EL "FEDERALISME" DEL PSOE-PSC I LA CAIXA DEL PENEDÈS

• elbarrinaire
• enllaç permanent
• dimarts, 20 d'abril de 2010 | 13:06h

La Caixa del Penedès torna a festejar amb noves entitats. Fracassat el compromís amb entitats d’estalvi catalanes, mitja premsa de l’Estat l’hi augura prometatge amb Cajasur, Caja Granada, Caja Murcia, Caja Extremadura , Sa Nostra i Caja Badajoz.

Una operació que situaria el conglomerat en la segona caixa d’estalvis  de l’Estat després de la Caixa, i en la quarta entitat bancària (Santander, el BBVA, la Caixa).

Encara que aparentment, els de Caixa del Penedès diguin que la unió tan sols seria estratègica i per qüestions operatives -compra, informatització etc- el casori fa ferum socialista amb arguments d'unitat estatal i vist i plau del PP, contradient la filosofia de territorialitat que sempre han mantingut les caixes catalanes i de les que sempre s’han mostrat orgulloses.

Quan políticament el país està fen referèndums que poden canviar l’organització de l’Estat, quan s’apropen unes eleccions mes polaritzades que mai, quan en moments de crisi econòmica són més necessàries unes entitats bancàries catalanes fortes,  la desafecció de la Caixa del Penedès sona a traïdoria no desitjable.

Esta clar que el diner mai ha tingut pàtria.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Al vostre entendre

• valldalbaidi
• enllaç permanent
• ARTICLES
• dimarts, 20 d'abril de 2010 | 12:57h

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Quan Camps és la unitat de mesura de pes del País Valencià...

• vicentgalduf
• enllaç permanent
• Camps al PAI de les Meravelles
• dimarts, 20 d'abril de 2010 | 12:51h

...succeeixen coses com aquesta amb la que ens il·lustra el sempre ocurrent Ortifus.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Xerrada a Benaguasil: “Les Infraestructures de l’Arc Mediterrani”

• iniciativaperlliria
• enllaç permanent
• Activitats
• dimarts, 20 d'abril de 2010 | 12:50h

Sanejar i impulsar les activitats econòmiques al País valencià és una fita clau per poder eixir de la crisi. Les infraestructures també juguen un paper important. Per això, demà dimecres, 21 d’abril, a les 19:00 hores al Saló d’actes de la Caixa Rural de Benaguasil (carrer sant Josep 1) s’impartirà la xerrada ‘Perspectives per a l’àrea metropolitana de València’ a càrrec de Noemí Mensua, geògrafa, investigadora de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i el Medi Ambient, i coautora del ‘Llibre Blanc de les Infraestructures de l’Arc Mediterrani’.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Invitació a la presentació en línia del llibre de ComiCat 2009

• pertutatis
• enllaç permanent
• Edicions Per Tutatis!
• dimarts, 20 d'abril de 2010 | 12:38h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Cuines de premsa

• decalpeixet
• enllaç permanent
• dimarts, 20 d'abril de 2010 | 12:36h

Una nota de premsa de l'àrea de Comunicació de Mossos comunicava a finals de març la detenció d'un treballador de la presó de Tarragona, "presumpte autor d'un delicte contra la salut pública". La mateixa nota de premsa incloïa un aclariment inusual, poc comú en les informacions que Mossos d'Esquadra i els organismes de diligència policial fan públics. La nota apuntava que, de 51 anys "l’home es treballador de la cuina del Centre Penitenciari de Tarragona". Vaja, que el cuiner pulia al forat.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Concurs de 'La mà dels qui t'esperen'

• ceskfreixas
• enllaç permanent
• la mà dels qui t'esperen
• dimarts, 20 d'abril de 2010 | 12:02h

• Comentaris: 103
• Vull llegir la resta de l'article

"Vilafranca digué SÍ", un documental sobre les consultes d’independència

• albertmonton
• enllaç permanent
• Estenent ponts
• dimarts, 20 d'abril de 2010 | 11:56h

Aquesta setmana presentem el nostre darrer documental Vilafranca digué SÍ, fruit de la col·laboració en la consulta de Vilafranca Decideix! del 13 de desembre passat. Tot retratant la jornada des de les 7:30h fins a la mitjanit, el muntatge vol trencar els tòpics que sovint han apuntat a un independentisme farcit de radicals antisistema, excèntrics i violents. A Vilafranca digué SÍ descobrim que l’independentisme abraça totes les franges d’edat i arreplega els ciutadans més preparats i compromesos cívicament, els més reflexius i conseqüents, els que més s’estimen el país. Amb molta espontaneïtat, la càmera s’endinsa en el cor de la consulta per viure-la plenament i poder oferir-la a l’espectador.

