, com si res no hagués passat. Però en aquell 12 de setembre d'aquell any, d'aquell segle on vivia el José, els únics comerços que estaven oberts, eren els dels xinesos. Era diumenge. Enrabiat es va preguntar com és que incomplien impunement la llei d'horaris comercials, així que va decidir comprovar personalment com era un d'aquells locals. Si no fos pel sòmines de conseller d'interior que li havia tocat aguantar, ja hauria fet tancar tots aquells antres de corrupció. Dins d'aquella botigueta asiàtica no va poder evitar un sentiment de fascinació. Hi havia de tot, parament per la llar, productes de neteja, mobles, productes d'alimentació, bijuteria, una bona col·lecció de vins del país, una secció de menjars orientals, verdures, paraigües, joguines, roba, de tot i més. Era com un Corte Inglés en miniatura. Li va cridar l'atenció un grup de banderes i samarretes de futbol que penjaven del sostre, prop de l'entrada. Entre bufandes i samarretes del Barça amb el nom d'en Messi estampat, un grup d'estalades que li feien recordar la seva dèbil situació al Parlament. Un jovenet xinès s'hi va acostar, i assenyalant les estelades li digué en un català correctíssim:
- Només tres euros i mig. Es venen molt bé aquests dies! L'altra bandera, més barata, no es ven gaire.
Preocupat, el José mirava de desviar l'atenció, agafà un paraigues dirigint-se cap a la caixa irritat. El jovenet cobrava mentre li clavava la mirada d'una manera que l'inquietava especialment.
- Mateix preu que bandera. Tres euros i mig.
Pagà corre-cuita vigilant que cap periodista no hagués captat l'escena i es dirigí ràpidament cap al cotxe oficial. Fora feia un sol radiant.
(segueix...)

Avui, el Festival de Sitges (7-17 octubre 2010) ha posat a la venda la Butaca VIP (que l'organització defineix com la manera més còmoda de no perdre’s cap pel·lícula i sempre des d'una butaca preferent: comporta una acreditació i poder gaudir de totes les sessions de l’Auditori cada dia del Festival, incloses la Inauguració, la Cloenda i la Marató de l’últim dia) i l’ Abonament Matinée, vàlid per accedir a les sessions de l’Auditori en la franja de les 10h, 12h i 15h (excepte Sessions 3D i Maratons del dia 17). per això, ja s'ha avançat la programació de les diverses seccions "oficial fantàstic" que conformen el certamen: la Secció Oficial Fantàstic Competició - Sitges 43 (ara ho fan tipua "Venècia", que denominen la competitiva amb el número de l'edició), la Secció Oficial Fantàstic Panorama (que, alhora, tindrà una subsecció competitiva anomenada Secció Oficial Fantàstic Panorama Competició), la Secció Oficial Fantàstic Especials i la Secció Oficial Fantàstic Gales.
Aquests en són els títols (de moment, em limito a reproduir-los com els ha facilitat l'organització, a tall d'avançament informatiu):
Secció Oficial Fantàstic Competició - Sitges 43
La secció oficial per excel·lència
13 ASSASSINS (Takashi Miike
14 DAYS WITH VICTOR (Román Parrado)
A WOMAN, A GUN AND A NOODLE SHOP (Zhang Yimou)
BEDEVILLED (Jang Cheol-soo)
BLACK DEATH (Christopher Smith)
LA CASA MUDA (Gustavo Hernández)
CONFESSIONS (Tetsuya Nakashima)
DREAM HOME (Pang Ho-cheung)
FASE 7 (Nicolás Goldbart)
KABOOM (Gregg Araki)
KOSMOS (Reha Erdem)
THE LAST EXORCISM (Daniel Stamm)
LEGEND OF THE FIST: THE RETURN OF CHEN ZHEN (Andrew Lau)
MONSTERS (Gareth Edwards)
MY JOY (Sergei Loznitsa)
LES NUITS ROUGES DU BORREAU DE JADE (Julien Carbon i Laurent Courtiaud)
THE PERFECT HOST (Nick Tomnay
RARE EXPORTS: A CHRISTMAS TALE (Jalmari Helander)
RUBBER (Quentin Dupieux)
SECUESTRADOS (Miguel Ángel Vivas)
SOMOS LO QUE HAY (Jorge Michel Grau)
***
Secció Oficial Fantàstic Panorama Competició
Per primer any, la SOF Panorama tindrà una subsecció competitiva amb títols molt esperats i controvertits que reforcen les temàtiques de la SOF Competició SITGES 43 -és la mateixa organització qui ho diu-
LES 7 JOURS DU TALION (Daniel Grou)
A SERBIAN FILM (Srdjan Spasojevic)
ATROCIOUS (Fernando Barreda Luna)
L’AUTRE MONDE (Gilles Marchand)
CAPTIFS (Yann Gozlan)
COLD FISH (Shion Sono)
DIE TÜR (Anno Saul)
HELLDRIVER (Yoshihiro Nishimura)
OUTRAGE (Takeshi Kitano)
RED HILL (Patrick Hughes)
THE REEF (Andrew Traucki)
STAKE LAND (Jim Mickle)
TUCKER & DALE vs EVIL (Eli Craig)
***
Secció Oficial Fantàstic Especials
Aquesta secció fora de competició està dedicada a aquell públic més fanàtic i completiu, segons l'organització
14 BLADES (Daniel Lee)
AFTER LIFE (Agnieszka Wojtowicz-Vosloo)
BESOURO (João Daniel Tikhomiroffl)
BLACK LIGHTNING (Dmitriy Kiselev i Alexandr Voytinskiy)
BODYGUARDS AND ASSASSINS (Teddy Chen)
LA DOPPIA ORA (Giuseppe Capotondi)
FROZEN (Adam Green)
INSIDIOUS (James Wan)
JONAH HEX (Jimmy Hayward)
LA MEUTE (Franck Richard)
MONGA (Doze Niu)
LA POSESIÓN DE EMMA EVANS (Manuel Carballo)
PROWL (Patrik Syversen)
LA SOMBRA PROHIBIDA (José Luis Alemán)
THE STORM WARRIORS (Pang Brothers)
SUCK (Rob Stefaniuk)
ZEBRAMAN: ATTACK ON ZEBRA CITY (Takashi Miike)
***
Secció Oficial Fantàstic Gales
El festival projectarà títols de màxima actualitat que han estat guardonats en altres festivals i que són esperats amb ànsia pel gran públic, diuen:
AGNOSIA (Eugenio Mira)
CARNE DE NEÓN (Paco Cabezas)
DE MAYOR QUIERO SER SOLDADO (Christian Molina)
EASY MONEY (Daniel Espinosa)
LET ME IN (Matt Reeves)
THE NEW DAUGHTER (Luis Berdejo)
NOTRE JOUR VIENDRA (Romain Gavras)
SUPER (James Gunn)
UNCLE BOONMEE WHO CAN RECALL HIS PAST LIVES (Apichatpong Weerasethakul)
VANISHING ON 7TH STREET (Brad Anderson)
THE WARD (John Carpenter)
***
Més informació a [Sitges 2010: pel·lícules]
***
FOTO 13 assassins, de Takashi Miike

