Carod: "El resultat electoral serà bastant definitori"

• sgordillo
• enllaç permanent
• Relat diari
• dimecres, 20 de setembre de 2006 | 12:25h

Fa dies que vinc advertint del gir republicà cap a tesis partidàries de l'anomenat pacte nacional [Proliferen les veus pel pacte nacional i El gran dilema d'Esquerra... o no]. ERC no podia presentar-se a les eleccions de Tots Sants amb la idea assumida entre l'electorat independentista que el seu vot servirà inevitablement per fer President José Montilla i reeditar el tripartit d'esquerres encara que el candidat nacionalista Artur Mas guanyi còmodament a les urnes. L'equidistància de la campanya de fa tres anys ha evolucionat cap a una pèrdua d'innocència, que va escriure Salvador Cardús, i això comporta una nova estratègia.

L'entrevista de Vicent Partal al presidenciable republicà Josep-Lluís Carod-Rovira emesa avui per VilawebTV [aquí el reportatge sencer, de 16 minuts] certifica aquest cop de timó estratègic. Segurament la pressió demoscòpica hi ajuda. "Jo crec que aquesta vegada el pes del resultat electoral serà bastant definitori. Si l'electorat s'expressa amb claredat i envia missatges clars dels resultats finals que obté cadascú, de quin paper juga Esquerra per exemple...És a dir, al final jo crec que l'única consideració serà: hi ha sociovergència al govern o Esquerra al govern." Cal veure si aquest posicionament del president d'ERC és compartit pel seu número 2 a la candidatura, el secretari general del partit, Joan Puigcercós.

Esquerra ve d'una sortida traumàtica del Govern que va formar decisivament, convertint Pasqual Maragall en President. José Montilla no és Maragall. De la mateixa manera que Artur Mas tampoc no és Jordi Pujol. Quedi clar. Però ignorar sistemàticament la voluntat de les urnes, per molt legítim i legal que sigui un pacte postelectoral, pot tenir greus riscos de fractura interna. Una manera d'estalviar-se la complicadíssima elecció entre el pacte nacional o el tripartit és traspassar la decisió a les urnes, que són els ciutadans al capdavall. Així els independentistes poden estalviar-se una trencadissa interna que alguns ja preveien per l'endemà de l'expulsió del Govern o l'endemà del referèndum de l'Estatut.

Web del candidat Carod

El reposicionament dels republicans, a qui poden seguir acusant de falsos -per part de CiU- i de traïdors -des del PSC i ICV-  va acompanyat d'un bàlsam demoscòpic. I d'una ofensiva virtual. De fet, aquesta tarda Carod presentarà el seu nou web com a candidat. D'altres candidats republicans, concretament el cap de llista per Tarragona, Ernest Benach [el president del Parlament blocaire], també en prepara un, de web de campanya.

Nous blocs republicans

La bloquesfera d'ERC i les JERC creix sostingudament. Avui incorporo el bloc del portaveu de les JERC del Baix Llobregat Miquel Salip.

La família dels confidencials també augmenta, amb l'entrada en escena de Diari Republicà, d'autoria desconeguda -fet que no m'acaba d'agradar- però fàcilment associable a l'òrbita independentista. Fa bona pinta. A Busot li surt un competidor. O, depèn de com es miri, un complement.

De l'entorn republicà em fan arribar un parell més de bitàcoles. Padam-padam i el bloc de Joan Cotxà, de Celrà. No sé (encara) si Cotxà és militant republicà, però els enllaços que hi té són de destacats blocaires d'Esquerra. 

• Comentaris: 14
• Vull llegir la resta de l'article

Montilla contra els elements, inclòs el PSOE

• sgordillo
• enllaç permanent
• Relat diari
• dimecres, 20 de setembre de 2006 | 01:42h

Era previsible que el Defensor del Pueblo, Enrique Múgica, exministre socialista convertit en conservador, presentés recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut de Catalunya. El defensor de no sé quin poble (sospito que de l'espanyol) al·lega que l'Estatut trenca l'Espanya de les autonomies i desvertebra l'Estat. Tot i les retallades, l'existència de les quals són conegudes pels catalans [segons l'última enquesta del CIS], encara hi ha qui s'aferra intencionadament a la cantarella centralista de l'Espanya que es desfà per culpa de la reforma catalana.  

Múgica ha tapat mediàticament el Govern bipartit, que aquest dimarts ha fet públic el llargíssim llistat de les seves últimes Creus de Sant Jordi. (Curiós veure com és l'hora dels Narcís Serra i Miquel Roca, per recollir l'esmentada creu. Sociovergència del passat.)  De les últimes decisions governamentals no hi ha imputs que facin forat als mitjans. O no saben vendre o no tenen res per vendre. No sé què és pitjor. En tot cas, el conseller-portaveu Joaquim Nadal ha sortit per lamentar el recurs al Tribunal Constitucional de l'antic amic Múgica. El candidat socialista José Montilla, també. No ha estat l'únic.

A part de Múgica, un altre protagonista de la jornada ha distret l'atenció política: l'inefable guerrista Juan Carlos Rodríguez Ibarra. Es retira, adduint motius de salut. Pesa més la salut que no pas la necessària higiene democràtica que suposa la renovació. Plega amb un full de serveis a la causa anticatalana ben galdós, tot sigui dit de passada. Un recull de les seves frases més cèlebres ens posaria els pèls de punta. Però tampoc es tracta de martiritzar-nos ara.