Avui dimarts, la cita té lloc a Barcelona, a la Vila de Gràcia i en el marc de la 6a Setmana Cultural “El País Valencià a Barcelona” d’Espai País Valencià. Després de la projecció, tindrem un col·loqui on farem previsions del que podem sofrir al País Valencià si Catalunya s’independitza. Moderat per Jordi Muñoz, hi comptarem amb la presència dels periodistes Vicent Sanchis i Vicent Partal.

Dijous serà l’hora de Vilafranca, la presentació davant de molts dels protagonistes del film, en un acte que organitza Reagrupament Alt Penedès per donar suport a les properes consultes, les del “nostre” 25 d’Abril (alguns estarem a València!). Els reagrupats pretenen fer una radiografia de d’independentisme actual per aprofundir-ne en motivacions, causes i fets. L’escriptor i articulista Alfred Bosch presentarà l’enquesta "Diagnòstic de Percepcions Catalunya/Espanya 2009-2010", de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), un estudi que planteja novetats i diferències respecte d'altres que s'han fet fins ara. Hi parlaran també representats de poblacions de la Vegueria Penedès que han dut a terme la consulta el 13D i el 28F. En acabant, Vilafranca digué SÍ: votants, voluntaris i organitzadors treballant per la democràcia i el país. Tot plegat, una oportunitat magnífica de reviure aquella jornada.

Finalment, durant el cap de setmana de Sant Jordi, les consultes i el 25 d’Abril, Penedès TV també programarà el documental per als seus espectadors.

Barcelona, dimarts 20 d’abril de 2010, a les 19h.

Espai País Valencià (c/Pere Serafí, 7)

Vilafranca del Penedès, dijous 22 d’abril, a les 20h.

L’Escorxador (c/ Escorxador, 19)

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Lectures: Lulú, mujer desnuda 1

• pertutatis
• enllaç permanent
• Novel·la gràfica > Lectures
• dimarts, 20 d'abril de 2010 | 11:52h

Étienne Davodeau
La Cúpula

Amb un títol així, sospite que aquest apunt rebrà més d'una visita involuntària. En fi, coses d'Internet. Quant al tema que ens ocupa, haureu de reconèixer que les dones de mitjana edat no són personatges que abunden al món del còmic, i si ho fan en altres mitjans són sempre amb els tòpics de "Thelma & Louis". Però clar, amb Davodeau la cosa no va així. Ell és un autor dels que fa bo allò que únicament hi ha dos gèneres de còmic (i de cinema, literatura, música...): el bo i el dolent. No m'agraden els musicals però sí "Singing in the rain", i de la mateixa manera puc dir que no tinc especial predilecció per aquesta mena de drames però m'encanten els còmics de Davodeau. Tots els que he pogut llegir d'ell fins ara són còmics notables: "Caida de bici", "El testimonio", "Ha muerto un hombre" o "La mala gente". I evidentment aquest no és l'excepció, tot i que caldrà veure com acaba, és clar.

L'argument d'una dona major, mestressa de casa amb fills, que no troba al·licients en la seva vida ni veu possibilitat de ser feliç en el futur, i decideix de fugir un bon dia, no és nou. Com de costum, allò que importa és saber plantejar-ho i això Davodeau sap fer-ho molt bé. Primer, per la seva habilitat amb els personatges que no són sinó la peça central del drama. Segon, per un guió concebut sense pressa on tot es desenvolupa de manera natural (compte, de realisme i ficció parlarem altre dia) i on les peces estan encaixades amb cura. Tercer, per una intenció literària que no excedeix en cap moment les seves capacitats. I quart, per una narrativa gràfica que sempre ha estat el seu fort. Altres vegades ja he comentat que el seu estil de dibuix no resulta atractiu a primer cop d'ull. Però, aquesta és una sensació que desapareix de seguida que hom comença a llegir i es deixa endur per la planificació i per un ritme mesurat al mil·límetre. Ajuda també, és clar, un color que sí que ho és de bell.

Al final, allò que queda i la raó per la qual arriben a emocionar les obres d'aquest autor és l'estima que es traspua pel el seu treball. Hi ha quelcom d'autèntic en elles i aquesta primera part de "Lulú, mujer desnuda" és un bon exemple. Per això mateix el trobe ben recomanable per qualsevol lector adult.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

JA N’HI HA PROU!

• vicentgalduf
• enllaç permanent
• País
• dimarts, 20 d'abril de 2010 | 11:49h

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article