El proper dimecres dia 29 de setembre la farem ben grossa. Hi ha convocada una vaga general i no podem oblidar que la vaga és un dret i, segons com, un deure.
Dancing with tears in my eyes - Ultravox

Per Joan LLadó


T'havia destroçat els mugrons fins que vaig tenir alè. A tu, Patrick M., t'agradava aquell martiri. Els havia mossegat, els havia pessigat, els havia llepat, els havia fet malbé amb les dents, les ungles, els dits del peu, la llengua. I estaven allà, enravenats dins les aurèoles d'aquella post del pit amb els músculs marcat d'hores i hores de gimnàs on m'aferrava a les totes com si les espatlles, les mamelles fibroses, l'esternó, els abdominals durs fossin l'única seguretat
entre aquelles onades dels nostres dos cossos empesos per un recíproc desfici carnal abassegador, arrevatat, ardent.
Defora plovia amb un renouet suau i seguit, amb aquella música sabia, ai las!, que la tardor havia arribat.
Quan ja no podíem pus de copejar-nos les còrpores, quan fumàvem aquells xirris que tu sabies fer com sagetes al cervell, estirats dins el gran llit amb cobricel escoltant un pianista japonès Lang Lang que tocava Chopin, em demanares: què t'agrada? I et vaig parlar del meu gust per l'erudició i el fragmentarisme, el fetitxisme llibresc i l'amor de l'excentr¡citat. Tu em miraves amb aquells ullarros negres com a plats i em deies: m'enamora la teva veu, la teva raresa.

Hideshi Hino
La Cúpula
Tot seguint uns paràmetres i una estructura que fàcilment us recordarà els "Tales from the Crypt", aquest volum fa un recull d'històries curtes de terror. Els elements bàsics que el conformen són la tradició japonesa dels contes de fantasmes i malediccions, i l'estil inconfusible del sensei Hideshi Hino. Amb aquesta ja són unes quantes les obres publicades d'aquest autor amb la qual cosa he d'entendre que tenen acceptació entre el públic i que estan plenament vigents. Potser la raó és la seva capacitat de conjugar allò macabre i terrorífic amb allò humà i fins i tot sentimental.
En contrast amb d'altres obres del gènere que sovint passen per ser més cíniques i gratuïtes que altra cosa, Hideshi Hino és capaç, amb dues pinzellades, de composar un quadre que implique al lector en el conte. En altres paraules, no hi ha prou amb la sang i el fetge, tot i que d'aquests n'hi ha de sobres. Per suposat, la imaginació és el factor dominant tant a nivell literari com gràfic, ja que una vegada més podrem gaudir d'aquell estil de dibuix tan personal de l'autor.
En definitiva, és tracta d'un còmic que acontentarà els seguidors del gènere de terror, macabre, gòtic o com vulgueu dir-li. De fet diria que per aquests és gairebé de lectura obligada. De tota manera, si no sou d'aquesta mena de lectors i teniu curiositat, Hideshi Hino sempre és una bona tria per obrir camí.
Molts cops en aquest bloc m'he referit al PSC com a principal partit d'ordre a Catalunya i ahir els presidents Rodríguez Zapatero i Montilla van insistir en aquesta idea cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Al fons l'Illa Grossa, a la dreta els illots de La Senyoreta i el Mancolibre (Illes Columbretes).
Càmera: Nikon D60 Lent: Nikkor 55-200mm
... amb sorpresa final!

La Taxa sobre Transaccions Financeres avança, novament gràcies al PE