Setmana negra. No ha ha dos sense tres, diu l'experiència del poble; no hi ha milers de dones víctimes de la violència de gènere sense una víctima més.

Ahir una dona ha estat colpejada fins a la mort pel seu company. És un fet angoixant, reviscut com un malson enganxat a la consciència. Les paraules de denúncia i dol semblen tòpics, però imprescindibles per tal que la pesta social de la violència de gènere no sigui silenciada ni ignorada.

Denúncia i condol.    

Algú potser cregué fa 37 anys que mort el dictador Franco i arribada la democràcia els atacs anihiladors contra la llengua catalana acabarien. No ha estat així, la llengua catalana continua essent un perill i un obstacle per a la subsistència del projecte nacional espanyol i l'expressió autèntica d'una nació singular, diferent de l'espanyola que, per voluntat col·lectiva del poble, ha sobreviscut al secular intent de genocidi lingüístico-cultural.

La federació històrica de la Corona d'Aragó, catalano-aragonesa, el model respectuós implantat al Principat, als Regnes de València, Balears i Aragó sembla ser una cicatriu al mapa polític, una lliçó predemocràtica exemplar, un model que permetria l'actualització socioeconòmica i cultural en el segle XXI , quelcom visible en la llengua comuna convertida en l'enemic temut.