La jornada d'aquest dimarts havia arrencat amb una confessió de Pasqual Maragall, entrevistat per Antoni Bassas a Catalunya Ràdio. Segons el President de Catalunya, Zapatero va advertir-lo un any enrere que preferiria que el llavors ministre Montilla fos el presidenciable del PSC. Molt dur, això. Si els socialistes tenen problemes per treure's de sobre l'etiqueta de sucursalistes, l'afirmació indiscreta però intencionada de Maragall és ben inoportuna. Un element més que contribueix a presentar l'actual PSC postmaragallista com una extensió catalana del PSOE. El que no s'entén, però, és que el PSOE estigui posant en tantes dificultats al candidat Montilla. No l'està ajudant gens ni mica amb la negociació dels pressupostos generals de l'Estat per al 2007.

Cap facilitat del PSOE

El ball de xifres de la inversió estatal al Principat i l'episodi lamentable del traspàs de l'aeroport del Prat deixen Montilla i el PSC en una posició força compromesa. El front PSOE-PP al Congrés dels Diputats és una foto molt lletja, per a Montilla i per al flamant ministre de "Justícia", Comerç i Turisme, Joan Clos, que quan era alcalde no parava de reclamar l'aeroport en mans catalanes. Fer-se una foto d'aquestes característiques al costat del PP, mentre els grups parlamentaris catalans -CiU i ERC i també IU-IC- fan front comú juntament amb els nacionalistes bascos i gallecs, els canaris i el grup mixt, és molt desafortunat.

Jo m'imaginava que Montilla desembarcaria com a candidat amb més suports de Ferraz i La Moncloa, sincerament. S'havia de treure de sobre els maldecaps i la mala imatge com a ministre de l'opa sobre Endesa. Una opa que, finalment, encara acabarà com preveia el PP: abans alemanya que catalana. Últimament el PSOE agafa tics dretans i coincideix més sovint que fins ara amb el principal grup de l'oposició. Opa, immigració, aeroport...

Precisament sobre l'aeroport han escrit els diputats al Congrés Rosa M. Bonàs (ERC) [Volem l'aeroport] i Jordi Xuclà (CiU) [Alerta: AENA vol retenir l’aeroport de Girona]; l'alcalde d'Argentona, el republicà Antoni Soy [Iberia és una tragèdia i Volem aeroports catalans]; el dirigent republicà de Nou Barris Miquel Roman [Ports i aeroports. Traspàs ara!] o el periodista de La Vanguardia Lluís Foix [Insólito acuerdo entre PSOE y PP], entre d'altres.

Montilla, doncs, no desembarca amb més inversió per a Catalunya del govern amic. Tampoc participa de cap desfilada de ministres espanyols facilitant traspassos a la Generalitat i l'execució exemplar del nou Estat. Al contrari: el Govern bipartit en minoria ha de pidolar a l'executiu de Zapatero perquè agilitzi el compliment de l'Estatut, mentre el conseller ecosocialista Joan Saura malparla de les dilacions madrilenyes. Els empresaris catalans esmenen la plana dels polítics, amb números que deixen en evidència l'escassa inversió prevista pel vicepresident espanyol Pedro Solbes. Per tant, la imatge centrada i afavoridora de progrés econòmic de Montilla coixeja. Quan vagi a veure empresaris no podrà lluir generositat de projectes i contratas.       

Amb l'escàs suport de Zapatero -que només té previst un acte de campanya a Catalunya per fer costat a Montilla-, surten reforçats els partits no dependents de Ferraz ni Génova. Inclús cohesiona nacionalistes i independentistes en la idea del pacte nacional que va guanyant cos entre determinats creadors d'opinió. La idea d'un nou tripartit va a la baixa, accentuat per unes enquestes poc afalagadores per als socialistes, mentre Artur Mas es perfila com un presidenciable sòlid a qui gairebé tot li va de cara.

Fernández Teixidó i l'amic d'Iceta: la precampanya s'escalfa

Gairebé tot, però no tot. Aquest dimarts ha estat el primer dia propi de precampanya electoral. Ja trigaven els punyals a arribar. I els nacionalistes han hagut de gestionar un bon marrón, que ha esquitxat de ple l'exconseller, diputat i candidat de CiU al Parlament Antoni Fernández Teixidó. Vinculat a un capo de la màfia russa investigat per la policia, l'exconseller proper a Artur Mas ha estat a l'ull de l'huracà. Una història que ha tret en exclusiva la Cadena Ser. L'estrateg de CDC David Madí ha respost el seu homòleg del carrer Nicaragua José Zaragoza, que reclama explicacions del presidenciable Artur Mas. 

El diputat del PP Daniel Sirera [bloc] també ha tret uns drapets bruts. Avui anirà a la fiscalia anticorrupció a fer soroll per erosionar el viceprimer secretari del PSC Miquel Iceta [bloc], arran d'uns informes presumptament plagiats i facturats a la Generalitat pel seu amic i assessor de comunicació Antoni Gutiérrez Rubí [web]. Aparentment, menor en relació al cas Fernández Teixidó. Tots dos, però, propis de precampanya.

Comença el festival!

Anotacions relacionades

> Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró (PSC): Estranya campanya

> Joan Ferran, primer secretari del PSC a Barcelona: La metamorfosis de CiU

> Oriol Vaquer, militant de la JSC del Maresme: Bon vent i barca nova!

> Xavier Febrer, militant de Ciutadans pel Canvi al Maresme: Profund agraïment al senyor Múgica

> Carles Soriano, tinent d'alcalde de Sant Feliu de Llobregat (ERC): La sociovergència, cada vegada més a prop

> Francesc Gambús, dirigent d'Unió a Barcelona: Equidistància com a debilitat

> Enric de Vilalta, president d'ICV a l'Eixample de Barcelona: Qui ens defensa del Defensor?

> Toni Salado, militant i assessor parlamentari d'EUiA: Esquerres i aliances: PSC

• Comentaris: 7
• Vull llegir la resta de l'article