
Una suggerent fotografia d'Araceli Merino és la que fa d'esquer del joc literari núm 161 del bloc de Jesús Tibau, Tens un racó dalt del món. Com cada mes, Tibau ens repta a escriure un poema o un text breu basat en la imatge proposada. Aquesta vegada, sense por d'equivocar-me, pronostico una alta participació. Per part meva, per experiments que no quedi.
La Plataforma pel Dret de Decidir ha pres la iniciativa de convocar una manifestació el proper 12 de juny a Barcelona -antany coneguda com el cap i casal de Catalunya- amb el lema "Autodeterminació és democràcia".
Ja circula pels mitjans de comunicació i per Internet la notícia del treball del grup de Venter. M'agrada que, ja d'entrada, els periodistes més especialitzats hi posen un bri d'escepticisme i sordina a les declaracions dels científics.
Carl Zimmer titula l'apunt del seu bloc de manera molt eloqüent: Synthetic genome + Natural cell = New life? Hi introdueix la qüestió i remet als nombrosos articles que porta escrits en els darrers anys seguint la trajectòria venteriana.
Per la seua banda, Nicholas Wade titula la seua peça a The New York Times: Researchers say they created a 'synthetic cell'. Diuen "ells" que ho han fet però... Wade es recolza en opinions expertes com la del Nobel David Baltimore que diu: Venter exagera... en realitat és un tour de force tecnològic... no ha creat vida, només l'ha imitada...
Ara ens queda també aguantar les innombrables informacions acrítiques i totes aquelles bajanades dels científics jugant a ser déus... una manera com altra de menysprear els déus.
Actualització:
Editorial de Le Monde.
Editorial d'El País.
La notícia a The Economist.
Article d'opinió de Luis Serrano a El País.
Article d'opinió de Víctor de Lorenzo a ABC.
Article d'opinió de Pere Puigdomènech a El Periódico.
Article d'opinió de Raymon Tallis a Timesonline.
Article d'opinió de Tim Adams a The Observer.
Entrevista a Amparo Latorre a Público.
Entrevista a Ricard Solé a l'Avui.
Declaracions de Manel Porcar a Público.
Un xat amb Manuel Porcar a Público.
The Guardian penja l'article al seu web i l'acompanya d'una galeria de fotos.
Opinió d'Andrew Brown a The Guardian.
L'anàlisi de José Antonio López a Radio 5.
Les delcaracions de J. A. López a Manuel Seara al programa A hombros de gigantes (Radio 5).
L'opinió (molt crítica) del Nobel John Sulston sobre l'afer de les patents (BBC).
Multimèdia de The New York Times i esquema d'El Periódico.
Diverses opinions bioètiques a la BBC.
Segons César Nombela, la vida artificial no és possible (sic).
El Vaticà demana cautela (La Vanguardia).
El president Obama demana un informe bioètic (The White House Blog).
Un bon reportatge de Javier Sampedro per a El País.
La nota papanatas del Levante i les bajanades de la Sexta.

Li vaig dir amb paraules alades, li vaig dir amb la saliva més llatina, li vaig dir mormolant cada fonema com si fos un vou-veri-vou, li vaig dir amb bones: «Cal que, a més a més de la lectura que fas de les obres dels escriptors que estimes, privilegiïs un altra i alta lectura: aquest llibre interior que és la teva vida, dictat per la realitat i constituït per signes desconeguts que només un acte de creació et pot permetre desxifrar gràcies a l'escriptura.»
Crec que em va entendre.
Des de llavors duu un diari personal. Per a ella totasola.
[Imatge de Pierre Buraglio]

Som dimecres al vespre: el Cafè del Teatre està de gom a gom, els cambrers estan nerviosos, la gent seu on pot, alguns tardaners es queden drets... Què passa? assagen els Pallassos de Lleida! Un dimecres al mes es repeteix aquesta seqüència. Si que són bons? Bé, de fet, no ho sé ben bé... jo tinc la meva pallassa preferida: la Calcetes Brutes! i dos o tres més que només de veure´ls em trenco de riure. La resta són d´admirar. Una vintena, si no els he comptat malament. Tota una "pedrera"! En un moment de l´actuació, el presentador pregunta: "vol pujar algú del públic?" D´això és tracta! No de riure´s dels pallassos, sinó de què els que actuen són els més trempats de la colla. Quina enveja! No pujaré pas, però tornaré a casa carregat de piles i de bon rotllo per demà tornar a emprendre l´aburrida tasca de treure els papers d´un munt i posar-los a l´altre... potser per donar algun disgust a algú que no arriba a final de mes. I és que de vegades penso que els pallassos haurien d´anar a visitar les famílies que, en aquests moments de crisi, ho estant passant tant malament. Fins al mes vinent companys!
En pocs dies l'avantguarda de l'unionisme mediàtic branca reaccionària publicava dues notícies curioses, una sobre la intenció de vot a les eleccions de la tardor i l'altra sobre el suport a la independència. Semblaven contradictòries, però no ho són tant si ens les mirem amb perspectiva, i les comparem amb el símil de les curses atlètiques (segueix...)
Simplicio Nsue nació en Bata, Guinea Ecuatorial, hace 62 años y desde finales de la década de los 60 trabaja des de Barcelona para que su país avance. Es profesor de una cooperativa de enseñanza y recientemente creó la Fundación solidaria OkumeAZ.

Vicenç Navarro publica avui un article a Público on ens explica clarament què i qui hi ha darrera d'aquestes paraules tan utilitzades en la nostra crisi. Mercats financers és una mena de lèxic tècnic que, com en molts altres àmbits on el lèxic tecnocràtic envaeix la realitat per difuminar-la, serveix per enganyar.
Si realment fossin mercats, la banca hauria d'absorbir la fallida de Grècia per haver-li comprat bons de deute públic, però el cas és que qui assumeix la mala estratègia, els errors de la banca és la majoria de la població a qui se'ns retalla sous, despesa social, educativa, en obres, sanitària; a qui se'ns acaba la feina... tot perquè hi ha unes institucions, com el FMI, que defensen la banca i obliguen els governs a treure diners de la població per donar-los als bancs, per rescatar-los de la seva pròpia crisi. Per què es parla tant de lliure mercat quan aquest de lliure no en té res i les seves pèrdues se socialitzen i les paguem tots i totes?
La socialització de les pèrdues és el socialisme al revés, el sociaisme per a rics, és a dir, la riquesa de tots, la riquesa pública passa a mans privades. Tot un nou model.
EL POCERO EMPIEZA SUS CASAS EN GUINEA

La Taxa sobre Transaccions Financeres avança, novament gràcies al PE